Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sinònims. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sinònims. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 de desembre del 2013

Tòpics desemmascarats (23): L'esgotament

Estic esgotat que tot i tothom estigui esgotat. Esgotat per allí, esgotada per allà, esgotats més enllà, esgotades d’aquí fins a la quinta forca, pertot esgotament. O esgotamenta.

Una persona interessada que parlés d’aquesta qüestió –i a qui dec, per tant, la idea de l’article– ja m’ha enviat pel mateix preu alguns sinònims de estar esgotat:
- estic cansat
- estic rebentat
- estic rendit
- estic trinxat
- estic fatigat
- estic lassat
- no puc dir fava
I n’hi ha més, molts més, com ara els que trec del monumental Diccionari de sinònims de frases fetes de M. Teresa Espinal (Barcelona-València 2004):
- estic cansada com un ase
- estic (o he quedat) amb els braços caiguts
- estic feta papilla (o pols, o puré, o caldo)
- vaig amb un pam de llengua fora (o trec un pam de llengua)
- no puc amb la meva ànima
- no puc dir pruna
- estic més morta que viva (o mig morta)
- no m’aguanto dreta
- estic plegada en dos
- estic sense alè
- tinc els ossos mòlts (o capolats)
- no tinc cap os sencer
- estic carregada de cames
I encara no dic els sinònims de estar esgotat quan fem servir aquesta expressió no en el sentit de no poder més físicament sinó per dir que estem fins al capdamunt d’algú o alguna cosa, o que n’estem fins al monyo, o que en tenim els nassos o els c... o els o... plens. Ni tampoc dic els sinònims de estar esgotat quan volem dir que una cosa se’ns ha acabat, hem fet curt, en tenim tants com nostre Senyor germans (aquest últim exemple pres de l’Alcover-Moll [òbviament]).

És clar, si només sabem dir «estic esgotat» acabarem dient, com a expressió sinònima, «estic exhaurit» (experiència real, traumàtica, que va viure la mateixa persona que em suggeria que escrivís aquest article). O, qui ho sap, ens queixarem que hem tirat curt amb en Pasqual quan volem dir que ens fastigueja. O bé direm, potser, que estem fins al capdamunt de la llet quan en realitat el que ha passat és que la llet, aquí sí, se’ns ha exhaurit. O sigui, s’ha acabat.

C’est fini.

(Dedicat a i.)

dimarts, 4 de juny del 2013

Tòpics desemmascarats (16): «És especial»


Ja no sé què vol dir «especial».

Perquè tothom i tot el que t’atrau, el que és bonic, el que t’encanta, que aprecies, que hi tens tirada, que vols o que voldràs, que desitges, que anheles!, que és fet a mida i expressament per a tu, que és de primera, que és encisador, que és preciós, que fa bona olor, que té bona pinta, que és blanc, que és negre, que és el que es porta... o que et provoca delit o pampallugues als ulls o un nus a la gola per l’emoció, que a l’hora de resoldre problemes hi té la mà trencada, que és discreta i no vol cridar l’atenció i just per això et té el cor robat, que és molt millor del que sembla, que és un àngel (de la guarda), que fa les classes com si fos premi Nobel, que té una saviesa modesta, que no saps la raó però el tens sobre un pedestal, que té un bon fons o que té un bon cor o un gran cor i que a més té una boca d’or, que sembla poruc o poca cosa o que tingui poca empenta i a l’hora de la veritat no s’espanta per res i és valent com el Capitán Trueno, que la tens pels núvols i no saps per què, que té pebrots, que et diu cada dia bon dia t’estimo, que és senzill, que els seus pares són collonuts, que és realment simpàtica i inteŀligent, que té més paciència que un sant, que no és gens complicada, que té les mans netes en tots els sentits, que s’enrojola fàcilment i això t’encanta, que t’ho posa difícil però té ganxo, i té gràcia, que sap fer el cor fort quan van mal dades, que sap manar quan toca, que és indulgent sense fer-se odiós, que té una consciència clara, que és increïble, que gairebé sempre acaba tenint raó però no se’n vanta, que sap somriure i et fa riure, que plora quan toca i no plora quan no toca i si plora quan no toca després se’n riu, que sempre està contenta, que demana les coses per favor i dóna les gràcies, que és un desvergonyit innocent, que és oblidadissa però encantadora, que és perspicaç i eloquent, que no és gens gelós, que et sorprèn sovint, que és elegant, que és presumida, que es pinta d’aquella manera meravellosa, que li agrada anar amb la cara neta, que és compassiu sense ser ploramiques, que et diu que no vol tenir secrets per a tu i que pots mirar-me l’armari i els calaixos i el mòbil i el que vulguis, que et diu amb molta seriositat des del principi que té la seva independència i que facis el favor de respectar-la, que neteja el vàter i el que faci falta, que treballa com una mula i et diu avui estic moooolt cansada em tocava fer el sopar el pots fer tu?, que treballa com un burro i et diu estic moooolt cansat avui em tocava banyar la nena ho pots fer tu?, que quan està embarassada li lluen els ulls, que quan sap que estàs embarassada li lluen els ulls, que realment té estómac, que diu la veritat, que té la paraula adequada en el moment adequat, que és endreçada però deixa fer, que no li fa vergonya portar el cotxet de la criatura, que no li fa mandra prendre nota amb precisió del que s’ha de comprar ni agafar el carro del súper ni tornar portant exactament el que ens calia, que demana permís amb delicadesa, que et mira amb aquella mirada, que demana perdó quan toca, que sap perdonar sense que et costi Déu i ajuda ni abans ni després que ho faci, que no és gaire xerraire, que xerra força i ja et va bé perquè tu xerres més aviat poc, que t’agafa la mà just quan ho necessites, que sempre et fa costat, que endevina els teus desitjos, que té el seu què, que és còmplice, que és molt assenyat, que li pots demanar coses amb tota naturalitat, que no fa comèdia, que no és exigent ni llepafils, que és molt sensible, que no t’atabala, que és solidari, que és més generosa que ningú, que no té cops amagats ni et desconcerta... tot i tothom és «especial».

