Bromeres, guitzes i espetecs,
resisteixes pujar al cadafal.
Amb el ganivet premut,
et dibuixo l'imaginària línea de l'escapçament.
El tallant fred i metàl.lic,
lluenteixa en mans del botxí,
tranquil i amb la cara descoberta.
A les gegantines mans
t'han posat manilles de goma.
Aquest era el sentit
de la teva salada singladura?
De què serveix viure protegit dins la closca?
Pregues per la destresa del gegant
que t'agafa i et fa mal a l'esquena.
Demanes que el final sigui ràpid i precís,
que el teu cadàver quedi bonic.
De sobte, el sacrifici s'atura
i et condueixen a una cel.la,
on tot es queda fosc
i un fred humit et deixa tot tibat.
Canvi de plans,
avui soparem espinacs.
El llamàntol, per demà.
Per l'autor del blog (Entrada número 300)