Qüestions de llengua (66): Apocalipsi lingüístic a TV3

Boca de canó de 88 mm del 1944

Estic subscrit en un d’aquests grups de llengua en els quals, com a tot arreu, hi ha de tot. Per exemple, hi ha gent que fa llistes d’heretgies. Recentment, una persona s’hi exclamava de vint-i-sis “espanyolades” (sic) que havia sentit en les últimes hores als telenotícies de TV3, i cridava a fer-hi alguna cosa, a la lluita contra l’infidel, etc.

Era una llista, com dic, llarga, de vint-i-sis elements. Sembla, a primer cop d’ull, que són molts elements, si havien estat dits en poques hores o en pocs dies. Per exclamar-se’n, certament.

Però, examinats un per un, vam trobar* de seguida que disset, força més de la meitat, eren als diccionaris i per tant es poden considerar tries lícites (poso primer les presumptes “espanyolades” i, entre parèntesis, les opcions que a la persona que feia la denúncia li devien semblar més encertades; ho suposo, perquè no ho diu):

1 i 2. els “bussos” han “localitzat” la víctima (els bussejadors han trobat la víctima)
3. “dóna” la volta al món (fa la volta al món)
4. “complir” anys (fer anys)
5 i 6. “donar” “passos” (fer passes)
7. “rodejar” (envoltar)
8. les cadires de la “nòria” (roda)
9. la “tanda” de penaltis (ronda)
10. “flotilla” (esquadra?)
11. “arranca” (arrenca)
12. “marxar” (anar-se’n)
13. “pateres” (pasteres)
14. combats “lliurats” (tinguts?, batallats, desfermats?)
15. “aparat” elèctric (acompanyament?, faramalla?)
16. “inclús” (fins i tot)
17. “octavilles” (fulls volants, fulls de mà, vuitens)

N’hi ha una

18. corralito

que està utilitzada com a estrangerisme, com fan en molts altres idiomes, sense cap pretensió de fer-la passar per catalana.

Una altra que potser cal considerar incorrecta en el català central oriental, però no en altres dialectes del català (i a més no sabem qui la va dir):

19. “dos” hores (dues)

Una altra, encara, que copia una frase feta espanyola però que és tan transparent que podria defensar-se gairebé com a pròpia. És a dir, només cal prendre en sentit figurat el fet que s’hi expressa (perquè baralla, en català, també és joc de cartes):

20. el govern ha trencat la “baralla” (o potser es queixava de trencar perquè caldria dir estripar?; seria igualment disculpable, per descomptat)

Una més es discuteix des de fa segles –sense exagerar– i no passa res, entenc, pel fet que s’utilitzi en discursos orals, per exemple si és una persona a la qual s’ha convidat al plató com a experta en qualsevol tema del qual es vulgui parlar:

21. agenda “apretada” (atapeïda)

I la resta, per fi, sí que són censurables i inexcusables des de tots els punts de vista. Són cinc (quatre, en realitat) en total:

22. “rakhant”, “rakhada” (verb incorrecte i so de j espanyola inexistent en català)
23. una “tunda” del jutjat (una pallissa, una lliçó...)
24. s'han “girat les tornes” (s’ha girat la truita,** el vent...)
25 i 26. “txivatada” i “txancletes” (ha de ser amb so xeix; suposo que es queixa de la pronúncia, no de les paraules xivatada [GD62] i xancletes [DIEC])

Tant costava limitar-se a parlar d’aquestes quatre o cinc (de vint-i-sis!)? Eren massa poques, potser, per a un missatge prou alarmista com el que es volia fer? Tant costava, ja que hi som, dir si aquests quatre o cinc disbarats els va dir al plató qui conduïa el noticiari o va ser en una entrevista, o les deia una persona que passava pel carrer a la qual se li va posar el micro a la boca? És que no és el mateix, saben?

Evidentment, no estic subscrit a grups d’aquests només pel morbo de les bajanades i els crits apocalíptics que s’hi produeixen de tant en tant. El fet d’estar-hi subscrit comporta molts avantatges, i se n’hi aprèn un munt, si no cada dia, molts dies. Però encara em sobten aquests esclats d’ira descontrolada que hi ha de tant en tant, absurds i sobretot inútils.

Inútils, dic, perquè si algú rep a TV3 una queixa com aquella –la dels vint-i-sis errors– no en farà gens de cas. S’adonarà, llegides les primeres ratlles, que és una alarma desautoritzada d’origen per la seva falta de documentació.

Dit això, per descomptat que pot millorar la llengua que sentim per TV3, Catalunya Ràdio i els altres mitjans públics que depenen de la Generalitat, els ajuntaments, les diputacions. Però som en època de retallades i hem de ser una mica comprensius. Una mica.

Sí que hi ha una cosa que em sorprèn, i no és d’ara: el fet que treballin en aquests mitjans persones que no tenen prou competència en català. Caldria una mica més de selecció aquí, caldria situar la llengua una mica més amunt en les exigències bàsiques a l’hora de contractar. Vull dir gent de plantilla o eventuals, hi facin el paper que hi facin, quan la seva feina s’hagi de reflectir d’alguna manera en la llengua emesa.

