Igor Isakovski ELS PRIMERS SONS sons estranys van atènyer tota la seva extensió quan ella em trobà totes les llampades del món foren recollides en la seva ànima tequila i sal dolça ella va portar la comprensió a la meva habitació plena de fum i el tropell de pensaments ens conduí a la immensa mar albada i vi negre vam deixar d'acabar les frases i vam oblidar l'altra vida perquè separats estàvem entumits gotes d'aigua a les nostres cares somrients