| Vist al Blog Bon dia, de les Escoles Vedruna de Girona |
I ja és aquí i a alguns ens ha agafat a contrapeu, com sempre.
No voldria pas que aquest blog esdevingués una trobada nostàlgica i per això, a través d'aforismes, refranys i altres frases figurades que tan m'agraden, he intentat cercar un punt d'equilibri entre passat, present i futur.
I jo em postulo pel Carpe diem, pel viure el moment i no arrossegar llast del passat ni hipotecar-nos per un futur incert i encara invisible.
Voler fer història de 10 anys i no voler veure-hi més enllà ho trobo, com a mínim agosarat. Pensar que Google va néixer fa poc més de 15 anys, que Facebook no té encara ni 10 anys i que els primers blogs els hem de situar també en aquest segle XXI, em fa pensar que encara hi ha moltes coses que haurem de descobrir, a les quals ens haurem d'adaptar i que ens ajudaran a fer-nos grans d'una altra manera.
Vam arribar al món digital en bolquers i potser tot just ens acabem de posar drets. No vull ni pensar què podré fer a la xarxa quan em jubili i tingui el temps del qual ara no disposo! :)
I com diu el Dalai Lama, només hi ha dos dies a l'any que no podem fer res: ahir i demà. Però encara ens queda avui. Perquè la gramàtica ja ens ensenya que Ahir era, avui és i demà serà.
O també hi ha qui diu que ahir és història, demà és un misteri i avui és un regal i per això es diu present. O encara: No malbaratis l'avui amb les culpes d'ahir ni amb els dubtes de demà. I ho acabaré amb una altra citació molt recurrent: Avui és el demà pel qual et preocupaves ahir.