Què vol dir «especial»??? Perquè no diuen res de tot això d’aquí al damunt. Només repeteixen: «És especial.» Doncs si tot i tothom és «especial», res no és especial.

Tinc avorrida aquesta paraula. Gairebé tant com «autèntic/a». Són tòpics carregosos i, al final, horrorosos.

(La primera iŀlustració és de l’editorial Salvatella, però és només un exemple que he trobat, de cap manera pretén ser una crítica ad editorialem; la segona és de la BBC [en altres idiomes el tòpic també funciona, i no poc ni gaire].)

dissabte, 28 de març del 2009

Qüestions de llengua (XXXIX): Generar sinònims

Manllevo l’article (19 gener 2009) de Magí Camps, col·lega de La Vanguardia. L’adapto només mínimament, perquè s’adiu a meravella amb el que ens trobem cada dia en els nostres diaris i discursos.

Qui no genera no mama

El verb generar serveix per a tot. Si més no és el que es dedueix del que diuen els que tenen un micròfon al davant o escriuen als papers.

Així, hi ha persones que quan rumien generen idees amb les quals generen possibilitats. Hi ha declaracions que generen reaccions i si són negatives generen descoratjament. Però una bona gestió genera riquesa i llocs de treball. Els capricis poden generar satisfacció, però cal vigilar que no generin addicció. Algun espectacle genera l’atenció del públic, mentre que determinades conductes generen rumors. N’hi ha que generen plans dolents que generen l’alarma entre la població, a la qual caldrà generar confiança passat l’ensurt. De les reflexions sorgides es generaran debats, que generaran opinions. I, d’aquestes, potser es generin iniciatives per tal que aquell despropòsit no es torni a generar. Ja se sap que quan es genera tensió després es poden generar estats d’ànim que generin avenços per a generar un acord. Si l’acord no genera reticències, amb sort pot generar beneficis que generaran millores.

Tot això no és cap acudit: se sent i es llegeix cada dia. I no és que siguin usos incorrectes, sinó que és una saturació. Sense gairebé adonar-nos-en, generar ha ocupat l’espai de verbs precisos, l’ús dels quals enriqueix el llenguatge.

Així, hi ha persones que quan rumien tenen idees, amb les quals aporten possibilitats. Hi ha declaracions que motiven reaccions i si són negatives mouen al descoratjament. Però una bona gestió crea riquesa i llocs de treball. Els capricis poden donar satisfacció, però cal vigilar que no causin addicció. Algun espectacle desvetlla l’atenció del públic, mentre que determinades conductes aixequen rumors. N’hi ha que elaboren plans dolents que disparen l’alarma entre la població, a la qual caldrà infondre confiança passat l’ensurt. De les reflexions sorgides s’originaran debats, que formaran opinions. I d’aquestes, potser naixeran iniciatives per tal que aquell despropòsit no torni a esdevenir-se. Ja se sap que quan es provoca tensió després es poden propiciar estats d’ànim, que significaran avenços per a assolir un acord. Si l’acord no suscita reticències, amb sort pot produir beneficis, que comportaran millores.

Un verb exacte per a cada cas i el comodí generar, disponible a la màniga.

* * *

Afegitó de l’1 d’abril. Altres verbs comodins que molts cops convindria substituir per verbs més precisos són realitzar, desenvolupar (aquest sobretot en traduccions de l’espanyol, idioma que abusa molt del verb desarrollar) i gestionar (aquest darrer me l’ha suggerit MSS-2).

Afegitó del 9 març 2016. Realitzar (calcat del castellà), no és un calc primigeni, sinó una metàstasi del calc efectuar (del fr. effectuer) per ‘hacer’, i desarrollar és gairebé en tots els casos un calc de to develop. Gestionar també es un calc de l’anglès to manege, però només en el sentit que ha augmentat la freqüència d’un terme genuí en castellà (aportació de Carlos Manzano, traductor de l’anglès, el francès i l’italià a l’espanyol).