Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festes Majors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festes Majors. Mostrar tots els missatges

El riu Ebre i la Festa Major de Tortosa.

Com hem  anat descobrint al llarg de diferents entrades el riu Ebre tenia un paper força important dins de les activitats festives de la ciutat. Ja des de l’edat mitjana on en ell es representaven justes o batalles de taronges, fins a època contemporània, on tenia lloc la Festa Veneciana i les Regates sent un dels actes més esperats de les festes on els gremis de Sant Elm i Sant Pere, navegants i pescadors respectivament, competien per preservar la seva rivalitat.



Lloc ideal on celebrar cucanyes, com les representades a la instantània realitzada per Ramon Borrell i Codorniu (Arxiu Comarcal Baix Ebre), al voltant de la segona dècada del SXX.  Us encoratgem a escodrinyar cada un dels detalls d’aquesta magnífica foto. 

Les zones porxades. La plaça de les Cols IV

Com hem estat veient fins ara la plaça de les Cols era l’espai neuràlgic per excel·lència de la ciutat i en part encara ho continua sent. Si tenim en compte que motes de les manifestacions festives, religioses, socials o reivindicatives encara avui, passen per aquest lloc.

La fotografia que il·lustra aquest fet la va realitzar Ramon Borrell i Codorniu, aquesta en concret és posterior a les anteriors, i a ella ja es poden observar algunes de les innovacions que portava la modernitat, com són els dos grans i bells fanals, al mig de la plaça. Fixeu-vos amb el  personatge enfilat a una escala i a sota altre amb altra escala de tisora que sembla acompanyar-lo. Que fan? No ho podriem assegurar, podrien ser fanalers (encara que sembla a ple dia), fotògrafs o simplement buscat una posició picada, per veure les carrosses de la Festa de la Cinta.


Tot i així,  al contrari que en les anterior fotos aquesta és del 1911(poc temps després seran enderrocades les cases de ponent per construir les rampes), la plaça es veu força animada, per un costat gent a les vores i sota el porxo per veure passar bé la desfilada o processó. Balcons la majoria d’ells en tendals (aquets comencen a ser substituïts per les persianes de fusta), amb gent recolzada. Al fons venint de la plaça de la Font, la banda de música i en primer terme la carrossa amb l’al·legoria de la baixada de la Cinta, representada per xiquets: amb el cor d’àngles, sant Pere i sant Pau a cada costat de la Mare de Déu. Fixeu-vos com els cignes tapen el cotxe i als conductors.

La foto va més enllà i al seu costat esquerre ens mostra altres quefers de la plaça, com si haguessin estat pillats per sorpresa, tots els carros i els animals (alguns d’ells carregats de barrils de vi), han estat arraconats al costat de llevant. Molt possiblement aquests traginers venien del Mercat i anaven a buscar el Pont de la Cinta, per sortir de la ciutat creuant el riu i van tenir que cedir el pas a la comitiva festiva.

Espero que  gaudiu de l’observació del vestuari, pentinats, de barrets i gorres, de la bicicleta, de mercaderies... és una de les fotografies antigues més maques que hi podem trobar d’aquesta plaça, actualment tant alterada.

Fotografia cedida per Joan R.

Cucafera tortosina i la seva estructura

La Cucafera al segle XVI ja tenia la fama ben guanyada a tota la ciutat.

Animal mitològic relacionat amb la Confraria de Pescadors de la ciutat (la tradició oral diu que representa una tortuga gegantesca que es va pescar a la bocana de l’Ebre... entre altres llegendes), aquest element venia a representar la idolatria i l’heretgia precedint la processó del Corpus.


A les fotos que no són velles sinó ben modernes (2013), podem veure una estructura de ferro antiga de l’entremès. Aquesta es va trobar en una de les dependències de l’abandonat Balneari del Porcar, a les fotografies que ens aporta Irazuzta Ugarte podem veure el moment en que una brigada municipal se l’emporta. El motiu per el que les publiquem ve donat pel fet, que així podem conèixer com són les entranyes d’aquest monstre.

La Cucafera amb el temps s’ha convertit en un dels símbols més estimats de la ciutat, sobretot del xiquets. I té família: Actualment hi trobem la Cuca gran i la xicoteta, molts les relacionen com a mare i filla, però fins no fa tant (a la postguerra) hi havia una tercera que representava el pare, possiblement sigui esta estructura. També dir que durant diferents etapes han estat dues, les filles de Cuca, tots aquets models són molt moderns, de finals del XIX cap aquí.


