abcd xavier farré

Quant a la traducció a partir de terceres llengües, es pot arribar a pensar que algunes construccions estranyes són degudes a una incomprensió inicial del text, o al fet de remetre's de manera massa literal al text de la traducció. És així com funcionen sempre els prejudicis de les lectures quan tenim algun coneixement de les circumstàncies que han originat el text. Tanmateix, no sempre és així, i aquella estranyesa que percebem ja és, en el fons, en el text original.  Artūras Valionis sap combinar destrament amb certes estranyeses que sorprenen el lector. POESIA PER A TURISTES. GOTLAND AL NOVEMBRE Camino al llarg del blau mar Bàltic: a l’aigua i en la meva presència els cignes s’enfonsen persistentment però del tot sense èxit; per un moment tenen les cues alçades a tot el món i ho tornen a provar per si de cas, estruços no acomplerts; la dona Karlson camina al meu costat; no hi ha parelles, no és l’estació per anar agafats de la mà, excepte per a una par...

Un altre poema d' Artūras Valionis que facilita una altra perspectiva vers la seva creació. DHARMA KAYA I qui sap si algun cop domaren aquest foc dolorosament mosseguen les seves llengües entrenades marcant les mans les puntes dels dits i la cara si s’hi està massa a prop minuts quan l’acolliment del racó s’escampa en els ressalts sobresortint del foc rellisca entre els dits (havent llambrejat no no pas amb el cop d’un llamp el somriure d’un animal salvatge sota l’ungla que ara somnolenta descansa) i ja no és creat és tan sols un temps plujós tan sols els llops surten a caçar II es tanca lentament el ganivet de les dents d’un gos famolenc les piràmides de sorra apagant-se apaivaguen el paladar famèlic de l’alba III un bot curosament apedaçat un enfonsament no aturat en la superfície de la forma oval al mirall que s’aparta de les riberes bronzejades dues banderes multivocals onegen a l’aire, una vers l’altra vers la closca dels cargols empolsimada de carbó de sorra amb les pedres t...

Seguim amb els poetes de la trobada a Ventspils. Un taller organitzat per Literature Across Frontiers i amb la col·laboració de l’ Institut Ramon Llull . Artūras Valionis va néixer a Druskininkai (Lituània, 1973). Es va llicenciar en sociologia. Actualment viu a Vilnius. Ha publicat un llibre de poemes, i n’està preparant el segon perquè surti aviat. La seva poesia presenta de vegades un diàleg lúdic amb les convencions que de vegades ens lliguen en excés. És en aquests poemes on l’humor de Valionis destaca especialment. També juga amb les notes a peu de pàgina, que formen part del poema i, de vegades, fins i tot es constitueixen com a altres poemes autònoms. DISCURS PRONUNCIAT L’OCTUBRE DE 2005 A DRUSKININKAI EN REBRE EL III PREMI PER UN POEMA ANÒNIM (*) Jo també he matat. Una granota. És ella qui m’ho deixà fer, potser tenia la pell dura, o potser no hi havia aigua a la font, quina és la diferència, en què consisteix, en la forma com jeu al sol, sobre les pedres? La distància malic...