-----
* Hi ha en aquest article aportacions de Miquel Boronat, Rafael Castellanos i Oriol Giralt.
** Uns quants dies després, una altra de les persones que solen denunciar de manera vehement els “desastres lingüístics” de TV3 es queixa justament de l’expressió “girar-se la truita”, que acaba de sentir en un telenotícies...

+ + +

El denunciant apocalíptic –anomenem-lo així– ha continuant aportant al grup, gairebé cada dia, més presumptes heretgies lingüístiques de TV3, però com que la denúncia no va mai acompanyada de l’expressió que el denunciant considera correcta, no saps mai com t’ho has de prendre. Segurament de cap manera, perquè entre les expressions que l’horroritzen hi ha coses com «celles fines» (li agradaria més «celles primes»?), «arrencar» (‘començar’) o «diner» (per ell ha de ser sempre en plural?), i ha estat llavors, en arribar a aquest punt, que fins i tot alguns dels més fonamentalistes del grup han començat a contestar-li que estava vessant la mesura. I és així com acaba —per mi; el justicier lingüístic que faci el que li roti– aquest nou capítol de denúncia indiscriminada i a l’engròs: no fent-hi cap pet.

Qüestions de llengua (44): Paraules màgiques

Els reculls següents apleguen paraules o expressions que gairebé s’han fet embafadores de tant com es repeteixen.

Tòpics generals:

activitats recreatives, alimentari, antiheroi, autenticitat, autocontrol, autoexigència, autoregulació, avalar, beneficis abans d’impostos (com si els impostos fossin un afegit sobrer, o injust, o vés a saber què), bonisme, buscar complicitats, ciutat del coneixement, ciutat de la justícia, cohesió, col·lectius i col·lectivament, comarques (barcelonines, gironines o del nord, lleidatanes o de ponent, tarragonines o del sud = província de Barcelona, de Girona, de Lleida, de Tarragona), concepció i concepte i conceptual, coneixement, conjuntura, demarcació de (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona = província de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona), eficiència, eines i tallers (no cal dir que en sentit figurat), enfocar (amb determinada òptica), equipaments, espai lúdic, especial i especialment (“t’estimo especialment, ets molt especial”), espontaneïtat, ètnic, gènere, gent gran (“tercera edat” ja no funciona), governança, històric (moment, dia, fet...), humanització, inclusió i inclusiu, individualment, innovació, integració, macrocelebració i macrofesta i macroprostíbul, mòdul prefabricat, motivació, nouvinguts, noves tecnologies (que ja comença a sonar com allò que es deia fa un segle dels “moderns mitjans de transport”), personalment (“jo personalment, o a nivell personal...”, com escrivia fa uns dies Empar Moliner rifant-se’n), planificar, plans, políticament correcte, pressentiment, prioritzar, proactivitat, productes ecològics, productivitat, programes, projectes, proposar (i fer propostes), protagonisme, punt de no-retorn, puntual (‘esporàdic, momentani’), recursos, relat (“tenir un relat propi”), resposta contundent, sinergia (pronunciat incorrectament sinèrgia, per descomptat), sistema, sociabilitat, sofisticació, tenir lloc (‘fer-se’), un abans i un després...

Pecats i penitències modernes:

addicció, adrenalina, agressivitat, alcoholisme, animalització, astrologia, automedicació, cohorts, conductes o grups de risc, conflictivitat, conspiranoies, consum responsable, control i controlar (“jo controlo”), corrupció, credibilitat (manca de), creixement negatiu, decisions salomòniques, demagògia, dependència, depressió, desacceleració, desassossec, desautoritzar, deshumanització, desinhibició, desintoxicació, desperfectes, dieta equilibrada, dieta mediterrània, discriminació, electoralisme, endogen, entorn i hàbits saludables, escepticisme mediambiental, estressar-se i desestressar-se, evasió, exercici moderat, exogen, feromones, fisioteràpia i fisioterapeuta, flexiseguretat, galopant (la crisi, la desacceleració, el creixement negatiu...), genoteràpia, hipotecar i hipotecats (tothom tret dels bancs i els-grans-exmonopolis-i-llurs-lucrats-col·legues-col·laboracionistes-col·lusoris-amb-guanys-astronomicopornogràfics), homeopatia, il·legalitat i il·legalització, impotència, infantilisme, informes i més informes, ingenuïtat, insolidaritat, interrupció voluntària de l’embaràs o IVE, intolerabilitat i intolerància, irracionalitat, logoteràpia, pànic, patologia, políticament incorrecte, populisme, por, postadolescència (eterna), preservatiu, profilaxi, psicòleg (anar a cal), psicosomàtic, quiropràctic, reconsiderar, reescalfament, reestructuració, reflexoteràpia, regularització, rehabilitació, reincidència, reinventar-se, resiliència, retenció, reversibilitat (“reversibilitat de l’esterilització definitiva”), sedentarisme, seropositiu, sexisme, sobreescalfament, supersticions, tabaquisme, tarot, teràpies alternatives, testosterona, tractament preventiu, victimisme, videojocs, violència (domèstica, sexual o de gènere, urbana...), xenofòbia...

