Un altre poema de Bartosz Konstrat . VISITA Me’l vaig trobar a l’escala, a punt de sortir. Com va? Feia dies que no et veia. Les jaquetes fregaren en passar, però no li vaig donar la mà. I tan sols als pulmons vaig notar una tremolor sobtada. Evidentment, ho podem deixar: tot va bé, tinc una nova feina. Evidentment, ho podem deixar: voldria que finalment ho deixessis estar. Quan vaig sortir, encara no hi era. Un gos bordava tancat al lavabo. Vaig pensar, per què m’obligues a fer-ho, d’on ve aquesta manca de tacte? Però no vaig fer res. Va guanyar algú, o va ser un empat?