tortosa antiga: Llotja

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llotja. Mostrar tots els missatges

El riu Ebre i la Festa Major de Tortosa.

Com hem anat descobrint al llarg de diferents entrades el riu Ebre tenia un paper força important dins de les activitats festives de la ciutat. Ja des de l’edat mitjana on en ell es representaven justes o batalles de taronges, fins a època contemporània, on tenia lloc la Festa Veneciana i les Regates sent un dels actes més esperats de les festes on els gremis de Sant Elm i Sant Pere, navegants i pescadors respectivament, competien per preservar la seva rivalitat.

Lloc ideal on celebrar cucanyes, com les representades a la instantània realitzada per Ramon Borrell i Codorniu (Arxiu Comarcal Baix Ebre), al voltant de la segona dècada del SXX. Us encoratgem a escodrinyar cada un dels detalls d’aquesta magnífica foto.

El pati del Govern Militar

Tortosa com a centre administratiu del territori va acollir determinades administracions, entre elles el govern militar, dirigida per corregidor o governador representant del govern, per tant la màxima autoritat de la ciutat en àmbits militars i judicials. Una administració que jugarà un paper molt actiu a la ciutat al voltant dels conflictes carlistes del segle XIX.

És l’any 1848 quan el gremi de la guerra s’instal·la a l’edifici medieval de la llotja. Aquest edifici, que va començar a bastir-se al SXIV, perd totalment la funció inicial per a passar a ser magatzem d’artilleria i dependències de la mateixa comandància. És així com podem veure que les diferents dependències de l’edifici medieval són reutilitzades, com és el pati, i es basteixen altres de nova planta com podem veure en alguna foto.

Veritablement podem afirmar poca cosa del pati, però molt possiblement correspongui a les zones dels pallols, és a dir, una zona empedrada on es deixava el blat porgar i tancats per un mur per evitar furts. Dels quals l’edifici cap al 1420 ja en tenia de dos tipus: a l’aire lliure i coberts, segons els estudis de J. Vidal, però sobre la fisonomia i el desenvolupament de l’edifici gòtic, parlarem en altre moment. Com podem veure a la foto d’inicis del segle passat, el pati estava encarat al riu ornamentat per una balustrada i al darrere del casalot del Govern Militar que tenia el seu accés principal al abans nomenat carrer Llotja, que actualment és l’avinguda.

Al fragment de la postal editada per Àngel Toldrà i Viazo, hi podem veure l’activitat de la zona, i el lateral del casalot del Govern Militar, que s’enfrontava a la façana nord del Mercat. Plaça que llavors es coneix amb el nom de la Pau, perdurant fins a l’actualitat, i que anteriorment per la proximitat de la seu del gremi de la guerra, es va conèixer amb el nom de la plaça d’Armes.

Si fem una ampliació de la vista de la zona, com fa Ramon Borrell, situant-se dalt del campanar del Roser, podem veure l’edificació completa a l’esquerra de la imatge. És l’any 1915 aproximadament i l’edificació ja restaria prou abandonada i deteriorada. Tortosa en deixar de ser capital de província perdrà aquesta institució militar fins que tot el conjunt serà enderrocat i sols es traslladarà una part del mateix al parc on encara es conserva des del 1932.

El carrer Llotja

El carrer Llotja un cop retirades les aigües de la riuada del 1907.

Un carrer enfangat on a la dreta de la instantània realitzada per Ramon Borrell i Codorniu, es veu la casa que dóna accès al carrer d'en Carbó i resseguint la filera de cases el carrer es converteix estret i canviara de nom a carrer Fusteries (era el carrer que donava pas a la plaça de les Cols), just al lloc on es torbava l'església de la Sang que donava nom a tots els carrerons d'aquell sector i que perduren fins l'actualitat. Tancant la perspectiva l'edifici on es situava la botiga del senyor Esteve amb una situació més que privilegiada. A primer terme a l'esquerra la cantonada de l'edifici del Govern Militar de la ciutat que englobava en el seu perímetre la Llotja medieval.

Als anys trenta del segle passat tota la fisonomia d'aquest sector de la ciutat va canviar fortament amb el trasllat de la Llotja al Parc i la destrucció de gran part d'edificis entre ells el de l'església de la Puríssima Sang del SVXI?, per a crear l'actual avinguda que donaria i dóna encara accés al Pont de l'Estat. Perdent així un dels sectors més humanitzats i interessants de la ciutat.

La fotografia va ser publicada a la Il·lustració Catalana.

El riu de Ramon Borrell

Pot ser és una de les foto més famosa dels inicis de segle XX de Tortosa i del seu riu. Un riu ple de vida, de tràfecs, d’anades i de vingudes. El fotògraf situat a la riba de la Casota, va enquadrar la ciutat més monumental, amb el Palau dels Oliver, la Llotja, el Castell de la Suda, i el Sitjar coronant el barri de Pescadors amb els Quarters. Tot plegat una imatge del principi del fi, una imatge que representa la vida econòmica del riu que prompte acabarà i d’una ciutat que aviat patirà canvis que ni ella imagina, ja que comparar-la amb l’actualitat i buscar coincidències pot ser realment un joc interessant.

