Fins al barret.

He triat una foto de l'aeroport de Ciudad Real per a il·lustrar esta entrada, el qual va costar set vegades més que el de Castelló i també està tancat.

(Podéis encontrar la traducción al castellano al final de la entrada)

Fins al Barret, per no dir fins a una altra cosa. 
Darrerament trobe que la gent està cada vegada més cabrejada i no és per a menys, a més de les notícies que no paren d'eixir parlant sobre la corrupció dels polítics i els que no ho són (o almenys no deurien ser-ho, com la Infanta), ens assabentem que els polítics del PP encara continuen fent obres faraòniques que costen molts diners públics i que moltes vegades no són necessàries ni volgudes pels ciutadans, el cas del barri de Gamonal és un exemple molt clar, però podríem trobar casos semblats en la majoria de ciutats d'Espanya.

Ahir vaig entrar al Facebook, no solc entrar molt sovint, i vaig trobar una notícia que em va deixar de pasta de moniato: "El govern autonòmic Extremeny pagarà 1000 euros a cada jove que aprove el títol de l'ESO".

Això serà precís? (com diria una amiga meua), en plena època de crisi, quan més de la quarta part del pressupost de la Generalitat Valenciana es destina a pagar els interessos del deute (deute il·legítim, per cert), ens podem permetre el luxe de pagar 1000 euros als xavals que es traguen el títol de l'ESO?

Estic molt cremat, de debò, perquè veig com es retalla en necessitats bàsiques de la ciutadania com la llei de la dependència, es fa pagar les medicines a pensionistes, no es paga a les empreses proveïdores de molts ajuntaments ni Comunitats autònomes i açò està fent que moltes empreses hagen de tancar, etc. i al mateix temps es malbaraten diners públics d’una manera escandalosa.

A Catarroja, tenim molts exemples d'aquest malbaratament dels recursos públics, per exemple: l'Ajuntament de Catarroja paga més de 320.000 euros a l'any en sous als alts càrrecs de l'empresa municipal, mentre eixa empresa tan sols executa obres per un import de menys de 100.000 euros a l'any. Ens podem permetre este luxe? Serà precís?

Per no parlar de la gran quantitat d'assessors, càrrecs de confiança, xòfers, cotxes oficials, etc. que utilitzen els nostres polítics.

Ja està be senyors polítics dels PP i del PSOE, ja va sent hora que se n’adonen que estem en una època de crisi molt fotuda i que s'ha de prioritzar en què es gasten els diners públics que paguem tots els ciutadans i ciutadanes amb els nostres impostos.

En època de crisi hauríem de destinar més recursos a fomentar polítiques actives de d'ocupació, hauríem de destinar més diners a polítiques socials per a ajudar a les persones i famílies que pitjor ho estan passant i retallar d'eixes altres coses que no són tan urgents ni necessàries com les grans obres o els cotxes oficials, etc.

Hasta el gorro (por no decir hasta otra cosa)

Por no decir hasta otra cosa. Últimamente creo que la gente está cada vez más cabreada y no es para menos, además de las noticias que no paran de salir en los medios hablando sobre la corrupción de los políticos y los que no lo son (o al menos no deberían de serlo, como la Infanta), nos enteramos de que los políticos del PP todavía continúan haciendo obras faraónicas que cuestan mucho dinero público y que muchas veces no son necesarias ni queridas por los ciudadanos, el caso del barrio de Gamonal es un ejemplo muy claro, pero podríamos encontrar casos parecidos en la mayoría de ciudades de España.

Ayer entré al Facebook, no suelo entrar muy a menudo, y encontré una noticia que me dejó de pasta de moniato: "El gobierno autonómico Extremeño pagará 1000 euros a cada joven que apruebe el título de la ESO.

Esto será preciso? Cómo diría una amiga mía, en plena época de crisis, cuando más de la cuarta parte del presupuesto de la Generalitat Valenciana se destina a pagar los intereses de la deuda (deuda ilegítima, por cierto), nos podemos permitir el lujo de pagar 1000 euros a los chavales que se saquen el título de la ESO?

Estoy muy quemado, de verdad, porque veo como se recorta en necesidades básicas de la ciudadanía como la ley de la dependencia, se hace pagar las medicinas a pensionistas, no se paga a las empresas proveedores de muchos ayuntamientos ni Comunidades autónomas y esto está haciendo que muchas empresas tengan que cerrar, etc.

En Catarroja, tenemos muchos ejemplos de este derroche de los recursos públicos, por ejemplo, el TAC, el Ayuntamiento de Catarroja paga más de 320.000 euros al año en sueldos a los altos cargos de la empresa municipal, mientras esa empresa tan sólo ejecuta obras por un importe de menos de 100.000 euros al año. Nos podemos permitir ese lujo?
Por no hablar de la gran cantidad de asesores, cargos de confianza, choferes, coches oficiales, etc. que utilizan nuestros políticos.

Ya está bien señores políticos del PP y del PSOE, ya va siendo hora de que se den cuenta que estamos en una época de crisis muy jodida y que se tiene que priorizar en qué se gastan el dinero público.

En época de crisis tendríamos que destinar más recursos a fomentar políticas activas de ocupación, tendríamos que destinar más dinero a políticas sociales para ayudar a las personas y familias que peor lo están pasando y recortar de esas otras cosas que no son tan urgentes ni necesarias como las grandes obras o los coches oficiales, asesores, etc.

El finançament que patim.

(Podéis encontrar la traducción al castellano al final de la entrada)

Els que ens considerem valencianistes tenim alguns temes sobre els quals solem parlar sovint, un d'ells és el finançament, la raó és molt clara, el País Valencià o la Comunitat Valenciana (com vulgueu) està infra-finançada, té un finançament molt per sota del que li pertocaria en funció de la seua població i renda per càpita, a més es tracta d'un dèficit de finançament encara més greu si tenim en compte que som una de les comunitats que més aporta a l'estat amb els nostres impostos, impostos que després es destinen a altres comunitats autònomes que no aporten tant ni estan tan necessitades com la nostra. Per resumir, podríem dir que el sistema de finançament actual de l’Estat Espanyol és molt injust amb el País Valencià.

El problema del infra-finançament és més greu encara si considerem la situació de crisi que estem vivint i que moltes empreses estan tancant o acomiadant a treballadors precisament perquè les administracions públiques no paguen, a més de per el mal finançament, pel deute que han acumulat degut al mal finançament. Per exemple, més d'una quarta part dels pressupostos de la Generalitat Valenciana es destinen a pagar el deute, deute que hem anat adquirint a conseqüència del mal finançament que des de fa molts anys patim, igual que moltes altres institucions (ajuntaments, diputacions, etc.) han hagut de demanar préstecs per a atendre a les necessitats bàsiques de la població com la sanitat i l'educació, que des de fa molts anys estan transferides a les comunitats autònomes.