Comodins:

a nivell personal (o col·lectiu, esclar), apropar-se i proper (que són correctes, però ja no se sent acostar-se, ni atansar-se, ni pròxim, ni vinent: “Propera estació, Can Zam”), assenyalar (‘dir’), com si diguéssim, considerar, desenvolupar (sobretot estratègies), diguem-ne, efectuar, elaborar, en aquest sentit, en el sentit de, en realitat, és a dir, existir (‘haver-hi’), generar, gestionar, implementar, jo diria, més enllà de, optimitzar, per cert (que no és que no sigui correcte, però de tant en tant també podríem dir ja que hi som, ara que hi caic, ara que hi penso, ara que hi som...), personalitzar, personalment, plantejar i plantejar-se tota mena de plantejaments (fins i tot els implantejables), pràcticament, realitzar, tractar de i tractar-se de (“Hauríem de tractar de veure’ns”, “Es tracta d’un canvi climàtic a nivell global”), un/a cert/a, veure + infinitiu (“Alguns bancs han vist disminuir els seus beneficis un 0,2% amb la crisi”)...

Paraules polítiques, complexes i sobretot multisil·làbiques, però sovint buides:

assessorament, autonomisme, bel·ligerància, coherència i incoherència, competitivitat, connectivitat, constitucionalitat (i inconstitucionalitat, és clar, que és el que per ací se sent més), cooperació i cooperativitat, creativitat, desdoblament, dinàmica i dinamisme i dinamització, excel·lència, estatutari/ària, expectatives, federalisme, harmonitzar, identitari/ària, independentisme, infraestructures, interactius i interactivitat, invisibilitat, (àrea) metropolitana, oportunismes i oportunitats, pacificació, plataforma, pressupostari/ària, programàtic, proporcionalitat, referendar i referèndum, representativitat, retroalimentar, sensibilitzar, sostenibilitat, territori i territorial, transcendental(itat), transparència, unanimitat, unionisme...

Lingüísticament pobres (per no dir una altra cosa), innecessàriament complexes i abusives (per repetides, sense ser gairebé mai les més adequades en aquell context) o almenys agosarades:

a dia d’avui, acabar/poder amb algú (= guanyar-lo, matar-lo), acabar amb tot (= acabar-s’ho tot, posar fi a tot), així com (“Ha vingut el Pep així com la Laura”), anar a càrrec d’en Tal (= ho fa en Tal), arrasar amb tot, complir amb, comptar amb (= tenir), continuar amb, disposar de (= tenir), emportar-se per davant, en ocasions, fer-se amb algú o amb alguna cosa (= agafar, posseir), gaudir de (= tenir), iniciar-se en, marejar la perdiu / posar-se dels nervis / que cada pal aguanti la seva espelma (i tantes altres de similars), menjar per emportar, necessitar de, novedós, poder amb tot (“Pot amb tot”, titular del diari referit al Barça; o sigui, el Barça és un recipient en el qual hi ha de tot), practicar (= fer), requerir de, sol·licitar de, solventar, tal i com, tallar amb i trencar amb (sobretot “amb els mals rotllos”), tots aquells que (= tots els que), trobar-se amb, veure’s amb/en l’obligació...

Totes aquestes paraules i expressions van molt i molt bé per als informes que es cobren per nombre d’espais, per als formularis burocràtics, per al paperam judicial, però també poden servir per a prospectes i fullets, si vols quedar superprogre o megapiho.

Per exemple, pots convocar una reunió escrivint:

«A nivell d’implementar sinèrgies de cara a la sostenibilitat identitària del nostre projecte comú, els sotasignats, als quals personalment jo mateix represento, realitzem de manera corporativa aquesta convocatòria en primera instància, per tal que si vostès ho veuen de manera favorablement positiva puguem tractar de trobar-nos a nivell bilateral en una reunió que quedaria assenyalada, si a vostès els sembla oportú, per al proper dimarts dia 23 del present mes de febrer a les 19 hores en punt del capvespre, i que tindria lloc a la mateixa seu de la nostra companyia, si no hi ha cap inconvenient ni obstacle realment ressenyable per part seva.»

És important, en efecte, incloure de tant en tant, enmig d’aquests missatges nostres tan elaborats –com més paraules, més elaboració–, mots com capvespre i similars (també serveixen antany, palesar la certitud, nogensmenys, àdhuc...; és a dir, escriure com parla el president de Polònia però amb una mica més de complicació, que no soni tan entranyable com el que diu Sergi Mas), perquè aquests mots denoten coneixement profund de la llengua dels nostres avis i palesen la certitud del nostre lema més enrotllat: «Visc... a Catalunya.» (Enrotllat i similars també van bé, sobretot en el llenguatge oral, perquè impliquen modernor. O sigui, cal combinar-ho tot: tradició, precisió, modernitat i nombre de paraules. El nombre de paraules és útil també per acabar d’omplir el full o la pantalla, perquè ja sabeu que fa molt lleig i és massa fred i directe un missatge de només una ratlla [«Reunió a X dimarts 23 a les 7 del vespre»], i a més, posats a enviar missatges, home, elaborem-los una mica, no?)

