Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fotografia Escudé. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fotografia Escudé. Mostrar tots els missatges

Carrer Teodor Gonzàlez. La casa Franquet.

Abans nomenat carrer de la Unió, ja que aquest feia de frontissa entre la ciutat antiga i nova.
Postal presa des de la part més alta del carrer, tot just a tocar de la falda del turó del Sitjar. Una imatge que ens revela, la configuració del casat a principis de segle: amb la Casa Brunet, la Matheu, la casa Escudé que albergava un cinema  i la Casa Franquet. Al solar que dóna inici al carrer ens anys posteriors es construiria el cinema Fèmina.


La Casa Franquet, és una de les més interessants de tot l’eixample tortosí, edifici cantoner, també va ser coneguda com casa Lo Fuster. Sobretot la seva planta baixa on presenta tres arcs rebaixats que alberguen els buits de la façana, actualment molt desvirtuats del que ens mostra la postal d’inicis de segle. D’estil eclèctic, encara conserva tota la decoració en la façana principal, on destaca la seva gran balconada correguda treballada en forja en primera planta i centrada en la planta superior. Els estucs amb imitació a encoixinat, es repeteixen per tota la façana, mostrant-se amb molt de volum al voltant dels buits. Destaca a la seva part central la decoració geometritzada a mena de cortinatge (elements de subjecció i borles), que es reitera en la planta baixa com a element de suport dels arcs.


La part superior esta coronada per  un frontó retallat i arrodonit, on destaca la decoració floral, i les mènsules que el flanquegen. 

Cantonada entre Cervantes i Teodor González


Cantonada entre el Carrer Cervantes i el Carrer Teodor González.

Fotografia presa cap al principi dels anys 70, on mostra la casa del fotògraf Escudé que des de principis de segle albergà el primer cinematògraf de la ciutat. Ara reconvertit el local amb Galeries Escudé, botiga d’objectes de regal.

A més a la foto hi podem veure la banda de música tal vegada alguna processó de Corpus o la Cinta, a primer terme el mirador de la Casa Matheu i al fons tancant la perspectiva el cinema Fèmina.

Fotografia enviada Inma Cafa.

La muralla tortosina

La porta de Sant Francesc o Sant Joan, ubicada al començament del carrer Cervantes ja estava enderrocada i res queda d’ella, era una de les més transitades de la ciutat medieval igual que la del Pont o Vimpesol, donava accés a tot el sud del territori a l’Hospital de Sant Joan del Camp, cementeris i el convent dels menorets de Sant Francesc i comunicant amb el camí de Tarragona. Estava composada per dos torres i a la de l’esquerra s’allotjava el botxí de la ciutat.



El que sí es veu i ens porta directament a la fotografia és la muralla del sector de migjorn , que baixava del Sitjar per anar a morir a l’Esperó, coneguda com el tram de Sant Francesc o Temple. Tenia tres torres que enfortia la muralla i altra porta més pròxima al riu coneguda com la del Temple, llavors parlem del S XIV que encara es reflexa a la foto d’inicis de segle, però que poc resta actualment en aquest tram. Al 1554 apareix un document (Host i Cavalcada II, 87) que divideix la muralla en 15 trams, el tram que veiem és el tercer, que del qual tenia cura les confraries de Santa Magdalena dels botiguers i la Santíssima Trinitat dels teixidors, contava amb 63 persones i anava des de la segona torre del portal de Sant Francesc fins a la part sud del Sitjar. Cap a la dècada dels 80 del S. XIX, l’Ajuntament decideix enderrocar totes les muralles de la ciutat (notícia del Correu de Tortosa, el 26/10/1891), però encara ens deixen veure la muralla que puja per les escales de l’Hospital, amb el seu gruix, altura, el pas de ronda i merlets.

Però la foto que ens envia Joan Ramírez no sols és impactant per la vista de la muralla, sinó pel canvi d’una societat que deixa enrere les estretors medievals per obrir-se en eixamples. A primer terme un fet insòlit: manobres que no deixen de fumar mentre treballen en grans carreus que formarien l’actual casa Matheu (1907), obra de Pau Monguió; o com canvia amb els seus gustos, la publicitat enganxada als murs de la casa que dóna pas al carrer Sant Blai i res millor un cinematògraf sent el primer lloc de la ciutat on es veurien imatges en moviment acompanyades d’un piano que tocava segons l’acció projectada. La casa d’un fotògraf que retrataria a gran part de la societat d’una ciutat que preparava canvis cap a la contemporaneïtat.


Fotografia de l'estudi Escudé de Joan Blasco Pérez cap al 1917,cuiner del Hotel Siboni.

Retrat de nadó



Mary Cugat ens envia aquest retrat seu de quan tenia 3 mesos.
Retrat d'estudi realitzat pel Fotògraf Escude a Tortosa.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...