UNA CANÇÓ COUNTRY PER ANAR ACABANT L'ANY

Estic veient la primera temporada de la sèrie còmica de televisio My name is Earl que la cadena Fox va cancel.lar després d'haver-ne produït quatre temporades.

La série va aconseguir guanyar dos premis Emmy a la temporada 2005/2006 al millor director de série còmica i al millor guió en una série de comèdia i ens explica la vida i miracles de Earl, un autèntic desastre de persona que arrel d'un accident i gràcies a una al.lucinació descobreix el concepte de karma. La vida et paga amb mal tot el mal que has fet. Si vols que et pague amb bé hauràs d'esmenar tots els teus errors.

I vet aquí a Earl amb una llista de totes les malifetes que ha fet a la seva vida, tractant d'esmenar-les una a una, per a la qual cosa s'enfrontarà a situacions absolutament disparatades i plenes d'un humor que em recorda clarament a moltes pel.lícules dels germans Coen (Qui no veu en Earl al mateix H.I Mc Donnough, interpretat per Nicolas Cage en Arizona Baby?)

La sèrie també compta amb una banda sonora amb éxits musicals fonamentalment dels anys 60 i 70. D'entre les cançons he descobert una cançó de música country titulada East Bound and Down del cantautor Jerry Reed, nascut a Nashville, cuna de la música country.

PUBLICITAT AMB ANIMALS

A Catalunya s'ha aprovat recentment una llei, a conseqüència de la tramitació parlamentària d'una iniciativa legislativa popular, que suposa la prohibició a partir de l'any 2012 de la celebració de curses de bous.

Existeix també un cert debat sobre la utilització en general d'animals en espectacles, sobre tot animals salvatges en captivitat, que ha arribat a que alguns ajuntaments catalans han prohibit en els seus municipis els espectacles de circ que utilitzin animals en captivitat.

D'altra banda, però, la utilització d'animals que parlen i es comporten com els humans es amplament acceptada en el món del cinema d'animació i no és gens difícil veure també la utilització d'animals en spots publicitaris.

Us en deixo dos que em semblen força aconseguits, un d'ells de la cervesa brasilenya Brahma basat en les curses de bous i l'altre, d'un concesionari nordamericà d'automòbils, que propugna un peculiar sistema antirobatori per a vehicles (feu-ne doble click, doncs no es carrega bé). Seran aquests anuncis peces de filmoteca d'aquí 100 anys?

L'ADDICCIÓ A LA LECTURA

Segons la Federació de gremis d'editors d'Espanya, Catalunya va ser l'any 2007, la segona comunitat autònoma en percentatge de lectors freqüents.

L'estudi s'ha realitzat sobre població major de 14 anys i la primera comunitat lectora ha estat la Comunitat Autònoma de Madrid (65,7 %) i la última del rànking va ser Extremadura (49,5 %).

Tots els estudis basats en enquestes s'han de llegir d'una forma relativa, doncs en aquest cas considero que es fàcil obtenir un biaix en les respostes, doncs no és el mateix que et pregunten si llegeixes, on potser molts voldran quedar bé davant l'entrevistador, que la pregunta sigui si consumeixes alcohol o drogues, on de ben segur hi haurà una major ocultació en les respostes.

Aquestes xifres tan elevades de lectura, no m'acaben de lligar amb altres xifres com són les audiències de la televisió o la mitjana d'hores que es dediquen a mirar aquest mitjà. Quan es llegeix doncs?

Us deixo un video de El Programa de Jose Mota que fa una paròdia del programa Callejeros sobre l'addicció a la lectura dels nostres joves.

ELS SIMPSON INDIS

A l'edició digital d'avui de El Periódico apareix una notícia titulada "Els Simpson canvien el groc pel marró fosc per a la seva estrena a Angola".

Es tracta d'una acció publicitària per promocionar l'arribada de la popular i veterana série nordamericana d'animació i que consisteix en l'aparició dels personatges amb la pell fosca i asseguts en el seu clàssic sofà abitllats amb robes, complements i pentinants propis de l'Àfrica subsahariana.

Remenant per www.youtube.es he trobat aquest video on el típic tall d'introducció a la série transporta a la família Simpson a la Índia. Supergraciós.