Per a poder descabdellar la fotografia la fragmentarem en sis parts, encara que cada u i cada visió la podria dividir en les parts més personals, ja que la ciutat és de tots i pròpia, amb moltes visions polièdriques i complementàries.

Fragment 1: L’entrada al Palau Oliver de Boteller, llavors seu de l’Ateneu i el mur del riba-rec encara per construir i al moment de prémer la foto sense cap llaüt amarrat. Tot al contrari és el tràfec de gent que va pel carrer Baranda del Ebro, ombres que van i venen potser del Mercat o tal vegada en busca de les escales del pont. Al mig del riu, el que es va conèixer com el Puente Volante, el Pontó o Barca de Pas, aquesta es va sufragar per l’Estat i permetia creuar el riu sense tenir que pagar el peatge del Pont de la Cinta, això sí, amb poques garanties de seguretat i sense que importés el temps, ja que podem imaginar que la rapidesa no seria uns dels seus forts. Dos grans llaüts units per una plataforma amb una barqueta per si naufragués, dos pals on anaven les cordes que permetia el moviment transversal de la corrent, un ase, una haca negra i gent de peus fent-la petar, i si fixem la vista una figura que seu a proa damunt de la barana del pontó.

Fragment 2: L'església del Roser que formava part del convent, era la última peça que es conservava després de l’exclaustració (desamortització de Mendizábal; 1836), però la seva façana presenta un aspecte degradat, ja que sentenciada a mort per a construir els accessos del nou pont es va anar abandonant, tot i així el poder eclesiàstic i burgés no van cedir i fins no aconseguir un altre temple a l’altra vora del riu el temple romania en peu. Davant la seva portalada barroca les escales de fusta, que des de la il·legalitat, l’ajuntament del González va manar construir per a permetre el pas de vianants, inaugurades el 1900 amb caràcter provisional es van mantenir fins la construcció de les rampes, uns deu anys de penúries, mofes i lluites per interessos econòmics oposats que es van iniciar amb l’incendi del Pont de Barques. Més enllà i baix l’ombra del ferro del pont l’espai que va ocupar l’embarcador de Sant Roc, ara reconvertit en un “malecón” un espai per a la ciutadania. Tot seguit s’enfila la façana fluvial amb les cases sobre la Vall i les voltes gòtiques de la Peixateria.

Fragment 3: És evident que les ciutats i els seus habitants van canviant i per tant la seva fisonomia urbanística, comerç, manera de comunicar-se, vestir-se, expressar-se... De què parlaven aquets homes asseguts a les orles del llaüt, esperant l’ordre per descarregar la fusta al moll, és totalment impossible de saber. Rodejats de fortes olors a fusta, aigua, corporal... Navegants de terra endins, ens mostren la seva embarcació, amb la sama ben repleta de fato i dalt a la coberta un barrilet, els homes descansen al igual que l’arbre del llaüt, mentre l’embarcació del costat espera repleta de fusta apilada.

Fragment 4: La popa del llaüt, amb el seu timó, arjau i el pal de l’arbre que va més enllà de la llargària de l’embarcació. El conjunt de tres llaguts a la riba de la Casota, fan que la foto agafi rellevància ja que explica no sols la ciutat de l’època, sinó als seus habitants i la seva vida.

Fragment 5: El barri de Pescadors i els Quarters, en concret el tram que pertany al que va ser Carrer de la Llotja entre el carrer de la Sang i carrer En Carbó. Una de les parts de la ciutat amb més transformacions tant a causa de la construcció dels accessos al pont com per les bombes de la Guerra Civil, les quals van fer esborrar del mapa als quarters i gran part del barri.

Fragment 6: La Llotja, construïda al segla XIV, la trobem encara que al seu emplaçament original amb una finalitat del tot distinta que gairebé va fer que desaparegués per a sempre. Convertida en Govern Militar i magatzem de material militar, la veiem acompanyada dels edificis adjacents que van desaparèixer al ser traslladada al Parc al 1932. De les poques coses que encara se poden identificar són les dues finestretes gòtiques d’arcs trilobulats. Als seus peus munts de pedres que serviran per a la construcció d’una petita zona portuària per facilitar la càrrega i descàrrega amb petites grues. Seguint el riba-rec cap al sud es pot veure com un senzill sistema de corrioles ajuda a descarregar un llaüt.

Panoràmica entre ponts

La façana fluvial de Tortosa amb tot el seu esplendor a principis del segle XX, fotografia presa des de Ferreries (Raval de la Creu); entre el pont de la Cinta i el pont de l’Estat.

