Marcin Baran va néixer el 1960 i va començar a publicar a partir de 1990. És considerat un dels representants més destacats de la generació bruLion (esborrany) que determinà un nou tipus de poesia a Polònia en què els elements ètics de les generacions de poetes anteriors desapareixen en favor d’una immediatesa a l’hora d’expressar la realitat en el poema. UNA CONSTANT APARENÇA... Una constant aparença de la invariabilitat de la vida. L’home encara té dues mans i un cap. De dia lluu el sol, a l’hivern neva. Les bicicletes tornen a estar de moda. El blat i els cabells canvien de color perquè no desaparegui la pulsació rítmica dels segons. Als teatres, obres clàssiques i Shakespeare. La memòria àvida d’ordre transforma el passat en somnis. Una multitud es desespera perquè el dictador-assassí ha mort. Un pecat que molts repeteixen es considera una virtut. Uns respirs breus, inhàbils, s’uneixen a cada moment amb un aire podrit. No se sent la veu del Senyor, però de vegades per les olors d...