TRUE BLOOD

En aquests moments s'està emetent als EUA, la segona temporada de la série de televisió True Blood realitzada per la productora HBO (Los Soprano, Sexo en Nueva York).

Un cop s'ha desenvolupat la sang sintètica què es pot trobar en botigues i bars, els vampirs han sortit dels seus taüts i molts pretenen integrar-se en la societat dels humans. La integració no és fàcil per part de cap dels dos grups, ni tots els humans veuen amb bons ulls als vampirs, ni tots els vampirs tenen vocació de canviar la sang humana per la sintètica.

Suki és una noia que viu amb el seu germà i la seva àvia en un petit poble del sud dels Estats Units, treballa de cambrera i té l'habilitat de llegir el pensament de les persones. En el bar coneixerà a Bill Compton, un vampir que vol integrar-se en la societat dels humans i al que Suki no pot llegir el pensament. Suki i Bill es sentiran recíprocament atrets, malgrat Suki, qui no ha tingut relacions sexuals amb homes, té molta por a iniciar una relació amb el vampir.

Una série d'assassinats, sang, les relacions sexuals compulsives del germà de Suki, esl hàbits dels vampirs i les drogues , són un escenari de fons de la plàcida vida d'aquest poble.

Una série força transgressora, amb un tractament estètic força destacat i no apta per a tots els espectadors.

DEXTER

Actualment s'està emitint a la cadena Cuatro la tercera temporada de la série Dexter basada en la novel.la L'obscur passatger de Jeff Lindsay.

Dexter, interpretat per l'actor Michael C. Hall, és un membre de la policia científica de Miami especialitzat en reconstrucció de les escenes del crim a partir de les esquitxades que deixa la sang. Però també és un minuciós i metòdic psicopata que assassina a criminals.

Amb alguns flashbacks, veurem petites escenes de la seva infantesa on el personatge ja apuntava maneres del comportament de la seva vida adulta i la relació que mantenia amb el seu pare Harry, també policia.

L'important en aquesta série no és el suspens sobre la trama (com en Lost), ni veure el repertori científic al servei de la policia (CSI o Bones). El que importa en Dexter és la psicologia del personatge, la seva amoralitat, els seus esforços per mantenir una relació disfuncional amb la seva nòvia i una vida d'aparent normalitat.

Amb freqüents moments de veu en off, escoltem els pensaments patològics de Dexter mentre desenvolupa la seva tasca professional, es relaciona amb la seva nòvia o assassina.

Si el cinema gore o moltes pel.lícules d'accio diem que són de "sang i fetge", en Dexter la sang serà el fil conductor, i sempre serà present gràcies a una fotografia de primers plans espectaculars.

Ens pot caure bé un psicopata? Es pot utilitzar el mal per aconseguir el bé? En temps on abunda l'ambigüetat moral, veure aquesta série potser es fa imprescindible.

ENJUTO MOJAMUTO

Dedico una altra entrada al programa Muchachada Nui. Aquesta vegada un episodi de la série d'animació Enjuto Mojamuto. Mireu que li passa amb l'Internet Explorer...

MUCHACHADA NUI

Aquest programa de televisió que fan a TV2 els dimecres a les 23,30 de la nit està carregat d'humor absurd i un tant "frikie" i ha escampat per la xarxa un munt dels videos que es poden descarregar directament des de la seva página web. ( http://muchachadanui.rtve.es/)

Els capítols d'animació d'Enjuto Mojamuto, un malalt d'ordinador que té a la seva habitació un pòster d'ET abraçant Michael Jackson, els capitols de l'espai Celebrities,Mundo Viejuno, Los Klamstein i altres, no deixen de ser una revolució en els mitjans de televisió pública espanyola.

Està basat en el programa La hora chanante del canal Paramount.

Sembla un programa realizat de forma expressa per a ser difós en forma multicanal: televisió, internet i telefonia mòbil.

Us deixo un video de l'espai Celebrities dedicat al cantant Bono dels U2.

ANUNCIS A TOT COLOR

Primer van ser unes boletes saltarines als carrers de San Francisco; després bombes de colors esclatant al voltant d'uns blocs d'edificis de Glasgow (si no recordo malament uns dels primers anuncis de televisió de l'any 2007 després dels raïms); ara uns conillets de plastilina a Nova York.

