No sé quin és l’origen, qui és el responsable, què ha passat, però hi ha un estira-i-arronsa entre el govern de l’estat espanyol (Complejo de la Moncloa, Avda. Puerta de Hierro, s/n. 28071 Madrid, Espanya) i l’empresa farmacèutica UCB Pharma (Allee de la Recherche 60. B-1070 Brusseŀles, Bèlgica) respecte al medicament Vimpat (lacosamida).*
El resultat és que des de fa una setmana aquesta medecina no es troba a les farmàcies. De manera que les prescripcions de Vimpat no es poden fer efectives, tampoc en adquisició privada. No n’hi ha a les distribuïdores. Els hospitals públics en tenen reserves, però són això, reserves. Algunes, molt poques –poquíssimes–, farmàcies en tenen alguna capsa demanada fa unes setmanes per algú que després, perquè segurament en va trobar en una altra farmàcia, no va passar a recollir la comanda de la primera.
O sigui, és una medecina cara que les farmàcies no solen tenir disponibles, sinó que han de demanar-les amb antelació a les distribuïdores.
Vimpat és un medicament aprovat a Catalunya l’any 2009, de manera que falten deu anys perquè se’n puguin fer genèrics.
És una situació extremament alarmant per a moltíssima gent. Si no es resol abans de demà al migdia el problema de subministrament –un problema politicoeconòmic–, moltes persones que pateixen convulsions, pèrdues de consciència, altres tipus d’epilèpsies lleus o greus, neuropaties diverses incloent-n’hi algunes de gravíssimes, mortals en pocs dies, entraran en crisi.
No sé qui és el responsable, hi torno, del xantatge que sembla que hi ha al darrere de tot això, però si no es resol aviat hi haurà una tragèdia en moltes famílies del nostre país.
A l’autor del blog l’afecta la desgràcia, és veritat. Però no hauria escrit aquest article si l’afectació fos només personal. No: és un problema coŀlectiu de dimensions molt, molt grans.
(Entre dimarts 9 de setembre i dimecres 10 es restableix el subministrament de la medecina. Han tallat molt just)
------------
* Podria ser que el que explico aquí sigui només allò que en diuen una serp d’estiu. Pot ser. Després m’han explicat que per les vacances hi sol haver desajustaments en la distribució de medicaments, desajustaments que no responen a cap conxorxa ni a cap mala voluntat expressa sinó solament a negligència. És possible, doncs, que m’hagi deixat emportar per un rumor, cosa que em fa ràbia perquè sóc dels que solen condemnar de manera contundent les conspiranoies. Quedi tot això aquí exposat sense vels que ho tapin, que anirà bé llegir-ho de tant en tant i anar més amb compte en el futur. Tot i que podria ser... Calla, no hi tornis.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris medecines. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris medecines. Mostrar tots els missatges
dissabte, 6 de setembre del 2014
dimecres, 22 de febrer del 2012
Reptes publicitaris (10): «El dolor aliè»
Anem al text, que és d’això que volia parlar de bon començament i em vaig embrancar com gairebé sempre. (Encara sort que en aquest cas he estat capaç de separar les dues coses, la reivindicació de la dignitat i l’anàlisi tècnica. Potser no s’haurien de distingir els dos aspectes, però aquí ha anat bé per fer-ho més païble a l’hora de llegir.)
Si m’encarreguessin traduir el missatge, com ho faria anar? Quan el vaig veure, vaig traduir ràpid, textualment: «Pastilles contra el dolor dels altres. Tu les prens, altres es curen.»
Lleig. No em va agradar, de primer, que es repetís «altres», i tampoc algun petit detall més. Com arreglar aquest doble «altres»? Amb «aliè»? «Pastilles contra el dolor aliè»? Massa culte, vaig pensar; encara que no ho sigui, molta gent no hi està acostumada. (Ni em va passar pel cap allò de «el dolor d’altri».)
Fins que vaig arribar a aquesta segona solució: «Pastilles contra el mal dels altres. Tu te les prens, ells es posen bons.»
Però llavors hi ha el problema del gènere –que ja ve de l’original, «otros». Em sembla que en aquest punt a ningú li resulta discriminatori el missatge, però es pot solucionar aquest petit problema, per si de cas?
