El temps passa volant!

Tristes banderes del crepuscle! Contra elles sóc porpra viva. Seré un cor dins la fosca; porpra de nou amb l’alba.” (Carles Riba: Del joc i del foc , 1946; tannka XXXVI) Enllaç a l'estudi d'Enric Sullà sobre Les tannkas de Carles Riba (veure especialment les pàgines 331 i 332)  Carles Riba Carles Riba. Elegías de Bierville. Edición bilingüe. Traducción y prólogo de Marta López Vilar. Libros del Aire. Jardín Cerrado. Madrid, 2011. A finales de enero de 1939, Carles Riba (Barcelona, 1893-1959), poeta, catedrático de griego, católico y republicano, atravesaba la frontera de Francia camino del exilio en un penoso viaje compartido con Antonio Machado. Aquel viaje y aquella frontera que lo reducía a la condición de desterrado marcaban una línea roja, delimitaban un antes y un después en la vida y la poesía de Carles Riba, que rememoraba aquel trauma diez años después, en el prólogo a la segunda edición de sus Elegías de Bierville , uno de l...

Quan escoltàvem per la ràdio   el vot de la investidura   amb tricorni i metralleta   treu el cap la dictadura   i ens quedem esparverats. . . .garratibats   Quin cobriment que va agafar-nos   quin espant i quin canguel·lo   quan la veu enrogallada   va cridar "todos al suelo"   començant a disparar. . . . . . . ratatata Llavors ens diuen que a València   per acabar de fer la guitza   va la cosa adelantada   i un catxondo els hi organitza   unes falles pel febrer . . . . . Ai quin merder!   Ja ens veiem tots altra vegada   ballant la dansa del sabre   que si algú no se'n recorda   és la dansa més macabra   de les que es fan i es desfan. . . . Oi tant! Llavors, quina nit, quina nit!   estàvem amagats sota el llit   però amb serenitat   i amb el cul apretat   no en poséssim pas nerviosos!   Tranquil, Jordi, tran...

“ El plazo legal es de una semana, señor ” em diu una veu anodina, mecànica, sense emoció, ni el més mínim rastre d'empatia. "Ja, però ja fa cinc dies que estic sense llum, se fet malbé tot el menjar de la nevera, treballo des de casa i no tinc Wifi, no hi ha aigua calenta, ni rentadora, ni res de res, avui plou i la casa sembla una cova i el que és pitjor; què faig amb els meus néts?, que els tinc perquè els seus pares estan per uns dies treballant fora ... "-dic desesperat -. " Ha entendido lo que le he dicho, señor. El plazo legal es de una semana, que pase usted un buen día ”, amb la mateixa veu gèlida s'acomiada. Què és la fe? Què és l'agraïment? Com és sentir que sempre i en tot moment estem guiats pel nostre millor bé? Quan un pregunta, corre el risc d'obtenir una resposta, i la resposta arriba, però mai en forma de paraules, arriba en forma d'experiència, i normalment es troba amagada. Mentre escric això somric, des de la finestra...

Una representante de Podemos ha manifestado: "me parece de muy mal gusto que (los catalanes) se expresen en su dialecto en televisión y halla que traducir sabiendo español" (las faltas de ortografía no son mías, son de la cateta esa).  Es asqueroso que un partido como Podemos repita los mismos errores del centralismo más rancio. A no ser que al final, resulte que Podemos es más centralismo rancio. Lo cual, dejadme que tiemble, pudiera perfectamente ser. (Las palabras de la señora hablando sobre el "dialecto" catalán siguen en el siguiente enlace donde se despacha a gusto). http://www.elcomercio.es/…/podemos-cataluna-asturiano-20150… Si esta señora habla el castellano igual que lo escribe, seguro que los "mal educados" que se empeñaron a hablarle en catalán en Cataluña no se daban cuenta de que el castellano era su lengua materna. Si yo soy inglés y además de haber aprendido el castellano, el catalán, el gallego y algo de vasco,...