Està més que clar que la companyia Sony ha afagat una línea publicitària a la qual hi dedica força recursos per mostrar les bondats de la seva gama de televisors Bravia amb un missatge del tot cromàtic.

Utilitzant la tècnica d'animació stop motion amb plastilina i amb una cançó del més pur estil sixties, ens recorden que la publicitat també és un art.

Si no heu vist l'anunci al vostre televisor (afortunats els que ho facin amb un Bravia) el podreu veure a http://www.youtube.com/watch?v=CLUAbkRUvVQ

GUITAR HERO

Guitar hero és un videojoc llançat l'any 2005 per a la cónsola PlayStation 2. L'any següent es va editar la seqüela Guitar Hero II per a la Play 2 i per XBox 360 i finalment, enguany ha arribat al mercat el tercer lliurament del joc per a tots els suports de joc existents.

Es tracta d'un videojoc de música que inclou com a comandament una guitarra i amb el que consegueixes enfervorir o no al públic amb la teva actuació musical.

Aquesta setmana el videojoc ha tingut protagonisme en el capítol emés als Estats Units de la série d'animació més salvatge que s'emet a tot el món i que no és altra que SouthPark.

Un fragment excel.lent de prop de 3 minuts d'aquest capítol el podeu trobar a http://dailymotion.alice.it/search/xbox/video/x3fotc_south-park-guitar-hero_music?from=rss

Ens mostra el xoc entre generacions pel que fa a l'ús de la tecnologia i la creació d'entorns virtuals. Mentre els menuts estan jugant al joc musical amb la la cónsola, el pare treu la seva guitarra de veritat i es posa a tocar la mateixa cançó que els nens tocaven en el joc. La resposta dels nens no es fa esperar: Bah!!! les guitarres de veritat són per a la gent gran (Real guitars are for old people).

LOST TERCERA TEMPORADA

Demà dimecres dia 17 d'octubre a partir de les 21,30 hores s'emeten per "la 2" els dos primers capítols de la tercera temporada de la série Lost.

En aquests moments ja he vist la tercera temporada sencera en versió original subtitulada i espero el febrer de 2008 per continuar disfrutant dels espisodis de la Quarta Temporada.

Aquesta Tercera Temporada m'ha semblat la més salvatge de totes tres i on els instints més agressius i primitius dels humans surten a la llum per aconseguir sobreviure i escapar de la illa.

Al personatge de Jack li surten les venades més negatives que porta dins i en canvi al personatge de Sawyer li surten els trets més solidaris. Ningú es tan sols bo o dolent. Tots som bons i dolents a l'hora, dependrà de amb qui, on i quan.

El final d'aquesta tercera tongada acaba amb un flashforward (el contrari que un flashback) de Jack i Kate que et deixa bastant sorprés. Per on ens portaran els guionistes en la propera temporada? Haurem d'esperar.

Per aquells que els agradi la série hi ha una referència a la xarxa totalment imprescindible:

http://es.lostpedia.com/wiki/Portada

A DOS METROS BAJO TIERRA

Un amic meu, amant del cinema i de les bones sèries de televisió, em va recomanar fa unes setmanes la sèrie "Six Feet Under" què s'ha exhibit al nostre país amb el títol de "A dos metros bajo tierra". En aquests moments emeten a Televisió Espanyola la cinquena temporada de la sèrie que ha obtingut algun premi Emmy.

En comentar-me el meu amic que anava de les vicissituds d'una família d'enterramorts vaig tenir una certa recança. Malgrat tot, vaig decidir recuperar els primers capítols de la primera temporada i considero que la recomanació era molt encertada.

Aquesta sèrie del canal HBO i que compta com a guionista amb Alan Ball, guanyador d'un oscar pel guió de la pel.lícula "American Beauty", narra la vida d'una família disfuncional de la ciutat de Los Angeles units pel negoci funerari. El fundador de l'empresa, pare dels dos germans que es veuen units de sobte per un testament que els nomena hereus del negoci per metitat, mor en el primer episodi a conseqüència d'un accident de cotxe. Ningú es lliura de la mort sembla que ens volguin anunciar els guionistes.