Provem-ho: «Pastilles contra el mal d’altres. Tu te les prens, la gent es posa bona.»
Hem perdut res? Jo crec que no. Hem modificat una mica el missatge, però el resultat és tan transparent com l’original.
I sens dubte hi ha altres opcions.
Tant de bo a la campanya vinent els Médicos Sin Fronteras decideixin que val la pena demanar ajuda d’una manera més empàtica.
«Sigues amable, demana en català.»
* * *
Afegitó agost 2012. La campanya de Médicos Sin Fronteras d’aquest estiu és (també) en català. I em sembla bona. És una il·lustració d’una bala i una càpsula de medecina, gegantines, una sota l'altra, i tot seguit el lema «Demostra de quin costat estàs.» Molt bé.
dijous, 18 de gener del 2007
Qüestions de llengua (VI): «Llegiu les instruccions d’aquest medicament...»
El tema és també de llengua, però sobretot és de sentit comú i toca altres àmbits: consum, salut, comunicació... Us copio tal com raja un missatge que he rebut, amb el plantejament del problema i la solució ja feta:
«Hi ha una cosa que no sé on dir i se m’ha acudit de dir-te-la a tu. Has triat dedicar un temps al teu bloc, cosa que ni he triat, ni he decidit de fer, ni crec que sabés fer ni mantenir.
»És sobre el final dels anuncis dels medicaments, quan diuen “Llegiu les instruccions d’aquest medicament i consulteu el farmacèutic”. Si m’he de llegir les instruccions és que ja he comprat el medicament. I què vol dir “les instruccions”? M’expliquen com es munta el medicament? Ho he estat remenant una estona i a banda d’una referència clara en una pàgina de la Generalitat on especifica el cos de la lletra, el to del blau del fons, els pictogrames, els segons que ha de mantenir-se en pantalla, la locució (tot això amb faltes incloses)... ningú diu res sobre el missatge. O jo no ho he sabut trobar.
»Què ens volen dir? Que abans de comprar res en parlem amb el farmacèutic i que quan ja tinguem el producte que sembla que ens ha de curar ens llegim el prospecte, no fos cas que fóssim intolerants a la lactosa i que el medicament en portés, a més de saber com i quan l’hem de prendre, com l’hem de conservar, etc...
»No ho sé, sempre m’ha semblat que calia canviar el missatge per, per exemple: “Consulteu el farmacèutic i llegiu sempre els prospectes dels medicaments.”
»Ara ja ho he dit. Tu mateix, del que t’acabo de dir, fes-ne el que vulguis.
»I gràcies pel bloc. De debò.
»Fins aviat.»
Quin descans, veure que hi ha lectores i lectors que treballen per tu, que et fan la feina de franc... ;-)
(Un altre corresponsal del vigilant del far m’ha fet recordar ara [20 de gener] com era originàriament l’avís institucional sobre el qual raonava la comunicant de despús-ahir, i potser a partir d’aquí es pot explicar com és que en voler resumir-lo, el missatge ha perdut coherència. La versió original era si fa no fa així:
1. Aquest anunci és d’un medicament.
2. Llegiu detingudament les instruccions d’ús.
3. En cas de dubte, consulteu el farmacèutic.
I doncs, en perdre’s la introducció del punt 3 –«en cas de dubte...»– i quedar la consulta al farmacèutic penjada al final per inèrcia, el missatge grinyola. Les «instruccions» ja hi eren, però a mi la veritat és que no em sembla que sigui un mot mal utilitzat. Ara, l’ordre de les frases sí que caldria canviar-lo, tal com suggeria la comunicant primera.)
(Afegitó de diumenge 21 de gener, a tres quarts d'onze del matí: Tot comptat i debatut, tenint en compte que la condició expressada per la locució «en cas de dubte» sembla necessària en aquest context i que no és gens difícil, de passada, eludir un possible cas –per a alguns– de llenguatge suposadament sexista, la proposta (provisional) del Vigilant del Far per a aquest missatge és la següent: «Llegiu sempre els prospectes dels medicaments i si teniu cap dubte consulteu-lo a la farmàcia.»
