Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties

Una fotografia força interessant cedida pels germans Otero, del pati exterior del Reial Col·legi, ja que sempre que parlem d’ell fem referència al claustre, però ara aquí prestarem atenció a l’aspecte exterior, que va quedar totalment reformat a les últimes actuacions a l’edifici.

A la mateixa es poden observar diferents dependències annexes a l’edifici principal i la tanca que tancava el perímetre, en aquell moment, del col·legi de Sant Lluís, actualment desaparegudes totes dues estructures.

A més la portalada, una porta retaule datada a l’any 1564, concebuda com arc de triomf  de tres cossos amb elements que fan referència als temes del saber, religiosos i als patrons Sant Jaume (patró d’Espanya) i Sant Maties (patró de l’Emperador Carles, per nàixer aquell dia), amb clara influència de l’arquitectura italiana del renaixement.

Fragment d’una fotografia d‘un grup escolar del col·legi de Sant Lluís, realitzada per Ramon Borrell a la segona part de la dècada dels anys 20 del segle passat, del fons de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre.

Portal de la Clínica Sabaté

Porta situada a la plaça Alfons XII, centre neuràlgic del barri burgès de la ciutat. Una casa dissenyada pel l’arquitecte Josep Maria Vaquer i Urquizú, edificació que mostra un cert gust per recuperar elements orientals d’Egipte i mesopotàmics, dins les corrents estilístiques de principis de segle XX anomenades  “neos” que es poden englobar dins d’un modernisme tardà o ja art déco. En el cas tortosí es poden destacar similituds amb altres edificacions bastides a Barcelona o València, sent les més representatives les del suecà Joan Guardiola i Martínez, destacant la Casa Xina i la Casa Jueva.

La fotografia (enviada per una persona que vol mantenir l’anonimat) de l’obra del mestre Vaquer, il·lustra la seva edificació més extravagant d'aquest arquitecte tan eclèctic i divers, que va deixar a Tortosa una gran producció com són: la Casa Brunet, el Palau Climent, la Casa Llorca o la Casa Lamote de Grignon més coneguda com la fonda Siboni.

Portalada de Sant Domènec

Fotografia de Bonaventura Masdeu.

Alcanar i Pedrell

Fotografia realitzada el dia 1 de novembre de 1911. A la porta de l'església parroquial d'Alcanar.

Sembla que quan Pedrell era xiquet, el seu pare treballava a Alcanar, per la qual cosa el futur compositor residí també al nostre poble. Ja de gran, i quan el seu nom ja era conegut arreu, Pedrell passava molts estius a les platges de les Cases.
L'any 1911, Tortosa, la ciutat natal de Pedrell. va decidir de retre-lí un ben merescut homenatge. Alcanar volgué sumar-s'hi i li va dedicar el carrer que enllaça la placa Major amb l'Almenara, un dels carrers céntrics més importants de la població. En aquest emotiu acte, va ser-h present el mateix Felip Pedrell.
Text extret de www.alcanar.com, adjuntat per Joan Otero Roselló.


Església parroquial d'Alcanar a inicis del segle passat.
Fotografia extreta de Postals i fotografies antigues de Catalunya.

Sant Domènec

Portada de l'esglèsia de Sant Domènec (1585), que formava part del mateix convent. Pertanyent al nucli dels Reials Col·legis: Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, el Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec.
El nucli sorgueix al voltant d'una torre de la muralla de la ciutat (1370) "casa dels predicadors", fins el 1520 el convent va anar creixent i és llavors quant el convent dominic agafa importància. Al 1544 per part de Carles I s'aconsegueix la fundació del col·legui per adoctrinar en la fe cristiana als moriscos. Una vegada es va abolir l'Estudi General al 1718, el conjunt ha passat per caserna, hospital, seminari, museu, fins l'actualitat seu de l'Arxiu i Centre d'interpretació del Renaixement.

Postal fotogràfica, editada per Fototípia Thomas, inicui S XX.

Porta de l'Olivera

Accés a la catedral i claustre des de la Plaça de la Cinta. Construït a partir del 1705, amb estil barroc. On destaquen les columnes salomòniques i les escultures, sent la central de la mare de Déu de la Cinta situada a un nínxol que tanca la composició en la seva part central i als seus costats sant Pere i sant Pau tancant la composició als laterals sobre les columnes salomòniques. Als brancals de la porta destaquen les escultures de santa Càndia i Còrdula, patrones de la ciutat. L'obra va ser financiada pel canonge Avinyó i dissenyada pels Xambó.
Totes les escultures van ser escapçades durant la guerra civil. Actualment mostren unes testes modernes, ja que van ser recomposades posteriorment.

Tornar a l'escola

Setembre temps de raïm, figues i de tornar a classe, buscant imatges al bloc d’antics alumnes de la Mercè; Som de la Mercè hem trobat:



Toni Gallardo ens explica:"...volíem recollir aquí algunes imatges que hem trobat sobre els edificis que al llarg de la història ha tingut la Mercè. Les imatges en blanc i negre corresponen a l'edifici del carrer Montcada. Cal dir que són dels anys 40 del segle passat, és a dir, en l'època en què allò era l'Institut de Batxillerat, però ens sembla, no obstant això, que el seu interés està més que justificat." +info


Porta barroca de l’antic seminari, Segle XVIII. Situat al carrer Montcada.

A nosaltres al veure-les ens ve al cap aquella cançó tant descriptiva que té l’Ovidi Montllor, l’Escola de Ribera, ningú com ell per explicar el que eren aquelles escoles dels anys 40. La podeu escoltar aquí, Arxiu personal de l’Ovidi Montllor. Inclosa al disc De manars i garrotades.

Les portalades dels Reials Col·legis.

Postals Fototípia Thomas.
Fotografies de principis del S. XX.
Enviades per Juan Luis Boix, el 7 de maig de 2010.