Per tant, la situació que patim a el País Valencià és com un peix que es mossega la cua: les administracions públiques no poden pagar a les empreses, moltes empreses han de tancar o d'acomiadar personal, estos treballadors passen a estar en l'atur, baixa la renda per càpita de les famílies, el consum privat de les famílies cau i per tant moltes empreses també perden ingressos, encara que no treballen per a l'administració, estes empreses han d’acomiadar personal, etc.

Tot açò fa que la renda per càpita dels valencians i valencianes haja baixat i hem passat de ser una comunitat que estava per sobre de la mitjana en renda per càpita a estar per sota, hem perdut 3 llocs en el rànquing.

L'excusa segons la qual la Comunitat Valenciana havia d'aportar més diners i rebre menys que altres comunitats autònomes era la solidaritat inter-territorial, els territoris rics, amb més renda per càpita havien de col·laborar amb els seus impostos al desenvolupament de les altres comunitats autònomes menys desenvolupades, però eixa excusa ara ja no és vàlida perquè ja no som una de les comunitats més riques sinó que estem per sota de la mitjana i encara així i tot som una de les que més aporta en l'estat. De fet som l'única comunitat autònoma que, tenint una renda per càpita inferior a la mitjana té una balança fiscal negativa, es dir aportem més del que rebem de l'estat.

Aquest fet causa que la nostra Comunitat autònoma es trobe en una situació crítica, sobretot des que va començar la crisi, s'ha parlat molt d'esta situació, sobre tot per part de polítics del PP, especialment mentre el PSOE governava a Madrid, però no es pot dir que hagen fet molt per tal de solucionar el problema.

Els polítics del PP han utilitzat el tema del finançament com un argument electoral, queixant-se de la situació de discriminació a la qual estem sotmesos per culpa per la llei del finançament que va aprovar el govern socialista de Zapatero. Açò és veritat, tenen raó, però el que també és cert és que la llei de finançament que va aprovar el govern socialista no era pitjor que la que va aprovar el PP quan governava Aznar a Madrid, de fet, la llei que va aprovar el govern de ZP es pot considerar pròrroga de la que va fer el govern d'Aznar, ja que no va canviar a penes el finançament del País Valencià. 

El que és més trist de tot és que este infra-finançament portem arrossegant-lo des de fa molt temps, fins i tot des d'abans de la democràcia, com explica el professor VicentSoler, la diferència és que aleshores el País Valencià era una comunitat rica en comparació de la resta de l'estat, ja que tenia molta indústria, exportava molts productes del camp (sobretot cítrics) que ens aportaven molts beneficis, teníem un sector turístic molt fort i moltes indústries capdavanteres, com la ceràmica, el moble, els joguets, el tèxtil, el calcer, etc. Eixa situació ha canviat, les exportacions de productes agraris ja no aporten tants beneficis com abans, de fet suposen una part mínima del PIB, les indústries han anant desmantellant-se en favor del sector de la construcció que durant uns anys va donar uns bons beneficis a uns quants, però que ara, una vegada que la bambolla immobiliària ha esclatat, només ens ha deixat atur, destrucció del medi ambient i del paisatge, un panorama desolador.

Per tant no podem parar de parlar del finançament, del mal finançament que patim els valencians i valencianes per culpa d'uns polítics corruptes i incompetents que ens han portat a la situació de fallida econòmica en la que ens trobem. Tant els de el PP com els de el PSOE que no han defensat com cal els interessos dels valencians i valencianes i han permès este espoli de la nostra economia. Per això hem de ser molt conscients que ni els polítics del PP ni els de el PSOE seran capaços de traure'ns de la situació de precarietat econòmica en la qual ens trobem, ha arribat el moment de pensar en altres opcions polítiques i mirar cap a altres partits com la Coalició Compromís que realment si que ha demostrat defensar els interessos del valencians i valencianes.


TRADUCCIÓN AL CASTELLANO

Los que nos consideramos valencianistas tenemos algunos temas sobre los que solemos hablar a menudo, uno de ellos es la financiación, la razón es muy clara, el País Valenciano, la Comunidad Valenciana (cómo queráis) está infra-financiada, tiene una financiación muy por debajo de la que le correspondería en función de su población y renta per cápita, además se trata de un déficit de financiación todavía más grave si tenemos en cuenta que somos una de las comunidades que más aporta en el estado con nuestros impuestos, impuestos que después se destinan a otras comunidades autónomas que no aportan tanto ni están tan necesitadas como la nuestra. Para resumir, podríamos decir que el sistema de financiación que padecemos es muy injusto con el País Valenciano.

El problema de la infra-financiación es más grave todavía si consideramos la situación de crisis que estamos viviendo y que muchas empresas están cerrando o despidiendo a trabajadores precisamente porque las administraciones públicas no pueden pagar, además de por la mala financiación, por la deuda que han ido acumulado debido a la mala financiación o de su mala gestión y el despilfarro. Por ejemplo, más de una cuarta parte de los presupuestos de la Generalitat Valenciana se destinan a pagar la deuda, deuda que ha ido adquiriendo a consecuencia de la mala financiación que desde hace muchos años sufrimos, igual que otras muchas instituciones (ayuntamientos, diputaciones, etc.) han tenido que pedir préstamos para atender a las necesidades básicas de la población como sanidad o educación,servicios sociales, etc., que desde hace muchos años están transferidas a las comunidades autónomas.

Por lo tanto, la situación que sufrimos en el País Valenciano es como una pescadilla que se muerde la cola: las administraciones públicas no pueden pagar a las empresas, muchas empresas tienen que cerrar o de despedir a personal, estos trabajadores pasan a estar en el paro, baja la renta per cápita de las familias, el consumo privado de las familias cae y por lo tanto muchas empresas también pierden ingresos, aunque no trabajen para la administración, etc.

Todo esto hace que la renta per cápita de los valencianos y valencianas haya bajado y hemos pasado de ser una comunidad que estaba por encima de la media en renta per cápita a estar por debajo de la media, hemos perdido 3 lugares en el ranking.

