Quins fogons! encara la calor amb un bon gelat

Torna el divendres i tornen les receptes! Al Quin fogons us proposem un gelat súper fàcil fet amb maduixes i xocolata. Exprés, exprés, el tindreu fet amb res! No us el perdeu!

 

Veure vídeo aquí

Polos de gaspatxo

Sóc més de gelats cremosos que no pas de polos de gel. Potser per aquest motiu, em va costar trobar una recepta que em fes el pes per a poder participar al repte Memòries d'una cuinera, dedicat aquest mes als polos. El que sí que, en canvi, m'entusiasme a l'estiu, és el gaspatxo. Seria capaç de veure'n litres i litres sense cansar-me'n. Tot i que avui dia és fàcil trobar gaspatxos força bons i naturals als supermercats i mercats, el que més m'agrada és el que faig a casa. I això deu ser perquè, fent-lo jo, hi puc posar les quantitats que més m'agraden, i afegir-hi un punt més de vinagre, que m'hi encanta. Aquest cop, doncs, us explico el gaspatxo que faig a casa, i que per convertir en polos he congelat.

Ingredients: 

Tomàquets madurs

1 pebrot vermell

1 i 1/2 pebrot verd

1/2 cogombre

1 ceba tendra

1/2 got de vinagre de xerès

1 got d'oli d'oliva verge

2 - 3 pessics de sal

2 grans d'all

1 molla de pa i la seva crosta

Perquè pelar els tomàquets ens sigui fàcil, els escaldarem, fent una creu al cul de cada tomàquet.

A continuació, tallarem les verdures a trossos. No cal que siguin trossos iguals, ja que posteriorment ja les triturarem. 

Quan les tenim trossejades, les introduïm en un vas americà. Si no en tenim, fem servir una olla i una batedora. També hi afegeim el pa, l'oli, el vinagre i la sal. 

I ho batem bé. 

Quan ja tenim la crema quasi a punt, la passarem pel colador xinès, de manera que si ens hi ha quedat alguna pell, l'eliminarem. Ara, ja només ens falta omplir uns vasets de xarrup amb el gaspatxo. Hi col·loquem, a dins, un parell d'escuradents que ens faran de pal de polo a l'hora de menjar. I posar-ho al congelador. Jo ho vaig fer d'un dia per l'altre.

L'endemà, traiem els gotets del congelador i els deixem a temperatura ambient durant una mitja hora, perquè poguem desemotllar els polos. Els podrem consumir tal qual o bé acompanyar-los amb un oli d'alfàbrega, que hi quedarà ben bo!

Aquí teniu, doncs, els meus polos salats i gelats, espero que us agradin!

Mousse gelada de cireres

Tot i que no m'agradi menjar gelats molt sovint, sí que, quan els tasto, m'agraden els que em recorden el gust de la fruita. Per tant, no és que no mengi gelats, que m'agraden, però no per cada dia. No sóc de gustos com la vainilla o la xocolata, sinó molt més de fruites com les móres, el mango, la maduixa, el gerd, acompanyats amb gustos més cremosos com el iogurt o la llet merengada. Ara que ja fa dies que les geladeries han obert de nou les portes i tornem a tenir a l'abast tot el ventall enorme de sabors per tastar, és impossible resistir-s'hi, de tan en tan...

Si hi ha una cosa que fa que no tingui delit pels gelats és que són molt freds. És clar que, com el seu nom indica, ho han de ser, però a mi aquesta gelor a la boca em fa esgarrifar, segons com, i no sé si us passa a vosaltres, de vegades fa venir mal de cap. Aquesta vegada, doncs, m'he decidit per una mousse gelada, que per textura no provoca la sensació de gelor tan extrema. La recepta original l'he tret del semi-fred de maduixa que va publicar fa uns dies la Teresa de Com a casa, res! que em va agradar molt. I ara que és temps de cireres, i que n'havia rebut una caixeta, doncs res millor que posar-les al gelat!

Ingredients:

150 g de cireres

110 g de sucre

125 g de clares d'ou pasteuritzades

250 ml de nata per muntar (35% m.g.)

Concentrat de vainilla natural

El que fem primer és treure els pinyols de la cirera. Aquest pas és una mica entretingut, però amb el truc que ja us vaig explicar aquí, no trigareu gaire a treure'ls. Necessitareu la carcassa d'un boli bic.

A continuació, triturem les cireres amb la batedora, i reservem la crema a la nevera.

Ara, prepararem la massa cremosa. Ho treballem tot en fred, per evitar que se'ns tallin els làctics. Primer, posem les clares d'ou i el sucre en un bol, i ho batem bé, fins que les clares ens quedin ben muntades.

En un altre bol, hi fiquem la nata per muntar i l'aromatitzem amb unes gotes de concentrat de vainilla, o bé amb la carn de la beina, si en teniu. No utilitzeu vainillina, ja que endolciria massa la crema.

Un cop la nata està muntada, la incorporem al bol on teníem les clares muntades. Ho integrem bé, remenant amb una llengua, per no destruïr l'aire que ara tenim a la crema.

Ara, ja només ens falta incorporar la salsa de cireres, que havíem reservat a la nevera. La remenarem "a la bruta", és a dir, que es notin els filets rosats entre la crema blanca.

Finalment, introduïrem la crema en un motlle de silicona i ho reservarem al congelador, com a mínim, tres hores.

Quan ho tinguem a punt, ho traiem del congelador i ho servim en copa, acompanyant la mousse d'unes cireres fresques. Espero que us agradi!