El senyor Simó

El senyor Simó s'ha olidat el cartró, l'altre senyor s'ha pixat al pilar i d'aquesta manera ambdós incorporen una mica d'olorosa humanitat a tant de disseny.

Un record pel Josep Maria Yago

Hi ha qui diu que aquesta tardor es presenta calenta, però l'hivern és clàssic i el fred maldarà per fer acte de presència. Potser per això hi ha qui, com la formigueta de la faula, ja està buscant combustible per a les llars de foc, o els més prosaics bidons. Especialment ara que els polítics que ens governen continuen amb la seva dèria de fer-nos contribuïr amb la cosa pública únicament a partir de la nostra cartera.

En tot cas, i parlant de fred i calor dir que la blogosfera és una mica més freda ja que una de les persones que va animar especialment els inicis  de la moguda blocaire a la ciutat de Tarragona ens ha deixat. Com molts haureu endevinat parlem de Josep Maria Yago, que tanta guerra va donar a cop de tecla en el seu blog personal Així ho penso, i que va col·laborar en aquest Tarragona 2016. Sigui aquest post un petit homenatge.

Veure les col·laboracions i referències a Josep Maria Yago en aquest blog.

Homenatge a Galícia

Homenantge a Galícia

La merda que va arribar a les costes de Galícia, altrament dita txapapote, quedarà condensada en aquell acudit dels filets de plastilina. En tot cas al Moll de Costa n'hi quedarà una altra de merda que de ben segur farà les delícies dels llops de mar que s'hi passegen de tant en tant envoltats de mariners d'aigua dolça.

No baixar la guàrdia

El pont del Serrallo

Un dels mètodes que s'està demostrant més eficient contra els accidents de trànsit és la prograació de la caigda de peces del revestiment metàl·lic més fashion del pont del Serrallo, d'aquesta manera els conductors poden preveure a quina hora deixar de passar-hi per sota.

RETROBAR-SE AMB EL VERD

Finalment la idea de pintar els dipòsits i fumeres de la petroquímica de color blau de l'època Mallol s'ha exportat al mobiliari urbà i d'aquesta manera podrem gaudir d'un entorn més sostenible, més ecològic i més verd.

Vegeu aquest banc del Serrallo, on el color verd ens teletransporta mentalment al paradís perdut.

TAP

Aquí va una nova i agosarada col·laboració de Jordi Sanvisens, en aquest blog no ens agrada entrar en temes personals, ara bé en tractar-se aquest d'un post simpàtic sobre un popular personatge públic hem decidit publicar-lo. De bon rollo!

Tot i haver estat diversos anys al capdavant de la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de TGN, Agustí Mallol va demostrar durant la 30a Peonada Popular, que ha ha oblidat moltes pautes en quant a reciclatge i neteja de la via pública.

En aquestes instantànies és enxampat 'IN FRAGANTI' llençant el tap de plàstic de l'ampolla d'aigua que es repartia al final de la cursa a la zona del Serrallo, tot i haver diposat l'Ajuntament de diversos contenidors al seu efecte. No és ni de lluny el millor exemple que podria donar un ex-regidor de Medi Ambient, però no deixa de ser una Mallolada més, seguint el seu extens curriculum.

Fotos i text de Jordi Sanvisens, a qui agraïm la col·laboració.

S'ESTIMEN

I és què al Serrallo... alguns pilons s'estimen.

PROHIBIDA LA PESCA?

La pesca està prohibida, però pel moment ningú ha prohibit la pesca d'ampolles i demés delícies no enfonsables.

Els protagonistes d'aquestes fotos estan pensant en un platillo de plàstic fregit? En unes olivetes al quitrà?

Ells, senzillament, pesquen.

Nota: Enllaç directe al post Hippienet, el més comentat.

Enigmes de Tarragona (ET)

Susana Bujalance, la creadora del Racó de la Suu, ens envia la seva primera col.laboració de l'any.

Aquesta foto és en d'un banc just davant del poliesportiu del Serrallo. El nino es va passar, com a mínim, el matí allí assegudet.

Gràcies Susana.

Tu parles de nino, però com sabem que no és un ET (Enigma de Tarragona)?

Tarragona és una ciutat carregada d'enigmes, tants, que no seria d'estranyar que ET fos tarragoní.

Les escultures del Serrallo, fan aigües.

Dic jo que serà descoordinació entre l’artista i l’executor del muntatge final de l’obra, doncs hom suposa que les diverses figures que es troben amb l’aigua fins els turmells (o fins i tot fins a mitja cama) haurien d’estar, suposadament, just pel damunt de la mitjana del nivell. És a dir, el nen que s’asseu al petit embarcador, hauria de fer-ho per a posar els peus en remull, no pas el cul. O no?