La excusa según la cual la Comunidad Valenciana tenía que aportar más dinero y recibir menos que otras comunidades autónomas era la solidaridad inter-territorial, los territorios ricos, con más renta per cápita tenían que colaborar con sus impuestos al desarrollo de las otras comunidades autónomas menos desarrolladas, pero esa excusa ahora ya no vale porque ya no somos una de las comunidades más ricas sino que estamos por debajo de la media y todavía aun así somos una de las que más aporta en el estado. De hecho somos la única comunidad autónoma que, teniendo una renta per cápita inferior a la media tiene una balanza fiscal negativa, se decir aportamos más de lo que recibimos del estado.

Este hecho sobre el cual se ha hablado mucho, sobre todo por parte de políticos del PP mientras el PSOE gobernaba en Madrid, pero que no se puede decir que hayan hecho mucho para solucionar el problema, causa que nuestra Comunidad autónoma se encuentro en una situación tan crítica, sobre todo desde que empezó la crisis.

Los políticos del PP han utilizado el tema de la financiación como un argumento electoral, quejándose de la situación de discriminación a la cual estamos sometidos por culpa por la ley de la financiación que aprobó el gobierno socialista cuando Zapatero era el presidente. Esto es verdad, pero lo que también es cierto es que la ley de financiación que aprobó el gobierno socialista no era peor que la que aprobó el PP cuando Aznar gobernaba en Madrid, de hecho, la ley que aprobó ZP se puede considerar una prórroga de la que hizo el gobierno de Aznar, puesto que no cambió a penas la financiación del País Valenciano. Lo que es más triste de todo es que esta infra-financiación llevamos arrastrandola desde hace mucho tiempo, incluso desde antes de la democracia, como explica el profesor Vicent Soler, la diferencia es que entonces el País Valenciano era una comunidad rica en comparación con el resto del estado, puesto que tenía mucha industria, exportaba muchos productos del campo (sobre todo cítricos) que nos aportaban muchos beneficios en forma de divisas, teníamos un sector turístico muy fuerte y muchas industrias líderes, como la cerámica, el mueble, los juguetes, el textil, etc. Esa situación ha cambiado radicalmente, las exportaciones de productos agrarios ya no aportan tantos beneficios, de hecho suponen una parte mínima del PIB, las industrias han yendo desmantelandose en favor del sector de la construcción que durante unos años dio unos buenos beneficios a unos cuántos, pero que ahora, una vez la burbuja inmobiliaria ha estallado, sólo nos ha dejado paro, destrucción del medio ambiente y del paisaje, un panorama desolador.

Por lo tanto no podemos parar de hablar de la financiación, de la mala financiación que sufrimos los valencianos y valencianas por culpa de unos políticos corruptos e incompetentes que nos han llevado a la situación de quiebra económica en la que nos encontramos. Tanto los del PP como los del PSOE que no han defendido como es debido los intereses de los valencianos y valencianas y han permitido el expolio de nuestra economía. Por eso tenemos que ser muy conscientes que ni los políticos del PP ni los del PSOE serán capaces de sacarnos de la situación de precariedad económica en la que nos encontramos, ha llegado el momento de pensar en otras opciones políticas y mirar hacia otros partidos como la Coalició Compromís, la cual realmente sí que ha demostrado defender los intereses del valencianos y valencianas.

La palla de l'arròs i l'Albufera de València

Ahir, un grup d'afiliats i simpatitzants de la Coalició Compromís per l'Horta Sud vam participar a les primeres Jornades sobre l'Albufera que va organitzar esta formació política.

No cal esmentar la importància del Parc Natural de l'Albufera, que és una de les reserves humides més importants de la Península Ibèrica i està inclosa en el catàleg de zones de la Unió Europea per a la protecció d'aus migratòries, a este espai viuen moltes espècies protegides, algunes d'elles en perill d'extinció i és un dels principals atractius turístics del País Valencià. Atrau tots els anys milers de turistes interessats pel seu valor ecològic i paisatgístic, així com per la cultura gastronòmica  dels pobles que l'envolten.

Les jornades van començar amb una xarrada del professor de la Universitat de València Rafael Boluda, la xarrada va estar molt interessant, el professor ens va explicar amb diapositives i de manera molt didàctica la problemàtica mediambiental de l'Albufera, així com l'evolució històrica de la llacuna des del punt de vista de l'ecologia, la biologia, etc. Jo destacaria les següents dades:

  

- L'Albufera està molt degrada a conseqüència de molts factors, però el més important seria l'abocament  d'aigües residuals procedents dels pobles que envolten la llacuna, sobretot residus urbans, industrials i agrícoles.

- També, encara que no tan greus, cal esmentar els contaminants procedents altres activitats que es realitzen al llac com la cacera, l'agricultura i el turisme.

- La degradació de l'ecosistema de l'Albufera va patir una acceleració molt forta a partir dels anys ’60 del segle XX a conseqüència de l’augment de la població i de l’activitat industrial dels pobles que l’envolten. Des de llavors, encara que s'han pres algunes mesures per a protegir-la, com la declaració de Parc Natural, l'Albufera es troba en una situació molt degradada i faria falta un esforç molt gran de totes les administracions i de les empreses i activitats que es desenvolupen en l'entorn del Parc si volguérem recuperar-la.

- Un altre dels factors que afecten de forma decisiva a l'estat del parc natural és la pèrdua de cabal del Xúquer a causa de la sobreexplotació dels recursos hídrics que es fa en la Comunitat de Castella La Manxa, on proliferen els pous il·legals que s'utilitzen per a transformar en regadiu grans extensions que històricament han estat sempre de secà, en molts casos l'aigua s'utilitza per a regar cultius que són deficitaris i que tan sols es mantenen per a rebre subvencions.

- L'ecosistema de l'Albufera és molt fràgil i reacciona d'una manera relativament ràpida a les actuacions que es fan al seu voltant, tant en sentit positiu com negatiu, la qual cosa ens dóna una esperança que algun dia es podria recuperar.

Una vegada que vam tindre una visió general de la situació del parc natural, vam començar a parlar sobre un dels principals problemes que té en l'actualitat i que més mals de cap causa tant als llauradors com als pescadors i les persones que vivim al voltant del llac: la palla de l'arròs.

La palla de l'arròs és un subproducte del cultiu de l'arròs que es podria utilitzar de moltes maneres per a treure-li un rendiment, com per exemple:

- Fabricació de materials de construcció per a vivendes bio-climàtiques.

- Fabricació de paper.

- Bio-compost per a abonar els camps.

- Combustible per a produir energia.

- Material d'embalatge.

Sobre tots estos usos s'ha parlat al llarg dels anys, però la realitat és que fins fa uns anys la palla es cremava, causant un greu problema mediambiental per al parc natural, així com a les persones que vivim al seu entorn. La crema de la palla de l'arròs causa afeccions pulmonars i a les vies respiratòries i diversos estudis han demostrat que és un dels factors que pot causar asma a les persones.

