Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festes. Mostrar tots els missatges

Les zones porxades. La plaça de les Cols IV

Com hem estat veient fins ara la plaça de les Cols era l’espai neuràlgic per excel·lència de la ciutat i en part encara ho continua sent. Si tenim en compte que motes de les manifestacions festives, religioses, socials o reivindicatives encara avui, passen per aquest lloc.

La fotografia que il·lustra aquest fet la va realitzar Ramon Borrell i Codorniu, aquesta en concret és posterior a les anteriors, i a ella ja es poden observar algunes de les innovacions que portava la modernitat, com són els dos grans i bells fanals, al mig de la plaça. Fixeu-vos amb el  personatge enfilat a una escala i a sota altre amb altra escala de tisora que sembla acompanyar-lo. Que fan? No ho podriem assegurar, podrien ser fanalers (encara que sembla a ple dia), fotògrafs o simplement buscat una posició picada, per veure les carrosses de la Festa de la Cinta.


Tot i així,  al contrari que en les anterior fotos aquesta és del 1911(poc temps després seran enderrocades les cases de ponent per construir les rampes), la plaça es veu força animada, per un costat gent a les vores i sota el porxo per veure passar bé la desfilada o processó. Balcons la majoria d’ells en tendals (aquets comencen a ser substituïts per les persianes de fusta), amb gent recolzada. Al fons venint de la plaça de la Font, la banda de música i en primer terme la carrossa amb l’al·legoria de la baixada de la Cinta, representada per xiquets: amb el cor d’àngles, sant Pere i sant Pau a cada costat de la Mare de Déu. Fixeu-vos com els cignes tapen el cotxe i als conductors.

La foto va més enllà i al seu costat esquerre ens mostra altres quefers de la plaça, com si haguessin estat pillats per sorpresa, tots els carros i els animals (alguns d’ells carregats de barrils de vi), han estat arraconats al costat de llevant. Molt possiblement aquests traginers venien del Mercat i anaven a buscar el Pont de la Cinta, per sortir de la ciutat creuant el riu i van tenir que cedir el pas a la comitiva festiva.

Espero que  gaudiu de l’observació del vestuari, pentinats, de barrets i gorres, de la bicicleta, de mercaderies... és una de les fotografies antigues més maques que hi podem trobar d’aquesta plaça, actualment tant alterada.

Fotografia cedida per Joan R.

La plaça Estudis, plena de festa.


Dues imatges dels Cantaires de l’Ebre a la plaça dels Estudis, als anys 50.

A la de dalt al fons podem veure el carrer de la Mercè i a la segona, la pujada al carrer Felip Neri. 
Les fotografies han estat cedides per Bonaventura Amat. 

Cucafera tortosina i la seva estructura

La Cucafera al segle XVI ja tenia la fama ben guanyada a tota la ciutat.

Animal mitològic relacionat amb la Confraria de Pescadors de la ciutat (la tradició oral diu que representa una tortuga gegantesca que es va pescar a la bocana de l’Ebre... entre altres llegendes), aquest element venia a representar la idolatria i l’heretgia precedint la processó del Corpus.


A les fotos que no són velles sinó ben modernes (2013), podem veure una estructura de ferro antiga de l’entremès. Aquesta es va trobar en una de les dependències de l’abandonat Balneari del Porcar, a les fotografies que ens aporta Irazuzta Ugarte podem veure el moment en que una brigada municipal se l’emporta. El motiu per el que les publiquem ve donat pel fet, que així podem conèixer com són les entranyes d’aquest monstre.

La Cucafera amb el temps s’ha convertit en un dels símbols més estimats de la ciutat, sobretot del xiquets. I té família: Actualment hi trobem la Cuca gran i la xicoteta, molts les relacionen com a mare i filla, però fins no fa tant (a la postguerra) hi havia una tercera que representava el pare, possiblement sigui esta estructura. També dir que durant diferents etapes han estat dues, les filles de Cuca, tots aquets models són molt moderns, de finals del XIX cap aquí.


Al principi, i abans de les estructures lleugers de ferro o fusta amb rodes, era representada amb una barca bolcada i coberta amb una manta, on dins es situaven els homes que l’arrossegaven. Això ha fet que amb el temps hagi agafat semblant arrodonit de tortuga, amb un cap que estira-i-arronsa, a més d’obrir i tancar la boca fent petar les dents recordant a un cocodril.

