Ho escric aquí a veure si algú m’ho explica, que jo no ho entenc. El Gran Fetiller ha nomenat com a ministra de Defensa del govern espanyol una dona i en les files de l’esquerra hi ha hagut gairebé unanimitat: ja era hora. (A les files de la dreta hi ha hagut divisió de parers, amb majoria d’opinadors que s’hi han manifestat en contra, perquè al capdavant de l’exèrcit hi ha d’haver «un paio amb dos dallonses ben posats, i no una tia guapeta» [sic], però amb aquesta reacció –mai més ben dit– ja s’hi podia comptar, és normal en aquesta gent.) Un dibuixant de còmics porno ha fet a tota pàgina en un dels diaris més progovernamentals del món una vinyeta d’una dona supersexi, marca de la casa, vestida de militar, amb una arma automàtica a la mà i ensenyant una panxa embarassada. I la flamant ministra ha aplaudit la idea i ha agraït el detall amb «un milió de gràcies» (sic).
I jo tot això no ho entenc. Això és l’esquerra? Això és el pacifisme? Això és el feminisme? La cosa aquella de la igualtat consistia a aconseguir que les dones agafessin les armes i comencessin a disparar i a fatxendejar, també elles, a veure qui la té més llarga?
No sé si els exèrcits han de continuar existint, ara mateix no m’ho plantejo –potser sí que té sentit una mena de policia internacional, o uns equips especialitzats per dur a terme determinades operacions d’urgència, per assistir la població o per restablir transitòriament un servei bàsic–, però sí que tinc dues coses clares. Els exèrcits, si han de continuar existint, no poden tenir res a veure des d’una perspectiva moderna amb el que han demostrat fins ara que eren, màquines de matar. Per tant, l’arma de la ministra supersexi sobra. I dues, no té cap sentit que els exèrcits, si han d’existir, tinguin un estatut especial dins dels governs. Per què hi ha d’haver un ministeri dedicat a aquests tipus de funcionaris? Que hi ha ministeri de correus? Oi que no hi ha cap ministeri de neteja? I ministeri de pregoners de les festes majors?
Els exèrcits, si han de continuar existint, han de dependre dels ministeris –o de les conselleries, algun dia– d’afers exteriors, o d’interior, o de governació...
Per tant, aplaudir que al capdavant del ministeri de la guerra d’un país hi hagi ara una dona és tan patètic com ho seria fa uns anys alegrar-se si les dones i les criatures fossin obligades a fer el servei militar com els barons de 18 anys. Un retrocés, clarament un retrocés. La igualtat no és una meta a aconseguir en les coses perverses. La igualtat, en aquest cas, consisteix a suprimir allò que és alienant per a l’ésser humà i que fins ara, encara sort, embrutia només els mascles.
(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carme Chacón. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carme Chacón. Mostrar tots els missatges
dissabte, 19 d’abril del 2008
dijous, 26 de juliol del 2007
La bombolla immobiliària
Ahir va ser el vídeo del dia a YouTube (en l’àmbit estatal). Un reportatge d’Alex Richardson per a la BBC sobre la bombolla immobiliària espanyola sembla que ha posat el dit a la nafra, especialment les darreres frases. El reportatge comença amb unes imatges d’uns grans blocs construïts prop de Madrid que per ara ningú no ocupa, pel preu elevat. Us faig un extracte de la resta del reportatge, incloent-hi el final:
«Les companyies constructores –explica Richardson– han sigut fins avui molt rendibles. Ara, però, el ritme de treball s’ha aturat de manera dramàtica. “Si no contractem més obres i els marges continuen estrenyent-se –diu un empresari que fa prefabricats de pladur–, haurem de plegar, acomiadar els treballadors i dedicar-nos a una altra cosa.”
»Però això encara no ha passat. Els preus s’han triplicat aquí [Madrid] durant el darrer decenni. El portal immobiliari Idealista, capdavanter en el sector, diu que l’escalada de preus s’ha degut als tipus d’interès històricament baixos i a l’arribada de quatre milions d’estrangers que han vingut amb la idea de comprar una casa. Sorprenentment, el creador del portal esmentat avisa que la bombolla és a punt d’esclatar. “Els preus ja van de baixa –diu Jesús Encinar–, i ara tenim un problema econòmic que és el més important a què s’enfronta Espanya. Un problema del qual ningú no vol parlar, perquè cal no oblidar que entre el 30 i el 40 per cent dels ingressos de l’Estat espanyol ve del mercat immobiliari. Per tant, ni Govern ni promotors, ningú no vol parlar-ne.”
»Sembla que Encinar pot tenir raó. Quan he parlat amb la nova ministra d’Habitatge, Carme Chacón [el periodista de la BBC diu una cosa com “Carme Catxera”], m’ha dit que tenia un munt de feina, ha llegit una declaració molt general que tenia preparada, però no ha volgut fer cap més comentari. “We are going to finish just now” [ha dit textualment la ministra, em sembla que amb bon accent]. Això, però, no consola els constructors i els qui treballen en el boom immobiliari. Una fallida del sector immobiliari pot devastar l’economia de l’Estat... tot i que per als joves aquesta podria ser l’única via per accedir a un habitatge.»
(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)
«Les companyies constructores –explica Richardson– han sigut fins avui molt rendibles. Ara, però, el ritme de treball s’ha aturat de manera dramàtica. “Si no contractem més obres i els marges continuen estrenyent-se –diu un empresari que fa prefabricats de pladur–, haurem de plegar, acomiadar els treballadors i dedicar-nos a una altra cosa.”
»Però això encara no ha passat. Els preus s’han triplicat aquí [Madrid] durant el darrer decenni. El portal immobiliari Idealista, capdavanter en el sector, diu que l’escalada de preus s’ha degut als tipus d’interès històricament baixos i a l’arribada de quatre milions d’estrangers que han vingut amb la idea de comprar una casa. Sorprenentment, el creador del portal esmentat avisa que la bombolla és a punt d’esclatar. “Els preus ja van de baixa –diu Jesús Encinar–, i ara tenim un problema econòmic que és el més important a què s’enfronta Espanya. Un problema del qual ningú no vol parlar, perquè cal no oblidar que entre el 30 i el 40 per cent dels ingressos de l’Estat espanyol ve del mercat immobiliari. Per tant, ni Govern ni promotors, ningú no vol parlar-ne.”
»Sembla que Encinar pot tenir raó. Quan he parlat amb la nova ministra d’Habitatge, Carme Chacón [el periodista de la BBC diu una cosa com “Carme Catxera”], m’ha dit que tenia un munt de feina, ha llegit una declaració molt general que tenia preparada, però no ha volgut fer cap més comentari. “We are going to finish just now” [ha dit textualment la ministra, em sembla que amb bon accent]. Això, però, no consola els constructors i els qui treballen en el boom immobiliari. Una fallida del sector immobiliari pot devastar l’economia de l’Estat... tot i que per als joves aquesta podria ser l’única via per accedir a un habitatge.»
(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)