Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'Horta sud. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'Horta sud. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 de gener del 2013

La palla de l'arròs i l'Albufera de València




Ahir, un grup d'afiliats i simpatitzants de la Coalició Compromís per l'Horta Sud vam participar a les primeres Jornades sobre l'Albufera que va organitzar esta formació política.

No cal esmentar la importància del Parc Natural de l'Albufera, que és una de les reserves humides més importants de la Península Ibèrica i està inclosa en el catàleg de zones de la Unió Europea per a la protecció d'aus migratòries, a este espai viuen moltes espècies protegides, algunes d'elles en perill d'extinció i és un dels principals atractius turístics del País Valencià. Atrau tots els anys milers de turistes interessats pel seu valor ecològic i paisatgístic, així com per la cultura gastronòmica  dels pobles que l'envolten.

Les jornades van començar amb una xarrada del professor de la Universitat de València Rafael Boluda, la xarrada va estar molt interessant, el professor ens va explicar amb diapositives i de manera molt didàctica la problemàtica mediambiental de l'Albufera, així com l'evolució històrica de la llacuna des del punt de vista de l'ecologia, la biologia, etc. Jo destacaria les següents dades:
  
- L'Albufera està molt degrada a conseqüència de molts factors, però el més important seria l'abocament  d'aigües residuals procedents dels pobles que envolten la llacuna, sobretot residus urbans, industrials i agrícoles.

- També, encara que no tan greus, cal esmentar els contaminants procedents altres activitats que es realitzen al llac com la cacera, l'agricultura i el turisme.

- La degradació de l'ecosistema de l'Albufera va patir una acceleració molt forta a partir dels anys ’60 del segle XX a conseqüència de l’augment de la població i de l’activitat industrial dels pobles que l’envolten. Des de llavors, encara que s'han pres algunes mesures per a protegir-la, com la declaració de Parc Natural, l'Albufera es troba en una situació molt degradada i faria falta un esforç molt gran de totes les administracions i de les empreses i activitats que es desenvolupen en l'entorn del Parc si volguérem recuperar-la.

- Un altre dels factors que afecten de forma decisiva a l'estat del parc natural és la pèrdua de cabal del Xúquer a causa de la sobreexplotació dels recursos hídrics que es fa en la Comunitat de Castella La Manxa, on proliferen els pous il·legals que s'utilitzen per a transformar en regadiu grans extensions que històricament han estat sempre de secà, en molts casos l'aigua s'utilitza per a regar cultius que són deficitaris i que tan sols es mantenen per a rebre subvencions.

- L'ecosistema de l'Albufera és molt fràgil i reacciona d'una manera relativament ràpida a les actuacions que es fan al seu voltant, tant en sentit positiu com negatiu, la qual cosa ens dóna una esperança que algun dia es podria recuperar.


Una vegada que vam tindre una visió general de la situació del parc natural, vam començar a parlar sobre un dels principals problemes que té en l'actualitat i que més mals de cap causa tant als llauradors com als pescadors i les persones que vivim al voltant del llac: la palla de l'arròs.

La palla de l'arròs és un subproducte del cultiu de l'arròs que es podria utilitzar de moltes maneres per a treure-li un rendiment, com per exemple:

- Fabricació de materials de construcció per a vivendes bio-climàtiques.

- Fabricació de paper.

- Bio-compost per a abonar els camps.

- Combustible per a produir energia.

- Material d'embalatge.

Sobre tots estos usos s'ha parlat al llarg dels anys, però la realitat és que fins fa uns anys la palla es cremava, causant un greu problema mediambiental per al parc natural, així com a les persones que vivim al seu entorn. La crema de la palla de l'arròs causa afeccions pulmonars i a les vies respiratòries i diversos estudis han demostrat que és un dels factors que pot causar asma a les persones.

Per estes raons, des de fa uns anys, la legislació europea va prohibir la crema de la palla, de manera que s’abandona als camps, on es descompon i causa altres problemes per al llac com la contaminació de les aigües i l'agreujament del procés de eutrofització de les aigües que fa que l'aigua es quede sense oxigen i causa la mort de peixos, plantes, aus, etc.

Esta problemàtica de la palla de l'arròs és la que va dur als afiliats i simpatitzants de la Coalició Compromís a reunir-se per tal de trobar solucions. Després de la xerrada es va produir un debat molt interessant del que van sorgir moltes idees per a donar una eixida ecològicament sostenible i rendible per a la utilització de la palla de l'arròs. Arran d'estes idees els representants de la coalició prepararan un document amb el qual presentaran a la societat les seues propostes per a millorar esta situació i que la palla de l'arròs deixe de ser un problema per a convertir-se en una oportunitat. Una oportunitat d'aprofitament d'un recurs natural que actualment estem llançant a perdre i que podria tindre molts usos pràctics i per tant ser una font de riquesa per a la comarca i una bona manera de crear uns quants llocs de treball que tanta falta fan.

Tampoc hem d'oblidar que a tots ens interessa tindre una albufera neta, sana i plena de vida, a banda de perquè és bo per a la nostra pròpia salut i la supervivència de la multitud d'espècies animals i vegetals que l’habiten, també perquè una albufera en bon estat de conservació és una font d'ingressos molt important gràcies al turisme i a totes les activitats que es desenvolupen en el llac: agricultura, pesca, etc.






dilluns, 11 de juliol del 2011

"Where schools have no name"


Catarroja és és una població de l’Horta Sud que forma part de la subcomarca L’Horta-Albufera o Camí Reial, formada pels pobles que han crescut al voltant de l’antic Camí Reial que unia València amb Madrid, passant per Albacete. N’hi havia un altre camí més directe que era el que passava per Conca, Quart de Poblet i Manises (l'actual A3), però era més abrupte i per això, quan encara no existien vehicles amb motor i les mercaderies es transportaven a tracció animal, molts transportistes preferien utilitzar este camí per anar a Madrid, ja que era més pla.