I doncs, si escrius una frase com la de dalt, la persona a qui li hagis adreçat allò quedarà tan de pasta de moniato i tan completament enlluernada que no tindrà esma de dir-te que no, no fos cas que li deixessis anar la circular número 2 del repertori –segona convocatòria–, ja més comprometedora per al destinatari, que podria començar així:

«A nivell individual, personalment considero que hauríem de trencar amb la dinàmica reactiva que han adquirit les nostres relacions bilaterals d’un temps ençà i tractar de fer una reflexió en el sentit de demanar una certa paciència...»

Fixa’t en el detall nostrat: d’un temps ençà. Sobretot, no te n’oblidis.

Ara, has de vigilar que no se t’escapi aquesta manera de comunicar-te en les relacions personals, perquè potser l’altre o l’altra et dirà que sí, que podeu quedar, però per anar al cine. «I ni una sola paraula, eh?, fins que no aprenguis a enraonar de manera normal i corrent.»

Notes. 1: Totes les frases que reprodueixo com a exemples són de la vida real, no me n’he inventat cap. 2: Que quedi clar que la majoria no són incorreccions, el problema és la multiplicació, l’abús, el llenguatge parit amb fòrceps.

Afegitó de l’agost del 2010. En Toni Vall aporta unes quantes expressions màgiques més i una mica de reflexió encertada sobre l’assumpte: «Somio una televisió en què estigui vetat, censurat, prohibit i perseguit dir “la veritat és que” cada tres paraules. Somio que la mandra, les paraules crossa, l’empobriment del llenguatge siguin històries passades. Somio que mai més es digui “unes merescudes vacances”. [...] Somio que mai més ningú dirà “tal cosa no ha deixat ningú indiferent”. ¿Creuen que és possible que ningú, mai més a la vida, utilitzi aquesta expressió? Sé que és complicat, que demano quimeres difícils de dur a terme, però com a mínim ¿podríem esforçar-nos perquè desaparegui de cròniques, crítiques i introduccions?» (Avui, 5 agost 2010)

Reptes publicitaris (3): Els «gustassos»

Suposo que tothom ha rebut a casa prospectes i fullets de la casa Media Markt que parlen del «gustàs», o n’ha vist els anuncis de la tele. Repeteixen el mot, amb lemes de diverses variants, des de fa una bona colla de mesos, potser més d’un any i tot: «Dóna’t un gustàs», «Amb preus així, tornar a l’escola és un gustàs», «El gustàs d’estalviar», «4, 5 i 6 de desembre, preus de gustàs»...

N’hi ha que ja en tenen prou que Media Markt hagi fet l’esforç de traduir la seva propaganda, que l’important és això. No ho nego, segurament en aquest punt primer de tot cal ser possibilista. I també crec que en cas d’urgència, molts cops el traductor se’n surt com pot, que les feines relacionades amb els mitjans de comunicació i amb la publicitat sovint no poden esperar. I, per descomptat, és possible que el traductor/adaptador d’aquesta paraula al català s’hagi esforçat seriosament a presentar als clients fórmules lingüísticament més acceptables, i que els clients no les hagin aprovades. Cal tenir en compte que parlem d’una casa que enllà de l’Ebre anuncia samarretes (o tops, o bustiers, no sé què són exactament) de dona amb el reclam «Verás las mejores delanteras del mundo», o rebaixes amb un militar que crida «¡Todos los precios al suelo!» o «¡Daremos el golpe!» (quina gràcia, no?; aquestes campanyes, per sort, no les hem hagut de veure per aquí, o jo almenys no les he vistes). Són gent que diu que volen ser provocadors i m’imagino que ho són. Però no sé si «gustàs», més que provocar o impactar, no desconcerta.

I doncs, crec que convindria fer-hi alguna cosa, abans que el «mal gustàs» s’escampi de manera general entre alguns parlants o altres anunciants, acostumats a veure-ho cada setmana a la bústia de casa o de la feina, als diaris, als comerços, a tot arreu.

La primera és dir-los: si voleu fer una traducció servil, almenys utilitzeu recursos catalans. I en aquest cas, la traducció més exacta de gustazo seria gustarro, no «gustàs». Sí que existeix el sufix -às, però en paraules fixades ja a la llengua, no és un sufix productiu. Hi ha dos o tres adjectius com dolçàs ‘d’un dolç embafador’, o grandolàs ‘gran en excés’, i uns quants substantius: nevàs ‘nevada forta / arreplec, munt de neu’, vellutàs ‘vellut amb el pèl llarg’ i vergàs ‘verga llarga i de cert gruix’, però es tracta de mots cultes o molt locals, poc coneguts. No, el lector de «gustàs» entendrà més o menys el que es vol dir perquè sap castellà, no perquè pensi en els excepcionals nevàs, vellutàs i vergàs.

