La meva llibreria

Amb aquest títol, Jaume Cabré feia aquest dissabte, en el suplement de cultura de l'Avui, una nova reflexió sobre el llibre i la lectura. Només un extracte, lúcid com sempre:

"La senyora que es queixa a la mestra perquè el nen no li llegeix s'hauria de preguntar quin exemple està donant ella, quants llibres té, amb quin respecte els tracta; en parla, els treu la pols?... Perquè no tots els neulers se'ls ha de carregar l'escola, la pobra escola, la gran netejaconsciències d'unes quantes generacions de famílies que han practicat la dimissió educacional activa i s'han estimat més no estressar la canalla amb obligacions."

Lectors temibles

Dues frases extretes de l'article de Jaume Cabré publicat ahir al suplement cultural de l'Avui:

"Llegim perquè tenim curiositats, perquè tracem línies de lectura que ens obliguen amb uns autors o unes èpoques, perquè la feina ens ho exigeix... Llegim literatura, en el fons, perquè ens dóna la gana."

"Desconfieu dels que no llegeixen. Però, sobretot, guardeu-vos dels que només llegeixen un llibre, perquè es veuen obligats a trobar-hi totes les respostes. Si les hi troben, a cops de veritat, solen escampar mort al seu voltant."

L'Illa 44

El número 44 de la revista de lletres L'Illa, amb una tirada de 39.000 exemplars, ja ha arribat a mans dels subscriptors.

El dossier central està dedicat als 300 anys de la Batalla d'Almansa, que, com sabeu, es commemoren (que no celebren) en 2007. A més, inclou un perfil de Cornelia Funke, una entrevista del blocaire llunÀtic David Madueño (a partir d'avui, també al llistat dels recomanats) amb Toni Ibàñez i Emma Piqué, un fragment de l'últim treball del dramaturg Manuel Molins, un qüestionari amb Ximo Ferrandis, articles genèrics d'animació lectora i ressenyes diverses sobre les novetats més recents de Bromera, entre altres.

En l'article d'opinió que obri la revista, Jaume Cabré hi exposa la seua consideració sobre la creació literària. Comença amb aquestes paraules:

"Entendre la literatura com una forma de vida és la salvació contra la temptació de pensar que la literatura és un joc. [...] Per a mi, el text literari ha de tenir una càrrega moral i vital."

I acaba així:

"Ets escriptor quan no escrius de coses sinó que escrius les coses. Escriure, com llegir, és una manera de viure. Dit d'una altra manera, pots passar-te la vida escrivint i, si no hi has abocat el teu interior, només has dit paraules. L'ambició de l'escriptor, penso, és la d'haver estat capaç de dir coses."

Aquesta ambició, i la professionalitat, i el talent, i el rigor, i sobretot el treball, és el que distingeix els grans autors dels mediocres. I Jaume Cabré és un dels grans, grans, grans. Podeu llegir l'article sencer ací.