Te voste mes dolsor en la boca

que tota la mel que se gasta en Valencia

el dia de San Chusep.

***

¡Lusero! Posa els ulls en la plaseta
pera que vechen que la falla

no allumena.

***

Cara de Dolorosa,

¿qui se li ha mort a voste

que porta vestides de dol

les ninetes dels seus ulls?

Rigas dona,

que hui es dia de Falles.

***

Es voste mes salà
que tot el abaecho

que se ven en Cuaresma.

***

Digali al artiste de la falla

que s'amague.

Asi no hia mes artiste

que el papá de voste

que sabé modelar

la escultura mes perfecta

que he vist.

***

¡Olé la grasia

de les chiques del barrio!
En una mirà de voste
y cuatre lliures de bunyols,
me ric yo de

la comisio de la falla.

...oOo...

Si vas a vore les falles
pren este consell, chiqueta;
dels nanos que se menechen,
no et fies chens ni miqueta.

...oOo...

Les chiques, seguint la moda
que ha vingut de no se aon,
pareix que duguen les calses
o els calsetins al garró.

...oOo...

Foraster qu'has vingut hui:
No t'abobes en les traques
y cuidat, que per ahi
hia qui deixa les bolchaques
mes netes que San Paulí.

...oOo...

...oOo...

Qui no posa banderetes
en la porta o el balco,
es que no te dos pesetes
¿estem en lo cert o no?

...oOo...

Li agrá la festa, es desviu
les falles li son d'agrat,
pero el cobraor me diu
qu'eixe tio no ha pagat.

...oOo...

Els bunyols foren motiu

que a Carmela mal posarem,

pero quan li preguntavem

dels dolors que li agarraven
dia qu'era del estiu,
els calors quan apretaven.

...oOo...

Mentres ardia la falla
yo te doní el primer bes;
quina mel mes dolsa tenen
eixos llavis com clavells.

...oOo...

Les chiques de la barriá,

son com el bunyol en mel

tan sols en una mirá

te creues qu'estás en el sel.

...oOo...

En una falla posaren
a la señá Nicanora,
i al vore com la... ficaren,
se va cremar abans d'hora.

...oOo...

La chica que tinga els ulls

negres com eixos que hian,
que no mire molt la falla
perque mos la pot cremar.

...oOo...

Pasechant per vore falles
es com yo te consegui;
che quin dia mes esplendit
aquell que me feu felis.

Chunt a la paret d'enfront
la música alegre vibra
y el fort olor de la polvora
me emborracha y me fascina;

y al vore l'estol de chiques
que de mi balcón se mira
y no cal dir son guapes
siendo de Valencia hijas,

entusiasmat y mich loco,
con fuerza, con alegría,
desde dins de la meua anima
este grito se desliza:

¡Vixca la Festa Fallera!
¡¡Viva la Valencia mía!!

Es Quijote el que perdut
en costums, en fam y honor,
vol ficarse a redentor
en este mon corromput;
es Quijote conegut
el que de visis omplit
predica virtut dia y nit;
y son tants els monigots
iguals a eixos borinots
qu'el mon d'ells está reblit.

Estoy aquí - Estic aci - I'm here

Ya está la falla plantá
casi sense saber com

El senyor Pensat i Fet,
ha segut l'autor de tot
i mos ha representat
lo qu'es "Lo mes alt del Mon".

Molts dihuen qu'el Himalaya
es en altura asombros;
no hia atre que li guanye,
mes com el mon es redo
i sempre está pegant voltes,
resulta que a lo millor
s'encontra cap per avall
i es lo mes baixet de tot.

Ademes, no es gens simpatic,
la neu mos dona fredor
i no hia qui se li acoste
si no vol trobar la mort.

¿Lo mes alt...? ¡El Micalet!
¿Me dihuen vostes que no?
¿Que hian torres molt mes altes?
Medit per metros, ¡com no!
Ahi está la Torre Eiffel,
que te trescents metros bons,
pero en ella sols s'admira
l'ingeni del inventor.

Preguntenliu a Colilla
que ha corregut tot el mon,
i els dira que no ha trobat
un punt de comparacio
que li rebaixe l'altura
al Micalet, peque aon
vullga que s'ha encontrat,
siga en Rusia o el Japo,
desde alli l'ha contemplat.
(¡Clar es, que en els ulls del cor,
que pa el que te sentiments
es la medida millor!)