I la segona cosa que es pot fer, crec, és oblidar-se una mica de la literalitat de l’original (què vol dir «precios de gustazo», ja que hi som?) i cercar estratègies de traducció paral·leles. Ni «gustàs», ni gustarro, ni gran gust, ni gaudi, ni grat, ni històries. Com diem això en català? Penso que no hi perdríem res jugant amb regal i regalar, o també amb plaer. Per tant, Regala-t’ho («Dóna’t un gustàs»), Amb aquests preus, tornar a l’escola és com un regal («Amb preus així, tornar a l’escola és un gustàs»), El regal/plaer/gust d’estalviar («El gustàs d’estalviar»), 4, 5 i 6 de desembre, preus de regal («4, 5 i 6 de desembre, preus de gustàs»). No diem el mateix?

Reptes publicitaris (I): La maduixa que fa petons
Reptes publicitaris (II): La gamma que lliga amb tu


(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)

Qüestions de llengua (XIV): «Hi ha quelcom...?»

Ho he vist en uns rètols del Banco Popular. Anava amb pressa i no n’he pogut prendre nota, però em penso que deien: «Hi ha quelcom que puguem fer per tu?» Potser era «...per vostè?», però no hi fa res. Al costat, una foto del gegant Pau Gasol, el jugador de bàsquet.

Vet aquí un dels efectes més perniciosos de les traduccions literals, que en aquest cas potser s'ha fet amb un programa d’ordinador. Perquè totes les paraules d’aquesta frase són ben catalanes, i fins i tot n’hi ha una que és de concurs («quelcom»), però segur que la frase grinyola a tothom que la llegeixi. «Quelcom» és tan de concurs, que inclús –«inclús» ja es pot dir!– hi deu haver gent que potser ha pensat: tal volta és per això que em grinyola; «quelcom» és tan difícil de veure avui dia que ja em sona malament. A veure, provem de canviar-ho per «alguna cosa». I no, tampoc no funciona... tot i que potser a molta gent ja no li sonarà tan estrany. Perquè sovint no ens sona estranya una construcció castellana si està feta amb paraules catalanes.

I en canvi, això no és català, és macarrònic. I potser algun assessor lingüístic aficionat –el nebodet del delegat del banc a Catalunya, o una cosa així– ha vist el «quelcom» i ha dit: «Ui, que autèntic, amb un “quelcom” i tot, val més que no ho toquem, que qui ho ha traduït n’ha de saber molt.»

Bé, no vull fer més sang, que tothom pot tenir un mal dia. El que és emprenyador és que errors d’aquesta grossària, que a tots se’ns poden passar, no te’ls trobes generalment en castellà, i quan se’ls n’escapa un (en castellà) corren a arreglar-lo. En canvi –ja ho vam dir a propòsit dels errors d'impremta–, en català no passa res, el català es fa servir només perquè no sigui dit, per amansir les feres nacionalistes, i no hi fa res que estigui bé o malament: l’important és que no ens resulti més car del compte. I el nebodet ens ho fa gairebé de franc.

Eps, que me n’oblidava: en català normal, segur que ho sabeu, aquesta frase es diu així: «Hi ha res que puguem fer per tu?»

(Afegitó del dijous 31: sabia que havia llegit alguna cosa sobre aquest tema, però no recordava on. Ara ho he trobat. És de Joan Sales, al pròleg del llibre de Joan Coromines Lleures i converses d’un filòleg. Diu Sales: «Una frase com “si hi tens quelcom a dir, parla”, sempre m’ha fet l’efecte d’un calc de la castellana corresponent amb traducció maquinal de “algo”, ja que en català natural s’ha dit sempre “res” (“si hi tens res a dir...”) en construccions d’aquest tipus.» M’alegra, com diria Josep Lluís Núñez*, que el senyor Sales estigui d’acord amb mi.)


*(És clar, d’això ja fa anys, i potser la gent no se’n recorda. Després que el Barça va guanyar un trofeu, van anar tot l’equip amb el president, el senyor Núñez –ínclit constructor d'edificis en qualsevol espai de l’àrea metropolitana, incloent-hi els parcs, Collserola o qualsevol altre terreny verge o no que se li posi al davant, i sempre amb les benediccions de les autoritats municipals i autonòmiques–, a la Generalitat i a l’ajuntament. Era l’alcalde des de feia poc el senyor Joan Clos. Núñez fa un breu discurs i diu una cosa com: «Estem molt contents de ser aquí, a l’ajuntament de la ciutat que porta el nom del club...» Tal com ho llegiu, els que no ho sabíeu o no ho recordàveu.)