Per estes raons, des de fa uns anys, la legislació europea va prohibir la crema de la palla, de manera que s’abandona als camps, on es descompon i causa altres problemes per al llac com la contaminació de les aigües i l'agreujament del procés de eutrofització de les aigües que fa que l'aigua es quede sense oxigen i causa la mort de peixos, plantes, aus, etc.

Esta problemàtica de la palla de l'arròs és la que va dur als afiliats i simpatitzants de la Coalició Compromís a reunir-se per tal de trobar solucions. Després de la xerrada es va produir un debat molt interessant del que van sorgir moltes idees per a donar una eixida ecològicament sostenible i rendible per a la utilització de la palla de l'arròs. Arran d'estes idees els representants de la coalició prepararan un document amb el qual presentaran a la societat les seues propostes per a millorar esta situació i que la palla de l'arròs deixe de ser un problema per a convertir-se en una oportunitat. Una oportunitat d'aprofitament d'un recurs natural que actualment estem llançant a perdre i que podria tindre molts usos pràctics i per tant ser una font de riquesa per a la comarca i una bona manera de crear uns quants llocs de treball que tanta falta fan.

Tampoc hem d'oblidar que a tots ens interessa tindre una albufera neta, sana i plena de vida, a banda de perquè és bo per a la nostra pròpia salut i la supervivència de la multitud d'espècies animals i vegetals que l’habiten, també perquè una albufera en bon estat de conservació és una font d'ingressos molt important gràcies al turisme i a totes les activitats que es desenvolupen en el llac: agricultura, pesca, etc.

Bon Nadal, malgrat tot.

Com que ja fa temps que no escric res al meu blog, hui, vespra de nadal, volguera escriure unes línies encara que fora tan sols per a felicitar el Nadal als lectors d'este humil blog (si és que encara en queden)

Les festes nadalenques solen ser molt celebrades, sobre tot a les cases on hi ha xiquets, també hi ha molta gent que les odia, a mi en general no em desagraden, trobe que són unes festes que serveixen per a que la família es reunisca i es recorden vells temps de la infància, moments feliços, quan érem més pobres, però no necessitàvem tant per a viure. Hui en dia trobe que els xiquets tenen massa de tot i per tant no valoren tant totes les coses bones que tenen i sobre tot, les coses immaterials com l'estima, l'amistat, el compartir moments amb els familiars i amics amb pau i harmonia, tots junts asseguts al voltant d'una taula, encara que el menjar no fora tan bo com ara, però bé, no passa res. Els temps canvien.

Les festes de Nadal són sempre unes dates que aprofitem per a fer balanç de l'any que acaba, si mirem als fets ocorreguts durant el darrer any no tenim molts motius per a sentir-nos satisfets, al menys des del punt de vista de la política o l'economia, no cal repetir les dades, tot lo món les coneix de sobra, un desastre. 

Tinc uns quants amics anglesos que durant estes dates sempre solen pensar al voltant dels "new year's resolutions" o com diríem nosaltres: "propòsits de l'any nou". És una bona costum, jo intentaré fer-ho, pensaré sobre aquelles coses que podrien millorar de la meua vida i faré un llistat per tal d’esforçar-nos a millorar-les amb l'any que comença i així arribar a ser una miqueta millors.

La veritat és que l'any 2012 ha sigut un any molt dur per a moltes persones que ho estan passant malament per culpa de la crisi. Esperem que l'any que comença la situació millore, a vore si amb una miqueta de sort, els polítics són capaços de trobar solucions a esta maleïda crisi i si no ho són, al menys que tinguen la decència d'abandonar el càrrec i convocar eleccions anticipades per a que uns altres polítics millors els sustituisquen.

Bon Nadal i bon any nou a tot els lectors i lectores d'aquest blog !!!

Campanya #novullpagar contra el peatge de l'AP7

Durant els anys de bonança econòmica, els successius governs del PP i del PSOE van donar llicències a empreses per a que construïren autopistes de peatge, la majoria d'elles al voltant de Madrid i la seua àrea metropolitana que ja abasta ciutats veïnes com Toledo o Guadalajara. Estes noves autopistes les van fer de peatge perquè empresaris afins pogueren guanyar uns bons diners a costa de les necessitats de mobilitat dels ciutadans.

Ara, a causa de la crisi i que estes autopistes tenen autovies alternatives gratuïtes que circulen paral·lelament, molts usuaris han decidit deixar d'utilitzar-les. Com és lògic, els beneficis que estan obtenint les empreses concessionàries no són els que esperaven traure i per tant ja estan dient que no poden continuar amb el negoci en marxa, que necessiten un rescat. Els polítics del PP no s’ho han pensat dos voltes, van a rescatar-les amb diners públics, subvencionant els peatges perquè la gent que viu a les proximitats de Madrid puga continuar utilitzant-les, baixant el preu del peatge (que ja és prou baixet si el comparem amb altres autopistes de peatge com l’AP7) o fent-les gratuïtes si fóra necessari.

¿I d'on pensen traure els diners per a pagar les despeses que suposaria rescatar les autopistes deficitàries de Madrid? Doncs molt fàcil, prorrogant el peatge d’altres autopistes com la AP7, que sí són rendibles perquè els conductors que les utilitzen no tenen una altra alternativa.

L'autopista AP7 recorre l'arc mediterrani des de la costa mediterrània andalusa fins a França, passant per Múrcia i travessant tot el País Valencià, va Ser construïda als anys ’60 seguint les recomanacions del Banc Mundial. Per a sufragar la seua construcció se li va concedir a l'empresa promotora una concessió per a cobrar peatge durant un període de temps, este període que acabava el 31 de desembre de 1996 i va ser prorrogat fins al 31 de desembre del 2019. El PP va prorrogar el període d'explotació com abans havia fet el PSOE quan Joan Lerma governava la Generalitat Valenciana i Felipe Gonzalez al govern central.

L'alliberament del peatge d'esta autopista és una reivindicació històrica dels valencianistes, ja que consideren que permetria créixer a les empreses del País Valencià gràcies a l'augment de competitivitat que suposaria el fet que les mercaderies que fabriquen i exporten les nostres empreses, així com les matèries primeres (tant agrícoles com industrials) es podrien transportar d'una manera més econòmica.

