Si aneu a venir a
Tortosa o sou d’aquí i ara us fixue, no cal pensar en trobar una porxada
medieval, però si cal remuntar-se fins a aquella època per entendre i
comprendre el per què dels porxos i la zona on es troben.
Per entendre el
sentit del porxo cal remuntar-se al segle XIII, moment en que el Consell de la
ciutat transforma la urbs que fins al moment s’expressava de forma islàmica.
Partint del menyspreu cap al passat
pròxim i musulmà, la trama urbana canviarà radicalment, començant a aparèixer
carrers més rectes, eliminant els atzucacs i obrint nous eixos viaris als
eixamples medievals. El paisatge urbà anirà transformant-se a poc a poc, fins
perdre el caràcter islàmic, una tendència molt habitual i practicada a totes
les ciutats reconquerides de la Corona. A la ciutat de Tortosa sols és podia veure
aquesta fisonomia més islàmica a la trama urbana del barri de Sant Jaume (barri
comprimit entre la Suda i el riu), tot i que en els darrers anys ha estat
fortament alterat.
Les Costums de
Tortosa, comencen a regular aspectes com el clavegueram i les construccions,
tenint com a prioritat la higiene de les vies públiques: “Tot hom pot fer
claveguera o estremera en son alberch” 1272 llibre de Les Costums.
Al mateix temps hi
comença haver un concepte de la bellesa, amb la construcció d’edificis
sumptuosos, carrers amples i rectes i obertures d’espais lliures, com ara les
places. Tortosa aquells segle trencava definitivament amb el seu passat musulmà
i intentava transformar-se en una ciutat comercial i defensiva, conformant una
ciutat nova.
És així com
apareixen nous espais alliberats molts d’ells al voltant de les portes
principals de la ciutat i altres al bell mig; com la plaça Major, del Mercat o
de les Cols i actualment de la Constitució. És aquí on es va desplaçar tota
l’activitat econòmica i de mercat ja al segle XIV. Un espai articulat
mitjançant porxades i que enllaçava amb altres dos espais essencials a la
ciutat com era la plaça de la Font (actuaria de secundaria a la primera),
actual Agustí Querol i el carrer de
Taules Noves, actual carrer de l’Àngel entroncant amb el coll de Sant Joan.
A Tortosa ja es
cita la construcció de porxos al 1374, envers la plaça de les Cols, tanmateix
com hem dit a l’inici, que ningú esperi trobar voltes gòtiques pels carrers de
la ciutat.
Però què és un
porxo i quin ús tenia?
El porxo és
l’element més important, tant a les places d’origen medieval com a les modernes,
és l’espai que diferencia aquest àmbit de la resta dels espais buits i públics.
És un espai que sempre s´ha construït
lligat al comerç o a edificis institucionals. A més l’espai arquitectònic (façana
porxada) fa d’aixopluc de les condicions atmosfèriques, causant ambients
ambigus a mig camí entre l’interior i l’exterior. Creant efectes d’ombra i
llum, transparències i contrastos, ritmes i repeticions, donant un caràcter
molt pintoresc al lloc on es situen, tot i així no sempre han estat respectats
i sovint menyspreats per considerar-los: irregulars, tortuosos i arcaïtzants.
De porxos en podem
trobar de diferent formes, el porxo que envolta tota una illa de cases més
complicat de veure. A l’interior d’edificis destacables a manera d’organitzador
de patis i claustres, al voltant d’una plaça o seguint un carrer. A Tortosa hi
trobarem dels tres últims tipus, però amb aquestes entrades parlarem d’aquells
porxos públics i exteriors, que segueixen un carrer i els que envolten una
plaça, tot i així, com a la resta de Catalunya, és difícil trobar un porxo
complert o de quatre cares al voltant d’una plaça. A la nostra plaça de les
Cols sols hi teníem dues galeries de porxos, una situada a llevant i altra a
ponent (façana porxada que va ser enderrocada per encabir la construcció de la
rampa del pont de l’Estat).
Aquests espais
porxats eren molt importants a l’edat mitjana, quan es comencen a definir gran
part de les places comercials d’Europa. Tanmateix la importància del porxo de
plaça recau en que molt probablement sigui el primer espai urbanitzat, el més
net i higiènic de tot l’entramat d’espais
públics medievals. Generador de transaccions i de comerç, al contrari que la
gran plaça apareix com un lloc pavimentat i resguardat, on mostrar gènere i
obrador, un espai ambivalent, sent el més públic de la casa obrador i el més
privat del carrer.
Com hem exposat
molts d’ells no perduraran fins als nostres dies esborrats del mapa per visions
més il·lustrades de la trama urbana, altres han anat mudant segons les
construccions o fins i tot reciclant el material constructiu fins als nostres
dies.
Es així com us presentem aquest plànol de la
ciutat de Tortosa realitzat al 1642 per González de Mendoza. A ell localitzareu
macat en blau les zones porxades de la ciutat que anirem publicant. Hem
utilitzat aquest mapa urbà per ser el primer que es va realitzar de la ciutat i
mostra prou bé la fisonomia que deuria de tenir Tortosa en època medieval. A
més hem gastat la toponímia antiga, ja que farem referència a espais no
existents o simplement existeixen en part: plaça de les Cols, plaça de la Font
i carrer de Taules Velles.
Per il·lustrar les
entrades farem servir la fotografia, com tots sabeu aquesta va ser inventada al
1816 i per tant les imatges que veurem tot i mostrar-nos una Tortosa que ja no
existeix, és propera al temps i per tant no hi podrem veure els esmentats porxos
gòtics, el quals suposem que van ser reformats i adaptats a temps i modes...
Tanmateix dir que tots els porxos que han perdurat fins als nostres dies i que
surten retratats estan compostos per brancals, pilars o columnes i la llinda
sovint és de fusta, la qual suporta el pes de l’habitatge.
Per saber-ne mes:
Les obres de la
ciutat, de Jacobo Vidal Franquet
La ciutat de
Tortosa, MA. Baila i Pallarés
Les places porxades
de Catalunya, Maria Rubert de Ventós.