abcd xavier farré

Un poema del darrer llibre d’Edward Pasewicz, que va publicar a finals de l’any passat. El títol és Miejsce, que significa lloc, però que en el llibre de Pasewicz adquireix un altre sentit, ja que fa referència a un bar que existia (segons les darreres informacions, o encara existeix, ves a saber, perquè a Cracòvia els locals i les botigues canvien o es transformen a un ritme vertiginós) al barri de Kazimierz (el barri jueu, ara convertit en un barri de moda per sortir a la nit). De fet, la portada del llibre no deixa cap dubte, ja que és el tipus de lletra que té el local a la porta, el rètol, i també la decoració del seu interior, amb un toc, molt marcat, de l’època del comunisme a Polònia. MENJADOR Rastres d’objectes, seductors i tendres. Un test buit, escantonat i descolorit. Eh, floreta, és hora de canviar. La funda del coixí ja està florint. Taques de florit, fongs, fluids corporals. La monarquia ha caigut en aquesta habitació. Les peles de les pomes s...

Coincidim, sense haver-ho comentat abans, l' Abel Murcia en el seu excel·lent blog i jo en la tria d'un poeta, com en el cas de l'entrada anterior de Mariusz Grzebalski. Les coincidències moltes vegades ens ratifiquen en les eleccions que un fa.  També feia temps que no posava res d' Edward Pasewicz . Tot i que el poema és tot en polonès, quant al títol i a la frase que es repeteix, he decidit remetre'm a la versió original provençal, ja que l'autor hi fa referència directa. Prové del poema d'Arnaut Daniel "Ab gai so". IEU SUI ARNAUTZ Ieu sui Arnautz, que canta i plora, et predic el futur de les venes a les mans, perquè la cendra ha florit quan he tirat els daus, de la tassa d’estany m’ha sortit un riure dels números. Ieu sui Arnautz, recordo com el vent del nord  trencava les branques. Una cridòria dels pardals em parlava; Arnautz, aquests són sons que no havies de conèixer, quarts de to, arena, l’esvolotec, migdia, quan s’acaba el temps perquè l...

Un altre poema del cicle de Barcelona d' Edward Pasewicz . POBLENOU El fang parla, xipolla, les posts gotegen. Què diu el fang, no ho sé pas. Potser ni gosaria saber què em diuen les coses, sols ho conjecturo, això és un enigma, això un model, i això traducció. Què és aquí el so, què el signe, un bastonet vora una ampolla és una nota? Un arbret en una esquerda de formigó, brossa molla que s'ha escampat de la ferrada. Què diu la pluja? Li ha vingut la dèria amb mi, vol que ho sàpiga, que tremoli i senti. Aquesta és la llengua que copso més ràpid, la frescor que recorre clatell avall, després la seguretat que no canviaré res, i la consciència (ja més enllà dels mots), que no és ni un udol, ni un avalot, alguna cosa entremig, ben bé entremig.

Edward Pasewicz em va enviar fa uns dies les proves del seu darrer llibre perquè comprovés els noms catalans que hi apareixen. Fruit d'una breu estada a Catalunya, va escriure un cicle poètic on apareixen llocs i personatges que ha conegut. És complicat quan un es troba amb noms tan genuïns com el títol d'aquest poema. El to és, com no podia ser altrament, propi i característic de la poesia pasewicziana. EL PRAT EXPRESS Sembla que es diu Jaume, així ho afirma la Maria: aquí tots es diuen o Josep o precisament Jaume. Un català, mortal com jo, amb un monopatí sota l'aixella. Segur que per als que hi ha per allí no és ningú especial. Tots som poc especials, costelles i tendons, i pell, i ossos, sense trets especials, sense sentit, sense contingut, ves, cadascú és un prat tot empantanat, o un mur, una portalada, una arrel, o el que coi vulgueu.

Edward Pasewicz TRACTAT SOBRE LA VEU Recollia brisalls de veus perquè pol·linitzen les plantes i a les onze ja s'ha d'estimar els fets ocults en la penombra de les frases. L'armadura romàntica se les arregla sense paraules, però quan et recolzes al mur calent res no et protegeix, perquè hi ha formigueig vora el pontarró i a l'horitzó hi ha una leucèmia divina, preparen objectes esmolats. Un camí, perquè palpiten les coses, i per un antic boscam s'obre pas un animal cec, un bestiar sense arrels ni casa. Així es pensa d'un mateix, davant el grinyol de la clau, al passadís on s'estén l'ombra. Comprovo, hi ha petjades de coloms, excrements d'ocells, plomes mortes i apunts del dia anterior Però aquestes històries no diuen res per tu, els pantalons gastats, la camisa vella, tot calla. Em defenso d'alguna manera. No sé res. Un cavall d'escacs, renillo, bleixo, tiro guitzes, de vegades el món em sona bé al crani, fi...

Edward Pasewicz (Poznań, 1971). Publica Dolna Wilda (nom d’un barri de la ciutat de Poznań) el 2002. A l’acte, la crítica considera que és un dels llibres més destacats de la poesia polonesa dels últims 5 anys. PETITA MEDITACIÓ Un gibrell d’esmalt amb aigua i sabonera bruts de rovell d’una planxa netejada. Ho porto a vessar en un arbre una massa escumosa d’allò que no ha viscut, tot i que potser no fins al final, aquesta aigua podia ser part d’algun cos, també ferro, o fins i tot sabó, en el fons, tot és tot alguna vegada. Això m’intimida i la vesso amb cura. Després miro a la finestra. Ombres sempre inclinades s’estenen per la cuina, cau la llum de dues làmpares. El vesc ple de mosques es gronxa rítmicament per l’aplic – El centre del món i el saber sobre el món.