Sobretot si tenim en compte els empresaris valencians no tenen una alternativa per a transportar els seus productes com podria ser el corredor mediterrani per ferrocarril, tan llargament reivindicat. Si s'alliberara el peatge de la AP7, les empreses valencianes podrien ser més competitives i per tant augmentaria la seua producció i probablement necessitarien més treballadors, fet que faria disminuir les xifres d'atur.

Per totes estes raons, s'ha iniciat una campanya a les xarxes socials anomenada #novullpagar que pretén protestar d'una manera pacífica contra l'abús que significa que els ciutadans que vivim o circulem per la Comunitat Valenciana continuem pagant peatge per circular per una infraestructura que ja està més que amortitzada, mentre que a altres comunitats autònomes s’ha rescatat o es rescatarà el peatge de les autopistes perquè ja no són rendibles per a les empreses que les exploten, una vergonya i mentrestant els ciutadans i ciutadanes a pagar i callar, com sempre.

L'expropiació d'YPF.

Ens agrade o no, vivim en un país que forma part d’un estat que es troba dins d’unes institucions internacionals com l'OCDE, l'OTAN, la Unió Europea, etc. que provenen d’una tradició d’economia de lliure mercat o capitalista i per tant formem part d'eixe sistema tan imperfecte, però que al mateix temps s'ha demostrat que funciona millor que altres sistemes per tal de garantir el benestar i les llibertats d'una major part de la població.

Els països que formem part d’estes institucions internacionals ens regim per unes normes bàsiques com són la propietat privada que tans sols poden ser vulnerades en casos d’extrema gravetat com podria ser una guerra, una situació d’emergència com un terratrèmol, un tsunami o una catàstrofe nuclear com la que va patir el Japó fa poc més d'un any.

Si ens botem estes normes bàsiques estem trencant les regles de joc que formen els pilars fonamentals de la immensa majoria de països que coneguem com el món occidental i del que formen part la majoria d’estats més rics i pròspers del món, el que solem anomenar el primer món, jo considere que els que vivim a esta part del món ens podem sentir afortunats, malgrat tots els seus defectes i mancances, per tindre este sistema econòmic.

Per totes estes raons que he exposat pense que el govern d’Argentina ha comés un greu error al nacionalitzar la petrolera YPF, si volem estar dins d’eixe món que es basa en les regles del joc capitalista no podem botar-nos eixes normes bàsiques "a la torera", especialment quan es tracta de posar en risc la bona relació entre dos estats amics i que tant tenen en comú com són l'Estat Espanyol i l'Argentina.

Una vegada dit tot açò, també volguera dir que la manera com ha actuat el govern de Rajoy no em sembla la manera més correcta d’actuar, el nostre flamant president del govern Mariano Rajoy que, per cert, “ni está si se le espera”, a diferència de Cristina Kichner que ha vist com la seua popularitat augmentava gràcies a este colp d'efecte tan populista i calculat, la presidenta ha eixit als mitjans de comunicació a explicar d'una manera espectacular l'expropiació, sense descuidar ni un detall de la posada en escena. es tracta d'un capítol més del seu estil de fer política, tan populista com perjudicial per als interessos de l'estat que representa. 

En definitiva que el nou govern del PP ja pot presumir del seu primer conflicte internacional. Esperem que esta volta sàpiguen traure’ns d’esta complicada situació d’una manera digna i sense que es causen mals majors.

Esta crisi internacional ha tingut dos elements que la fan diferent a les anteriors. La primera diferència és que el principal partit de l'oposició ha sabut estar a l’alçada de les circumstàncies i ha donat suport sense fisures al govern de l’estat que és el que ha de fer quan es tracta d'assumptes de política internacional, cosa que no va fer el PP mentre el PSOE governava. Al menys mentre dure el conflicte, una vegada s’haja resolt ja vindrà el moment dels retrets.

L’altre element important que ha afegit més interès a este conflicte internacional és el fet que el rei es trobara a l’estranger caçant mentre tot açò passava. No haguera passat res, de fet ni ens hauríem enterat de que no es trobava en territori espanyol si no haguera sigut per que el "pobre" vellet ha tingut la mala sort de caure un bac i això ha causat que tota l’opinió pública s’enterara de que estava caçant (!) elefants (!!) en Botswana (!!!), la qual cosa ha donat peu a fer acudits de tot tipus a propis a totes les xarxes socials i programes de ràdio i televisió.

Tot este "afer" ens ha servit per recordar-nos que vivim en un país de pandereta, no es d'estranyar que ens prenguen el pèl a nivell internacional. I per una altra banda també ens ha servit per assabentar-nos que hi han altres estats suposadament moderns i desenvolupats com l'Argentina que estan encara pitjor que nosaltres, ja que actuen com repúbliques bananeres sense respectar els principis més bàsics de la legalitat internacional.

 

14 d’abril, dia de la república. Institucions inútils de l’estat.

Des de fa ja molt temps, cada vegada que escoltem, llegim o mirem un mitjà de comunicació, no paren de bombardejar-nos amb notícies que parlen de la crisi i les conseqüències de la complicada situació econòmica que patim.

No obstant això, jo, que encara conserve un cert esperit rebel, no m'ho acabe de creure. Sempre pense: “no pot ser, si la situació econòmica que estem patint fóra tan roí com diuen, no mantindríem tantes institucions de l'estat inútils, que no aprofiten per a res i que només serveixen per a col·locar a “enxufats” i polítics amortitzats i que segurament saben massa i per això no interessa que es queden sense cobrar un sou perquè si no, podrien explicar moltes coses que als polítics governants no els interessaria que explicaren.

A continuació enumeraré unes quantes institucions de l'estat que podrien ser suprimides sense cap problema ja que no són necessàries en absolut, de manera que ens estalviaríem molts diners que podrien ser dedicats a altres finalitats més profitoses com educació, sanitat, investigació i desenvolupament, etc.

La primera i més significativa, ja que hui se celebra el dia de la república, seria la monarquia, encara que no es tracta de la més costosa de totes (hi ha altres institucions que costen molt més diners a l'estat), però trobe que seria un gest molt significatiu i generós per part de la família real, abdicar de tots els seus càrrecs i prerrogatives per tal d’ajudar a la recuperació econòmica.

Un dels arguments que utilitzen els monàrquics per a justificar la institució real és que si tinguérem un president de la república que fera les funcions de cap d'estat, les despeses serien encara més grans. En realitat este argument és una ximpleria, perquè: qui ha dit que hauríem de tindre un president de la república? Podríem no tindre ni rei ni president de la república com molts altres estats del nostre entorn, com Alemanya o Estats Units, per exemple i no passaria res.