***
Mirant l’execució de l’obra i veient els diversos personatges amb l’aigua per sobre dels turmells, hom torna a recordar l’època en que el nostre estimat barri del Serrallo era víctima constant de les inundacions.

(Serà obra dels polítics de torn per a recordar temps pitjors?)

Fotos i text: Albert Saludes

ELS XIQUETS PODEN ESPERAR

El Serrallo s'ha posat de moda: Des que van renovar el passeig (ara es una bona zona per recaudar multes d'aparcament) i es va posar aquella font / xorru d'aigua tan útil, sembla una altra cosa. Però si caminem més enllà de l'església de Sant Pere i la Nova Llotja, ens trobem el que era un antic parc infantil reduït a un munt de llistons de fusta enclavats a terra. Abans aquesta estructura imitava un vaixell, i el terra era d'aquells tous, fet de neumàtics reciclats. Ara només queden els pegots de cola que van servir per enganxar les planxes de goma, i un munt de pilons de fusta sense cap sentit. Hem passat de parc infantil a escultura abstracta. És el reciclatge cultural!

Text i fotografia del nostre intrèpid col·laborador Jordi Sanvisens, a qui agraïm la feina. El títol és nostre.

Aprofitem per convidar a tothom a enviar les vostres fotos i e-mails i col·laborar amb aquest, el vostre blog ciutadà.

UN CLOT AMB VISTES

De fet passejar pel Serallo encara amaga alguna sorpresa... Ensopegar-hi pot significar refrescar-se a les sempre cristal.lines aigües portuàries.

Malgrat tot la sempre amatent nau de nom "Golfillo de Hong-Kong" de ben segur duria a terme el rescat marítim.

El ciutadà -però-, sempre amb brillant enginy aprofita aquest clot per tal de suplir la manca de papereres i dipositar-hi les deixalles.

I és que a Tarragona som uns craks del reciclatge: ho reciclem -bé o malament- tot.

SORPRESA SORPRESETA

...Un géiser que alcanzará una altura de 25 metros surgirá del mar frente al nuevo paseo marítimo del Serrallo...

El presidente de la Autoritat Portuària, Josep Anton Burgasé, manifestó al Diari que la construcción del géiser «es una sorpresa que queremos dar a los tarraconenses, que pensamos tiene cierta identidad»

...

Sorpresa, sorpreseta...

Davant de la magnitud de la notícia publicada ahir al Diari de Tarragona, he patit una sorpresa tal que m'impedeix fer una brometa millor. Això és insuperable!

Cal un géiser que augmenti la nostra autoestima, un altre géiser que alimenti la nostra certa identitat i un gran géiser de 25 metres que enredi les nostres mirades. Potser així quedarem encegats i no podrem veure l'insignificant caos brossístic de la ciutat.

Tarragona, una ciutat divertida i plena de sorpresetes!

APARCANT DE NIT

La manca de civisme s’està extenent fins i tot en sectors fins ara considerats dignes i seriosos. Em refereixo al gremi pescador. Aquells pescadors tant valents que, en altres temps i amb mitjans més aviat minsos anaven a la mar i treballaven de sol a sol, ja no són el mateix. Ara, surten de nit, prenen copes i aparquen allà on els surt de… la disco, amb els corresponents problemes a l’hora de tornar a casa, de matinada i amb “sobrecàrrega etílica”.
A la foto, un exemple d’un patró que va haver de tornar a casa per altres mitjans.

“Desffrés… tornaré a fuscar… la farca” diuen els seus companys que va articular, amb dificultats.

Dedicat al llop de mar “Pepito Mosquits” amb carinyo.

Text i foto: Albert Saludes

CB TARRAGONA 2016: Un Club Amic!

Si algú encara no ho sap, en Berni Jordan Álvarez és el millor jugador de bàsquet que ha donat mai aquesta ciutat.
Berni Jordan Álvarez reivindica l'esport no balompèdic, demostrant que hi ha vida a part del futbol! A més a més, és el jugador franquícia del CB Tarragona 2016, el nostre club agermanat...

Els parroquians de la Part Baixa haureu vist com les rodalies del Pavelló del Serrallo estan feliçment decorades per PAINT (Pintors Anònims Invisibles Naturals de Tarragona). Però, què passa a l'interior del recinte?

Aquestes cortines d'un marró peculiar, propagandes en plan pancartista, ubicació irregular de les publicitats, un rètol plastificat on diu NO FUMAR al mig de la paret, el nostre escut ciutadà com si fos una propaganda... I no podríem fer una maneta de pintura?

Ens cal un assessor d'imatge! O si no, un decorador d'interiors de pavellons! Truquem als PAINT?

I compte amb el tema, que en Berni ens portarà a l'ACB i tot seran problemes! On anirem a veure el bàsquet?

Una salutació a tots els afeccionats/des al cinquè millor club de bàsquet de Catalunya!
Foto d'en Berni: http://www.cbtarragona.com/