El pont del Ferrocarril de Garcia

Acabem aquestes entrades en relació als ponts ebrencs, que no es van fer vells, amb el pont del ferrocarril de Garcia.

Aquest pont va ser el pont més septentrional de tot l’Ebre català, construït al voltant del 1892 moment en que va ser inaugurat el tram de uneix Móra la Nova amb Faió i la Pobla de Massaluca. El tercer tram de la línia de ferrocarrils que va unir Barcelona i Madrid. Tot i no haver aconseguit la informació corresponent ens atreviriem afirmar que va ser construït a l'igual que els seus veïns ebrencs per la Maquinista Marítima i Terrestre de Barcelona, ja que la seva tipologia és una combinació d'estructures entre els dos ponts del ferrocarril de Tortosa; per una banda ja mostra les pilastres modernes del viaducte, però per l'altre cantó la seva gelosia està construïda a la manera Town, sistema que s'utilitzà en el primer viaducte tortosí del 1867.  

L’estació de Móra la Nova amb la consolidació d’aquesta línia passà a ser una estació de primera categoria, única d’aquest rang entre Reus i Saragossa, a més també volia albergar l’eix de l’Ebre que uniria amb Tortosa, Flix i Lleida passant a ser una estació amb els serveis de bifurcació ferroviària, eix que mai es construirà.

Com la resta de ponts aquest també va ser volat l’abril del 1938, en aquest cas es va volar el primer tram dels cinc que tenia el pont. Aquest fet el podem apreciar en la fotografia que van fer els avions italians durant el bombardeig a la població de Garcia en la data del 28 de juliol de 1938, un dels primers bombardejos que farien aquets sobre el territori, ja que sols feia dos dies que havia començat la Batalla de l’Ebre, la nit de sant Jaume.

L’Aviazione Legionaria italiana i la Còndor alemanya, durant els 115 dies que va durar la Batalla no van deixar estaca en pared i el pont quedarà totalment irrecuperable, el poble de Garcia també patirà aquests bombardejos quedant la part alta del poble totalment derruïda i abandonada fins a l'actualitat. És molt interessant visitar aquesta part alta, sobretot l'esglèsia vella i veure en quin estat va quedar la mateixa, a la postal d'ATV hi podeu veure el nucli de població sota el primer tram del pont. 

El 1942 el pont va ser totalment refet de zero, 250 metres d’amplada amb cinc trams amb grans arcs parabòlics. 

Fotografies. 

Fotografia del pont abans de la seva destrucció, editada per Àngel Toldrà i Viazo. Molt segurament de la primera dècada del segle XX. La foto del bombardeig pertany al Centre d'Història Contemporània de Catalunya, realitzada per l'Aviazione Legionaria italiana.

El pont de Ferro que unia les dues Móres

El pont va unir les dues ribes i les dues Móres a la Ribera d’Ebre. Amb ell va canviar, al igual que a la resta de totes les Terres de l’Ebre, la forma de viure i la forma de traslladar-se oblidant-se gairebé dels pontons i barques de pas.

Tot i que al començament de la seva existència no va agradar massa l’estructura ferrenca i angulosa, va passar a convertir-se en el monument més fotografiat i més representatiu.

El gran promotor, a part dels pobles de la ribera, va ser Josep Caballé i Goyeneche polític republicà que a Madrid va ser conegut com el “diputado del Puente”. L’aprovació per la seva construcció va ser donada el 1910 inaugurant-se finalment el 31 de juliol de 1918. Una obra que com la resta de ponts, sobretot tortosins, va ser bastida per la Maquinista Marítima i Terrestre de Barcelona.

Malauradament el pont d’unió entre les Móres va ser dinamitat l’abril del 1938, com tots els ponts ebrencs. Sols va poder funcionar deu anys, abans de que volés per evitar l’avanç de les tropes feixistes. Després potser faria falta per mobilitzar les tropes en l’ofensiva republicana al juliol del 38.

Unes magnífiques fotografies preses per Robert Capa.

En elles podem veure militars republicans al voltant de les restes del pont enderrocat, el que no podem especificar és el que hi feien. Molt a prop es va bastir una passarel·la flotant que va ser bombardejada constantment per les tropes feixistes durant la Batalla de l’Ebre, la podeu veure en la següent fotografia, molt possiblement recollien el valuós material per tornar-la a reconstruir.

No volem endinsar-nos ara en la Batalla, però sí recordar que va ser una de les més dures de tota la Guerra Civil. Tot així les pilastres del pont perduraran fins al 1940, moment en que es posa en marxa el projecte de l’enginyer Eduardo Serrano Suñer, sent inaugurat el nou pot amb els seus característics arcs el 7 de setembre del 1943.

Podeu veure més fotos com aquestes de Robert Capa, al web de l’arxiu de la seva agència fotogràfica Magnum. SPAIN. The Spanish Civil War.

La postal bucòlica del pont de Ferro a la llum de la lluna, va ser editada per Fototípia Thomas.

Per si voleu saber més sobre el pont del Ferro i la vila de Móra d'Ebre, us deixo aquest enllaç: MORAHISTORICA.CAT

Els ponts moderns que no es van fer vells

Amb aquesta entrada donarem pas a una sèrie d’entrades on totes elles versaran sobre els ponts fixos que travessaven l’Ebre català en època moderna.

