Cal portar una mica de poesia i he pensat que Joan Fuster i la seva Criatura dolcíssima era una bona idea. Aquest poema el vaig descobrir gràcies a Lluís Llach, del qui fa anys i panys que en sóc un fidel i entusiasta admirador. De fet, a la Nova Cançó hem d ’ agrair-li la divulgació que va fer de molts poetes, musicant i divulgant llur obra. Jo que sóc especialment mandrós a l ’ hora de posar-me a llegir poesia, vaig trobar en ells una escletxa per descobrir, conèixer i gaudir, molts poemes i poetes. Criatura dolcíssima, que fores la sola riba, un deix d ’ idea, la mà que entre les meues perdurava! No sé si m ’ estimaves: t ’ estimava i això era tot, i això era prou, i els nostres cossos obraven en llur glòria. Érem hostes del bes i la insistència, i et sabia ma carn meravellada i argument negador de la nostàlgia. Tenies dinou anys, i a punt la joia, i esperança de mi en les teues galtes. Jo t ’ intentava noms i altres carícies. Vindrà l ’ hora de veure di...