La Casa Vericat i l’Arrossera, a la riuada del 61

Aquesta fotografia ens mostra altra imatge d’una de les riuades més fotografiades de la història de la ciutat, la del gener del 1961. Ens l’envia Buenaventura Amat Blasco.

A ella surt la plaça de la Pau amb la confluència amb l’Avinguda tota negada d’aigües del riu, la casa Vericat i els seus baixos que llavors eren ocupats per les oficines del Servei Nacional del Blat, conegut popularment com l’Arrossera, finestres semicirculars de l'entresòl.

El Servei Nacional del Blat: va ser un organisme creat a la postguerra (1940), i que va perdurar fins al 1976. Va tenir diferents noms com el Servei Nacional de Cereals al 63 i posteriorment Servei Nacional de Productes Agraris (SENPA). La seva finalitat primera era la comercialització del blat, controlada per l’estat dictatorial. Els pagesos havien de lliurar una quota i aquesta venia determinada per la declaració d’Ha. que posseïen i cultivaven, aquesta es pagava a un preu molt inferior al del mercat, és a dir l’oficial, si en qualsevol cas al pagues un cop complida la quota li havia sobrat podia vendre’l extraoficialment o més conegut com estraperlo. Aquestes quotes van perdurar fins als anys 60. Informació extreta del llibre La Ribera Baixa del Cinca: una comarca-frontera d’Ismael Zapater Zapater.

El camió que circula en direcció al Parc, aquell dia va ser molt retratat. En aquesta altra entrada que vam publicar fa temps li podem veure la part posterior, circulant a l’altura del carrer la Sang.

La destrossa decorativa del Mercat

A la foto presa des de la plaça de la Pau, podem veure la façana nord de l’edifici civil més representatiu de la ciutat durant la postguerra. A la Guerra Civil, la ciutat va ser fortament castigada i destruïda, tot i així el gran volum del Mercat no va patir grans danys.

En formar part del sistema defensiu (cal recordar que lo riu va fer de frontera del camp de batalla), la metralla impactada als murs va fer que en gran part l’estucat exterior i la decoració exterior quedés danyada.

Per sort no va ser tocat per cap bomba, ja que llavors els destructors de Las Regiones Desvastadas, no haguéssin dubtat en ensorrar-lo com van fer en tants altres edificis de la ciutat. El 1941 amb els projectes de “reconstrucció”, el Mercat perdrà tot el seu programa decoratiu, ric en color, provocat per el contrast entre el totxo vist i estucat, els sòcols de pedra i les cobertes de teula, amb ritmes verticals i horitzontals afavorits per les obertures de les finestres, a més de les arcades i semicircumferències en les façanes frontals, que segueixen l’estètica de l’alternança de dovelles a la manera de la Mesquita de Còrdova. En quant a la figuració decorativa, aquesta es situava a la part superior dels contraforts i a les façanes nord i sud on queden presidides per l’escut de la ciutat.

Tal vegada per la ineptitud, ignorància o simplement pel fet d'abaratir tant en diners com en el sentit cultural a la ciutadania, els del règim feixista van decidir reduir el Mercat a un concepte pla, monocrom i poc  representatiu del seu esperit inicial.

Fotografia d’inicis de segle XX, pressa a l’actual plaça Barcelona on es pot apreciar tot el seu programa decoratiu, si punxeu aquí podreu veure una foto on s’observa en detall la decoració de les façanes laterals.

La Casa Vericat i els magatzems El Ebro

El solar que va crear la Llotja al ser traslladada al Parc, va propiciar la creació de nous edificis a la dècada dels anys 30, com va ser la Casa Vericat. Des del 1848 la Llotja va ser Govern Militar i magatzem de material militar, el seu abandonament i fragmentació quasi va fer que fos destruïda, però l’Ajuntament i la Generalitat van fer que es traslladés pedra per pedra a l’any 1932.



Fotografia enviada per Joan Otero.

Del solar restant i davant del Mercat configurant fins a l’actualitat la Plaça de la Pau, s’aixecarà la Casa Vericat d’estil noucentista, un edifici destinat a baixos comercials i habitatges, que ennoblia la zona.



A l’any 1935 s’inaugurava amb una certa ressonància als mitjans de comunicació locals, els Almacenes El Ebro, que es traslladaven d’altre local situat al carrer Cervantes, n2.


L’època daurada d’aquets magatzems comercials durarà poc, ja que la Guerra Civil truncarà tota la vida, tant civil com comercial. Dels anys 35/37 són els anuncis trobats a la premsa local i la fotografia de l’entrada principal, on es pot veure la importància que tenien els magatzems per la quantitat de productes tèxtils que es venien, tal vegada seguint l’estela d’altres magatzems populars de l’època com van ser El Siglo o Els Jorba.


Durant la guerra el riu va fer de línea de front i la ciutat que va quedar dividida en dues parts, va ser brutalment bombardejada per l’aviació feixista, les imatges de la casa Vericat i dels magatzems El Ebro, amb imponents forats a la façana, tot cremat i amb els aparadors rebentats estan extretes d’un noticiari de la British Pathé, que mostra en quin estat va quedar la ciutat i l’edifici en qüestió.

La casa encara resta en peus, així que va ser restaurada, encara que actualment mostra un aspecte degradat, a l’espera d’una més que merescuda restauració i posada en valor.

Carros i tartanes al Mercat

El Mercat en plena activitat, envoltat de carros, tartanes i traginers que s'ajunten en grups per xarrar a l'espera d'un encàrrec o passatgers a la Plaça de la Pau. Fotografia de mitjans de S.XX.
Postal d'edicions Arribas.