Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2014

Shakira, "Boig per tu" y la lengua materna.

Montserrat al fondo Estos días se ha hablado  mucho de  Shakira   por interpretar en catalán el tema "Boig per tu" en su último disco.  Ya os podéis suponer que no escribo esto para decir si me gusta o no esta cantante, y si le quiero criticar o no.   No es  por nada de esto. Es por  haber leído:...“ cantar en catalán es como cometer un  delito ” así le llamaba un diario a Shakira por cantar en catalán. Considero que es "realmente triste " que por el hecho de interpretar en catalán el tema “Boig per tu” (Loco por ti, añaden) en su último disco haya " recibido estos comentarios o estas críticas, por no calificarlas de una manera más dura".  Cuanto odio hay en este pais, si alguien canta en Ingles,  francés o  chino le aplaudimos. España tiene una representante en Eurovisión que canta en inglés y nadie dice nada, en cambio si utiliza una de las lenguas que se habla en el Estado español, en vez de tomarlo como una ...

cada tango es una historia

“Uno, busca lleno de esperanzas el camino que los sueños prometieron a sus ansias… Sabe que la lucha es cruel y es mucha, pero lucha y se desangra por la fe que lo empecina…” Enrique Santos Discépolo Hoy, escuchando a Joan Manel Serrat, he recordado  este tango escrito hace 80 años, y siento que podría haber sido escrito ayer mismo. “Cambalache” Que el mundo fue y será una porquería ya lo sé... (¡En el quinientos seis y en el dos mil también!). Que siempre ha habido chorros, maquiavelos y estafaos, contentos y amargaos, valores y dublé... Pero que el siglo veinte es un despliegue de maldá insolente, ya no hay quien lo niegue. Vivimos revolcaos en un merengue y en un mismo lodo todos manoseaos... ¡Hoy resulta que es lo mismo ser derecho que traidor!... ¡Ignorante, sabio o chorro, generoso o estafador! ¡Todo es igual! ¡Nada es mejor! ¡Lo mismo un burro que un gran profesor! No hay aplazaos ni escalafón, los inmorales nos han igualao. Si...

razonamientos (II)

La noticia absurda de la semana pasada fue la de una jueza que retiraba a una madre la custodia de su hija porque había encontrado trabajo en Ripollet (Barcelona) y se quería trasladar a Cataluña. Uno de los puntos de la sentencia justificaba la decisión en el hecho de que no se ha acreditado que la niña esté adaptada al catalán y que esta circunstancia no suponga un “escollo” en su evolución.”   Por supuesto, esto ha levantado un buen revuelo (nada nuevo por otra parte, todos sabemos que ocurre con nuestra lengua), pero yo quisiera fijarme en el detalle de cómo está construido el argumento. Más que nada porque es una manera habitual de tratar de dar por ciertas cosas que son falsas y que en temas de pseudociencias se usa mucho. Si nos fijamos dice que no está demostrado que determinada cosa no ocurra. Un razonamiento tramposo como pocos y que, de hecho, es el mismo al que usó una presentadora de televisión cuando soltó que "no está demostrado que el alma no se tran...

Descalç sobre la terra vermella a TV3

El dilluns, 9 desembre de 2013 explicava en aquest mateix bloc que havia estat un dia primaveral en un dia fred de desembre, a Balsareny . Complint el compromís que havia adquirit en la primera edició del Fòrum Casaldàliga, l’octubre de 2012, Francesc Escribano va portar a Balsareny la première de la minisèrie de TV3 Descalç sobre la terra vermella, basada en el llibre d’Escribano del mateix títol, amb guió de Maria Jaén i Marcos Bernstein, i dirigida per Oriol Ferrer. La primera pels assistents al fòrum i després una altra per a tot el poble de Balsareny que, com tothom sap, és el poble natal de Pere Casaldàliga. Ja explicava allà mateix que va ser un autèntic gaudi de tres hores El rigor amb què es posaven de manifest les causes que motiven el bisbe Casaldàliga en la seva lluita en defensa dels desposseïts. Vista general del primer Fòrum de Balsareny. Foto: Fòrum Balsareny "Descalç sobre la terra vermell...

