Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la Ràpita. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la Ràpita. Mostrar tots els missatges

El Pla de l’Estació.

Si un és de fora o del lloc, al passar per l’eix de l’Ebre, es pot preguntar d’on ve la toponímia del Pla de l’Estació. Quelcom al llegir Estació directament fa una associació  a vies de trens i ferrocarrils, però allà, ni una cosa ni l’altra.

Per esbrinar la toponímia de l’actual zona industrial i comercial, a la dreta del riu, cal remuntar-se als anys 40 del segle passat.

Ja durant la guerra a l’any 1938 les obres de la línia van començar a realitzar-se novament, sobretot per a donar suport a les forces feixistes de Franco al front de l’Ebre. Un cop acabada la guerra i en la dura postguerra, s’intenta donar l’últim impuls al ferrocarril de la Vall de Zafan. S’apropien de la idea de connexió ferroviària de Tortosa amb Sant Carles de la Ràpita, que el tramvia anteriorment no va poder realitzar. Comunicant l’interior d’Aragó i Saragossa amb l’eix del Mediterrani, fent de Tortosa un nus ferroviari de connexió i amb sortida al mar.

Per aquesta raó la línia necessitava una important zona de mercaderies, la qual queda determinada en el plànol adjunt al text; l’actual Pla de l’Estació.


Els treballs van continuar fins al 1942, aquests estaven realitzats per batallons de presoners de guerra. Quedant finalitzat el tram d’Alcanyís-Tortosa, amb un total de 128km. La connexió amb el mar mai es realitzarà, d’aquell tram sols queda l’esplanació i el nom.

Tot i que l’estació de Tortosa va servir de terminal, en aquest punt entre la Raval de Cristo, Roquetes i Tortosa, es pretenia construir una important estació de mercaderies pròpia de la Val de Zafan, que permetria el tràfec i la connexió entre les ciutats de València, Tarragona, Barcelona i el Port dels Alfacs.


Plànol de l’estació de mercaderies de la Val de Zafan, ha estat cedit per una persona que ha volgut col·laborar amb aquesta temàtica ferroviària, que estem desenvolupant actualment.

Font del plànol: Cartoteca Digital. 

Amb el mar de fons, els negocis dels Carsi

Imatge dels treballs relacionats amb l’arròs a La Ràpita, per als molins arrossers de Carsi.

La Casa Carsi Hermanos y Cia, va ser fundada a Barcelona en 1820. Tenia entre altres la funció de Banca, a més de molí arrosser, fàbrica de gel, d’adobs i de vins. La seva època daurada va a ser a principis del segle passat amb seus a Barcelona, Vinaròs i Sant Carles de la Ràpita. 


Els Carsi, eren naturals de Morella i el seu buc insígnia va ser el Molí de Farina, “El Progreso” a Vinaròs, posteriorment s’anomenaria “Arrocerias San Martin” (1952), passant a mans d’industrials de Silla, transformada en molí d’arròs amb personal vingut de València. Actualment no hi queda res, ni del moli, ni de la luxosa torre familiar adjacent dels Alcoverro (posterior Holel Aixalà), enderrocats per la pressió urbanística.


Eixugar-lo a les eres, amb el mar de fons. Les fotografies de Roisin, són extremadament fines fixeu-vos en cada un dels detalls: els sacs, les eres, els garbells, els posts de la llum, la vestimenta... i sobretot en la curiositat del personatge de la dreta, que desatén la seva feina per mirar a càmera. Simplement espectacular.

Fotografia: Baix Ebre i Montsià Antics.

Info: Vinapedia.

El port de la Ràpita


Imatge colorejada del port de la Ràpita, amb la llotja al fons.
Imatge extreta del grup de Facebook Baix Ebre i Montsià Antics.

Molt recomanable la visita al Museu de la Mar de l'Ebre, situat a les Casotes. Un edifici neoclàssic bastit per l'arquitecte Jules Carvallo al 1857. Un edifici que va construir-se per a magatzenar les mercaderies del canal de navegació que pretenia unir els Alfacs (port) i Amposta (riu Ebre).

L'Arròs al Delta.

Un conreu al delta des de fa més de 150 anys, que s'estén 12000 hectàrees i produeix unes 40000 tones anuals.

A la fotografia de Roisin es veu com ara fa gairebé cent anys eren els treballs i els treballadors de neteja de l'arròs posteriors a la seva trilla i abans de assecar-lo a l'era, per poder guardar-lo sense que aquest fermentí.

Imatge estreta del la pàgina Baix Ebre i Montsià Antics.

El cotxe de l'Esquerré


La fotografia, extreta de Imageshack, sembla el dia de la inauguració per la quantitat de gent i la presència de la banda de música.

Els Esquerré d'Amposta creen "La Hispano Ebro" als inicis dels anys 20, fent el servei de Sant Carles fins Tortosa passant per Amposta, i altres serveis a Vinaròs i La Cava. Popularment fou conegut com "el cotxe de l'Esquerré", i recordat, entre altres usos, per servir de transport als jugadors de futbol que anaven a jugar a altres pobles.


Va conviure amb lo Carrilet, com a servei alternatiu a la riba dreta del riu. La HIFE també comença a donar servei als anys 20, però fa la zona del baix Aragó i el nord de Castelló.


Horaris publicats a premsa l'any 1926.

Amb la col·laboració d'imatges i dades de Joan Otero i Joan Ramírez.

Les barques Parellones de la Ràpita

Era un tipus de pesca estès per tota la costa dels Països Catalans, utilitzaven el sistema de pesca en parella, practicat des de el S. XVII. Barques molt adaptades al litoral, ràpides, amb vela llatina, de línies esveltes i esmolades.





Port de la Ràpita. Any 1930.
Agustí Figols. Fotografia de l'arxiu Museu del Montsià
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...