El Micalet es de pedra,
pero te fonaments d'or
qu'or es Terra Valenciana;
i or es tota la Regio.
¡Que si algu poguera fondrela
i emportarsela en barrots...!

Saludeu a la Senyera
i feuli el major honor,
demaneu l'Autonomia...
¡desde "lo mes alt del mon"!

Estoy aquí - Estic aci - I'm here

Es nostra esta falla... ¡Tan filla...! ¡Tan nostra...!
que no te una fusta, ni queda rinco,
que no tinga un rato, que no tinga mostra
d'esforsos titanics de la Comisio.

Posarem en ella les mans dels falleros,
robantse descansos... posantse en perill...
y sentim a sentim... captant dels festeros
se l'ham vista naixer... igual com un fill...
Se ferem els moles, tirarem de sera,
serrarem la fusta, pintarem colors,
y ham fet de tallistes a nostra manera,
de sastres, manobres, fusters y escultors.
Pasarem fatigues, com hores molt grates,
de tot entenguerem, ningu sabent res,
que aso es un modelo de falles barates
difisil de ferse cuant no hian dines.

Aixina es fan falles... y lo atre romansos
qu'en duros y artistes cuansevol les fa
y ahi esta la falla dels nostres alcansos.
¡Mireula qué pita! ¡Mireula acabá...!

Cuant vinga la cremá y els nanos ardixquen,
cuant tots els esforsos s'esfumen al vent,
alguns dels falleros pot ser que sufrixquen,
alguns plorarien en dols sentiment.
Mes no, que la festa se fa per el dia,
y flames y purnes al sel van puchant
en pur holocauste de dolsa alegria
que ofrena Valensia per gloria al seu Sant.

Si aso els que chusgen tingueren en conte,
si foren els chuches els nostres chermans,
no hauria inchustisia... no hauria el afronte
que mata els estimuls dels bons valensians.

Aixo es nostra falla ¡Tan filla! ¡Tan nostra...!
que no te una fusta, ni queda rinco,
que no tinga un rato, que no tinga mostra
d'esforsos titanics de...

Estoy aquí - Estic aci - I'm here

En asò dels lechuguinos
els solen fer bones fetes,
perque volen engañar
les bones llauradoretes.

Cada cual va al seu destino,
si no solen parar
alguns formen sus caprichos
dels que volen festechar
en asò dels lechuguinos.

Cuant van en les bengaletes
per lo carrer molt tiesets
apañanse les gorretes,
al mateix temps el riset
els solen fer bones fetes.

Mols d'ells se solen parar
per los carrers y cantons;
no poden disimular
menechant sempre els tacons
perque volen engañar.

Els dits els pareixen tecles,
enchamay poden parar,
van formant les seues tretes
perque busquen engañar
les bones llauradoretes.

Soc filla de mols bons pares,
d'hermosura no soc pobra,
tinc alguns traches de sobra
y ademes alguns dines.
Soc filla de mols bons pares,
d'hermosura no soc pobra,
tinc alguns traches de sobra
y ademes alguns dines.
Vaig a cosir a una casa
que hian atres ofisiales,
pero no son tan salaes
com yo, ni may poden ser.

Y tinc la desgrasia
que a ningu fas goig
y elles que son lleches
totes tenen sort.
Y tinc la desgrasia
que a ningu fas goig
y elles que son lleches
totes tenen sort.

Cuant men ixc de la botiga
pera anarmen a dinar,
per alli ahon solc pasar
tots me solen fer l'amor.
Cuant men ixc de la botiga
pera anarmen a dinar,
per alli ahon solc pasar
tots me solen fer l'amor.
Me tiren flors a despic
els pollos que van de pasa,
me seguixen hasta casa
y no pasen mes abant.

Yo rabie y pateche
no mes de pensar
que soc tan redolsa
y no em volen comprar.
Yo rabie y pateche
no mes de pensar
que soc tan redolsa
y no em volen comprar.

Lo primer que prenc cuan m'alse,
abans que la mantellina,
el espill y bandolina,
la pinta y escarpidor.
Lo primer que prenc cuan m'alse,
abans que la mantellina,
el espill y bandolina,
la pinta y escarpidor.
Y men veig guapa y templá
y per ahon solc yo pasar
dos mil requiebros me fan.
Y per ahon solc yo pasar
dos mil requiebros me fan.

Yo plore y pateche
y asó es mol penar,
de que pera tia
m'haure de quedar.