(Imatge emmanllevada a blogs.telegraph.co.uk ) Malauradament, tenir una cultura no implica tenir sentit de la justícia o ser empàtic. Hi ha molts intolerants carregats de lletres, com Mario Vargas Llosa; i en el seu cas la ignorància no el disculpa, perquè no ho és, de burrimàquio –tampoc en relació amb Catalunya, perquè hi ha viscut uns quants anys. El signatari de la mena de ban militar que és el manifest de Libres e Iguales té molt clara quina ha de ser la política espanyola respecte a Catalunya: ni pa, ni sal, ni aigua. Xarop de freixe . Perquè som perversos i “ el nacionalismeés una religió i una forma de fanatisme” . La cançó de l’enfadós. Un home culte com Vargas Llosa hauria de saber que de nacionalismes n’hi ha de moltes castes: invasius i defensius, autoritaris i democràtics, excloents i integradors, instal·lats i bandejats, cofois i autocrítics, hermètics i porosos, opressius i emancipadors… i que no es pot matar...