Qüestions de llengua (III): «lil·lusionar»

Els cartells de felicitació compulsiva del Nadal que s’han empescat enguany uns grans magatzems que tenen un munt de locals per entabanar la gent perquè es llencin a comprar contenen en la versió catalana, enmig d’uns quants verbs amb inicial majúscula com «Regalar», «Felicitar», «Embolicar», etc. un curiós infinitiu que comença amb minúscula: «lil·lusionar». És fàcil explicar-se l’errada si has treballat en la correcció de galerades d’impremta. Els rètols del text original devien anar amb un tipus de lletra de pal, com l’Arial, i el corrector, per deixar clar que la primera lletra era una I i no una L devia posar-hi al costat un signe «i [c.a.]», que vol dir «I [majúscula]». A la impremta, que potser és de Madrid o de vés a saber on –o d’aquí, però com si no ho fossin–, com que els devia ser igual una cosa com l’altra, els ha semblat que hi deia «lil·lusionar» i com que ells no discuteixen res, i menys sobre català, avall que fa baixada. I encara gràcies que no hi han deixat allò de «[c.a.]»...

L’error potser és anecdòtic i segurament tampoc no n’hem de fer gaire sang. Ara, la pregunta és: si aquesta errada s’hagués produït en el rètol castellà, que hi haguessin posat una cosa com «Rreglalar», els de l’empresa haurien acceptat els cartells? Em temo que no. Em penso que cercarien culpables del desgavell i els ho farien pagar o els despatxarien –aquesta gent no s’està de res–, però tornarien a imprimir els pòsters, costés el que costés. Ara, tractant-se de la versió catalana, que ja fan prou amb fer-la, que ens bombin, tu. Segur que no s’hi fixa ningú...

(Afegit del dia 12: un lector m'avisa que hi ha una variant d'aquesta mateixa errada, en els cartells més grans, que és «Ll·lusionar». Sembla que és un estadi intermedi de la cadena d'errades... En aquests suports de gran format, de 8x3 m, s'hi ha escolat una altra errada, hi apareix un «abrazar» a més de l'«abraçar» que hi ha en un altre racó del cartell.)

Afegitons posteriors: altres nyaps de rètols publicitaris que he anat enxampant:

- «será» (hauria de ser «serà»); «els seus d’ 1.200.000 clients» (la versió castellana diu: «sus más de 1.200.000 clientes»
(anunci imprès a les finestres del metro de Barcelona, de balumba.es, assegurances, abril 2007)

- «has de ser el mé ràpid» (hauria de ser «més», és clar)
(anunci imprès a les parades de metro de Barcelona, de Cuatro, canal TV, abril 2007)

- «paraules extranyes» (hauria de ser «estranyes»)
(anunci a l’Avui de DKV, asseguradora, maig 2007)

- «Entra i inform't» (hauria de ser «informa't»
(cartells impresos posats als aparadors de les sucursals de Banesto, setembre 2007)

- «MOSTRA INTERNACIONAL DÁRT URBÀ PUBLICITARI» (hauria de ser «D'ART»)
(cartells publicitaris de gran format de J&B, gener 2008; corregits en algun cas [av. Vallcarca] el febrer del 2008: D'ART; altres cartells [av. Príncep d'Astúries] continuen igual [DÁRT] fins que es retiren)

- «EMPORTA'T EL MÒVIL QUE T'AGRADA» (hauria de ser «MÒBIL»)
(cartells publicitaris d'Orange a les parades de bus de BCN, abril 2008; substituïts el mes de maig 2008 per altres cartells amb la falta corregida: «EMPORTA'T EL MÒBIL QUE T'AGRADA»; comencem a ser un país normal, almenys per a Orange o per a l'empresa de publicitat que els ha fet els cartells?)

- «Rebre correu ara és més còmode. Contractar el segur del teu cotxe també.» (Hauria de ser «l’assegurança del teu cotxe»)
(anuncis publicitaris a l'exterior dels autobusos urbans de Barcelona, maig del 2008, empresa no identificada, tel. 902 996 361)

- «Recordin que podeu fer l'enllaç entre L3 i L5 a Sants-Estació» (hauria de ser «Recordin que poden» o «Recordeu que podeu»)
(cartells publicitaris de 100x50 cm aprox. impresos i fixats als vestíbuls i a les andanes de les estacions de Diagonal de les línies L3 i L5)

- «Internet mòvil gratuïta» (hauria de ser «Internet mòbil gratuïta»)
(anunci de Jazztel als darreres dels autobusos, juny 2008; corregits al cap d'uns dies: «Internet mòbil gratuïta»)

- «Revisat la oïda i emportat aquest regal» (hauria de ser «Revisa't l'oïda i emporta't aquest regal»
(cartells impresos als aparadors de General Optica (sic), setembre 2008. Parlo amb el director de la botiga de la pl. Francesc Macià i em diu que ja sabien que els cartells tenien algun error. Li dic que allò fa mal als ulls –tres errades grosses en un text de set paraules– i que la gent que ho veu deu pensar que aquella casa és poc seriosa. Em diu que fins que no els enviïn els nous rètols, si és que en fan de nous, no llevarà els actuals. Li dic si faria el mateix si els cartells fossin en castellà i em respon que sí. Dos dies després retiren els cartells. I 15 dies més tard, el 26 de setembre, en pengen de nous, ara sense errades. Anem avançant.)

