Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2014
En el meu bloc no poso massa poesia. És clar que una vegada més confesso que no en ser gaire, o gens, a pesar de què m'agrada molt. I mira que tenim importants mostres de poesia social. Pensem immediatament a la gran poesia social de la postguerra espanyola, amb veus personalíssimes i amb alguns èxits notables (encara que també és cert, com va recordar cert crític, que no són el mateix les bones intencions que la bona poesia). Però abans d'arribar a aquestes veus (Celaya, Blas de Otero, Ángela Figuera, José Hierro o algun altre de les generacions posteriors) tenim, en llengua castellana, dos excelsos exemples: Rafael Alberti i Miguel Hernández. D'aquest últim vull parlar. No glossaré la seva significació. Em limitaré a portar un poema, "Andaluces de Jaén", que resulta exemplar per diversos motius. El va il·lustrar amb la versió musical de Paco Ibáñez, en una actuació a...

Ana María Matute.

En memoria de Ana María Matute. la propia ausencia clic para ampliar extraido de "El libro de los libros" Editorial Lumen Barcelona, 1998 ISBN: 9788426445568 será retirado a petición.

NO US DEIXEIU ENGANYAR...

Els fets es varen produir en aquest lleig i tronat edifici que té la policia nacional a la Gran via de Sabadell, un edifici encara més deteriorat pel temps que aquesta fotogradia retocada pel fotoshop, i que té tota l'estètica Ceaucescu dels temps de Franco, de fet, el personal que hi ha dins encara és en blanc i negre, com a molt estàn col·lorejats com els primers films animats. Ho expliquen tot els de Vilaweb: "Divendres passat, un noi de setze anys, Anthony C., i la seva mare van anar a la comissaria de la policia espanyola a Sabadell per a fer la renovació del passaport. El menor ha de viatjar sol a Estats Units aquest estiu i necessita tenir el document en vigor. Tot anava correctament fins que va fer la seva signatura habitual. El policia que l'atenia li va dir que no podia posar aquella signatura perquè 'contenia una senyera' i, segons l'agent, no es podien posar símbols polítics al passaport. El noi es va queixar i va explicar que aquella era la...

per Sant Joan

BONA REVETLLA A TOTHOM! A gaudir!! Que qui no lliga per Sant Joan no lliga en tot l'Any !!  Petons!! SERRAT Un vespre quan l'estiu obria els ulls per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans, on vam aprendre a córrer, damunt un pam de sorra s'alçava una foguera per Sant Joan. Llavors un tros de fusta era un tresor i amb una taula vella ja érem rics. Pels carrers i les places anàvem de casa en casa per fer-ho cremar tot aquella nit de Sant Joan. Érem quatre trinxeraires. No en sabíem gaire de les llàgrimes que fan que volti el món. Anàvem entrant a la vida. Mai una mentida, no ens calia i res no ens robava el son... Aquelles nits de Sant Joan... Els anys m'han allunyat del meu carrer i s'han perdut aquells companys de jocs. El bo i el que fa nosa com si qualsevol cosa. Sembla que tot s'hagués cremat al foc de Sant Joan. I ara, aquesta vesprada una altra vegada veig els 'nanos' collint llenya per carrer....

La Patum

La Patum es la fiesta que se celebra durante la semana de Corpus en la ciudad de  Berga , Cataluña  [ no dejeis de mirarlo]  y que se ha convertido en un documento histórico y una festividad popular de mucha importancia. Su origen se sitúa en el siglo XIV, documentada desde el año 1454 aunque a lo largo del tiempo ha ido evolucionando. En ella se reúnen aspectos sacramentales, históricos y de cultura popular, mediante la representación de personajes simbólicos, la música y el fuego. Consiste en un drama mímico dividido en varios actos, que representan las porfiadas luchas de los cristianos contra los moros, del arcángel San Miguel que, ayudado por ángeles,lucha contra Lucifer y sus diablos, las burlas contra Abul-Afer o Bullafer, caudillo árabe que invadió este país. En cambio el acto del águila expresa la satisfacción de Berga por haber acabado con el dominio feudal y pasar a depender directa y exclusivamente del Rey.   El origen de ...

Ahora ya sabemos lo que les fastidia!!

No hay cosa más sana que cada uno pueda  expresarse como crea conveniente. Me podeis decir que habeis leido a gente radial que quiere que solo se hable en catalán, incluso que se hable en la intimidad (esto también lo he leido yo), al revés también y mucho. Pero como este no creo. Es una joya!! No tiene desperdicio. Si se inventase alguna especie de premio no dudo de que este ganaria sin discusión. Queda claro, pues, que a los niños catalanes no hace falta españolizarlos. Lo que estaria bien por parte del señor Wert es que en su ministerio ponga un departamento dedicado a los del casco conquistador. Que peso me has sacado de encima COLONOS C'S, ahora ya se que es lo que te fastidia.  Expand 14 Jun Colonos (C's)   @Colonos_Cs No hay ningún niño catalán que no sepa hablar español. Lo que nos fastidia es que también sepan hablar catalán. #MejorHundidos #SomEscola14J Retweeted by  Marcel Padrós #SiSi Foto y comentario de  Twi...

Bosque - Lo meu idioma

Tomàs Bosque  (1948) Lo meu idioma Lluït i blanc és lo meu idioma, fet de música i combats, en centúries passades de paraules. De lluny mos ve la veu a gola i anomenem les plantes i animals en encertades lletres heretades. Escriure, no escrivim encara prou: mos van furtar les plomes fa vuit segles . Diuen los que no ho saben tot, i els que en saben ben poc, que esta llengua és basta. Oh! Per favor, savis de cagalló, opineu si voleu, arremangueu-vos i descobrirem les vostres misàries. —Vols dir, amic cantautor, que el vostre  chapurreau  de l'Aragó és clara llengua, és català del bo? —Així mateix, respectable senyor, veniu   només al Guadalop, i els camperols d'allí, sens cap esforç, vos donaran una lliçó. (1978, revisat 2009). De  Melodia provençal. Poesia, música i prosa . Associació Cultural del Matarranya, Institut del Baix Cinca i Centre d’Estudis Ribagorçans, membres d’Iniciativa Cultural de la ...

el uso de la información

Vivimos en un mundo   con una cantidad tremenda de información que, simplemente, no puedo asimilarla como   es debido. Esto hace que me limite a los titulares, y si mucho me interesa la noticia la leo entera, pero sin la seguridad de que realmente sea cierta. Como por ejemplo que    " Leonor, hija del  Príncipe Don Felipe recibirá la dotación asignada hasta ahora a su padre 102.464 euros al año".  Que puede ser un bulo, no lo se! Ojalá lo sea, porque ver en la siguiente página que hay muchos niños en este país que pasan hambre, sería mucho más que inmoral. [Bien, no voy por este tema, hasta que no sea una noticia cierta] sino por otro que al verlo en Tv me ha sorprendido, no el problema porque ya era de lógica, sino quien  protesta. Los ecologistas con un titular muy llamativo. Por supuesto, con un simple titular no hay manera. Por eso, cuando una idea se impone, nos sorprende descubrir que quizá no es exactamente como parecía. Cuando s...