Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Punyetera Llengua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Punyetera Llengua. Mostrar tots els missatges

dissabte, 11 de febrer del 2012

Reptes publicitaris (8): «Les normes estan per complir-les»

Ho copio de l’article publicat al bloc Punyetera Llengua, de Maria R. Mariné, el 31 de gener del 2012:


Les normes hi són: ara falta complir-les

«No se sap ben bé si és perquè no hi ha catalans que siguin bons publicistes o perquè els que hi ha creuen que el català no és apte per al llenguatge publicitari, però el cas és que cada dia ens hem d’empassar eslògans amb regust forà.

»“Les normes estan per complir-les”, llegim cada dia amb lletres ben grosses al metro. Sí, d’acord que la frontera entre ser i estar hi ha vegades que és poc clara i és difícil marcar-la. D’acord que els diferents llibres d’estil i gramàtiques es contradiuen. Però en aquesta frase tot són excuses de mal pagador.

»L’eslògan, a part d’evidenciar una alarmant falta de responsabilitat lingüística en una empresa pública, posa de manifest que hem perdut el nord en l’ús de ser i estar. Si no tinguéssim al cap el castellà, la frase seria inintel•ligible. Podem dir que la taula està per parar; afirmar que, veient com està tot, estem per passar-nos a la vida contemplativa, i, fins i tot, demanar que estiguin més per nosaltres.

»D’aquestes tres estructures, l’única possible per a les normes és la de la taula està per parar, perquè és l’única que admet un subjecte inanimat. Llavors l’eslògan voldria dir que les normes encara estan per complir, que, de fet, en aquest cas és el que passa, perquè la veritat és que no es compleixen.

»Però el que vol dir és que les normes existeixen i la seva raó d’existir és que es compleixin. I en català, a diferència del castellà, estar no vol dir mai existir, que és justament el primer significat de ser. El que passa és que, en català, aquest sentit existencial l’acostumem a reforçar amb el pronom hi, segurament perquè les coses existeixen en algun lloc, encara que sigui metafòricament. És la mateixa estructura que fem servir quan preguntem “Que hi és, el Joan?” L’espai és implícit i, d’altra banda, imprescindible. Potser per això en el sentit figurat també necessitem el pronom. És cert que també podem dir “les normes són per complir-les”, com diem “els ganivets són per tallar”, però llavors el sentit és més utilitarista: respon a la pregunta “per a què serveixen?”, no pas “quina és la seva raó d’existir?”

»Així doncs, l’eslògan hauria de ser “Les normes hi són per complir-les”. I ja ho crec que a més d’un cal que l’hi recordin.»

dijous, 15 de desembre del 2011

Paradoxes lingüístiques(10): ‘Capdavant’ no és català?*

* Afegitó de les 18.40 h. He publicat aquest article d’aquí sota al matí sense fer una darrera comprovació, ni del que deia l’amiga Maria Mariné ni del que deia jo mateix fa dos anys i mig.

El DIEC ha canviat el seu motor de cerca i ara ja és possible localitzar sense informacions prèvies les locucions i expressions que dèiem l’una i l’altre. O sigui, ara es pot trobar al diccionari tant capdavant, com gatzoneta, com gom i com les altres. Tant de bo que l’article de na Mariné hagi ajudat els del DIEC a fer aquesta millora. (No dic el meu perquè quan ella va escriure, fa mig any, el meu ja feia més de dos anys que estava publicat i sembla que no n’havien fet gaire cas. O na Mariné també es va deixar endur per la memòria sense fer comprovacions prèvies immediates? Vés a saber quan ho van esmenar.)

El que llegireu tot seguit, doncs, és el que reproduïa jo aquest matí del bloc Punyetera llengua!, que ara heu de considerar desfasat i anacrònic (l’article, no el bloc), incloent-hi el comentari final meu. Ho deixo com un mea culpa, com a recordatori del que no s’ha de fer. Un bon corrector ha de comprovar les coses fins als últims detalls i fins al darrer instant, abans de publicar el que sigui.

I ara dubtava de si esborrar-ho tot plegat o deixar-ho amb aquesta postil·la prèvia. Ho deixo. És un testimoni de com van ser les coses fa un temps i també fa palès que els del DIEC saben rectificar. I això sempre és bona cosa.

(Gràcies, L., per l’ajuda.)

Afegitó del 19 desembre 2012: El bloc Punyetera llengua! de Maria R. Mariné també ha fet la rectificació corresponent.


* * *

Copio:

«“Capdavant és bo en català? És que no surt al diccionari”. [...] “I tant que és bo. Ho has escrit bé?”

»Sí, sí, el redactor ho ha escrit perfectament, però posant-ho al cercador del DIEC2 la resposta és: “No s’ha trobat cap entrada coincident amb els criteris de cerca”.

»Molt sorpresa, descobreixo que certes locucions adverbials (a corre-cuita, al capdavall, a l’engròs, a bastament…) només les hi trobes si les escrius totes senceres. Consulto les instruccions del diccionari i, efectivament, indiquen que les locucions que tenen com a nucli un mot que no pot funcionar sol tenen entrada pròpia i “estan alfabetitzades pel sistema discontinu, és a dir, mot a mot”. Bé, és un dels sistemes possibles.

»I jo em pregunto: ¿que no estem de ple en l’era d’internet?, ¿que no era tan fàcil accedir a la informació amb la tecnologia digital? Sembla que alguns vulguin aturar el temps i fer que consultar un diccionari sigui sempre consultar un diccionari, és a dir, si no l’obrim per la lletra que toca, cagada pastoret. El més curiós, però, és que en la versió de paper del DIEC2 (i de la majoria de diccionaris) aquestes locucions estan alfabetitzades pel nucli i, per tant, es troben a la primera!

»“Si et vols estalviar aquests problemes, fes servir el diccionari en línia d’Enciclopèdia Catalana”, li dic al redactor. I ara i aquí ho aprofito per demanar a Edicions 62 (o a la institució corresponent) que actualitzi i pengi a internet una eina valuosíssima: el Gran diccionari 62 de la llengua catalana, un diccionari d’ús imprescindible per a una llengua com la nostra. Si els mitjans només utilitzéssim les paraules que surten al DIEC, ens trobaríem que hi ha coses que no podem dir de cap manera. El DIEC, com a estricta normativa que és, ha d’anar necessàriament més a poc a poc, ho ha de meditar tot molt, però la llengua canvia dia a dia i ens planteja interrogants que només poden respondre eines potser no tan normatives però més àgils i funcionals.»

(Pres de Maria R. Mariné, «Online pitjor que en paper», bloc Punyetera llengua!, 27 juliol 2011)

Confirmo aquest fenomen. Com deia fa un temps, el vaig poder comprovar buscant les expressions a la gatzoneta, a l’inrevés, amb el benentès i de gom a gom. Escrivint gatzoneta, inrevés, benentès i gom no n’hi ha prou per trobar aquestes locucions, has de saber exactament com van... abans de poder consultar el diccionari per informar-te’n.