- «Si en 2 anys no presentes cap siniestre / el tercer, te'l regalem!» (hauria de ser «sinistre», això segur, i, en català més normal, «Si en 2 anys no tens cap sinistre / el tercer, te'l regalem!»)
(Cartells publicitaris a les parades d'autobús, de l'empresa d'assegurances d'automòbil Pelayo, octubre 2008)

- «Ben equipat et sients més fort» (hauria de ser «sents»)
(Cartells publicitaris de Decathlon, octubre 2008)

- «Cada dilluns el més complert suplement d'ocupació» (hauria de ser «complet»)
(Cartells publicitaris del diari Público a les estacions de metro, novembre 2008)

- «Visc a una ciutat que ha ajudat a néixer a més de 700 empreses» (hauria de ser «Visc en una ciutat que ha ajudat a néixer més de 700 empreses»; en en comptes de a davant l'article indefinit una, i sobretot [perquè l'anterior encara seria disculpable] sense la a d'abans del complement directe més de 700 empreses)
(Banderoles de l'Ajuntament de Barcelona penjades als fanals de tota la ciutat, novembre 2008)

- «La nova il·uminació del local és el millor contra la crisi» (hauria de ser «il·luminació»)
(Lema principal d'un anunci d'Endesa, a tota plana, publicat a la premsa de Barcelona, 5 novembre 2009; i hi tornen, sense cap canvi, el 10 de novembre!)

- «Servei Apptualítza't de Vodafone» (amb accent a la "i"; hauria de ser sense accent)
(Anuncis amb lletres de pam a les parades d'autobús, febrer 2012)
D'on surt aquest accent? Del castellà, és clar. La paraula vol fer un joc de paraules entre l'apòcope anglesa app (d'application), ara de moda com a denominació genèrica dels nous programes per a enginys mòbils, i el verb actualitzar. (Afegitó 28 febrer 2012: els anuncis aquests, almenys la majoria, han estat rectificats: ara hi diu, correctament, «Servei Apptualitza't de Vodafone»; una petita batalla guanyada, que fa uns pocs anys hauríem perdut i de fet perdíem constantment.) (Afegitó 20 març 2012: ara tornen a aparèixer els accents: «Nou servei Apptualítza't de Vodafone». Es fa difícil d'esbrinar el que ha passat. Tan bé com anava la cosa en aquest cas...)

- «Kindle, el millor regal per a Sant Jordi» (hauria de ser «per Sant Jordi»; si no, sembla que el Kindle l'hagis de regalar al sant que va matar el drac, com a premi per la seva valentia)
(Cartells publicitaris al carrer, abril 2012)

- «Si parlaràs de mi, prova'm» (hauria de ser «Si has de parlar de mi, prova'm», «Si penses parlar de mi, prova'm», etc.)
(Anunci de TV del nou Alfa Romeu Giulietta, abril 2012. És una mala traducció del castellà «Si vas a hablar de mí, pruébame». Al cap d'uns dies, maig 2012, canvien el lema: «Abans de parlar de mi, prova'm».)

- «Decideix amb qui compatir-ho» (hauria de ser «Decideix amb qui compaRtir-ho»... si no és que el que es vol és animar algú a «compaDir» en companyia dels amics el pobre mòbil que t'has comprat equivocadament, que llavors ja s'entendria més el «compaTir»)
(Anuncis al metro de Nokia Lumia, maig 2012; foto i comentari humorístic per gentilesa de l'autora del bloc Tercer Segona)

- «Dolcos somnis» (hauria de ser «Dolços somnis»)
(Anuncis de Dormidina, un somnífer, al metro de Barcelona, juny 2012; foto també de l'autora del bloc Tercer Segona)

Afortunadament, aquests també han rectificat:

(foto igualment de l'autora del bloc Tercer Segona, desembre 2012)

- «Per què pagues tant si rebs tant poc? Sense “desdes”. Assegurança Moto 100 €.» (Hauria de ser: «Per què pagues tant si reps tan poc? Sense [cap]“des de”»
(Anunci de Verti.com als OPIs dels carrers de Barcelona, primera setmana d'octubre 2012. Els retiren al cap de dos dies per les errades i els reposen la primera setmana de novembre sense errades. Per resoldre el «Sense “desde”» opten per un agosarat «Sense “des des”».)

