El polític perfecte.

He de reconèixer que sempre m’ha seduït la idea de la perfecció, sé que és impossible, al menys segons els pensadors clàssics, els quals deien que ningú és perfecte llevat de Déu, però veient com d’imperfectes són la majoria dels polítics que ens governen (quasi tots del PP i del PSOE), no puc evitar pensar que m’atrau la utopia de ser governats per polítics perfectes o al menys molt millors que els que tenim hui en dia.

Quines serien les qualitats que definirien a un polític perfecte?

Per començar jo diria que ha d’estar net des del punt de vista de casos de corrupció, no hauria d’haver tingut mai relació amb cap del casos que esguiten la classe política al nostre país: Gürtel, Brugal, etc.

Un altra de les condicions que hauria de complir un polític que volguera presentar-se a ser elegit per a governar el poble valencià, és que no fora un polític professional, és dir que haguera treballat a l’empresa privada abans de dedicar-se a la política, durant al menys cinc anys, sense "enxufisme", que s’haguera guanyat la vida treballant honradament a una empresa a la qual no haguera accedit per mig d’un amic o familiar. Per descomptat no val una empresa pública ni molt menys si ha segut nomenat a dit pel seu partit, sense haver aprovat la corresponent oposició.

Altres condicions que hauria de complir són:

- Que fora just i reivindicatiu front al govern central, que no s’oblidara de reivindicar els nostres drets davant del govern central o les altres autonomies com fan la resta de presidents de comunitats autònomes.

 - Que estimara la seua terra, coneguera els costums i les tradicions dels seus habitants i per tant que estiguera disposat a defensar els interessos del seu poble on calga. En el cas del País Valencià, una de les principals mostres de l’afecte pel seu poble passaria per conèixer la nostra llengua. Ningú que no parle valencià pot dir que estima i defensa la nostra llengua i cultura, com és el cas del nostre president de la Generalitat, Alberto Fabra, el qual no oarla la nostra llengua habitualment.

 - Que coneguera la realitat socio-econòmica del seu país, les nostres febleses i els seus punts forts, que coneguera les nostres capacitats, la nostra indústria, economia, agricultura, comerç, etc. I la situació en la que es troba. Que no estiguera instal·lat en un discurs d'autocomplaença buit de contingut que es limita a dir com de bo és el poble valencià sense aportar res com fan els polítics del PP.

 - Que sabera quines són les relacions del nostre páis amb l’estat espanyol i la Unió Europea, les nostres carències en quant a infraestructures, finançament, etc.

 - Que tinguera carisma, bona presència, que parlara bé, que mirara als ulls quan parla, que tinguera una mirada clara, senzilla, sincera que representara al seu poble d’una manera honesta i honrada, sense por i sense complexos (tot el contrari que el líder dels socialistes valencians, Alarte que quan parla pareix que estiga demanant disculpes i mirant a terra perque no s’atreveix a mirar als ulls a la gent perque sap que moltes coses de les que diu li les dicten des de Madrid i no se les creu ni ell mateix).

 - Un bon polític per a tots els valencians i valencianes hauria d’estar disposat a defensar el medi ambient i les minories, hauria de ser ecologista, feminista, integrador. Hauria d’afavorir la integració de les minories i de les persones amb dependència. Hauria d’escoltar a tots els col·lectius i atendre a les seues reivindicacions en la mesura que fora possible. Hauria de rebre les víctimes de l'accident del Metro, per exemple.

Espere que esta entrada servisca de guia per al nostre nou president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, però com segur que se m’oblida algun punt important i per si encara li queda algun dubte sempre pot fixar-se en Enric Morera o Mònica Oltra que li serviràn de model per saber com ha d’actuar per tal d'arribar a ser un bon polític.

Una bona notícia per a la democràcia.

Falten pocs dies per a que este modest blog faça 2 anys, a primers d'enguany vaig fer una entrada que feia un balanç sobre els temes més tractats durant l'any 2010, llavors Camps era un dels temes més freqüents. 

Hui, si tornara a fer el rànquing, segurament ja no ocuparia una posició tan destacada, ja fa temps que em vaig avorrir de parlar sobre ell, quasi totes les entrades que parlaven sobre el nostre “molt-poc-honorable” president eren molt semblants, quasi sempre parlaven sobre la seua relació amb casos de corrupció o la seua estupidesa.

Ha acabat un cicle, és sens dubte una bona notícia que haja dimitit, encara que ho ha fet tard i malament, quan ja no li quedava una altra alternativa, patètic, com tota la seua trajectòria política, un desastre.

El cas és que jo no considere que siga tan roí com estúpid, estic segur que al PP hi ha polítics que han furtat més que ell, el seu predecessor, sense anar més lluny, Zaplana, segur que va omplir-se més les butxaques i d’una manera més bruta, però no els han pillat. Ha sigut molt torpe, és com una caricatura de si mateix, un personatge.

Per fi ha dimitit, una llàstima que tot açò no passara abans de les eleccions autonòmiques i municipals, segurament el PP no haguera tret un resultat tan bo.

En fi, no passa res, esperem que molta gent que el va votar pensant-se que era un home honrat (perseguit injustament per la justícia i els mitjans de comunicació) canvien ara d'opinió.