Aquest element del seguici festiu, s’ha convertit en indispensable de qualsevol festa de la ciutat, resseguint l’etiqueta de Cucafera hi trobareu diferents imatges.


Les podeu anar a visitar durant tot l'any a la Casa del Gegants, antiga Llotja medieval. 

La processó de Santa Rosa


Continuem a Remolins (tot i la fotografia està presa al carrer Ciutat) i les seves festes en aquesta ocasió vos mostrem una imatge de la processo de Santa Rosa. La imatge ens trasllada a l'any 1948, pertany a l'arxiu de la família Miralles Rué.

La plaça de la Immaculada i parròquia de Sant Jaume

Continuem aquest estiu mostrant imatges relacionades en aquesta època de l’any.  Si en anteriors entrades vam mostrar algunes imatges sobre la festa del Rastre, ara toca fer-ho d’un dels barris amb més identitat de la ciutat: Remolins.

La imatge que aportem és la portada d’un llibret de festes de l’any 57 (extreta de les xarxes socials i publicada per Borràs M, on podem veure la plaça recentment inaugurada i reurbanitzada. Cal tenir en compte que tota aquesta zona de l’Esplanada de Remolins va ser reorganitzada pels “destructors” de Regiones Devastadas a conseqüència de la destrucció dels bombardejos feixistes.



És l’antiga zona de protecció dels baluards de la Ribera i de les Bruixes que enfortien la muralla de la Cortadura, coneguda popularment com l’Esplanada, zona que ja havia començat la seva urbanització a finals del XIX, d’aquesta època veiem la cooperativa de Sant Jaume (naus modernistes) i els edificis que van en direcció dins Tortosa, carrer Major de Sant Jaume, terrenys que anteriorment en part, ocupava la fàbrica terrissaire dels Anglada.

A postguerra van bastir l’església que veiem a la foto , aquesta va ser construïda per a dotar a la part nord de ciutat, d’un temple religiós en substitució dels temples  de Sant Jaume (gòtic) que van decidir enderrocar  al igual que el convent del Miracle (SXVIII), aquets dos temples situats al barri de Sant Jaume.

La nova església va encabir amb la destrucció en part del jardí Balneari del Porcar, ja llavors en desús i al costat de les runes de la plaça de bous ( a la fotografia podeu apreciar les runes en el lateral esquerre de la fotografia). A tot aquest entorn reorganitzat i bastit en postguerra  ara anomenaran plaça de la Immaculada i parròquia de Sant Jaume, en record de l’antiga enderrocada.

Dir que anteriorment aquesta esplanada era utilitzada com a zona de jocs, en moltes fotos hi podem veure les porteries d’un camp de futbol i molts xiquets utilitzant-la, tanmateix aquí es van celebrar fires de ramat.

La zona ha mudat bastant des de la fotografia publicada. Evidentment la plaça te una configuració molt distant a la de la foto i l’accés a les Avançades, castell de la Suda i el barri del Rastre encara era un somni, quedant com una zona prou admesa per la trama urbana de la ciutat. 

Desfilada de Majorettes



Majorettes dels Cantaires de l’Ebre a la dècada dels 70. Grup fundat, dissenyat i entrenat al Casal tortosí pel Sr. Minguet.
Imatge trobada a la xarxa. 

Més imatges de la festa del Rastre, als 50

Dues imatges més dels actes religiosos de les festes del Rastre als anys 50.


Les dues imatges han estat cedides per Buenaventura Amat, a elles hi podem veure l'altar que es va realitzar aquell any per a la Mare de Déu de la Providència, darrera de dos xiquets vestits de Caco i un moment de la processó. 


Les festes del Rastre anys 50

Durant aquest mes d’agost publicarem un seguit de fotografies que ens mostraran les festes d’un dels barris més populars i populós de la ciutat antiga: el Rastre.

Això ho podem fer gràcies a l’aportació d’un seguit de imatges aportades per Buenaventura Amat. Uns retrats familiars que ens mostren els actes religiosos que es celebraven durant els anys 50 del segle passat, en honor a la verge de la Providència.


En aquesta entrada hi podem veure una foto familiar de l’altar que es muntava al barri a la Mare de Déu, titular de Mig Camí. 

Cartell de la Setmana Santa

Cartells de la Setmana Santa tortosina, publicats per el Sindicat de iniciativa i promoció de Tortosa-Junta Local de Turisme. Són els anys més durs de la postguerra a mitjans dels anys 40 del segle passat.


Dijous Llarder

El tret de sortida per a les festes de Carnaval, arreu del país.
Celebrat sempre en lluna nova i una setmana abans del dimecres de Cendra. A casa nostra el nomenem Llarder, però també se’l coneix amb el nom de Dijous Gras, Jarder (a Flix), de les Llardufes (a l’Empordà), Dia de l’ou i el Porc o Dia de la truita, depenent d’allò que predomina en cada zona i es menja. Festes celebrades a l’aire lliure on no falta la coca de llardons entre altres dolços típics de cada territori. Bàsicament una festa gastronòmica, amb la finalitat de carregar forces en vista de la Quaresma, ja pròxima. “Per Dijous Llarder botifarra menjaré”.


A les Terres de l'Ebre és una festa ben arrelada i podem trobar a Tortosa la romeria per pujar a Mig Camí per menjar baldanes, com es veu a la foto dels anys 20 del SXX, a Xerta i  Aldover la Fogasseta, un  pa redó farcit de truita de carxofes, alls tendres i salsitxes. A Flix (Ribera d'Ebre) la truita de carxofes i a Amposta (Montsià) van a “enjardar”, és a dir menjar entrepà de truita amb salsitxes, amb la companyia d’un dels postres més característics de les Terres de l’Ebre el “menjar blanc” un dolç de farina d’arròs i llet.

El saló central del Parc


Una de les imatges dels actes que va organitzar la ciutat per homenatjar el 1911, al mestre Felip Pedrell. 

Retall de premsa de l'època.

La muralla del Rastre, II



Si a l’anterior entrada, vam veure les restes de la muralla del Rastre, en aquesta fotografia el que podem veure es l’espai; el carreró que va donar pas al enderrocar el pany de mur. És a dir, l’evolució d’un espai que anat canviant amb el temps, de muralla a carrer i posteriorment a ampliació dels jutjats.

La Cucafera (un dia de festa, possiblement Corpus) és situa al mig del carrer del Vall, a l’accés de la plaça Mossèn Sol i darrere seu la cantonada de l’edifici de l’antic hospital de la Santa Creu i els habitatges que ja van quedar retratats amb l’altra instantània, amb els balcons plens de gent.

Fotografia del 1954, de la família Cuyàs.
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Les falles i el tancament d’un cicle


Una festa molt valenciana, però que als anys 30 i sobretot a la Segona República va tenir una forta difusió, no sols als Països Catalans sinó també arribant fins a París o Madrid.

Sortint de les Terres de l’Ebre i anat cap al nord, al sud efectivament és més natural, un dels llocs on més van arrelar fou a Tarragona (1934-1936). Pot semblar un fet folklòric ocasional, però  fins i tot es va intentar tarraconitzar amb el nom de Pires romanes i traslladant la festa a la data de Sant Joan, com passava a Alacant amb les Fogueres. 

La Guerra Civil, truncarà aquesta festa i no tornarà a reeixir mai més a la ciutat.


Bona Primavera a tots!

Fotografia de la Falla Plaça Prim del 1934.
Font: Grup de facebook Tarragona Antiga.

Una foto estranya

Aquesta és una bonica història que ens arriba des de Castellar, un poble de Jaen, a més de interessant ja que a ella se’ns explica o és relaciona dos fets que anàvem perseguint: com és el centenari de la inauguració del Centre del Comerç a la Plaça Alfons i la vida de les dones tortosines.

La fotografia i relat de Teresina Prieto (1899-1931) ens la fa arribar el seu nét José María Espuny Hidalgo i Tomas Rojas Espuny el seu besnét. Resseguint diferents fets per ubicar la fotografia, van anar a parar a l’entrada de Carnestoltes 1914 on ens deixen publicat:

Tortosa,21 de Febrero 1914
Por la concurrencia inmensa que se apretujaba en los salones espléndidos de luz y adornados suntuosamente; por la elegancia, riqueza y buen gusto de los disfraces, el baile de anoche del Centro del Comercio formará época en los anales del Carnaval en esta ciudad. El jurado dio el siguiente veredicto en el concurso de máscaras:
Primer premio: Julieta Meléndez de Sanz, que lucía un precioso disfraz de marquesa de la Corte de Luis XVI.
Segundo premio: Pilar Pedrola,, de diablillo.
Tercer ídem: María Huguet, de holandesa.
Primer accésit: Rosa María Arcot, de esclava mora.
Segundo id.: Paquita Prieto, de esclava mora.
Tercer id.: Dolores Ferré, de Fortuna.
Primera mención honorífica: Cinteta Prieto, de trovador.
Segunda, id.: Teresina Prieto, de egipcia, y
Tercera id.: Joaquina Añó, de flor de lis.
Notícia extreta de la hemeroteca de la Vanguardia.



Molt segurament amb el vestit d’egípcia aniria al fotògraf a retratar-se i amb el pas del temps la fotografia anat perdent la seva ubicació fins que els familiars després 99 anys,  han pogut reubicar-la en aquella festa de carnestoltes.

També els agradaria poder saber més i per aquesta raó en traslladen aquesta relació familiar per veure si algú, els pot dir alguna cosa més, sobre la seva branca familiar: Era hermana de la madre de José Celma Prieto (Paquita Prieto), hermana de Carmen Prieto (soltera), de Cinteta Prieto (casada con Agustín Audí y sin hijos), de Eugenio José  Prieto (casado con Elvira Espuny Aleixendri) y de Francisco Prieto (casado con una Roig, y que escribió una historia de Tortosa en términos jocosos, firmándose como Joan de Cadup).

Les festes de Nadal i el comerç

Sembla una cosa prou moderna i de la societat actual, però el fet ja fa temps que s'explota. El Nadal sempre ha estat un reclam per afavorir les compres i a casa nostra no va anar de forma diferent.

A la fotografia cedida per J. Ramírez es pot veure com una gran quantitat de gent aglutinada a les portes dels Magatzems El Ebro, el que sembla ser una tarda de Reis de finals dels anys 20. Aquesta va ser la seva primera ubicació dels magatzems als baixos comercials de la Casa Matheu al carrer Cervantes, abans de traslladar-se als baixos de la Casa Vericat a la plaça de la Pau, enfront del Mercat. Si observeu la massa entre ella aniran sortint xiquets i xiquetes, molts d'ells als braços i a la xirinxina, segurament per veure els Reis a l'interior del comerç.


Aquí us deixem un anunci publicitari del fet, del anys 30. "Al comprar vuestros papás y hermanos en estos Almacenes, pedidles os traigan VALES PARA JUGUETES con los cuales podréis visitar en su Trono, a los Reyes Magos y recibir de sus manos los juguetes que regalan estos Almacenes." 

Lo Riu “deslumbrante y fantástico”. La festa veneciana


Des del bloc parlem de la història, de llocs, d’espais, de tradicions, de persones, d’alguna manera amb els suports gràfics i les fotos tothom, amb un enfocament més o menys antropològic, pot comentar-les, analitzar-les, fer-les seves i així entendre la ciutat, la SEVA ciutat. Reafirmant l’estima per el seu voltant i fomentar el respecte pel seu patrimoni.

Si us feixeu amb les etiquetes que acompanyen les nostres publicacions la més destacada és RIU EBRE, això vol dir que el riu està present a 72 entrades de 350 que portem publicades.

En aquesta entrada el que s’intenta fer és: posar de manifest com de lligat estava el riu a la ciutat i com el mateix era el protagonista de tants i tants actes, sobretot festius. I com la ciutat sorprenentment l’ha anat abandonat, deixant que l’eix cultural-comercial de la ciutat passi a ser una mena de claveguera molt gran, on acumular entre altres perles: escultures feixistes.

Llavors el que pretenem és posar de manifest cap a la ciutadania com lo riu, i d’això no fa tant, estava viu, però ja no sols per al que respecta al seu cabdal, sinó al seu vincle amb la gent i la seva vida quotidiana.

La FESTA VENECIANA, va ser uns dels actes més destacats d’unes festes tant populars com religioses: LA CINTA. Nosaltres per a il·lustrar el cas ens centrarem a l’any 1899, on es fa constar amb prou ressonància a la premsa de la ciutat. Al Correo de Tortosa del 19/08/1899 surt aquest breu parlant d’ella: “Hemos recibido de la Comisión de festejos a Nuestra Patrona Virgen de la Cinta, atenta invitación para assistir a la fiesta veneciana que se celebrarà en el Ebro el dia 5 del próximo Setiembre”. La festa en qüestió era passar la tarda al riu, en alguns dels programes es cita a la gent a les 16:30, les embarcacions i barquetes circulaven entre el Pont de l’Estat i el Pont del Ferrocarril fins al vespre on en la foscor feien lluir les seves millors gales i posteriorment, seguint els programes, es llançava un castell de focs. El fet era simple, s’engrescava a les associacions a fer les seves barcasses les més elegants. El 29 d’agost a La Verdad diu: “Será hermosísima y jamas soñada. Se trabaja en todos los casinos. Se han constituido asociaciones particulares todo para darle una brillantez inusitada”. La crònica continua i l’Ajuntament li demana al Bisbe: “que ilumine la fachada que mira al Ebro el dia de dicha fiesta”. Res no queda per estudiar i per programar, per fer de la festa una cosa realment grandiosa i bonica. “La iluminación de este soberbio edificio municipal (parla del Mercat) se llevarà a cabo con todo el gusto que reclaman nuestras fiesta. La fachada del Ebro ostentarà elegante iluminación el dia de la fiesta veneciana”, tot i així no sols queda constància de l’engalanat del edificis municipals sinó que “se ruega a todos los dueños de cases inmediatas al Ebro se sirvan il·luminar sus fachadas la noche veneciana, a fin de que Tortosa presente un aspecto deslumbrante y fantástico”.

Llavors si es pensa, pot ser dramàtic; que la singularitat de la FESTA ja la teníem i l’hem perdut. Pot ser cal recuperar-la, no sols per l’acte, sinó també pel RIU, element essencial del nostre tarannà i patrimoni.


De la festa d’aquell any i de la fotografia, no podem deixar de transcriure la notícia que narra la vetllada veneciana el dia 8 de setembre del mateix any a La Verdad: "No hay duda ninguna que uno de los números más salientes del programa de festejos ha sido el de la fiesta veneciana verificada en el Ebro. Entre la multitud de barquichuelas adornadas destacábase una elegante góndola, proyecto del pintor Serveto, que, por su forma esbelta y condiciones artísticas mereció el aplauso de todos los concurrentes. La proa de la misma alzábase majestuosa dibujando un cuello de cisne, desde cuyo pico pendía un hermoso farol; en el centro de la embarcación lavantábase un lujosísimo templete con vistosos cortinajes al que servia de coronamiento una artística bóveda rematada por un hermoso pináculo de faroles japoneses. En cada una de las aristas de los arcos laterales figuraba en lado derecho el escudo de la linajuda casa de D. Diego de León cuyos blasones heráldicos los forman dos leones de oro, sosteniendo una cruz latina sobre un campo de gules, con una inscripción en el vértice de la base en que se lee lo siguiente: La muerte menos temida dá más vida. El escudo de la izquierda es el emblema humorístico de la tertulia artístico-excursionista El Hoyo cuya alegoría se compone de una máquina fotográfica, paletas, guitarras y la clásica bota de vino. Del arranque de los cuatro arcos destacase cuatro ménsulas doradas sosteniendo artísticas guirnaldas de farolillos que se entrecruzan con otras maravillosamente combinados entre el dosel y la proa del esquife. La popa de este la constituye una colosal concha dorada con rayos pintados, cuyos reflejos metálicos contribuyeron a darle un aspecto fantástico y encantador. La góndola apareció arrastrada por tres hermosos cisnes y rodeada por otros que surcaban graciosamente por las tranquillas aguas del rio, al cual sirven de marco las alegres riberas que lo bordean.


Lástima que en la orilla del Ebro no compareciera otro heraldo que, como Johengrin, en la famosa ópera de Wagner, despidiera a los cisnes con aquel canto tan tierno como melódico. Por su elegancia merece citarse también, una barca convertida en mariposa, libando el cáliz de la flor. El efecto de ésta hubiera sido sorprendente con mayor iluminación. Así y todo, hay que reconocer el gusto con que estaba adornada.
En el momento de empezar la fiesta se incendió la cornisa del espacioso comedor de una barca que representaba un restaurant flotante, el cual estaba admirablemente iluminado con catorce potentes fotos de gas acetileno y doscientos faroles de color y construido con el mayor gusto. Por esta causa no pudo concurrir en los primeros momentos, verificándolo más tarde y en los precisos instantes en que muchas de las embarcaciones se retiraban.
Otras de las que llamaron la atención pública fué, sin duda alguna, una colosal huevera con su correspondiente huevo que no dió el resultado apetecido motivando a su escasa iluminación.
La impresión de esta fiesta fué agradabilísima, pues el rio y las muchas barquichuelas que lo surcaban, con luces y faroles, contribuían al aspecto fantástico y esplendoroso de la velada que amenizó la banda del Regimiento de Almansa desde la barcaza anclada en el centro de ambas orillas. Nada habíamos dicho de la fiesta veneciana porque esperábamos la calificación del jurado cuyo fallo es el siguiente: Primer premio- La góndola con los cisnes. Segundo premio- La barca convertida en mariposa. Tercer premio- El salón-comedor. Cuarto premio- La huevera. El objeto de arte ofrecido por el Sr. Registrador D. Emilio Fernández y Luis a la barca mayor adornada, ha sido adjudicado a los propietarios de la góndola.
Los demás premios citados podrán recogerse la semana próxima en la secretaria de este Ayuntamiento”.

La festa arribarà a protagonitzar la portada d’un programa de Festes a l’any 1933 i tot!!


La foto de la gòndola Hoyos ha estat cedida pel grup de Facebook Baix Ebre i Montsià Antic, a l'igual que el programa de les festes 1900 publicat al Correo de Tortosa.

Sant Joan a Ferreries


Fotografia del 1966 aproximadament, a la cruïlla entre el carrer Llarg de Sant Vicent i el carrer Ulldecona, enviada per JL CM i publicada a la web pastissets.com

"Una de les tardes d'estes festes que duraven una setmana, es fea una una xocolatada pels xiquets. Cada un portava lo seu got, la cullera i a berenar. Sense cotxes, eren temps que els veïns deixaven les portes de casa obertes i sortien a xarrar al tard a la porta de casa a l'estiu".

La capella de Sant Roc


Un espai per al culte.
La capella donava la sortida al riba-rec de la ciutat de Tortosa, moll de fusta fet per estaques de riba de rec al marge esquerre del riu, que facilitava que els bucs ancoraren en aquella part.


La capella es situava a tocar de riu, tot just al cap del carrer que porta el seu mateix nom, la qual va desaparèixer als anys 70 del segle XIX, l’any 1874 a conseqüència d’una riuada i barrancada que la va enderrocar. Rebentades les parets el Sant passa a formar part dels patrons que han surat pel riu al llarg de la història, al Roc el van recollir aigües avall prop d’Amposta. “La imatge que’s veneraba a la esmentada capella fou recullida per los Ampostins al pasar surar per davan d’Amposta en les aigües del Ebro, quan se la endugué la riuada y barrancada del Rastre del any 1874 qu’enderrocá la capella” escrit publicat a la Veu de la Comarca el 28 d’agost el 1904.

La capella mai va ser reconstruïda, ja que el culte a Roc, molt popular a la ciutat (copatró de la ciutat; amb l’Àngel Custodi, La Cinta, Santa Càndida i Santa Còrdula), es va traslladar a una capella lateral de la veïna església del Roser, on va perdurar la seva devoció fins el primer terç del segle XX.

La capella era de nau única, amb sostre a tres aigües i façana principal amb un petit frontó coronat amb elements decoratius. Destacaven dos contraforts exteriors, als cantons que donaven cap a la façana fluvial.


Fragment d'una fotografia on es poden veure restes de la capella de Sant Roc, de les seves estructures i la seva decoració una vegada enrunada per la barrancada. Al fons les barques del pont.

La festivitat de l’agost.
La festivitat es celebrava el 16 d’agost i és curiós trobar diferents notícies que la retraten prou bé. Implicava al veïns del carrer i a la “cofradia” amb l’elecció dels diferents “mayordomos” els quals garantien l’engalanat dels carrers, el carrer de Sant Roc es guarnia amb branques de tamarit, salve i canyes de les illes fluvials properes i amb les veles de llaüts se cobria per evitar la calor, al Diari de Tortosa del 14 d’agost del 1903 se fa una crònica dels fets “La víspera animándose ya la calle con los detalles de la típica enramada que se conducía desde las islas de Aberni o de Aragonés en dos lanchas por algunos vecinos y adornándose profusamente con el verde follaje de los tamariscos, sauces y cañas las puertas y balcones bajos, dando a la via de un verdadero bosque. Por la mañana habíase colocado el embelat, toldo de la calle, a la altura de los terrados resguardando del sol canicular...”
Informacions extretes de: “Lo riu és vida” Percepcions antropològiques de l’Ebre català. De Montse Boquera Margalef. 

També en diferents notícies parla de la creació d’un altar en fustes allà on anteriorment havia estat la capella els dies de la festivitat. Per tant destacar la gran importància de la festa i la gran relació que aquesta tenia amb la vida de la ciutat i la vida del riu.
De com s’engalanava el Roser, el 16 d’agost de 1889 al Correo de Tortosa es pot llegir: “El religioso vecindario de Tortosa ha dado hoy una nueva prueba de su devoción al glorioso San Roque (...) el presbiterio de la iglesia (fa referència a l’església del Roser) se hallaba tapizado con ricos damascos y el altar iluminado profusamente, figurando en la escalinata, ... la preciosa imagen de San Roque, de tamaño natural. La capilla de música que dirije el Ddo. Don Francisco Abarcat ha cantado con acierto una bonita misa del maestro Baguer,... precioso tener abierta la puerta principal,...”

La processó i la participació ciutadana.


A més a la tarda es celebrava una processó on “se invitarà a todas las sociedades y corporaciones. A este acto asistirá probablemente Excmo. Sr. Obispo” aquesta sortia del Roser i passava per Barana, Plaça Nova, Rosa, Plaça Catedral, Mercè, Plaça Hospital, Montcada, Àngel, Carbó, Llonja, Sang, Plaça Constitució, Plaça Font i Sant Roc, “Se suplica a los devotos que asistan a la procesión, lleven su correspondiente cirio”. En quant a la gent que assistia a la festivitat, ja hem vist que involucrava de forma total als veïns del carrer i als confrares amb la gestió de la decoració, però a més se’ns relata con la festa afectava a tota la ciutadania de l’època “no se trabaja en ningún taller, también hemos visto muchos labradores que celebran la fiesta, siendo de gran número los que han asistido en la mañana de hoy a la función que ha tenido lugar en la iglesia de Nuestra Señora del Rosario.”
Llàstima que sols ens fa un retrat del actes oficials i poc de la festa de veïnatge, ja que cal suposar que el fet d’engalanar el carrer constituiria una festa en si mateix.

La festa continuava a la nit amb la celebració d’un novenari. 

Les fotografies han estat cedides per Joan Otero.

La festa dels xofers


La Cinta Free via facebook ens envia aquesta fotografia de la benedicció de motos, que pertany la festa de Sant Cristòfol que organitzava el Montepio de Tortosa als anys 60.


Arran d’aquesta foto el Joan Ramírez ens envia altres relacionades amb aquest acte, ja que en ella veu a son pare i identifica els fets. Així publiquem aquestes dues per no fer l’entrada massa llarga que il·lustren la sortida de la església del Roser a Ferreries amb l’espígol que posteriorment es repartiria als assistents  a la festa.


La sopa de frígola


La sopa de frígola i el Divendres Sant estan ben units a Tortosa i les terres  de l’Ebre.


La frígola és el nom en que es coneix al timó o la farigola a l’Ebre. El Divendres Sant era tradició anar a per aquesta  herba medicinal per Mig Camí o els monts pròxims a la ciutat, aprofitant l’esclat de les flors de la planta per la primavera i així poder fer a la nit, la sopa. Un brou molt aromàtic i medicinal però molt senzill, cal recordar que és celebra la mort de Crist i per tant a aquestes festes s’associava una gastronomia amb poques opulències.
La foto de la parella que està recollint frígola, ens l’envia Mary Cugat, són els seus pares allà cap als anys 30 o 31. Realment una fotografia bonica i interessant de les festes i tradicions de la ciutat.

Podeu consultar la recepta al web de Viulebre
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...