I dos més del desembre 2012, amb foto, com sempre, de l'autora del bloc Tercer Segona:

(Hauria de ser: «Fes-te soci d'Aldees Infantils SOS» o bé simplement «Fes-te'n soci». O bé nom o bé pronom. I la segona errada: hauria de ser «Truca'ns»)

(Hauria de ser «Aconsegueix», «Peluixets» i «Mega Peluixos», o potser encara millor «Megapeluixos»)

I encara una altra de l'abril del 2013, de la mateixa corresponsal. Els de Mercadona no deuen saber que quan a un cava li passa això en català diem que és un «cava borni»:

No, seriosament, com ja sabeu s'escriu «semisec»

* * *

La pregunta és: deixant de banda alguns dels casos esmentats –en què s'han esmenat errades de seguida– pífies d'aquesta grossària, amb lletres de pam i mig i constants pertot arreu com un degotall, ¿són tan habituals en espanyol? ¿Es permeten en altres idiomes sense que les empreses implicades no facin res des del primer dia que el primer cartell és enganxat al carrer? ¿Voleu dir que no patim també aquí un dèficit d'atenció, una discriminació deguda al semenfotisme? ¿No succeeix que massa vegades reaccionem davant els errors en català amb un «l'important és que s'entengui» o «l'important és que ho facin en català, encara que sigui amb errades»? ¿O no passa, fins i tot, que a voltes tenim por de denunciar aquests errors perquè sabem que hi ha empreses que si ens queixem potser decidiran tot seguit no fer la campanya vinent en català, perquè «és massa complicat»?

Històries del metro (3): «Per la seva seguretat...»

«Per la seva seguretat, està totalment prohibit baixar a la zona de vies.» Des de fa un temps, se sent aquest avís per la megafonia del metro. I jo no l’entenc. Hi ha algú que baixi a la zona de vies sense saber que allà no és gens segur estar-s’hi? Hi ha gent que passi d’una andana a l’altra per les vies sense ser conscient que s’hi juga el coll? No, els que baixen a la via ho fan justament per això, pel risc que comporta. I, per tant, els és igual el que digui la megafonia del metro. Llavors, per què els del metro ens diuen que la prohibició la fan «per la nostra seguretat»? Hi ha un motiu: és políticament incorrecte prohibir una cosa sense explicar amablement al presumpte transgressor que la prohibició es fa pel seu bé. Però hi ha casos –i aquest n’és un– que aquesta mena de protocols del fet políticament correcte són un insult a la intel·ligència.

De tota manera, no em sembla malament la prohibició. Jo discrepo en la forma, que caldria que fos taxativa i sense apel·lar a «la nostra seguretat». Potser seria més efectiu una cosa com: «Qui baixi a la zona de vies rebrà una multa de 3.000 euros.» O una altra quantitat que superi de bon tros les apostes que corren per baixar a la via.


(Afegitó del 30 de gener del 2007. Aquest matí he sentit per primera vegada la nova versió de l'avís: «Està totalment prohibit baixar a les vies.» Suposo que la modificació no s'ha fet amb motiu de la nota aquesta del vigilant del far: era de sentit comú i fins i tot als llocs més increïbles hi sol haver gent amb seny, gent amb prou empenta per comentar les seves perplexitats als de més amunt i gent de més amunt que se'ls escolta. El darrer pas és el més difícil... i la dificultat aquesta és el factor que descoratja tants colps la gent amb seny que ha de fer els passos previs.)

Els problemes del castellà

Diu que el català està en perill. I és clar que sí, sempre ho estarà mentre duri la submissió a un estat que no sols no fa res a favor de la nostra llengua –que ja seria un motiu per queixar-se’n– sinó que hi fa tot el que pot en contra.

Però avui estic de gaita i duc molta pell morta. Amics, el castellà també té problemes. Ahir vaig veure en un pàrquing, al parabrisa d’un cotxe, la nota següent, escrita amb lletra cal·ligràfica en un pòstit groc:

Por fabo
Apease al pila
sino llo no puedo
salir nientra

Analitzem-ho. La primera ratlla és clara. De la segona, no he sabut desentrallat la paraula “Apease”, però deu significar una cosa com “arrímese”. La tercera ratlla sembla evident, sense problemes. A la quarta, sobta que l’autor de l’escrit, si ha encertat a posar la “r” final de l’infinitiu “salir”, no hagi seguit el mateix esquema amb el verb “entrar”.

La reproducció de l’escrit us asseguro que és ben fidel. Ja us dic que el text és escrit amb molta cura, i es distingeix perfectament el traçat de cada lletra.

Suposo que de notes com aquesta n’hi deu haver cada dia milions en tots els idiomes del món, i no se n’han de treure conseqüències més enllà de la de fer-ne una mica de broma. Déu nos en guard, que aquest pòstit caigués en mans d’un dels profetes de calamitats de Madrid, que veuen cada dia en perill la llengua castellana a Catalunya! Com si l’elefant endevinés un perill per a la seva salut en l’activitat feinera de les formigues que es preparen per l’hivern, un hivern que en el nostre cas es perllonga tot l’any i durant molts i molts anys.

Tranquils, senyors genocides lingüístics i culturals, la llengua castellana a Catalunya gaudeix d’una salut de ferro..., a còpia d’imposar-se cada dia si us plau per força a la llengua local.

Però avui volia xauxejar, per un dia que estic de bona lluna...


(Per què no hi ha comentaris al bloc?)