Altres institucions que ens podríem carregar (de fet jo crec que ja fa temps que les hauríem d'haver fet desaparèixer) són les diputacions provincials. Per a què volem quatre nivells d'administració (local, provincial, autonòmic i central)?

Les funcions que fan les diputacions podrien ser assumides per les comunitats autònomes com passa actualment a totes les autonomies amb una sola província (Múrcia, Madrid, Navarra, La Rioja, Cantàbria, etc.) A més si tota la gent que actualment treballa a les diputacions haguera de buscar-se la vida treballant a l'empresa privada o muntant els seus propis negocis, segur que el nivell de competitivitat de les nostres empreses pujaria moltíssim i es crearien moltes noves empreses, ja que hi hauria una injecció de mà d'obra molt important que segurament serviria perquè es crearen noves empreses o reviscolar les existents.

Una altra institució que podríem fer desaparèixer perfectament és el Senat. ¿Per a què volem dues cambres de representació quan les lleis les elabora i aprova el Congrés dels diputats i el Senat tan sols té un valor consultiu?

Diuen que el Senat és la cambra de representació territorial, llavors per a què valen els parlaments autonòmics?

Si volem un consell consultiu de representació territorial a Madrid per a parlar sobre determinats temes, el que podríem fer és que els consellers de cada ram es reuniren periòdicament per a tractar temes concrets, per exemple per a saber l'opinió de les comunitats autònomes sobre temes industrials, es podria reunir el ministre d'indústria amb els consellers homòlegs de les comunitats autònomes una vegada cada tres mesos, per exemple, segur que farien més feina i avançarien molt més els temes que el senat que no fa res.

Una vegada eliminem totes les institucions inútils de l'estat, segurament estaríem en condicions d’eixir de la crisi, ja que tots eixos diners es podrien destinar a uns altres fins a més productius i que generarien més riquesa i per tant més llocs de treball.

Si encara així i tot, encara fóra necessari mamprendre més retallades per aconseguir els objectius del dèficit i d'eixa manera eixir de la crisi, sempre podríem començar a pensar en fusionar entitats municipals menors, que serien municipis de menys de 100 habitants, per exemple, es podríem fusionar o integrar amb altres municipis més grans per tal d'eliminar despeses d'ajuntaments de poblacions molt xicotetes que compten amb alcalde, secretari, tresorer, regidors, etc. per a administrar nuclis de població que amb prou feines compten amb població suficient per a mantindre el poble habitat. Eixos pobles no perdrien la seua identitat, podrien conservar el seu nom, escut, festes populars, etc. com ha passat a molts barris de la ciutat de València (Patraix, Russafa, Benimaclet, Campanar, etc.) que encara que fa molt temps que es van integrar a la ciutat, conserven la seua identitat com a pobles, l'estil de vida dels seus habitants, etc.

Estes són tan sols algunes idees que se m'han acudit a mi que no sóc un expert en administracions públiques ni molt menys, estic segur que els responsables del ministeris compten amb experts en estos temes que coneixen millor que jo la realitat de les administracions i sabrien on es podria retallar per a aprimar l'estat i d'eixa manera eixir d'aquesta maleïda crisi que ens ofega i que tant de patiment està causant a tantes persones i famílies.

29 de març, tots a la vaga general!

Com moltes vegades em passa, publique les entrades tard i malament, però com se sol dir: “més val tard que mai”, així que a continuació explicaré les raons per les quals estic a favor de la vaga general i per això hui m'he quedat a casa i no he anat a treballar.

La primera i principal raó per la qual faig vaga hui és perquè estic en contra d'una reforma laboral que retalla els drets dels treballadors fins a nivells de fa més de 50 anys, fins als temps de la dictadura franquista, a este enllaç podeu trobar una llista de raons en contra de la reforma laboral que fa més barat l'acomiadament dels treballadors entre moltes altres mesures.

Una altra raó per la qual faig vaga és perquè estic cansat de les mentides dels governs del PP, tant l'autonòmic com el central, que no paren de prendre mesures que lluny d'ajudar-nos a eixir de la crisi tan sols estan afavorint als seus amics, fent més fàcil que els empresaris guanyen més diners i ofegant cada dia més als treballadors i treballadores, pujant els impostos i retallant les prestacions socials. Allà on governa el PP, la gent humil cada vegada ha de pagar més, mentre que els rics i poderosos tenen més avantatges i el que és més trist és que molta gent humil i treballadora els vota perquè creuen les seues mentides que diuen que aquestes mesures serviran perquè la nostra societat puga eixir de la crisi. No és cert, per a eixir de la crisi fan falta altres mesures molt diferents que passen per la inversió en investigació i desenvolupament o les subvencions a sectors estratègics com les energies renovables, etc. i no les retallades que estan duent a terme.

Per totes estes raons, hui faré vaga i participaré a les manifestacions que es faran a les principals ciutats:

29 DE MARÇ VAGA GENERAL I DE CONSUM.

NO GASTES NI UN SOL CÈNTIM DURANT EL DIA 29 DE MARÇ!.

FORMA PART DELS PIQUETS INFORMATIUS

A les 10:00 hores CONCENTRACIÓ EN DELEGACIÓ DE GOVERN C/ Colón.

Des de les 17:30 en PLAÇA DE BOUS DE VALÈNCIA, INTERSINDICAL VALENCIANA té el seu punt de trobada per a la MANIFESTACIÓ A VALÈNCIA a les 18:30 hores.
Més Informació

"Si lluitem, potser puguem perdre. Si no lluitem estem totalment perduts."

Defensa del Poble Valencià

De totes les xarxes socials que sóc membre, darrerament tan sols utilitze quatre: Linkedin per motius professionals (i no molt), Twitter, Foursquare i Whatsapp (si es pot considerar una xarxa social, jo pense que sí). Al Facebook ja fa temps que no entre.

Darrerament, cada vegada que entre al Twitter trobe algun missatge negatiu sobre el País Valencià, parlant sobre els casos de corrupció, del malbaratament dels diners públics, posant la nostra comunitat autònoma com exemple d’una comunitat mal gestionada, etc.

Moltes coses de les que es diuen són certes i amb la majoria jo hi estic d’acord, amb el que no estic d’acord és amb el fet de que ens posen als valencians com exemple de derrotxadors compulsius, de gastar-nos alegrement gran part dels diners públics de tot l’estat (com si no foren també nostres o com si la resta d'autonomies no feren el mateix), de ser uns "poca-solta", vividors i "mal faeners".

