Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palau Montagut. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palau Montagut. Mostrar tots els missatges

Cronologia d’una destrucció

El projecte d’enderrocament de les cases de la catedral, ja gairebé toca el seu final.

Amb la fotografia d’inicis de segle passat, on encara es conserva amb la seva totalitat, intentarem fer una cronologia.

Primer cal situar-nos, ens trobem a la part central de la façana fluvial de Tortosa. És la part que concentrava més edificis de rellevància a la ciutat. Aquest sector compren des de la Peixateria gòtica construïda sobre les voltes del Vall (Bollonera) del 1380, fins al convent dels Trinitaris actual Palau Montagut (Comunitat de Regants), lloc on es troba el portal de Tamarit.

Aquest lloc força habitat ja des de la Baixa Edat Mitjana, formava part de l’entramat emmurallat de la ciutat, en moments bèl·lics, aquest sector es reforçava com tots els altres, tapiant portes, finestres i carrerons que donàvem al riu. Les cases van ser la pròpia muralla.

Aquest sector tenia dues portes, una secundaria que ja hem nombrat, portal de Tamarit i la principal de la ciutat: el portal del pont de barques.  A més, tot i l’avanç de la terra per guanyar terreny al riu (zona escorxador) moltes de les cases d’aquesta zona tenien accés directe al riu, mitjançant rampes i escales, a la fotografia encara es poden veure les del Palau del Bisbe. Aquestes quedaran anul·lades per la construcció de la rambla Felip Pedrell.


Si la primera vista la tenim reflectida als gravats de Wyngaerde, i entenen que aquesta ha estat una de les zones més viscudes de la ciutat, podem dir que la seva transformació ha estat continuada fins als nostres dies. Tot i així el clos tancat va perdurar fins als anys 30 del segle XX, moment en que es tiren a terra les cases marcades en blau clar, per donar accés a la Costa de Capellans i el carrer Santa Anna. En morat els espais que van perdurar i perduraran encara un poc més:  a la dreta de la imatge el Palau del Bisbe i a l’esquerra la part posterior del palau dels Montagut i la resta de cases (enfilant el sector nord), que fins no fa tant de temps encara llepaven el riu.

En groc la part a enderrocar, unes cases que encara avui en dia mantenen la mateixa fisonomia, moltes d’elles no han canviat ni un sol bastidor de finestra exceptuant la casa de la dreta que va ser enderrocada però que encara conserva la seva façana al carrer Croera i a més cal sumar altra més moderna a l’extrem esquerre que es construiria amb la reurbanització de la Costa de Capellans.

És així com segurament a partir d’aquest any 2015, la antiga muralla fluvial habitada i que donava protecció a tota la ciutat, inclosa la Seu, caurà a terra i donarà lloc a un nou espai esponjat a la ciutat.

Ja veurem si les solucions futures, són millors que els problemes actuals.

Algunes dades referents a patrimoni a la ciutat de Tortosa. El 1978 el nucli antic va ser declarat Conjunt Històric Artístic, el 1981 la Llei de Patrimoni Històric vetllava pel mateix. El 2005 s'aprova el PINCAT, Pla Integral del Casc Antic de Tortosa, on el catàleg d'edificis i conjunts urbans i rurals de caràcter històric, artístic i ambiental de la ciutat i municipi de Tortosa ignora completament les cases de la Catedral i projecta la gran plaça. Finalment aportem la data de l'aprovació per part de l'Ajuntament del Pla Director de les Muralles de Tortosa el 2015 i redactat per la Generalitat.

Un pati a la façana fluvial

Es tracta del pati del palau Montagut, actual seu de la comunitat de Regants de l’Esquerra. Un palau edificat entre el riu i el carrer Santa Anna, on mostra la seva part més noble. És en aquest carrer on es pot apreciar una de les seves intervencions més destacades en època moderna  per part de l’arquitecte August Font i Carreras: una torre circular per adaptar-se a la fisonomia del carrer on destaca el seu balcó i el sostre ceràmic en tons blancs i blaus amb forma cònica.

Ubicat a tocar de la catedral, envaeix l’espai que en l’edat mitjana ocupava el complex del convent dels Trinitaris (amb el pas del temps el  convent es va traslladar fins al carrer del Coll de Sant Joan, actualment sols resta l’església coneguda com Sant Blai), a més d’envair el conegut portal de Tamarit. Portal secundari del clos murallat de la ciutat però de vital importància, amb accés directe des del riu, va permetre l’entrada de comandes; com les pedres que es van fer servir per a construir la catedral.


A la fotografia extreta del grup de Facebook Baix Ebre i Montsià Antic, es pot apreciar la forma que tenia el pati en el moment que Bonaventura Masdéu el va retratar i com les cases veïnes en aquella zona disposaven d'espais semblants, on sortir a la fresca o estendre la roba.

La fotografia de finals del SXIX ens dóna la visió ja alterada de l’espai ja que, amb l’abocament de terra al riu per guanyar-li espai, el pati i el portal (espai de la dreta per on s’entrava i es sortia al carrer Santa Anna) deixarà de tenir accés directe a l’aigua del riu i quedaran a nivell del nou terreny, necessaris per a poder construir el que seria el futur escorxador de la ciutat.

A l’actualitat tot i els canvis el pati encara es conserva, ha perdut el tarannà privat i la reixa deixa observar tot el seu interior, però així i tot no ha perdut el seu caràcter i està ben inclòs dins les últimes restauracions de l’edifici. Amb el pas del temps i fins als anys de la postguerra del segle passat l’abocament de sorra al riu persisteix, fins bastir el que actualment es coneix com la rambla Felip Pedrell: via que comunica el nord i el sud de la ciutat vella d’una manera més ràpida i còmoda per als vehicles.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...