(Podeu fer clic en les imatges per ampliar-les)
Durant els anys del boom de la construcció que va durar des del 2002 fins al 2008, el preu dels habitatges al País Valencià es duplicava cada tres anys aproximadament. Durant els últims anys d'eixe període, van aparèixer milers d'agències immobiliàries, la majoria de les quals eren xicotetes empreses que tractaven d'aprofitar la bona marxa del sector i traure uns quantiosos beneficis d'una manera fàcil i ràpida. A Catarroja, l'avinguda de la Rambleta es va omplir d'aquest tipus d'agències, jo diria que n’hi havien més de vint, hui dia, dos anys després del principi de la crisi, ja no queden ni la meitat.
Aquest seria un clar exemple d'economia especulativa. Es tractava d'empreses que no produïen res, ni aportaven valor afegit als productes que comercialitzaven, al contrari que les empreses industrials, de transformació o producció de productes, com les empreses agrícoles que obtenen productes de conrear la terra o criar ramat. Productes que després venen al mercat intern de l'estat espanyol o exporten a altres països, la diferència fonamental entre aquests dos tipus d'empreses és que les que es dediquen a l'economia productiva generen riquesa i creen molts llocs de treball, fan augmentar la renda de les persones que habiten a un territori i permeten finançar infraestructures, serveis públics, etc. amb els diners que aporten a la societat.
Un exemple d'aquest tipus d'empreses serien les industries del moble o la factoria de Ford a Almussafes, que fabrica milers de cotxes al dia, la majoria dels quals són per a l'exportació, és a dir produixen un producte amb un alt valor afegit, que dona treball a milers de famílies i damunt aporten milers de milions d'euros que provenen d'altres països a la fotuda economia de l'Estat, a més, aquestes empreses, almenys en teoria, tenen una major longevitat que les que naixen com fongs per aprofitar unes circumstàncies conjunturals, com les empreses que he esmentat al principi d’esta entrada.
Per totes les raons exposades, en més d’una ocasió s’ha proposat per part de partits progressistes, com per exemple la Coalició Bloc – Compromís (formada pel Bloc, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds), la possibilitat que els diferents governs de l’estat (Central i Autonòmic bàsicament) creen un diferent règim impositiu que d’alguna manera prime les empreses productives enfront de les especulatives, tenint una fiscalitat diferent, per exemple. Un altra manera de fomentar que n’hi haja més economia productiva seria fer reduccions a les quotes de la seguretat social a les empreses que formen part dels sectors productius com l’agricultura, la ramaderia o la indústria. Un altra manera seria donar subvencions o ajudes a la investigació i desenvolupament a les empreses productives.
Durant les passades eleccions catalanes vaig seguir els debats i les entrevistes dels representants dels diferents partits polítics, l'únic partit que vaig escoltar que parlara sobre la importància de diferenciar entre economia especulativa i productiva i per tant de fer polítiques que fomenten la segona, va ser el candidat de la coalició Iniciativa, no dic que altres partits no ho portaren als seus programes, però els altres partits van preferir utilitzar altres idees clau per a la seua campanya electoral, alguns, com ERC van fer de la independència la idea central de la seua campanya, uns altres el concert econòmic (CiU), uns altres la xenofòbia (PP), idees totes elles absurdes i sense sentit per la senzilla raó que no poden dur-se a la pràctica perque van en contra dels principis bàsics reconeguts en la Constitució i amb la situació actual, no sembla possible canviar la constitució amb un PP i PSOE com a forces hegemòniques de l’estat espanyol. De fet el líder de CiU, Artur Mas, una vegada guanyades les eleccions va començar a posar "excuses de mal pagaor" per a no reclamar el concert immediatament.
Per acabar aquesta entrada m’agradaria fer referència a les infraestructures que són tan importants per a que les empreses productives puguen exportar els seus productes i rebre les matèries primes necessàries per a la seua activitat d’una manera eficient i per tant són un factor molt important a tindre en compte per a que la nostra economia continue sent un dels principals motors de l'economia del conjunt de l'Estat. En aquest sentit mereix la pena recordar que ni el PP ni PSOE, han volgut que l’arc del mediterrani siga una infraestructura prioritària ni que reba subvencions de la Unió Europea en les successives legislatures, com diu Enric Morera, però aquest és un tema que mereix ser tractat en altra ocasió.