Està clar que el nostre País està mal governat des de fa molt de temps, especialment des de va guanyar les eleccions el PP, fa més de 16 anys, des d’aleshores la renda per càpita dels valencians i valencianes ha anat reduint-se i l’economia productiva ha anat a menys, hem perdut molta indústria, el medi ambient ha estat molt perjudicat, el patrimoni ha patit moltes agressions de l’especulació immobiliaria, etc.

Una vegada dit això també caldria recordar que si altres comunitats autònomes han pogut gaudir d’unes millors infraestructures, uns millors serveis socials, etc. és entre altres raons gràcies a que els valencians i valencianes hem contribuït amb els nostres impostos a totes eixes millores, ja que la balança fiscal del País Valencià demostra que la nostra comunitat autònoma és de les que més ha contribuït a la prosperitat de l’estat i de les que menys a rebut a canvi, ací vos deixe un enllaç que explica molt millor que jo les nostres mancances en finançament. Cite textualment:

         Es diu prompte. Uns 30 euros cada segon que passa. 1.900 euros cada minut. 114.000 euros cada hora. 2.700.000 euros al dia. 1.000 milions d’euros a l’any. Per què? En base a què? És completament inexplicable des del punt de vista de la solidaritat interterritorial si tenim en compte l’enorme agreujant que ens donen menys diners que a la resta d’autonomies, però tenim una renda per càpita menor que la mitjana. De fet, eixe sistema ha anat afonant l’economia valenciana i en a penes 10 anys, del 2001 al 2010, hem passat d’ocupar el huité lloc del PIB per càpita a l’onzé lloc. Els únics que hem baixat tres posicions, juntament amb els canaris, com una conseqüència clara del finançament injust que ens ofega a uns i als altres.

Els valencaians en general som més pobres i tenim unes pitjors infraestructures si ens comparem amb la resta de l’estat. Mentre altres comunitats autònomes han anat guanyant en qualitat de vida, serveis socials i infraestructures els darrers anys, nosaltres hem anat a menys, la nostra renda per càpita ha anat disminuint i és curiós que tot açò ha passat sent una de les comunitats autònomes que més impostos paga i per tant que més aporta al finançament de l'estat. Es pot dir que ha hagut una transferència de renda de la nostra comunitat autònoma a altres que han vist com la seua qualitat de vida ha anat augmentat.

Està bé que parlen de nosaltres, encara que siga malament, però és una llàstima que tan sols esmenten les dades negatives, quan hi ha moltes altres positives que caldria destacar per a ser justos, com que la nostra comunitat autònoma és de les que més capacitat per a crear empreses té i una de les que històricament millor ha sabut adaptar-se als nous temps, per això hem sigut durant molts anys capdavanters en moltes industries, com la industria del calcer, la ceràmica, el moble, els joguets, etc. Ara que tant es parla de l’economia productiva i que tan sols els països amb una indústria forta estàn sent capaços d’eixir de la crisi (Com l’economia alemanya, que ha crescut un mentre que la majoria d’estats europeus s’afonaven per culpa de la crisi)

Tampoc és just que identifiquem la crisi de finançament que patim els valencians tan sols amb els governs del PP, abans que el PP, governava el PSOE al govern central i tampoc es pot dir que fera molt per ajudar a que el País Valencià tinguera un finaçament just o unes infraestructures acordes amb les nostres necessitats per a ser una economia competitiva. D’exemples hi ha molts, com el soterrament de les vies de l’estació del Nord de València, la tardança en arribar el tren d’alta velocitat, l’eix de mercaderies que hauria de passar pel mediterrani, la xarxa de trens de rodalia, l’accés nord al port de València, l’aeroport de València, etc. etc.

En definitiva que resulta molt fàcil fer bromes al Twitter mal parlant d’una de les autonomies que més ha aportat al benestar d’altres comunitats autònomes, però és molt difícil explicar perquè altres comunitats autonòmes sense a penes industria ni economia productiva en general augmenten any rere any la renda per càpita dels seus habitants, mentre a nosaltres ens neguen el pa i la sal i no és suficient amb el discurs victimista del PP, queixant-se sempre de que la culpa de tots els nostres mals la té el govern de ZP, encara que ja fa temps que els seus estan governant a Madrid.

Segurament hi haurà molta gent que pensarà que els valencians i les valencianes hem de fer examen de consciència i analitzar que hem fet malament per a ser posats com exemple de com NO s’ha de gestionar una comunitat autònoma, no obstant això, jo pense que tenim moltes coses de les que sentir-nos orgullosos i molt poques de les que penedir-nos. Segurament un dels nostres principals errors ha sigut votar majoritàriament a dos partits espanyolistes come el PP i el PSOE pensant que sabrien gestionar bé el nostre país, quan en realitat no han fet una altra cosa que dur-nos a la misèria moral i econòmica i donar una imatge tan patètica com injusta del nostre poble. Segurament ens aniria millor si votàrem partits valencianistes com la Coalició Compromís que al menys sí que defensaria els interessos del nostre País.

Han hipotecat el futur de Catarroja.

Una de les principals raons per les quals vaig començar a interessar-me per la política local catarrogina va ser per uns fets ocorreguts fa uns sis anys i mig a esta població de l'Horta Sud on vivim la meua dona i jo des de fa un bon grapat d'anys.

El govern municipal estava format pels quatre partits que durant anys havien estat patint les conseqüències d'un govern del PP local, prepotent i poc respectuós amb les normes més bàsiques de la democràcia.

L'acord, que havia permès a l'oposició desallotjar al PP del poder, estava signat pel PSPV-PSOE, UV, EU i el Bloc. 

El pacte contemplava que durant els dos primers anys de la legislatura, l'alcaldia seria per a la candidata d'UV i els dos últims anys l'alcalde seria el candidat del PSPV-PSOE, però quan va arribar el moment d'amollar el càrrec i cedir l'alcaldia, l'alcaldessa d'UV va trencar el pacte i es va aliar amb el PP, de manera que va continuar sent alcaldessa, encara que qui governava en realitat era el cap de llista del PP que va assumir la regidoria d'urbanisme.

Pocs mesos després de la traïció de l'alcaldessa d'UV, ens assabentàrem de quines havien sigut les vertaderes raons que havien portat a esta senyora a trair als seus socis de govern: el PP havia arribat a un acord amb una empresa constructora (Llanera) per a transformar una gran zona d'horta protegida en una zona urbanitzable.

Enmig del boom de la construcció, semblava que tot el que es construïa es vendria i cada vegada més car, semblava que el creixement i la riquesa produïda per l'especulació immobiliària anava a ser infinita, però no va ser així.

