Aquests darrers mesos hem viscut esdeveniments polítics i socials que fa pocs anys eren impensables de predir. Ens han deixat astorats perquè són d'un abast enorme i difícils d'assimilar. I en mig de tot plegat hem acumulat experiències i rituals que, aquells que vam viure el temps de la transició, ens han transportat al passat. Però no és el mateix passat, ara som molts més els revoltats i sabem que la transisió es va quedar només en una continuïtat per fer el mateix i estem més fermament decidits a canviar el rumb de les coses. Res pot aturar a algú que vol ser lliure.
Hem tornat a anar a manifestacions amb el neguit de si la polícia voldria impedir-les utilitzant la violència. Amb la nostra presència ens hem compromès a defensar les nostres idees, els nostres valors, els nostres drets democràtics i el bé comú del nostre país.
Hem viscut la violència policial de l'1 d'octubre, alguns de forma directe i feridora, i molts amb la temença del que podria passar per estar defensant les taules electorals. Tot un poble, per ser poble i actuar com a poble, ha estat atacat.
I després hem vist com negaven la seva acció violenta volent imposar un discurs fals amb la complicitat dels mitjans i el silenci vergonyós de les mal anomenades "esquerres" espanyoles i algunes de catalanes. Fins i tot, organitzacions com Amnistia Internacional Espanyola (i la seva sucursal catalana) han mirat cap a un altre costat perquè els seus líders són, abans que defensors dels drets civils i humans, "espanyols" i això ho anteposen fins i tot al seu únic sentit de ser.
Hem vist com el govern espanyol incomplia la seva Constitució i legislava de forma partidista i il·legal amb el beneplàcit de la judicatura espanyola. El govern i la judicatura han optat per suprimir la separació de poders, actuar de forma partidista, malintencionada i contrària a les seves lleis. I suprimint l'estat de dret han suprimit la democràcia.
Han empresonat i perseguit als nostres líders polítics perquè van acomplir el seu programa electoral i van atrevir-se a proclamar la República Catalana. Han pretès imposar-se a les urnes amb males pràctiques, amb presos i exiliats, utilitzant els mitjans de comunicació i pervertint els òrgans jurídics que tenien el deure de vetllar per la imparcialitat; i no se n'han sortit. Ni se'n sortiran.
Ara és l'hora de l'acció, de fer petits o grans gestos en comunitat i de forma pacífica. La raó i el seny ens ha de portar a la llibertat i a construir un país democràtic. És a les nostres mans i no hi ha cap altra opció digne pel nostre poble.
Escriurem cartes manuscrites als nostres presos, imprimirem a casa fulletons per enganxar a les parets i repartir entre els nostres veïns, anirem a totes les concentracions per reivindicar els nostres drets, ens posarem un llaç groc mentre hi hagi presos polítics, traurem els diners dels bancs quan vulguem i el dia que vulguem... I a vosaltres, quines altres coses se us acut que podem fer?