En l'aniversari del seu naixement

La fotografia és de Cares Iounut “Deixeu-me dir que ja és temps d’oblidar, que ja és temps de creure un altre cop en la puresa i de repintar les cases amb colors alegres…” Miquel Martí i Pol va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de T er, Tempesta " Puc sobreviure amb poca cosa, i ara, quan preveig que l'oratge portarà perfums tal volta torbadors, m'aclofo per oferir un xic més de resistència. Del desamor que em ronda, algú, llunyà com l'ull remot del temps, se n'aprofita per inventar-se un amor fet a mida. És bo complaure, i és cansat. Tants límits per transgredir agosten les paraules. Trec el cap al carrer i ningú m'hi espera. Ara passa més gent pel pont i em sembla que tots estan molt més atrafegats que anys endarrera. Fa molt temps que trona pel cantó de ponent, però el gran xàfec no arriba mai. Tancaré amb pany i clau el calaix dels projectes. Tant se val que em comparteixi amb mi mateix per si no hi ha esp...

una serie inolvidable

Imatge de la Terra amb la millor resolució. http://www.natgeo.tv/mx/especiales/cosmos     El dilluns després de molts anys, --i sempre que agradi--, vam tindre molta sort. Van tornar a estrenar la sèrie Cosmos, (una nova versió) d'aquella famosa sèrie de Carl Sagan.  Els que sou joves tracteu de situar-vos amb l’any que es va fer. 1980. Si us plau, no feu comparacions, penseu què la tecnologia televisiva actual no és la d'aquells temps, ni nosaltres tampoc. Ni per descomptat en  Neil deGrasse Tyson  és  Carl Sagan . Ara som L'any 2014. Per als que ja som més grans i recordem aquella sèrie en passat moltes coses. Ara tots hem sentit parlar del bosó de Higgs, forats negres, Big bang o cúmuls de galàxies. Oi que sí? I nosaltres som els que érem, mentre Sagan ens va descobrir tot l'Univers. Això en quant la sèrie. [El vídeo explica de forma senzilla la transcendència del descobriment d...

cant de l'enyor

Lluis Llach Luis, jo no tinc paraules per descriure allò què em fa sentir la lletra d'aquesta cançó, Moltes gràcies  per tantes i boniques lletres, cançons i composicions. (CANT DE L’ENYOR) Cant de l'enyor Ni que només fos   per veure’t la claror dels ulls mirant el mar. Ni que només fos per sentir el frec d’una presència. Ni que només fos poder-nos dir un altre adéu serenament. Ni que només fos pel suau lliscar d’un temps perdut al teu costat. Ni que només fos recórrer junts el bell jardí del teu passat. Ni que només fos perquè sentissis com t’enyoro. Ni que només fos per riure junts la mort. Ni que només fos poder-nos dir un altre adéu serenament. Ni que només fos perquè sentissis com t’enyoro. Ni que només fos per riure junts la mort.                                                      Traducción CANCIÓN DE AÑORANZA Au...

Quina gràcia!!

Josep Coll i Coll (Barcelona 1923-1984), es uns dels grans ninotaires dels anys cinquanta i seixanta que van donar vida al mític TBO* (1917). Els seus dibuixos son fàcilment identificables per els seus personatges allargats, la seva signatura i perquè a les seves vinyetes no hi ha text: dibuixos amb línies estilitzades, simples i amb poques paraules. A moltes de les seves historietes no n’hi cap text ni falta que feia: futbolistes, exploradors per terres africanes, un nàufrag perdut a una petita illa amb una única palmera… El Coll per mi  era sense ell voler-ho,  un artista  que eclipsava un munt de gent d'un talent i estil únics. Tots aquells dibuixants del TBO  que em porten molts bons records. Voldria aprofitar per reivindicar Blanco, aquell que dibuixava historietes amb uns senyors petitons i unes senyores enormes. També dibuixava uns cotxes encantadors (no sé perquè els recordo tots vermells) molt petits, quadradets. ...

Després de quaranta anys

  Salvador Puig Antich. Ara es compleixen 40 anys de l'assassinat de Salvador Puig Antich. El 2 de març de 1974 l'Estat va executar dues persones. Una a Tarragona i una altra a Barcelona. En aquest fotomuntatge he situat la portada d'exemplar del diari " El Caso " en què es donava compte d'aquestes morts, enfront de l'edifici on va tenir lloc una d'elles, la de Salvador Puig Antich. Això és el resultat d'una radiografia del que va passar a l'interior d'aquella edificació pública ara fa 40 anys. La crònica que publica "El Caso" sobre aquests fets no vull dir si és tan excel·lent com es va dir llavors. No només tracta de les execucions, sinó que relata els fets que les van precedir, les últimes hores dels condemnats i el dolor de les germanes de Puig Antich. També descriu les circumstàncies legals que permetien llavors l'execució d'aquest tipus de sentències. Fa un repàs tècnic de la màquina utilitzada per a això...