Al principi, i abans de les estructures lleugers de ferro o fusta amb rodes, era representada amb una barca bolcada i coberta amb una manta, on dins es situaven els homes que l’arrossegaven. Això ha fet que amb el temps hagi agafat semblant arrodonit de tortuga, amb un cap que estira-i-arronsa, a més d’obrir i tancar la boca fent petar les dents recordant a un cocodril.

Aquest element del seguici festiu, s’ha convertit en indispensable de qualsevol festa de la ciutat, resseguint l’etiqueta de Cucafera hi trobareu diferents imatges.


Les podeu anar a visitar durant tot l'any a la Casa del Gegants, antiga Llotja medieval. 

Lo Riu “deslumbrante y fantástico”. La festa veneciana


Des del bloc parlem de la història, de llocs, d’espais, de tradicions, de persones, d’alguna manera amb els suports gràfics i les fotos tothom, amb un enfocament més o menys antropològic, pot comentar-les, analitzar-les, fer-les seves i així entendre la ciutat, la SEVA ciutat. Reafirmant l’estima per el seu voltant i fomentar el respecte pel seu patrimoni.

Si us feixeu amb les etiquetes que acompanyen les nostres publicacions la més destacada és RIU EBRE, això vol dir que el riu està present a 72 entrades de 350 que portem publicades.

En aquesta entrada el que s’intenta fer és: posar de manifest com de lligat estava el riu a la ciutat i com el mateix era el protagonista de tants i tants actes, sobretot festius. I com la ciutat sorprenentment l’ha anat abandonat, deixant que l’eix cultural-comercial de la ciutat passi a ser una mena de claveguera molt gran, on acumular entre altres perles: escultures feixistes.

Llavors el que pretenem és posar de manifest cap a la ciutadania com lo riu, i d’això no fa tant, estava viu, però ja no sols per al que respecta al seu cabdal, sinó al seu vincle amb la gent i la seva vida quotidiana.

La FESTA VENECIANA, va ser uns dels actes més destacats d’unes festes tant populars com religioses: LA CINTA. Nosaltres per a il·lustrar el cas ens centrarem a l’any 1899, on es fa constar amb prou ressonància a la premsa de la ciutat. Al Correo de Tortosa del 19/08/1899 surt aquest breu parlant d’ella: “Hemos recibido de la Comisión de festejos a Nuestra Patrona Virgen de la Cinta, atenta invitación para assistir a la fiesta veneciana que se celebrarà en el Ebro el dia 5 del próximo Setiembre”. La festa en qüestió era passar la tarda al riu, en alguns dels programes es cita a la gent a les 16:30, les embarcacions i barquetes circulaven entre el Pont de l’Estat i el Pont del Ferrocarril fins al vespre on en la foscor feien lluir les seves millors gales i posteriorment, seguint els programes, es llançava un castell de focs. El fet era simple, s’engrescava a les associacions a fer les seves barcasses les més elegants. El 29 d’agost a La Verdad diu: “Será hermosísima y jamas soñada. Se trabaja en todos los casinos. Se han constituido asociaciones particulares todo para darle una brillantez inusitada”. La crònica continua i l’Ajuntament li demana al Bisbe: “que ilumine la fachada que mira al Ebro el dia de dicha fiesta”. Res no queda per estudiar i per programar, per fer de la festa una cosa realment grandiosa i bonica. “La iluminación de este soberbio edificio municipal (parla del Mercat) se llevarà a cabo con todo el gusto que reclaman nuestras fiesta. La fachada del Ebro ostentarà elegante iluminación el dia de la fiesta veneciana”, tot i així no sols queda constància de l’engalanat del edificis municipals sinó que “se ruega a todos los dueños de cases inmediatas al Ebro se sirvan il·luminar sus fachadas la noche veneciana, a fin de que Tortosa presente un aspecto deslumbrante y fantástico”.

Llavors si es pensa, pot ser dramàtic; que la singularitat de la FESTA ja la teníem i l’hem perdut. Pot ser cal recuperar-la, no sols per l’acte, sinó també pel RIU, element essencial del nostre tarannà i patrimoni.


De la festa d’aquell any i de la fotografia, no podem deixar de transcriure la notícia que narra la vetllada veneciana el dia 8 de setembre del mateix any a La Verdad: "No hay duda ninguna que uno de los números más salientes del programa de festejos ha sido el de la fiesta veneciana verificada en el Ebro. Entre la multitud de barquichuelas adornadas destacábase una elegante góndola, proyecto del pintor Serveto, que, por su forma esbelta y condiciones artísticas mereció el aplauso de todos los concurrentes. La proa de la misma alzábase majestuosa dibujando un cuello de cisne, desde cuyo pico pendía un hermoso farol; en el centro de la embarcación lavantábase un lujosísimo templete con vistosos cortinajes al que servia de coronamiento una artística bóveda rematada por un hermoso pináculo de faroles japoneses. En cada una de las aristas de los arcos laterales figuraba en lado derecho el escudo de la linajuda casa de D. Diego de León cuyos blasones heráldicos los forman dos leones de oro, sosteniendo una cruz latina sobre un campo de gules, con una inscripción en el vértice de la base en que se lee lo siguiente: La muerte menos temida dá más vida. El escudo de la izquierda es el emblema humorístico de la tertulia artístico-excursionista El Hoyo cuya alegoría se compone de una máquina fotográfica, paletas, guitarras y la clásica bota de vino. Del arranque de los cuatro arcos destacase cuatro ménsulas doradas sosteniendo artísticas guirnaldas de farolillos que se entrecruzan con otras maravillosamente combinados entre el dosel y la proa del esquife. La popa de este la constituye una colosal concha dorada con rayos pintados, cuyos reflejos metálicos contribuyeron a darle un aspecto fantástico y encantador. La góndola apareció arrastrada por tres hermosos cisnes y rodeada por otros que surcaban graciosamente por las tranquillas aguas del rio, al cual sirven de marco las alegres riberas que lo bordean.


Lástima que en la orilla del Ebro no compareciera otro heraldo que, como Johengrin, en la famosa ópera de Wagner, despidiera a los cisnes con aquel canto tan tierno como melódico. Por su elegancia merece citarse también, una barca convertida en mariposa, libando el cáliz de la flor. El efecto de ésta hubiera sido sorprendente con mayor iluminación. Así y todo, hay que reconocer el gusto con que estaba adornada.
En el momento de empezar la fiesta se incendió la cornisa del espacioso comedor de una barca que representaba un restaurant flotante, el cual estaba admirablemente iluminado con catorce potentes fotos de gas acetileno y doscientos faroles de color y construido con el mayor gusto. Por esta causa no pudo concurrir en los primeros momentos, verificándolo más tarde y en los precisos instantes en que muchas de las embarcaciones se retiraban.
Otras de las que llamaron la atención pública fué, sin duda alguna, una colosal huevera con su correspondiente huevo que no dió el resultado apetecido motivando a su escasa iluminación.
La impresión de esta fiesta fué agradabilísima, pues el rio y las muchas barquichuelas que lo surcaban, con luces y faroles, contribuían al aspecto fantástico y esplendoroso de la velada que amenizó la banda del Regimiento de Almansa desde la barcaza anclada en el centro de ambas orillas. Nada habíamos dicho de la fiesta veneciana porque esperábamos la calificación del jurado cuyo fallo es el siguiente: Primer premio- La góndola con los cisnes. Segundo premio- La barca convertida en mariposa. Tercer premio- El salón-comedor. Cuarto premio- La huevera. El objeto de arte ofrecido por el Sr. Registrador D. Emilio Fernández y Luis a la barca mayor adornada, ha sido adjudicado a los propietarios de la góndola.
Los demás premios citados podrán recogerse la semana próxima en la secretaria de este Ayuntamiento”.

La festa arribarà a protagonitzar la portada d’un programa de Festes a l’any 1933 i tot!!


La foto de la gòndola Hoyos ha estat cedida pel grup de Facebook Baix Ebre i Montsià Antic, a l'igual que el programa de les festes 1900 publicat al Correo de Tortosa.

Festes de la Cinta


Les festes de la ciutat als anys 20, a la fotografia cedida per el Joan Otero hi podem veure una escena on surt part del seguici festiu com són els gegants i la cucafera, tal vegada esperant a la sortida de la Mare de Déu per començar la processó. 
Interessant de veure com els xiquets s'arremolinen al voltant de la Cucafera, situada més prop del carrer Croera baix les finestres del Palau Episcopal. I els gegants situats a la replaceta creada per les escales de la Catedral.

El Reliquiari Major de la Cinta


Des del 25 de març de 1179, data on situa la llegenda o la devoció de la baixada de la Cinta, aquesta ha anat agafant rellevància al llarg de nou segles a la nostra ciutat.

Ja a l’edat mitjana la Cinta (cíngol que portava la Mare de Déu a la cintura) va ser dividida en dues parts, ja que fins al moment la relíquia sortia d’una peça a protegir a les dones que anaven de part, així el tros petit sortia a casa dels devots i el gran restava a la catedral.



El reliquiari major va ser manat obrar per Tena, bisbe que el dóna el dia 10 d’octubre de l’any 1619. Lluís Tena va ser el que li va donar impuls a la devoció per la Cinta i creador de la confraria.
El reliquiari en qüestió era d’argent i sobredaurat amb unes dimensions de 75cm d’alçada i un pes de 6600 grams. Amb una base de secció circular i la part del receptacle quadrat on es guardava la part gran de la relíquia, la composició la tancaven tres figures: la Mare de Déu, sant Pere i sant Pau (té el mateix patró d'imatgeria que la porta de l'Olivera de la Seu). L’anagrama MA “ a modo de Maria” va ser realitzat amb posterioritat per l’argenter Agustí Roda al 1626.

Amb la crida que va fer Felip IV de la relíquia per a un part reial, aquesta sempre ha viatjat fins la Cort, sempre que una reina s’ha posat de part, d’aquesta manera el reliquiari es va anar enriquint com va ser el cas del part de Isabel II, que el va engalanar amb pedres precioses.

Arran de la confiscació del Tresor de la Catedral, durant la Guerra Civil, aquest reliquiari i la relíquia va desaparèixer. Al Tresor sols es conserva el menor amb el tros xicotet del cíngol.

Dades i fotografia extreta de la pàgina:  www.lasantacinta.com

Gegants i nans


Part del seguici festiu de la ciutat, a una postal turística dels anys 70, a la vora del Mercat.

L’urna del reliquiari



L’urna d'argent va ser una obra feta realitzar pel Cabildo de la Catedral de Tortosa a l’any 1727. Va ser realitzat a Barcelona per els argenters Francesc i Josep Tramulles. 


El cabildo va enviar per mar a Barcelona possiblement una maqueta en fusta per evitar que es trenqués. El 1729 va ser acabada i enviada a Tortosa en peces sobre quatre cavalleries i amb tres homes que feien de custodia de la peça. En total el seu cost va pujar a 3036 lliures i 10 sous.
L’urna té una decoració profusa  vegetal combinada amb querubins emmarcant-se dins l’estil barroc.

Durant la Guerra Civil gran part del Tresor de la Catedral va ser confiscat i depositat a la sucursal del Banc d’Espanya de Tortosa, entre elles els reliquiaris, el calze i la patena del Papa Luna que no han estat trobades encara en dia. Tots els objectes van ser col·locats dins d’un gran bagul pertanyent al Cardenal  Guisasola i enviats al Banc d’Espanya de Barcelona, el 9 de juliol de 1939 retorna entre altres coses com el reliquiari menor de la Santa Cinta a la ciutat de Tortosa. El reliquiari major del 1619 mai va ser recuperat.

Actualment l’urna en companyia del reliquiari menor surt en processó el primer diumenge de setembre.

La imatge és una postal de principis de segle XX realitzada per Àngel Toldrà i Viazo, que mostra l'urna tancada no deixant veure el reliquiari que alberga al seu interior.

Festes al Rastre



Avui per recordar les festes d’aquest barri del nucli antic de la ciutat, pengem una de les fotos més boniques que il·lustren la festa de la ciutat i un dels actes més singulars que agermana totes les fetes populars del territori, com és el repartiment del Panoli.

La foto presa a la plaça Sant Joan (representa un acte de les festes de la Cinta); amb el seu pou, les casetes blanques amb capelleta inclosa i la gran gentada ens trasllada a unes fetes de principis de segle amb els seus grallers i tabalers, les pubilletes i els xiquets amb el vestit de festa de “caco”.

Foto cedida per Joan Ramírez i a la que tornarem ja que paga la pena parar-se a observar els petits detalls.

Festa Major



Grup d'amics i amigues al cafè (actualment Bar Sport), carrer Major de Roquetes.
Fotografies dels anys 40, de la família Gas Ferré.

Festes Majors



"Regatas en el Ebro verificadas con motivo de la fiesta major de Tortosa"
Fotografia al voltant de 1900(?)

Extreta de la web: fincasycasas.com
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...