A diferència d’altres llocs de la conca de l’Ebre, a la part baixa mai es va bastir un pont fix i si ho van intentar o fer no va quedar constància del fet: ni arqueològica, ni documentada.

Ni els romans, ni visigots, ni musulmans i tampoc els cristians d’època mitjana, van si més no intentar-ho, sempre van tenir prou amb el pas de barques, potser pels cabals, o per la geologia i profunditat no s’ho plantejaven. O bé per altre costat van pensar que era millor preservar el riu com una gran autopista pel transport de les mercaderies i un pont no hagués fet altra cosa que nosa pels vaixells que circulaven amunt i avall pel riu.

És així com el pont de barques va anar sobrevivint com a únic pas de transit rodat semi-fix fins a època moderna, el 1892. Sent el quatre de juliol d’aquell any, el dia que va haver l’accident premeditat o no, del seu incendi i destrucció. Però els ponts que van ser pioners per travessar l’Ebre van ser els del ferrocarril al 1867 per Tortosa i el 1892 per Garcia-Móra la Nova.

Si fem un llistat cronològic del ponts moderns de l’Ebre català, són:

• Tortosa. Pont del Ferrocarril 1867, substituït per altre més modern el 1913. Dinamitat el 1938.
• Garcia. Pont del Ferrocarril 1892(?). Sense informació de si va ser volat o bombardejat.
• Tortosa. Pont de la Cinta 1895. Dinamitat el 1938.
• Tortosa. Pont de l’Estat 1999, accessos 1911. Dinamitat el 1938.
• Móra d’Ebre. Pont de Ferro 1918. Dinamitat el 1938.
• Amposta. Pont Penjant 1921. Bombardejat el 1938.

Els lectors ja han entès que aquesta destrucció tant massiva de passos fixos de l’Ebre català deriva del conflicte de la Guerra Civil, situació que es farà molt crua i brutal durant els mesos de la Batalla de l’Ebre, quedant el territori pràcticament assolat.

Amb aquests articles intentarem crear petites càpsules de memòria al respecte d’aquest tema i oferir-vos imatges dels mateixos ponts.

La imatge mostra la situació geogràfica dels ponts dins de les Terres de l’Ebre a les acaballes del segle XIX i començament del XX. Es tracta d’un mapa gairebé modern, anys 2000 editat per la diputació de Tarragona on han estat esborrades les comarques septentrionals de la província.
Encerclades trobareu les imatges dels ponts, ja volats i bombardejats exceptuant el pont del Ferrocarril de Garcia-Móra la Nova.

Els bombardejos dels Heinkels H 59

Van ser els avions que més van sobrevolar el cel ebrenc. Aquests hidroavions alemanys de la Legió Condor, tenien la base a Pollença (Mallorca). Eren uns biplans que podien operar tant amb rodes a terra, com a l’aigua. No agafaven una gran altura de vol, per aquesta raó també van ser utilitzats com avions de reconeixement i fàcilment abatuts per les bateries antiaèries.

No sols van ser usats durant la Batalla de l’Ebre, sinó que a més mentre aquesta estava en marxa i fins al final de la guerra, es van encarregar de bombardejar bona part de la província: Reus, Falset, l’Ametlla, Cambrils, Hospitalet de l’Infant, Vandellós, l’Ampolla, Altafulla i el pitjor de tots, dut a terme els 15,16 i 17 de desembre del 1938 al Perelló, amb una suma de 40 morts i la destrucció parcial de la població, en aquells moments en plena temporada de l’oliva i tots els molins funcionant. A més des de feia un temps acollia a un mas “Can Caseres”, molt a prop del municipi, la seu de l’Ajuntament de Tortosa.  

En aquests últims mesos de guerra, la ciutat de Tortosa va ser totalment evacuada des del 12 d’abril del 38, cap civil devia habitar al casc urbà, sols els militars atrinxerats a les ribes del riu van ser els seus habitants, ordre donada pel comandant Líster. Per aquesta raó, va deixar de ser bombardejada, després de l’últim realitzat el 2 de juliol del 38 ja que l’objectiu principal dels bombardejos feixistes era la població civil. Una nova tàctica de fer la guerra: la destrucció, la desmoralització i la fragmentació de la resistència social.

A la foto tres H59, bombardejant intensament el riu Ebre, amb la intenció de tallar les comunicacions de les dos ribes, per aïllar els republicans al marge dret. Passarel·les, ponts, pontons, cables, barques,... passos que hi havia que refer i fer cada nit, després de ser destruïts.

Julio Franch, ens fa la següent aportació i en corregeix algunes dades sobre la fotografia, de la qual ens diu que, segurament és un fotomuntatge publicitari, no sent els avions que participaren a la Batalla de l'Ebre H59, sinó els Br. 19, avions que es van fer servir a l'inici de la Guerra Civil.

Imatge estreta del bloc: Bloc de Marià

Carrer Sant Joan de Móra

Fotografies de Móra d'Ebre en l'actual cruïlla entre el Carrer Gras, Carrer Juli Antoni i la Vila i al fons la plaça de Dalt, abans Plaça Caballé.



Postal editada per Fototípia Thomas.



Imatges del carrer Sant Joan, amb les botigues de principi de segle, l'ambient comercial i també queda retratat com se carregava el cotxe que cobria la línea entre Gandesa (Terra Alta) i Móra. A l'actualitat el racó encara conserva la mateixa fisonomia, però en gran part a perdut l'encant que surt a les fotos.