La primera escena de cada capítol ens explica la mort accidental d'una persona de qui coneixem els nom, cognom i les seves dates de naixement i defunció gràcies a una imatge d'una làpida que apareix en un fotograma. Després certs aspectes familiars d'aquest difunt es barrejaran en cada capítol amb les pròpies vivències i disputes de la família Fisher.

Al tractar-se d'una sèrie del canal HBO m'ha recordat en molts aspectes a la sèrie Los Soprano. Aquells una família de gànsters, aquests una família d'enterramorts. Tots tenen una forma especial de guanyar-se la vida, però tots tenen també les mateixes problemàtiques que tenim la resta d'humans. Són gànsters i enterramorts però persones per damunt de tot.

(Fotografia extreta de la URL oficial de la sèrie. http://www.hbo.com/sixfeetunder/ )

HEROIS

Herois és una sèrie de televisió dels Estats Units, creada per Tim Kring que es va estrenar a la cadena NBC el 25 de setembre de 2006 i que actualment es pot considerar com una de les sèries televisives més exitoses del món per les seves xifres d'audiència.

Actualment la podem veure a les cadenes autonòmiques i també a TV·3 on ha arribat amb retard per poder-la traduir al català i es tracta d'una sèrie dramàtica-fantàstica, amb un to proper al thriller que segueix la història de diversos individus que descobreixen estar en possessió d'habilitats extraordinàries per a la condició humana. Tots menys un dels personatges, que és japonès, viuen als Estats Units. Sembla que ni a Europa ni a cap altre lloc del món ha nascut gent amb aquests superpoders.

A Texas, Claire és una noia indestructible; Hiro Nakamura, l'oficinista japonès, pot aturar el temps amb la seva ment; Isaac és un pintor que pot endevinar el futur amb les seves premonicions; Niki és una noia que es desdobla en dues persones quan s'enfada. DL pot travessar objectes sòlids; Matt pot llegir el pensament i els germans Petrelli poden volar.

Tots els personatges acabaran confluint amb els seus poders per salvar el món. El tractament de la sèrie no segueix al món del còmic. S'utilitzen uns bons efectes especials, destacaria les escenes on s'atura el temps, però no se'n fa un abús. L'important és la trama, no els efectes especials. Al principi de cada episodi hi ha una breu presentació on es recorden els episodis anteriors com a mena de fil que dona continuitat a tota la sèrie.

Els capítols tenen una durada aproximada de 40 minuts, tret del primer que per ser el capítol pilot tenia una hora de durada. Recomanable per a públics ben diversos.

LITTLE BRITAIN

Vicky Pollard, una delinqüent juvenil femenina atrapada en l'ensenyament secundari; Lou, cuidador social d'Andy, qui i va amb cadira de rodes sense tenir cap problema físic, tan sols per pura peresa de caminar; Daffyd, l'únic gay del poble, orgullós de tenir l'exclusivitat d'aquesta condició i s'ofén si descobreix altres persones de la seva orientació sexual en el poble; Sebastian el secretari del Primer Secretari a qui estima amb bogeria i amb gelosia exagerada; Emily Howard i Florence, dos elegants dames britàniques amb bigotis.

Aquests són alguns dels personatges d'aquesta série britànica, televisada per la BBC a partir del 2003 i on ja s'ha estrenat la tercera temporada. Al nostre país s'està emitint la segona temporada en el Canal +.

La série ha estat guardonada amb el Comedy Awards a David Walliams com millor director revelació i com a millor comèdia de televisió a l'any 2004.

Els seus creadors i guionistes són els actors Matt Lucas i David Williams els quals interpreten quasi tots els personatges que ens volen donar resposta a les preguntes que una veu en off fa al començament de cada episodi: Que significa ser anglès? Qui són els britànics?

El seu humor és poca solta i els personatges i molts dels seus diàlegs i situacions són força extravagants. D'obligada cita pels amants de l'humor anglès. Podeu conèixer més coses en la seva URL original www.bbc.co.uk/comedy/littlebritain/ on es poden veure's alguns sketchs en el seu idioma original.