Arran d'estos fets, molts ciutadans i ciutadanes, la majoria votants de partits valencianistes i d'esquerres ens sentirem indignats i començàrem a reunir-nos en una plataforma ciutadana anomenada Salvem Catarroja. La plataforma Salvem Catarroja i tots els partits de l'oposició han estat lluitant des d’aleshores contra el maleït projecte que preveu la construcció de més de 13.000 habitatges amb una ocupació prevista d'uns 54.000 habitants, que suposaria triplicar la població actual de Catarroja, que és d'uns 27.000 habitants.

Des de que es va anunciar que el macro-projecte urbanístic es duria a terme ha plogut molt, hem vist com la bambolla immobiliària es desunflava i com eixes perspectives de creixement han desaparegut, entre altres raons perquè una de les claus del creixement era la quantitat de mà d'obra necessària per a construir d'una manera tan desproporcionada, però encara així i tot, el govern municipal (format per PP i UV abans i ara pel PP a soles) ha continuat entossudit en dur a terme eixe macro-projecte urbanístic, encara que hi ha informes de la Confederació Hidrogràfica que diuen que no hi ha prou aigua per a tants habitatges. Malgrat la crisi i en contra de totes les recomanacions dels experts que diuen que hem d'apostar per una economia sostenible, ells continuen enrocinats en la idea de construir eixe macro-projecte urbanístic i omplir l'horta de gratacels, formigó i asfalt.

Fa uns dies va eixir la notícia que diu que el P.A.I. Nou Mil·lenni ha sigut definitivament aprovat per la Conselleria d'Urbanisme

Ara ja no està al govern municipal l'alcaldessa traïdora d'UV (que no es va presentar a les eleccions per a afavorir la victòria amb majoria absoluta del PP), ni l'alcalde del PP (que va faltar), però l'empresa Llanera ha aconseguit eixir viva del concurs de creditors gràcies a este P.A.I. i ara el problema el tenim els habitants de Catarroja, ja que encara que l'empresa constructora segurament no construirà res a causa de les males perspectives de creixement econòmic durant els pròxims anys, com tenen un termini de vint anys per a dur a terme el projecte, tenen temps per a esperar a veure si escampa i d'ací uns deu anys torna a haver un boom immobiliari i poden omplir-se les butxaques a costa de carregar-se un bon tros de l'Horta. No importa que un percentatge molt alt de pisos i cases de Catarroja i de les poblacions properes estiguen buides, ells continuaran amb el seu pla de destrucció.

Mentrestant eixa zona tan important de l'horta de Catarroja continuarà degradant-se, ja que, com quasi ningú conrea els camps, les males herbes ho envaeixen tot i tots els estius es produeixen incendis que causen molèsties als habitants de Catarroja, però no passa res, tot val per tal d’afavorir l'enriquiment d’una empresa constructora involucrada en molts casos de corrupció, continuarem patint durant molts anys les molèsties que faça falta.

I si algun dia, alguns habitants de Catarroja decideixen canviar el sentit del seu vot i votar més als partits que s'oposen al macro-projecte urbanístic i estos partits intenten parar la barbaritat urbanística que suposaria executar este projecte, no podràn, ja que les indemnitzacions que caldria pagar a l'empresa constructura serien milionàries i segurament l'ajuntament no comptaria amb suficients recursos econòmics per a poder pagar-les, així que podem dir que els habitants de Catarroja preocupats per la protecció del medi ambient i partidaris d'unes polítiques que afavorisquen el desenvolupament sostenible estem ben fotuts, a no ser que canvien les lleis o que mai més torne a haver un boom de la construcció, amb la qual cosa eixos terrenys de l’horta podrien tornar a conrear-se o es podrien transformar en un bosc urbà, una espècie de parc central de la subcomarca de l’Horta Sud - Albufera.


El temps, que és un jutge inapel·lable, ens dirà qui tenia raó, si els partits que proposen conservar l'horta o el PP i UV que optaren per destruir-la per tal d'afavorir l'especulació immobiliària d'una empresa constructora que ni tan sols és del poble.

Els moviments 15-M

Porte uns quants dies preparant una entrada per a fer balanç de la campanya electoral, havia preparat una sèrie d'enllaços a diverses entrades d'aquest blog que parlen sobre propostes que podrien formar part d'un programa de govern d'una opció política valencianista, progressista i ecologista (com la de la coalició Bloc-Compromís, però en compte de publicar eixa entrada, he pensat que m’estime més parlar dels moviments que han sorgit des de fa dies a molts llocs de l'Estat, els anomenats moviments 15 M

Un blog com este, que des de la seua primera entrada ha apostat per la comunicació 2.0 o el ciber-espai (o com vulgueu dir li) com a mitjà de comunicació alternatiu als mitjans convencionals (ràdio, premsa, TV, etc.), no podia deixar de dir la seua sobre un tema tan important que jo pense marcarà un abans i un desprès de la forma de fer política a l'estat espanyol, desprès d'estes protestes, els polítics ja no podran continuar ignorant les aspiracions i reivindicacions de tants milers de ciutadans i ciutadanes.

Quasi totes les persones amb les que he parlat sobre este tema m'han mostrat la seua simpatia cap aquest moviment i jo, la veritat és que he de reconèixer que sent admiració pels milers de jovens que s'han concentrat a moltes ciutats per a protestar sobre la situació política, econòmica i social que viu una gran part de la població hui dia, no solament els joves.

Fa uns dies es publicava una notícia que deia que el Fons Monetari Internacional alertava sobre el risc d'una generació perduda a causa de la falta d'oportunitats dels nostres joves per a accedir a un mercat laboral cada vegada més precari, la situació resulta especialment preocupant si tenim en compte que ens trobem davant la generació millor preparada de tota la història del nostre país, amb més i millor formació, que saben idiomes, tenen carreres universitàries i encara així i tot tenen un percentatge d'atur altíssim, alguna cosa està fallant.

Una altra de les reivindicacions dels manifestants és la democràcia real, jo no podria estar més d'acord, especialment a un país com el nostre que tenim tantes barreres perquè el nostre vot tinga el mateix pes que el dels habitants d'altres comunitats autònomes simplement perquè tenim una densitat de població molt més alta que altres comunitats autònomes veïnes com Castella-la Manxa o Aragó, on els vots dels seus habitants tenen molt més pes que el nostre o perquè tenim una llei electoral diferent que la de les altres comunitats autònomes que estableix el 5 % com a barrera per entrar a les Corts.

Per totes estes raons he volgut dedicar una entrada a estos moviments, de tota manera no descarte publicar una altra entrada els pròxims dies per a continuar parlant sobre la campanya electoral.