De tots els pobles que formen part d’esta subcomarca (Sedaví, Alfafar, Benetusser, Massanassa, Albal, etc.) el més important històricament ha sigut sempre Catarroja i encara hui en dia conserva un poc eixe estil de "capitaleta". El Camí Reial ha esdevingut una avinguda plena de comerços i el poble ha crescut al llarg i ample de les dues grans avingudes que el travessen: l’esmentat antic Camí Reial (o carretera) i l’avinguda de la Rambleta que com el seu nom indica era una antiga rambla o barranc per on circulava aigua de tant en tant i que va ser transformat en avinguda als anys 60.

Una vegada feta esta xicoteta (i segurament innecessària) introducció sobre Catarroja, començaré a parlar sobre el tema del que tracta esta entrada: Catarroja, on els col·legis no tenen nom.

Una de les coses que més crida l'atenció als nou vinguts a Catarroja és que alguns dels seus col•legis no tenen nom. Com deia la vella cançó dels U2 ("Where the streets have no name").

Es tracta d'una conseqüència lògica de diversos fets:

 - El ràpid creixement de la població de Catarroja que ha fet que els col•legis del poble de tota la vida restaren insuficients per acollir a tants nou vinguts.

 - L’aplicació  de lleis de reforma de l’educació (com la LOGSE i altres lleis posteriors) que diuen que les aules han d’acollir cada vegada menys xiquets per tal de millorar la qualitat de l’educació. En la meua època, quan jo era un xiquet (fa molts anys), me’n recorde que les aules de quaranta xiquets i xiquetes eren molt freqüents, això hui en dia seria impensable.

 - El fet de que moltes parelles de joves vingueren a viure a Catarroja degut a l’elevat preu dels habitatges a la ciutat de València, els quals, com és lògic, han trobat a Catarroja el lloc ideal on tindre descendència.

 - Un altre fet que sense dubte ha tingut una influència decisiva en esta situació és el fet que des de fa 16 anys, la nostra Comunitat Autònoma està governada pel PP, un partit que, malgrat tindre les competències transferides, no es pot dir que haja fet cap esforç inversor per tal de dotar al poble dels equipaments educatius necessaris per a que els nostres xiquets no tinguen que anar a a classe en barracons o que existiren col·legis “sense nom” (està clar que ells tenen altres prioritats on gastar-se els diners dels contribuents, com grans esdeveniments: la Formula 1, la Volvo Ocean Race, la America’s Cup, etc.)

 - Per una altra banda, no hem d’oblidar que el govern central, dirigit per els socialistes, amb José Luís Rodríguez Zapatero al capdavant no ha fet res per millorar les condicions del finançament de la nostra comunitat autònoma, heredat de succesius governs d’Aznar que no feien una altra cosa nomès que discriminar a la nostra terra  en favor d’altres comunitats.

Un vegada dit tot açò, m’agradaria dir que hem sembla una vergonya el que està passant al meu poble adoptiu des de fa molts anys, pense que no hi ha dret a que n’hi hajen col·legis sense nom, això significa que no hi ha voluntat per part dels polítics del PP de que els nostres xiquets i xiquetes tinguen una educació de qualitat i l’educació és un dels grans pilars de la nostra societat i la base de l’economia. L’educació ens fa diferents d’altres pobles que no respecten la vida ni els drets humans, l’educació ens fa forts, lliures, amables, intel·ligents, l’educació i la ciència són els fonaments principals de la civilització occidental i no la podem descuidar, és l'eina que ens fa créixer i desenvolupar-nos. Ser més i millor persones, més civilitzats en definitiva.

Estic molt cremat perque , sóc fill d’una persona que va dedicar tota la seua via a l'educació i tinc uns quants germans i bons amics que es dediquen a esta professió tan noble i sacrificada. Ja està bé senyors, amb l’educació no es juga.

Poden donar tots els diners que vulguen a tots els milionaris del món en paradisos fiscals, com Ecclestone o Julio Iglesias (o no), poden malbaratar tots els recursos que vulguen amb tantes xorrades innecesàries com vulguen, però sempre i quan no descuiden un dels pilars de la nostra societat com són l’educació, la cultura i la sanitat i la ciència i la tecnologia, que són les claus per a tindre una indústria i una agricultura important i per tant una economia productiva que ens diferencie dels països menys desenvolupats.

Afortunadament encara queden alguns partits que pensen que l'educació és important, ja que d'ella depén el futur dels nostres xiquets i xiquetes, com la Coalició Bloc-Compromís per Catarroja que no es cansa de denunciar la situació tan precària en que es troba l'edució al nostre poble.

A Catarroja hi ha un col·legi que es podria dir és el paradigma d'esta situació tan precaria en la que es troba l'educació al nostre país en general i a la nostra població en particular, és el Col·legi Número 6, el qual porta des de fa molt de temps lluitant per a que esta situació millore sense èxit. 

Tots hem d'estar units per tal de donar el nostre suport per a que els nostres xiquets puguen exercir el seu dret a una escola pública de qualitat.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...