Retrat amb nina

Curiós retrat del fotògraf Ramon Andreu, d'un xiquet acompanyat d'una nina. Tots dos vestits a la "manera tortosina".

Retrat d'Ortiz

Magnífic retrat de dona anònim, que representa a aquella societat burgesa que va viure a la Tortosa de canvi de segle; del dinou al vint, que van transformar en part la ciutat, però que tampoc van saber agafar impuls suficient com per a situar-la dins d'un context econòmic i industrial favorable.

En aquest retrat d'Ortiz el trobem localitzat al carrer de la Mercè nº2, mentre a altres retrats mostra la seva direcció al carrer En Carbó nº3, coincidint en lloc amb altre fotògraf: Ramon Andreu, però no en temps. Ja que Juan Ortiz ens mostra una societat de finals de segle XIX. Andreu anuncia l'electricitat com a complement fotogràfic al seu estudi i té una manera més moderna de retratar.

Fotografia pintada i el Cuplé

Retrat de Francisca Homedes coneguda com la “Cachorra”, muller de Joan Bonfill “el Batina”. Fotografia pintada realitzada per Ramon Andreu cap al 1915, a l'estudi del carrer d’En Carbó, al dors de moltes de les seves fotografies s’anunciava dient “se retrata con luz natural y electrica”.

A la foto de la Cachorra enviada per Joan Otero ho veiem: com va voler al retratar-se, destacar-se pintant el seu vestit de blau i el fons per donar-li un aspecte més natural. Potser ella o el fotògraf ho vam fer per influència de la moda i els espectacles de l’època com van ser els cuplés i les cupletistes.



Retrat de la Goya.

Pintar les fotografies va ser un fet des de l’inici de la tècnica fotogràfica i es fa per influència de la pintura, sobretot en retrats i en aquelles imatges que mostren móns exòtics i llunyans, després el fet de pintar la fotografia passarà al món publicitari, per fer la imatge més propera, sensual i atractiva ja que aquest mitjà passa a ser de masses. Espectacles i cupletistes van ser un exemple de la foto pintada com reclam publicitari.


Retall de premsa de El Tiempo del 22/08/1914.

El cuplé era un estil de música lleuger i popular, amb monòlegs fets majoritàriament per a dones amb un caràcter grotesc i picar. Amb la Goya cap al 1911 passa a ser un espectacle de varietats i per a tots els públics, després de la guerra civil aquets espectacles com les Revistes dels anys 30 on destaca la Bella Dorita quedaran prohibits i hauran d'adaptar-se a les censures del règim feixista.


En quant a les artistes destaquen la Fornarina, va ser la primera en arribar a la glòria, era hereva de la Goya, va destacar per la seva sofisticació i importar estils de Paris, a més de interpretar sovint en francès.

A l’època daurada i destaquen altres dues figures com van ser la gran Raquel Meller (que també va actuar al Teatre Principal de Tortosa) i la seva rival que representava el més cañí Pastora Imperio moltes vegades més decantada cap a la copla.


Retrats de Raquel Meller i Pastora Imperio, respectivament.

Lo Caco

Fotografia realitzada per Ramon Andreu, anys 10 S.XX.

Retrat de Juan Bonfill “Batina” de Remolins, Tortosa. Amb el vestit de lo caco. Quan s’arribava a la majoria d’edat es solia fer aquest tipus de fotografies amb les espardenyes, les calces, els saragüells, la faixa, la camisa blanca, l’armilla i el minguet.

Enviada per Joan Otero.