1/Església i Convent del Miracle. 2/Castell de la Suda. 3/Catedral. 4/Palau Episcopal. 5/Punta de la cúpula de l’església de la Reparació. 6/Casa de la Generalitat o duana. 7/ Quarters. 8/ Sitjar. 9/Palau Oliver de Boteller. 10/Barri de Pescadors. 11/Llotja i edificis del complex. 12/Mercat. 13/ Parc municipal. 14/Pont del ferrocarril. 15/ Pont de l’Estat. 16/ Riba de Ferreries, amb rais. 17/ Voltes de la Peixateria, desembocadura de la Vall. 18/Muleta al riu Ebre. 19/ Pont de peatge de la Cinta.

Tres detalls de la panoràmica desplegable de la façana fluvial de Tortosa.
Imatges compartides per JM Faiges Albiol

La transformació del carrer Llotja i Fusteries en l'Avinguda

La plaça de la Constitució, abans coneguda com la plaça de les Cols, a la dècada dels 30 ja estava totalment alterada amb la destrucció de la seva façana de ponent. Destruint el convent i l’església del Roser es va facilitar l’accés al pont de l’Estat i es van crear les rampes. A més la foto retrata l’impàs constructiu i de remodelació que sofria el carrer Llotja (la part més llunyana) i el carrer Fusteries que donava a la plaça i connectava el carrer de la Sang i Llotja, per a transformar-se en avinguda.

Fotografia de Gonzalo Reparaz Ruiz.
Font Institut Cartogràfic de Catalunya.

Si més no la fotografia no deixa de ser curiosa per retratar aquesta alteració de la ciutat, sinó que retrata a la societat tortosina amb la indumentària i situacions quotidianes.

A les ampliacions hi podem veure més coses que donen diferents pistes de com la ciutat a causa del nou pont i els seus accessos s’estava transformant, a la primera ampliació hi podem veure el que sembla un Ford aparcat al racó que deixa l’entrada al carrer Botigues de la Sal i que actualment encara existeix. Més enllà com l’antic carrer Fusteries i Llotja es van transformant amb l’actual Avinguda amb totes les noves construccions (fixeu-vos amb el mirador sense vidres de l’actual casa nº4), i més tard ens deixa veure el solar que deixà l’edifici gòtic al ser traslladat al parc i l’espai alliberat per el grup de cases que tancava i estretia la trama urbana. Finalment podem veure la paret mitjanera de la casa Vericat ja construïda.

Fragment d’una postal de Fototípia Thomas.

Ens dóna la vista contraria (des del Mercat) dels mateixos carrers anteriorment descrits. Aquí en primer lloc es veu el carrer Llotja i a l’altura del carrer de la Sang l’entrada a l’estret carrer de Fusteries, amb totes les cases (part de l’esquerra de la fotografia) que van ser destruïdes per alliberar espai i ampliar la futura avinguda facilitant l’accés a un pont que es va cobrar molts racons interessants de la nostra ciutat.

Amb l’altra ampliació de la part de llevant de la plaça el que veiem és el que encara es conserva de la primitiva plaça de les Cols, els porxos que acollien el comerç del centre de la ciutat amb els balcons de forja de les cases i la gent asseguda esperant a l’ombra.

La Casa Vericat i els magatzems El Ebro

El solar que va crear la Llotja al ser traslladada al Parc, va propiciar la creació de nous edificis a la dècada dels anys 30, com va ser la Casa Vericat. Des del 1848 la Llotja va ser Govern Militar i magatzem de material militar, el seu abandonament i fragmentació quasi va fer que fos destruïda, però l’Ajuntament i la Generalitat van fer que es traslladés pedra per pedra a l’any 1932.

Fotografia enviada per Joan Otero.

Del solar restant i davant del Mercat configurant fins a l’actualitat la Plaça de la Pau, s’aixecarà la Casa Vericat d’estil noucentista, un edifici destinat a baixos comercials i habitatges, que ennoblia la zona.

A l’any 1935 s’inaugurava amb una certa ressonància als mitjans de comunicació locals, els Almacenes El Ebro, que es traslladaven d’altre local situat al carrer Cervantes, n2.

L’època daurada d’aquets magatzems comercials durarà poc, ja que la Guerra Civil truncarà tota la vida, tant civil com comercial. Dels anys 35/37 són els anuncis trobats a la premsa local i la fotografia de l’entrada principal, on es pot veure la importància que tenien els magatzems per la quantitat de productes tèxtils que es venien, tal vegada seguint l’estela d’altres magatzems populars de l’època com van ser El Siglo o Els Jorba.

Durant la guerra el riu va fer de línea de front i la ciutat que va quedar dividida en dues parts, va ser brutalment bombardejada per l’aviació feixista, les imatges de la casa Vericat i dels magatzems El Ebro, amb imponents forats a la façana, tot cremat i amb els aparadors rebentats estan extretes d’un noticiari de la British Pathé, que mostra en quin estat va quedar la ciutat i l’edifici en qüestió.

La casa encara resta en peus, així que va ser restaurada, encara que actualment mostra un aspecte degradat, a l’espera d’una més que merescuda restauració i posada en valor.