Ara a celebrar-ho, ha caigut un polític corrupte i mal gestor. No sabem com serà el seu successor, però no crec que siga tan negatiu per als valencians i valencianes i la humanitat en general.

Una qüestió de coherència.

Alguns podrien pensar que els representants de la Coalició Compromís a les Corts Valencianes han comès un error al no votar a favor de la llista pactada per la resta de grups per obtindre representació a institucions com el Consell Valencià de Cultura, el Consell d'Administració de RTVV i el Consell Assessor de RTVE a la Comunitat Valenciana.

Potser tinguen raó, és possible que la coalició valencianista haja desaprofitat una bona oportunitat de col·locar a alguns dels seus a llocs estratègics de control de les institucions i de pas obtindre uns ingressos extra que els hagueren vingut molt bé. No obstant això, jo pense que han actuat bé, més val quedar-se fora eixos òrgans i actuar d'acord amb els seus principis i les idees que representen, encara que el preu que han hagut que pagar per ser coherents amb les seues idees haja sigut molt car.

Una altra raó per la qual els diputats de Compromís s’han negat a votar a favor de la llista presentada és que el PP ha inclòs una persona implicada en un cas de corrupció: Yolanda García, implicada en el cas Gürtel.

A partir d'esta legislatura, el Consell Valencià de Cultura estarà format per molts representants que no provenen del món de la Cultura i per tant no podran, o al menys no deurien, parlar sobre molts temes dels quals no tenen ni idea, igual passa amb la resta de consells, si no triem els professionals més adequats per a ocupar els llocs de responsabilitat estem desprestigiant les institucions, estem convertint la política en un espectacle patètic on uns quants polítics sense nivell intenten col·locar als seus amics, una llàstima. 
Per no parlar del que passa si donem entrada a les institucions a polítics implicats en casos de corrupció.

Si la Coalició Compromís haguera acceptat votar a favor d'eixos candidats no hauria sigut coherent amb els seus principis i hagueren decebut la confiança dipositada per milers de ciutadans que els han votat perquè representen un nou estil de fer política. No li deuen res a ningú i no tenen necessitat de renunciar als seus principis ni de defraudar a la gent que els ha votat, no estan en política per a aconseguir càrrecs ni ocupar cadires a institucions i cobrar grans sous. 

Gràcies als diputats de la Coalició a les Corts este escàndol ha eixit als mitjans de comunicació i ens hem assabentat de com els partits convencionals manegen les institucions, d'una altra manera, segurament la majoria de ciutadans no haguérem sabut els "xanxullos" que fan els partits polítics per tal de col·locar als seus polítics en llocs de responsabilitat perquè continuen cobrant un sou després d'haver perdut les seues anteriors responsabilitats, segurament perquè els ciutadans no els han votat i per això han perdut el càrrec que tenien anteriorment.

Les claus de l'èxit de la Coalició Compromís

Segurament els politòlegs i sociòlegs estudiaràn durant molt de temps quines han segut les claus de l'inesperat èxit de la coalició Compromís durant les darreres eleccions autonòmiques i municipals. Jo, com no podia ser d'una altra manera, diré la meua sobre uns fets que he viscut des de ben aprop.

Una de les claus de l'èxit té noms i cognoms: Mònica Oltra, una política fora de sèrie que ha marcat la legislatura amb el seu propi estil, ple de sinceritat i dient les coses a la cara, sense por. Jo crec que ha triomfat perque ha dit tot allò que molts voldrien dir-li a la cara al president de la Generalitat (el molt ex-honorable Francisco Camps).

Estava clar que la Coalició Compromís ho tenia difícil, era una marca relativament nova, no té implantació a nivell de tot l'estat (mentre que els altres tres partits que han tret representació sí que la tenen), cap mitjà de comunicació esmentava mai els seus membres, encara que representaven la tercera força política a les Corts Valencianes, es pot dir que tant els mitjans afins al PP com els del PSOE l'han ignorada sistemàticament. Els partits que la recolzen (Bloc, Iniciativa i els Verds) no compten amb molts recursos econòmics per a fer una campanya publicitària que llançara la seua imatge a tanques, cunyes radiofòniques, anuncis en TV, etc. (com la que ha fet el PSOE amb Alarte, per exemple). Per tant no li quedava cap altra opció que fer accions que cridaren molt l'atenció per a poder eixir als mitjans de comunicació i que la gent coneguera els missatges de la coalició que representava, amb camisetes reivindicatives, intervencions polèmiques, etc. tractava de cridar l'atenció dels mitjans de comunicació si no dels convencionals (que per suposat no anaven a traure-la) sí al menys dels no-convencionals (Internet: YouTube, Facebook, Twiter, blogs, etc.)

No n'hi ha cap dubte de que la líder de Iniciativa ha aconseguit atraure a un electorat jove, urbanita i ha donat a la coalició una imatge moderna, reivindicativa i sincera que una gran part de l'electorat ha apreciat. S'ho ha currat durant tota la legislatura i se mereix tot el reconeixement que tot lo món (excepte els mitjans de comunicació afins al PP) li reconeixen.

Un altra de les claus de l'èxit ha segut una molt bona campanya, sempre amb missatges en possitiu, diferent que la que va fer el Bloc fa quatre anys (amb el "Adéu PP"). Una imatge molt bona, molt arriscada també, allunyant-se dels tradicionals símbols dels partits polítics, la coalició Compromís va triar una careta somrient com el logo de la Coalició, imitant a les que s'envien pels missatges de text quan vols guinyar un ull a algú de forma positiva.

Cal dir que el Bloc ja porta molts anys intentant superar el debat dels símbols (la senyera amb blau o sense blau, el nom de la llengua, del País, etc.) no són les nostres prioritats, tenim altres coses més importants sobre les que parlar, no val la pena perdre ni un minut discutint sobre quin ha de ser el color de la bandera mentre els nostres xiquets van a escola en barracons i el govern de la Generalitat es gasta els pocs diners que rebem de finançament (per culpa de PP i PSOE) en carreres de Formula 1 i altres grans esdeveniments.

Una altra clau molt important de la campanya ha segut el gran nombre d'afiliats i simpatitzants dels tres partits que formen la coalició, sobre tot del Bloc (que és el partit que compta amb una major implantació a tot el territori) que han fet una campanya molt bona, parlant amb la gent pel carrer, penjant cartells i pancartes, repartint programes electorals, com se sol dir, xafant el carrer i explicant les nostres idees d'una manera senzilla, repartint pamflets, etc.

Una altra clau jo diria que ha segut la campanya 2.0 o la campanya feta a Internet per molts simpatitzants que d'una manera absolutament desinteressada s'han dedicat a difundir els vídeos de Mònica Oltra, els articles dels pocs mitjans de comunicació que parlaven de la coalició Compromís, etc.

Per últim (encara que no menys important), cal dir que esta coalició ha sabut transmetre un missatge d'esperança a molts ciutadans i ciutadanes que estan cansats de la forma que tenen els partits tradicionals de fer política, la Coalició Compromís ha elaborat un bon programa electoral, modern, progressista, amb propostes concretes, ecologista, amb un missatge transversal, parlant sobre tot dels problemes que més interessen a la gent. Jo crec que eixe missatge ha arribat a molta gent, la gent ha comprés que existeix una altra manera de fer política, molt diferent de la que fan els grans partits, PP i PSOE, els quals tenen molts problemes de corrupció i una xarxa clientelar de persones i institucions (mitjans de comunicació, empreses, bancs, etc.) que col·laboren amb ells per tal de traure un benefici quan el seu partit guanye les eleccions.

La coalició Compromís representa una nova manera de fer política més jove, més neta, més sana i això ha sabut captar-ho molta gent: gent senzilla, gent culta, gent jove (i no tan jove), etc.


Esperem que esta aliança continue donant fruits positius per a la societat valenciana.

Moltes gràcies !

Estic escrivint esta entrada i encara tinc una miqueta de ressaca i em sent confús per la festa d'anit, em fa mal el cap (i el cas és que tan sols vaig prendre dos cerveses i un cubata), la festa es va allargar fins altes hores de la matinada, nosaltres ens anàrem prompte a casa perquè hui havíem de matinar. Este matí, a les huit i mitja del matí ja estava assegut al "morning meeting" del PVT (Product Vehicle Team) de la factoria de València, com un campió.

He estat tot el dia rebent telefonades de tots els que sabien que em presentava per les llistes de la coalició Bloc-Compromís, casi tots m'han felicitat, no sabia ben bé com reaccionar, no estic acostumat a rebre tantes felicitacions.

Una de les coses que més m'agradava de viure a Catarroja era l'anonimat, això ja s'ha acabat (al menys parcialment), al meu barri molta gent em para pel carrer perquè han vist la meua foto en un pamflet i em pregunten: "Que tal, com ha anat?". Els explique que estic moderadament content amb el resultat, que hem duplicat la representació que teníem, encara que el PP ha tret majoria absoluta a l'Ajuntament i a les Corts, però encara així i tot estem molt satisfets, ja que la Coalició Compromís es consolida com a tercera força política en tot el nostre territori. Hem treballat molt però ha valgut la pena.

És una sensació estranya, no tots els dies em reben els companys de la feina amb un aplaudiment quan arribe a la màquina de cafè, m’imagine que és la conseqüència lògica d’apostar per una formació política minoritària i que es convertisca en la gran triomfadora d'unes eleccions tan importants per a la nostra formació com són les autonòmiques i municipals, sobretot si tenim en compte que la majoria de les enquestes auguraven que la Coalició Compromís no entraria a les Corts, per tot això vull dir:

Moltes gràcies a tots i a totes per haver votat Compromís i també moltes gràcies a tots els afiliats i simpatitzants que han estat treballant de valent per a aconseguir esta victòria.

Pep Guardiola i Mònica Oltra.

No sóc aficionat al futbol, de fet no m'agrada gens ni miqueta, es podria dir que sóc  "anti - futbol", entre altres raons, perquè els mitjans de comunicació estan bombardejant-nos a tot hora amb este esport / negoci que mou tants diners.

Encara així i tot, he de dir que hi ha un personatge d'este món que em crida l'atenció des de fa temps : Josep Guardiola.

No sé si serà perquè sembla l'única persona sensata en mig de tanta bogeria que envolta este esport, però pense que és un dels pocs que conserva una mica de seny, sobre tot si el comparem amb el seu homòleg de l'altre gran equip de la primera divisió: Jose Mourinho.

Pep Guardiola és una persona equilibrada, intel·ligent i amb trellat, que representa una sèrie de valors com la humilitat, l'honradesa, la feina ben feta, l'esforç, el treball d'equip, etc. valors que actualment semblen estar devaluats.
Hui dia sembla que la societat en general no està massa interessada per eixos valors sinó més prompte per uns altres més "menys positius" (per dir-ho d'alguna manera) com la fama, el fer-se rics d'una manera fàcil i ràpida, sense a penes esforç, no importa si per tal d'aconseguir-ho cal furtar, mentir o estafar. 

No volguera que em mal interpretareu, no vull dir que hui dia la majoria de persones siguen estafadores, lladres o mentiders, hi ha de tot, igual que ha passat sempre, jo crec que la majoria de la gent és honrada treballadora i sensata.

Tan sols dic que sembla que eixos valors que representa Josep Guardiola estan devaluats i que la gent tolera més a les persones capaces de guanyar molts diners d'una manera fàcil i ràpida, o aconseguir objectius, com el poder o la fama, sense a penes esforç o mitjançant mètodes de dubtosa legalitat com la corrupció, el tràfic de influències, etc.

Per una altra banda tenim a Mònica Oltra, un altre personatge singular, no sé perquè a mi em recorda molt a Guardiola, tal vegada perquè són de la mateixa generació, de principis dels anys '70 (de la mateixa generació de qui subscriu aquest blog).

Mònica representa un estil de fer política que no deixa indiferent a ningú, hi ha molta gent que l’adora i altres (sobretot gent de dretes) que l’odien. 

Mònica Oltra, sense tindre molts mitjans al seu abast (ni econòmics ni de comunicació) com tenen els líders d'altres partits polítics amb molt més de poder (Camps, Alarte, Rajoy, etc.) ha aconseguit ser un dels líders més coneguts i més valorats per tots els ciutadans, de fet es tracta de la política millor valorada i la segona més coneguda per la majoria de la població del País Valencià.

De la mateixa manera que Pep, Mònica representa uns valors com l'honradesa, el treball, la senzillesa, etc. devaluats hui dia, per això jo crec que el seu discurs crida tant l'atenció, per això i pel seu estil vehement i planer de fer política que sorprèn a propis i estranys.

A continuació vos deixe un enllaç per si voleu veure una de les seues últimes intervencions en Les Corts:

La clòtxina més gran del món.

El pròxim dimarts, dia 10 de maig, Mònica Oltra visitarà Catarroja, a partir de les 10.30 h del matí, a la plaça del Mercat, tot el que vulga podrà parlar amb ella i conèixer-la en viu i en directe.

9 d'octubre, dia nacional del País Valencià.

Hui és nou d'octubre, hui es celebra el dia nacional del País Valencià, jo pense que este dia hauria de ser molt important per a tots els valencians i valencianes, però malauradament no és així, la gent en general no ho celebra massa, no passa res, forma part del caràcter dels valencians, una miqueta meninfot, però bona gent en general.

Ahir estava escoltant un debat per la radio, participaven tres tertulians, un per cada una de les tres "províncies" i els tres varen coincidir en la falta de resó que esta festa té, sobre tot a les comarques d'Alacant i Castelló, on molta gent es sent menys valenciana encara que a la província de València, per allò del "divide y vencerás" (però este és un tema que mereix ser tractat en altra ocasió), la qüestió és que els tres representants es queixaven de la falta de participació de molts valencians i valencianes a les celebracions del Nou d'Octubre, els tres feren aproximadament les mateixes consideracions, que la gent no es sentia identificada amb esta festa perquè no n'hi ha un projecte de país, sinó que som tres províncies que estan molt desvinculades entre sí, que el territori no està articulat, etc. El representant de la província de València va afegir un comentari que em va cridar l'atenció, va dir que molta gent no es sentia identificada amb la festa del Nou d'octubre perquè es celebra el dia quan Jaume I va entrar a la ciutat de València i per tant hauria de ser una festa tan sols de la ciutat de València i no de la resta de l'Antic Regne de València. 

I jo em pregunte: Llavors, quan hauríem de celebrar el dia nacional del País Valencià? El dia que el rei Jaume I va entrar en Castelló? 

Si la ciutat de Castelló no existia aleshores, ni per descomptat les tres províncies que són una divisió artificial que es feu des de Madrid a mitjans del segle XIX.

Els regnes o països es consideraven conquerits una vegada que la capital havia capitulat davant de l'exèrcit invasor, ja que tots els territoris que formaven part del regne moro de València rendien homenatge a la ciutat de València que era el cap i casal i la seu del govern, una vegada que el rei moro de València va penjar el pendó del rei en Jaume i li va obrir les portes de la ciutat ja es podia considerar per conquerit tot el territori.

De totes maneres el nou d'octubre és la festa que va ser consagrada pels representants del poble a les Corts Valencianes, democràticament elegits per tots els valencians i valencianes, i així apareix a l'Estatut d'Autonomia; a més a més forma part de la tradició i la historia de tots els valencians i valencianes, encara que no visquen a la província o a la ciutat de València.

Per tant anem a intentar gaudir d'esta celebració i anem a deixar de banda discussions estèrils que no tenen cap fonament i tan sols aprofiten per a crear una altra polèmica més sobre els símbols dels valencians, que són polèmiques que sempre han donat molt de rendiment als partits més anti valencianistes que les han aprofitat  per a traure rendiment electoral.

Ah, i per cert, no s'oblideu de comprar la mocadorà a les vostres parelles que com sabeu hui és Sant Donís, el dia dels enamorats per a tots els valencians i valencianes.

Ací vos deixe una imatge on es mostren els actes reivindicatius en commemoració del nou d'octubre per si hi voleu participar:

(Podeu fer clic en la imatge si voleu ampliar-la)

COM TRACTEN ELS GRANS PARTITS ESPANYOLS AL POBLE VALENCIÀ

(Podeu fer clic en les imatges per ampliar-les)

Per si algú encara tinguera algun dubte sobre quina és la posició del dos principals partits envers el País Valencià i les seues necessitats, a continuació reproduïm un guió de la roda de premsa que el PSPV-PSOE anava a donar sobre el tema de la liberalització de l'autopista AP7, una reivindicació històrica del poble valencià, ja que es tracta d'un eix fonamental per a l'articulació del nostre territori.

No cal recordar que tot aquest debat s'ha obert gràcies a la proposta d'Enric Morera, secretari general del Bloc i portaveu del grup Compromís a les Corts Valencianes.

Ara els dos grans partits polítics, PP i PSOE, que durant anys han estat oposant-se a la gratuïtat de l'AP7, volen pujar-se al carro i aprofitar-se del rebombori que s'ha format als mitjans de comunicació. La realitat és que tant el PP (quan governava Zaplana i Aznar) com el PSOE (Lerma- amb Felipe Gonzàlez) varen renovar la concessió a l'empresa que porta més de 50 anys explotant-la i traguent uns bons beneficis a costa de les butxaques dels valencians i valencianes que hem tingut que circular per aquesta infraestructura. Per no parlar del cost mediambiental de construir carreteres de circumvalació al voltant de molts pobles i ciutats pels que passava l'autopista de peatge a conseqüència de la negativa dels successius governs del PP i PSOE a liberalitzar l'autopista.

Val la pena llegir-se el guió, no te desperdici:
http://estaticos.elmundo.es/documentos/2010/03/05/documentacion.pdf

També he traduit les imatges a text per si algú no tinguera el Acrobat Reader insta-lat i a continuació el text integre:

POSIBLE PLANTEAMIENTO RUEDA DE PRENSA VIERNES 5 DE MARZO

Motivo de la convocatoria:

La provincia de Castelló necesita un impulso firme para solucionar los problemas de infraestructura que tiene y sobre todo para mejorar las comunicaciones. Uno de los puntos más conflictivos en esta materia es el que se hace referencia al eje Castelló Oropesa, pendiente de una variante que hasta el momento no ha visto la luz principalmente por el boicot sistemático al proyecto presentado por el Gobierno de España, hasta el punto de que el propio alcalde de Castelló y diputado autonómico, Alberto Fabra, capitaneo en las Cortes Valencianas una proposición no de ley en la que se pedía al Gobierno central la paralización del proyecto. Paralelamente, los dirigentes del PP, con Alberto Fabra a la cabeza de nuevo, han advertido en varias ocasiones de recurrir a la vía judicial para solicitar la paralización de esta infraestructura (no sé si finalmente llegaron a presentar el recurso en el juzgado).

Castelló no se puede permitir un retraso de años para dar solución a un problema que no solamente supone una gran congestión de tráfico durante todo el año, y sobre todo en la época estival, cuando se registran constantes retenciones, sino, y lo más grave, muchas víctimas de accidentes de tráfico que se registran en ese tramo.

Recientemente, el PP ha adoptado un cambio radical de postura y por primera vez en años se ha posicionado a favor de liberalizar la Ap7. Lo que en principio paiecía una improvisación del presidente Camps, de las que nos tiene acostumbrados, ha ¡do cobrando fuerza y parece que todo el PP ha tenido que cambiar radicalmente de postura y ponerse a favor de una liberalización a la que se han opuesto de forma reiterada en las innumerables ocasiones en las que se ha planteado tanto en las Cortes como en el resto de administraciones (ojo con que no nos acusen de haber hecho lo mismo nosotros. Daremos e[ dato de levante del otro día actualizado, porque esta noche me dirán exactamente cuántas veces se opuso el PP. Aunque nosotros lo hayamos hecho en alguna ocasión, como recuerda el Bloc, seguro que no nos hemos opuesto 20 veces, como sí ha hecho el PP....)

Por estos motivos, el cambio de postura del PP es para nosotros una oportunidad histórica para pedir al Gobierno de España y a la Generalitat que se pongan de acuerdo, para liberalizar la autopista AP7 entre Castelló Sur y Oropesa. Para ello, nos desplazaremos a Madrid para que el Ministerio estudie, en el menor tiempo posible, la aplicación de esta gratuidad que permitiría descongestionar la actual nacional 340, una reivindicación histórica que contribuiría al progreso y a la mejora de la calidad de vida de los ciudadanos y ciudadanas de Castelló, eliminando el tráfico pesado de la actual carretera estatal. Por este motivo, le

pedimos al PP que, igual que nosotros vamos a ir a Madrid a pedir la liberalización de la p7, el PP haga lo propio con la Generalitat, y le ida a Francisco Camps, la colaboración institucional, en forma de aportación económica, para hacer realidad esta histórica reivindicación. (Esta postura provocará el excepticismo del PP que dirá que es una pataleta y que ellos no van a pedir nada, convencidos de que Madrid, por sí solo no lo haría. Esto en el caso de que no sepan que la decisión ya está tomada. Mientras dura eso, podemos darles la paliza en ayuntamiento, diputación, etc... para insistirles, sobre todo a Alberto Fabra, para que vaya a la Generalitat a hacer lo mismo que vosotros en Madrid). En este punto sería genial disponer de ejemplos en otras comunidades en las que se ha implicado la administración autonómica.

En vista de lo que ha salido en prensa propongo lo siguiente: incidir en que el tema está en manos de Camps que es quien tiene que decir si está dispuesto a colaborar en el rescate que para nosotros, en estos momentos, es la mejor opción. Sólo me preocupa y mucho el tema de descartar definitivamente el tema de la variante No sé si servirá de algo pero yo no me movería de en estos momentos lo que está sobre la mesa es la posibilidad de liberalizar la ap7 y como partido vamos a agotar todas las vías para que sea una realidad. La variante está paralizada por el boicot sistemático del PP primero en Is Cortes pidiendo su paralización y luego llevando el tema a los tribunales. En estos momentos, la solución a corto plazo es esta y vamos a agotar todas las vías para llevarla a cabo. Confiamos en que Camps, por una vez, esté a la altura de las necesidades de los Castelló sea sensible con los ciudadanos y ciudadanas de la provincia y colabore económicamente en el rescate de la autopista.

En Andalucía, la liberación de peajes en la autopista Sevilla-Cádiz se produjo en 2005 y también fue un acuerdo pactado entre el Gobierno autonómico y el central.

De momento, en Aragón dos tramos ap2 y ap68 en las que la comunidad y el Estado han pagado el 50% pero con el condicionante que la ¡da y vuelta sea en el mismo día (esto último no habría que decirlo)

En Aragón, la DGA ha optado también por subvencionar unilateralmente los peajes, tanto en el tramo de Mallén-Figueruelas como en el de Alfajarín-Fraga.

El caso de La Rioja es el que más se puede asemejar al de Aragón. Ese gobierno autonómico exigió al Gobierno central liberar los tramos de la autovía vasco-aragonesa en el entorno de Logroño. Igual que está haciendo con Aragón, el Ejecutivo socialista se negó ¡nicialmente. Sin embargo, el gobierno riojano decidió financiar a los usuarios un tramo de forma unilateral y, más tarde, el Ministerio de Fomento decidió sumarse.

Por tanto, por poner algunos ejemplos, Andalucía, Aragón y la Rioja son comunidades en las que los gobiernos autonómicos sí se han implicado. Pedimos a Camps que siga el ejemplo.

TEMAS COMPLICADOS.

Evitar en todo momento un no rotundo al desdoblamiento. A todas las preguntas sobre esta cuestión contestad lo mismo:

“Insistimos en que en estos momentos el cambio de actitud de PP supone una oportunidad histórica para ir de la mano a las dos administraciones implicadas y pedirles a corto plazo la liberalización de la AP7 como solución al problema de la congestión de la nacional 340, ante el boicot sistemático que el PP ha estado ejerciendo y ejerce en estos momentos al trazado propuesto por Fomento”

No facilitéis ningún dato concreto, ni dónde estarían los accesos, ni cuándo se pondría en marcha, ya lo explotaremos en fases como logros de las gestiones realizadas en Madrid. A todas las preguntas concretas contestad con: “Nuestro compromiso es insistir ante el ministerio de Fomento para adoptar las medidas más beneficiosas y para llevar a cabo todas aquellas mejoras posibles para convertir la actual AP7 en una óptima vía de comunicación, gratuita, que garantice el descongestionamiento de la actual n-340. Confiamos en que el PP haga lo propio ante a GV.”

Per a que després diguen que defensen els interessos del valencians...

El més trist de tot aquest assumpte és que, malgrat tot, el PP i el PSOE tornaràn a ser els partits més votats al País Valencià amb molta diferència, mentre que, la Coalició Compromís segurament tornarà a traure un resultat electoral molt pobre en comparació amb aquests dos partits, però encara així i tot, mentre els diputats del BLOC, Iniciativa del Poble Valencià i els Verds continuen a les Corts (encara que siga amb molts menys diputats que els dos grans partits espanyolistes), continuaran defensant els interessos de tots els valencians i valencianes, seràn el gra en el cul dels dos grans partits que tan sols miren pels interessos dels rics i poderosos, afovorint grans empreses com la que gestiona l'autopista AP7, moltes de les quals ni tan sols son valencianes, sino que tenen la seua seu central a Madrid o a altres comunitats autonomes.


I per cert, un altre detall, que potser algú pensa que no té importància, però jo crec que és molt significatiu és que el guió està escrit en castellà, no és casualitat, el PSOE, igual que el PP, pensen i fan política en clau espanyolista i per això escriuen i fan tots els seus escrits interns en castellà. Una llàstima.

Ni fam, ni fem, ni fum

Hui he assistit amb Jesús Monzó i altres companys del Bloc de Catarroja a l'acte de presentació de la Coalició Compromís al Jardí Botànic de València.

Els líders dels tres partits polítics que formen la Coalició ens han explicat el perquè de presentar-se conjuntament a les pròximes eleccions autonòmiques. 

Els tres representants han parlat molt bé, cadascú amb el seu propi estil.
Enric Morera parlava d'una manera molt planera, se li veia tranquil i segur de si mateix, l’experiència com a diputat i síndic del grup parlamentari a Les Corts se li nota. Només començar la seua intervenció ha fet referència a les treballadores de Canal Nou que han patit assetjament sexual darrerament.

També ha parlat Mònica Oltra, representant a Iniciativa del Poble Valencià, ha estat molt bé, com sempre, amb el seu estil, més emotiu, apassionat i entusiasta que tant agrada i mobilitza a la gent, se li nota que creu en tot allò que defensa amb tanta passió.

A mi personalment m'ha cridat especialment l'atenció la intervenció de Carles Arnal (tal vegada perquè no és tan conegut, al menys jo no l'he vist parlar tantes vegades en públic), el secretari general del partit Els Verds ha dit que en aquesta coalició estan representades les tres branques fonamentals de l'opció valencianista, d'esquerres i ecologista necessària per a canviar la política de la Generalitat Valenciana. De fet la coalició Compromís és el grup parlamentari de les Corts que més propostes fa i que fa una oposició més activa i constructiva, amb tan sols 4 diputats, mentre que el principal partit de l'oposició (PSPV-PSOE) amb 37 diputats i molts més assessors “ni está ni se le espera”.

Carles Arnal ha esmentat una frase de Josep Vicent Marquès: “Volem un país sense fam, ni fem ni fum” en clara referència a les polítiques depredadores del medi ambient que ha estat duent a terme el Partit Popular al País Valencià que ens han empobrit, han destruït el paisatge i han contaminat el medi ambient i, malgrat tot no han servit per a crear riquesa ni llocs de treball, ja que som una de les comunitats autònomes de l'Estat amb una taxa més alta d'atur.´

El PP ens ha estat venent fum, dient-nos que l'organització de grans esdeveniments anava a solucionar tots els problemes del nostre País, però en realitat ha servit per a ben poc i han costat molts diners dels contribuents, tal vegada si s'hagueren organitzat d'una altra manera haurien sigut de més profit, però en realitat no han servit per ajudar a l'economia valenciana a eixir de la precària situació en la que es troba.

Els líders de les tres formacions polítiques han fet una aposta clara i contundent per la necessària transparència de l'acció dels polítics i la necessitat d'una regeneració dels governs, s'han de tindre les mans netes i la consciència tranquil·la. No es poden repetir els casos de corrupció que han protagonitzat els polítics del PP i del PSOE recentment al nostre país.

Ha segut un acte de presentació de la Coalició que ha mostrat d'una manera senzilla i clara que representen una alternativa seriosa, creïble i amb un programa raonable i equilibrat que pot liderar el canvi de govern a la Generalitat Valenciana.

Ara tan sols falta que els ciutadans ho vegen així i aposten per ells per a que obtinguen una representació suficient que els permeta dur a terme un nou estil de fer política i acabar amb els abusos dels governs del PP que ja porten massa temps governant de manera irresponsable i sense trellat.

És temps de canviar, d'anar a més, d'ocupar el lloc que ens pertoca als valencians a Europa i al món. No podem continuar amb les polítiques de clientelisme i servilisme patètic que fan que els dos príncipals partits polítics (PP i PSOE) continuen governant per a oferir “noves glòries a Espanya” en compte de defensar els interessos de tots els valencians i valencianes. Ja està bé d'afavorir a una minoria privilegiada que només pensa en omplir-se les butxaques sense escrúpols ni miraments.

Consell Nacional del Bloc

Dissabte passat vaig assistir com a oient al Consell Nacional del Bloc, aní companyant a tres dels consellers del Bloc que viuen a Catarroja.

Va ser una experiència molt interessant, em va agradar molt vorer com debatien els consellers defensant les seues idees, n'hi havia molt de nivell, va ser un debat molt enriquidor i constructiu.

Com que em considere un poc "friky", al igual que alguns amics també simpatitzants d'aquest partit polític, em vaig fixar en alguns detalls que segurament molt poca gent notaria, com per exemple la restauració del complex de la Petxina, que antigament era un escorxador municipal. Ací, a Catarroja també n'hi havia un edifici similar, però l'enderrocaren per a construir edificis de vivendes i carrers nous, una llàstima.

La restauració de l'antic edifici m'agrada molt, ja que deixa els antics murs fets de rajoles i mamposteria a la vista i per dins s'han construït uns nous edificis moderns, molt funcionals, em recorda a la restauració del teatre romà de Sagunt. Afortunadament esta restauració la va fer l'Ajuntament de València governat pel PP, perque si no haurien denunciat l'arquitecte i els jutges hagueren manat que es desfera l'obra, al igual que passà amb el teatre romà.

Un altre dels detalls que em van cridar l'atenció va ser com parlaven els conselleres nacionals quan tenien l'ús de la paraula, parlàven un valencià molt correcte amb un accent molt bonic i, encara que cadascú era d'una zona moltes vegades molt llunyana, quasi no se notaven les diferències, això em va fer pensar que, malgrat tot, la morta està encara viva. M'imaginava com serien les sesions de les Corts Valencianes quan tots els diputats parlaven valencià, fa més de 300 anys, abans dels  decrets de Nova Planta.

Un altre detall que vaig notar és que el nom de la nostra població no sona tan bé com el d'altres, ni menys encara el de la nostra comarca, sonava molt millor quan algú pujava al faristol per a parlar i deia: “soc el representant del col·lectiu del Bloc de Cinc Torres, de la comarca dels Ports” o “soc del col·lectiu de Dènia de la comarca de la Marina”, per exemple.

Siguem sincers sona molt millor ser d'una comarca com “La Marina”, “El Comtat” o “El Maestrat” que d'una comarca com “L'Horta” i damunt, per si això fora poc, de “L'Horta Sud” que em recorda un poc a aquella frase: “el sur también existe”, si al menys forem de l'Horta Nord...

(Tot açò ho dic en broma, no vull que ningú es senta ofès per les meues paraules, jo adore la comarca de L'Horta i Catarroja, per no parlar de la subcomarca de l'Horta Sud - Albufera, però la veritat són noms que no sonen tan bé, sonen com a aiguamoll, a mosquits que transmeten malalties pròpies de la marjal, mentre que ciutats com Morella, Xàtiva, Oriola, Vila-Real, Gandia, etc. sonen molt millor)

A banda d'això, el Consell Nacional va aprovar, amb una majoria de més de dos terceres parts dels vots, el pacte amb Iniciativa i Verds, la qual cosa pense que és una molt bona notícia per al valencianisme polític i per al País Valencià en general.

A favor del pacte Bloc - Iniciativa - Verds

Qualsevol lector mínimament espavilat que haja seguit amb certa regularitat aquest blog s'haurà adonat de l'ideari polític del seu autor: valencianisme progressista.

D'entre tots els partits polítics que es presenten a les eleccions al País Valencià n'hi ha un que considere que representa millor que cap altre eixa ideologia política: El Bloc.

Una vegada dit això també he de dir que no sempre estic d'acord al 100% amb tot el que diuen i fan els dirigents d'aquest partit polític, ni menys encara amb tot allò que fan o diuen el 100% d'afiliats i/o simpatitzants, ja que, com en tots els partits polítics, al Bloc hi ha de tot, però en general, com ja he dit abans, pense que el Bloc representa l'opció més coherent i sensata de tot l'ampli ventall de partits valencianistes més o menys d'esquerres que hi ha actualment.
Jo diria que el Bloc és o hauria de ser la casa gran del valencianisme polític.

Des de fa un parell de setmanes han aparegut en prensa notícies que parlen d'un possible pacte entre el Bloc i Iniciativa del País Valencià, els dos partits que formen actualement el grup parlamentari Compromís a les Corts Valencianes.

Des d’aquest humil blog voldria donar el meu suport a aquest pacte, ja que considere que és la millor opció per a presentar-se a les pròximes eleccions autonomiques i municipals al nostre País.

Els que seguim la “blogosfera valencianista” hem pogut llegir els darrers dies opinions de tot tipus, a favor i en contra del pacte. Molta gent pensa que els termes de l’acord són insuficients per al Bloc, ja que no li dona el pes específic que realment té al País, donat que el Bloc és la tercera força política en nombre de regidors (uns 300) i Iniciativa a penes té presència al nostre territori (uns 60 regidors) . Encara així i tot, pense que són més els arguments a favor que en contra, per moltes raons, però la primera i principal perque pense que per tal d’articular un tercer espai amb prou força per a poder fer front als dos principals partits polítics que han estat monoplitzant la política durant el darrer quart de segle cal unir esforços i per la senzilla i pràctica raó que si el Bloc se presentara a soles tindria moltes menys possibilitat d’arribar al 5% necessari per a poder entrar a les Corts, com ja ha passat un parell de vegades, que s’hem quedat en el 4.8% i s’hem quedat fora i, evidentment, eixa no és la millor manera de defensar els interesos dels valencians, per a poder fer política cal estar dins, fora de les institucions és molt difícil, entre altres raons perque encara eixirien menys les nostres idees als mitjans de comunicació.

Per totes estes raons i per moltes altres de cohrència personal i política, recolze aquesta coalició que espere que done molts bons resultats i siga molt positiva per a la societat valenciana en general i en particular per als sectors més perjudicats per les polítiques de dretes que hem estat patint durant els darrers anys al nostre país. Durant els governs del PP hem vist com col·lectius molt importants com el dels treballadors, xicotets empresaris, llauradors famílies amb fills en edat escolar (que han tingut que anar a escola en barracons), el medi ambient, etc. han anat empitjorant les seues condicions de vida, mentre que altres sectors molt minoritaris com per exemple els directius de grans empreses i els bancs treien profit d'unes polítiques que no han fet sinò aprofundir les diferències i la pèrdua de qualitat de vida de la majoria dels habitants del País Valencià.

Per lluitar contra eixes polítiques que destruixen el medi ambient i el paisatge i fan que els valencians anem a menys, perdent pes en el conjunt de l'economia de l'estat, al contrari que altres comunitats autònomes que han vist com la renda per càpita i la qualitat de vida  dels seus habitants ha anat millorant durant els darrers anys.

Per tot això hem d'estar units i afegir totes les associacions i partits polítics valencianistes possibles, quantes més millor. Ja estem cansats de veure com ens governen uns impresentables, corruptes i sense escrúpols.