El Perdó - Obra de 1898 de Pieter (o Pierre) Braecke - Dipòsit del museu d'art modern. Representa una mare abraçada a un fill que demana perdó. Ja dic per endavant que segurament no sabré fer-me entendre, i a dir la veritat m’agradaria força. A arran del que ha passat amb el senyor Jordi Pujol i molt més enrere amb el rei Joan Carles, jo em faig aquesta pregunta. Fins on arriba el valor reial el fet de perdonar si és que no hi ha una petició de perdó, és a dir, un veritable penediment en qui és perdonat? Si ens sembla que només es pot perdonar allà on hi ha penediment, és a dir on l'ofensor sol·licita el perdó de l'ofès, estaríem molt a prop d’una posició que, a primera vista, es contempla com a raonable: el que ofèn ha rentat les seves culpes i es faria mereixedor del nostre perdó. No obstant això, aquí sorgiria el problema consistent en què ja res s'està perdonant a l'hora de perdonar pel fet que la falta va quedar reparada precisament amb el penedimen...