Hi havia una vegada un blocaire

He de fer un petit esforç per recordar que, temps era temps, vaig tenir l'habitud de passejar-me per la catosfera amb la mateixa fruïció amb què, amb el bon temps, camino els parcs de la ciutat on visc. Escrivia cada dos, tres dies màxim, i em llegia - i trobava el temps i les energies per comentar! - tot allò que podia i més.

Hi havia una vegada un blocaire... que, a poc a poc, es va anar allunyant d'aquella catosfera que tant li agradava; sense adonar-se'n, de manera natural, les obligacions ara una ara l'altre, feien que les seves incursions en aquell món virtual fossin cada vegada més espaiades.

I fins avui, en què una de les benvolgudes blocaires a qui llegia diàriament - i els dibuixos de la qual em mirava enbadalit! - m'ha recordat que tenia un "deute" amb la catosfera. És veritat. I aquí estic :)

Ai, la "catos" *sospir*

Potser algun dia... vaja, espero que sí, que algún dia retrobaré les energies per postejar, llegir i comentar com ho havia fet en el passat. Avui per avui, però, aquestes energies me les absorbeix la meva feina, les meves feines; la que faig per exemple promocionant Catalunya en alemany, a www.facebook.com/catalunyaexperience.de, publicant cada 36 hores, de dilluns a diumenge, de gener a desembre, sense descans (sense descans, però quin goig de feina!); la que faig també des de la meva petita empresa de tours a Alemanya, www.itineri.de; la que em dóna el meu projecte literari que, ara sí, ara porta la directa després de temps d'interrupció, durant l'any que, com a president del Casal Català de Berlín, hem muntat - per exemple - una exhibició castellera en plena Alexanderplatz, 194 castellers amunt i avall, gralles, estelades... Catalunya, extenuant però una (altra) experiència inoblidable.

Sí, era molt bonic passejar-se per la catosfera, i perquè ho era espero poder-ho tornar a fer algun dia. Mentrestant, seguiré desitjant que els blocaires de "la meva època" que encara continueu per aquí, us en recordeu una mica micona, de tant en tant, dels què temporalment hem desertat per motius laborals, o els que siguin, com de tant en tant, em podeu ben creure, jo me'n recordo una mica micona de vosaltres, els herois de la catosfera.

Una abraçada gran,

Ferran

   En Ferran té  el blog  en Stand by...   a vegades  respira...  sembla que  sí  que vindrà  a donar  senyals  de vida...


Ferran ha dit...    

- La idea de la Guspira em sembla genial. 
- Vindries?
- Carme, ostres, i tant que m'hi podeu comptar!!
- Me n'alegro  molt, Ferran
- Confesso públicament que estic encantat amb aquesta etapa no_blocaire que estic vivint, sense dubte la necessitava molt, però... la catosfera segueix sent un lloc molt especial per mi, i tots i cadascun de vosaltres també!!
- I tu per  nosaltres,  per  això  et venim a buscar.
-  Compteu-m'hi,  sense dubte.  I per mail o via comentari a l'In varietate concordia, us estaré enormement agraït si m'aneu explicant què/com/quan/on...
- Intentarem  fer-ho,  Ferran,  tenir-te  al dia  sense fer-nos  pesats.
- Com diuen els alemanys, ich bin dabei / m'hi apunto!! :-))
- Apuntat  estàs!
- Si  penseu  en  avisar-me, el dia que hi hagi la convocatòria virtual, m'hi passo segur!
-  Doncs  t'haurem d'avisar!  :)