«Quan en un cartell [a la meva llibreria] diu poesia és refereix a la catalana. En l’apartat de poesia estrangera és troben totes les altres llengües. Costa molt que s’entengui que un país té una llengua i no dues...» (Imma Bellafont,* Barcelona, 11 novembre 2005)
Sí senyora, com si fóssim un país normal, almenys –almenys– en allò que no està directament prohibit.
*(Imma Bellafont és directora de la llibreria La Tralla, de Vic, i presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya)