Mentre les velles gavines, les de pit prominent i plomes esgrogueïdes van passejant tot picotejant per la platja com si estiguessin de volta de tot, les joves entremaliades sobrevolen una i altra vegada les onades buscant un nosequé
Un núvol juga a cuit i amagar amb el sol i li deixa passar petits raigs de llum que donen una mica de color al paisatge que sembla gris... i més gris.
L'alta palmera dansa al ritme que les ràfegues de vent li marquen, fins i tot el tronc sembla dibuixar una genuflexió mística al paisatge que se m'ofereix darrere d'un vidre...
...és així com veiem la vida de vegades: com si alguna cosa imperceptible ens en separés
S'em fa estrany fer un post !!
Tot i que es com anar en bicicleta i que crec que mai s'oblida,
mostrar i compartir sentiments (que es una mica la veritable essencia blogaire) en aquest moment que visc les coses tant íntimament, és un sacseig agradable
i compartir amb tots vosaltres l'experiència d'aquesta trobada, potser serà l'espurna que doni pas a noves coses
em fa molta il·lusió ésser aquí !!