La primera comunicant m'escriu arran d'aquest darrer comentari i em diu: «Trobo que és la frase més encertada que es podia trobar, ara que sabem d’on ve tot plegat, per dir el que segurament es pretén dir per part de l’anunciant del medicament: “Primer de tot compri’l, però sobretot no se’l prengui a la babalà, si té cap dubte vagi a la farmàcia i pregunti-ho.” Diria que és perfecta..., però segurament massa llarga, no sé com però s’hauria d’escurçar si s’ha de mantenir el format actual.»
De moment, doncs, sembla que la «qüestió de llengua» queda tancada... si ningú no diu res més. El vigilant no té cap inconvenient a anar completant aquesta nota, o altres, amb els comentaris dels lectors.)
«Hi ha una cosa que no sé on dir i se m’ha acudit de dir-te-la a tu. Has triat dedicar un temps al teu bloc, cosa que ni he triat, ni he decidit de fer, ni crec que sabés fer ni mantenir.
»És sobre el final dels anuncis dels medicaments, quan diuen “Llegiu les instruccions d’aquest medicament i consulteu el farmacèutic”. Si m’he de llegir les instruccions és que ja he comprat el medicament. I què vol dir “les instruccions”? M’expliquen com es munta el medicament? Ho he estat remenant una estona i a banda d’una referència clara en una pàgina de la Generalitat on especifica el cos de la lletra, el to del blau del fons, els pictogrames, els segons que ha de mantenir-se en pantalla, la locució (tot això amb faltes incloses)... ningú diu res sobre el missatge. O jo no ho he sabut trobar.
»Què ens volen dir? Que abans de comprar res en parlem amb el farmacèutic i que quan ja tinguem el producte que sembla que ens ha de curar ens llegim el prospecte, no fos cas que fóssim intolerants a la lactosa i que el medicament en portés, a més de saber com i quan l’hem de prendre, com l’hem de conservar, etc...
»No ho sé, sempre m’ha semblat que calia canviar el missatge per, per exemple: “Consulteu el farmacèutic i llegiu sempre els prospectes dels medicaments.”
»Ara ja ho he dit. Tu mateix, del que t’acabo de dir, fes-ne el que vulguis.
»I gràcies pel bloc. De debò.
»Fins aviat.»
Quin descans, veure que hi ha lectores i lectors que treballen per tu, que et fan la feina de franc... ;-)
(Un altre corresponsal del vigilant del far m’ha fet recordar ara [20 de gener] com era originàriament l’avís institucional sobre el qual raonava la comunicant de despús-ahir, i potser a partir d’aquí es pot explicar com és que en voler resumir-lo, el missatge ha perdut coherència. La versió original era si fa no fa així:
1. Aquest anunci és d’un medicament.
2. Llegiu detingudament les instruccions d’ús.
3. En cas de dubte, consulteu el farmacèutic.
I doncs, en perdre’s la introducció del punt 3 –«en cas de dubte...»– i quedar la consulta al farmacèutic penjada al final per inèrcia, el missatge grinyola. Les «instruccions» ja hi eren, però a mi la veritat és que no em sembla que sigui un mot mal utilitzat. Ara, l’ordre de les frases sí que caldria canviar-lo, tal com suggeria la comunicant primera.)
(Afegitó de diumenge 21 de gener, a tres quarts d'onze del matí: Tot comptat i debatut, tenint en compte que la condició expressada per la locució «en cas de dubte» sembla necessària en aquest context i que no és gens difícil, de passada, eludir un possible cas –per a alguns– de llenguatge suposadament sexista, la proposta (provisional) del Vigilant del Far per a aquest missatge és la següent: «Llegiu sempre els prospectes dels medicaments i si teniu cap dubte consulteu-lo a la farmàcia.»
La primera comunicant m'escriu arran d'aquest darrer comentari i em diu: «Trobo que és la frase més encertada que es podia trobar, ara que sabem d’on ve tot plegat, per dir el que segurament es pretén dir per part de l’anunciant del medicament: “Primer de tot compri’l, però sobretot no se’l prengui a la babalà, si té cap dubte vagi a la farmàcia i pregunti-ho.” Diria que és perfecta..., però segurament massa llarga, no sé com però s’hauria d’escurçar si s’ha de mantenir el format actual.»
De moment, doncs, sembla que la «qüestió de llengua» queda tancada... si ningú no diu res més. El vigilant no té cap inconvenient a anar completant aquesta nota, o altres, amb els comentaris dels lectors.)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)