abcd xavier farré

Elaine Feinstein 6 Recordo els cossos esquinçats a bord de podrits vaixells bolcats pels britànics: com els joves nedaven vers la riba, i els vells preferiren ofegar-se. He begut te verd amb el meu amant marroquí, mirant Jerusalem a través del filat espinós. Al final d'aquell carrer hi havia pistoles jordanes. Ningú esperava que Israel sobreviuria. A Gesher Ha-Zeev vaig quedar plena de picades de mosquit, i amb por per les aranyes que vivien en els bananers, però a la nit ballàvem i jo portava plata filigranada dels iemenites. Cinc guerres més tard, Iehuda Amikhai em va dir en aquesta casa a Iemen Moshe: sóc del tot incorregible. Per què hauria de sentir-me culpable per ser aquí escrivint poemes i esperant encara la pau? He de confessar que a Londres, la mateixa gent que abans enviaven els seus fills a un kibbutz, han començat a qüestionar el dret d'Israel a existir.

Elaine Feinstein 5 Quan Herman Melville va visitar Palestina veié un erm paisatge blanquejat com ossos, sense molsa, tan sols les pedres nues i la calç que les envolta. Als comerços els jueus venien sol arròs, o un sucre brut i pesca salada. Hi havia dones d'expressió pàl·lida, nuoses com oliveres i portaven nens malaltissos. Arreu veia sorra i cactus. Tan sols el beduí de roba folgada al desert amb camells li va remoure la sang. Quant a la resta, la terra no era seductora, convidava poc a l'assentament, fins i tot per als que havien atrapat a Kixiniov, i encara menys a Europa occidental, abans de la condemna del capità Dreyfus.

Elaine Feinstein 4 Tampoc era fàcil a les terres d'Askenaz. Hivern. Neu. Arbres. Una olor acre de pólvora en l'aire. No hi havia massa jueus en el districte 1 de Viena: els banquers pagaven impostos molt alts pel privilegi. Els barbats, amb caftans, venien a les fires i, quan els temps eren magres, tenien parades prop de Leopoldstrasse i venien quincalla, coses de segona mà o cócs de patates amb cogombres fermentats. L'emancipació els permeté ser redactors als diaris, embrutapapers i soldats. En l'imperi dels Habsburg, des de Budapest fins a Galítsia els jueus en totes les ambigüitats, eren lleials. L'assimilació, en aquella època, hauria estat honrosa, si hagués estat possible. No parlem d'Alemanya. La més estimada, la més mortífera...

Elaine Feinstein 3 En terres musulmanes, els refugiats foren benvinguts. Maimònides al Caire, mercaders a Bagdad, convidats a Istambul, venien catifes turques en una plaça que el Soldà construí per a ells. Hi havia gots de te dolç per als clients. A casa, les taules parades amb prunes inflades i herbes aromàtiques, mobles amb marqueteria de mareperla, i les xemeneies amb teules blaves d'Iznik. Composicions matemàtiques, i un culte simple : jueus i musulmans visqueren a tocar en l'Imperi Otomà tot i que els jueus eren ciutadans de segona. D'Esmirna vingué el fals messies, Shabtai Tzvi. Va seduir els fidels des d'Amsterdam fins als shtetls de Lituània, fins que vengué la seva pròpia vida amb apostasia. Molts dels seus seguidors es convertiren a l'Islam; alguns d'ells eren donmeh, cripto-jueus. I inventaren noves històries per a Karagoz, l'astut titella d'ombra en un teatre de fantasmes.

Elaine Feinstein 2 I aquells que no marxaren? Van convertir-se a la Santa Creu, tot i que alguns el divendres a la nit encenien espelmes sense recordar per què, i cuinaven amb oli, i no amb llard; altres esdevingueren fervents Nou Cristians, i es casaren en les millors famílies; fins que la Inquisició començà a indagar amb més urgència sobre els seus antics costums, per exemple, si no encenien un foc els dissabtes del fred hivern. Els veïns van donar-ne proves en contra dels rics. Admetien els seus pecats sota tortura, com fa la gent, i alguns culparen companys conversos per les seves pràctiques. Però no els ajudà a escapar de les flames. Ni l'ignorant és qui pateix menys. Observa com Elvira del Campo suplicà, mentre li trencaven els braços, tan sols entendre: Digueu-me què he fet perquè pugui confessar.

Un altre exemple sobre la poesia moral(itzant), sobre el fet d'on podem traçar la frontera. Tant per a l'autor com per al lector. Aquest poema, el primer d'un cicle de 6, pertany al darrer poemari d' Elaine Feinstein , Talking to the death . DISPERSIÓ 1 A les terres de Sefarad, a la vora del Tajo: una ciutat color de galeta, un horitzó llunyà, muntanyes nues, suaus, i rere aquestes el desert i el tall blanc de la lluna. És la ciutat calcària de Toledo, on s'assentaren els jueus vinguts de Jerusalem - argenters,comerciants, cistellers, savis - i Espanya al principi era feliç de rebre'ls. En una Edat d'or d'una esperança restablerta: es construïen cases amb fonts als patis; els homes en els seus estudis folrats de llibres eren traductors que portaren els grecs a través dels àrabs a Europa. Però quan van haver de marxar, amb els ulls espantívols, barataven una casa per un ase, la vinya per una peça de tela, i els malnoms els seguiren, com si fossin espies.

Elaine Feinstein (1930) Poeta, novel·lista, dramaturga i traductora britànica. La seva poesia s'enquadra sota l'empremta de la poeta russa Marina Tsvietàieva, a qui ha traduït. És coneguda sobretot per la seva biografia d'Anna Akhmàtova, Anna de totes les Rússies. També té altres biografies sobre Marina Tsvietàieva o Ted Hughes, entre altres poetes. Publica el primer llibre de poemes el 1966, i des d'aleshores ha publicat més de 14 poemaris. ARBRES AL GENER On trobaré la resistència dels arbres? Els envejo el coratge. En la primera càlida pluja les branques dels àlbers s'inflen amb la insinuació de nous brots. Fins i tot són puntes grogues. Han oblidat la tardor, amb les fulles dels castanyers de l'any passat podrint-se en l'herba? No és fàcil. Deixeu-me estudiar l'aguant del meu eucaliptus els ovals del qual han tremolat al vent tot l'hivern.