Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carrer de la Rosa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carrer de la Rosa. Mostrar tots els missatges

L’Alhambra tortosina

Era la forma popular en la que es coneixia els salons del Palau Capmany, on s’albergava la seu del Centro Dertosense o Casino de Tortosa.


Uns salons amb un estil neoàrab a la planta noble del Palau, construïts al 1868 per Josep Grifoll. És l’època on surten diferents associacions a la ciutat aglutinadores de la burgesia i les activitats de relació social i culturals; com ara el Centre de Comerç al 1899 i l’Ateneu 1905. Tot i l’acceptació de la decoració i la fama dels mateixos, no perdurarà fins als nostres dies aquesta recreació de l’estil nassarí als salons del Palau. El que si hi podem trobar encara és la decoració del patí emmanisada i font central. 

Un exemple d’aquelles activitats la podem trobar per exemple a la premsa local del 18/02/1885, és carnestoltes i al diari de la Verdad hi trobem: El lunes fué el último de los bailes de màscaras, que han tenido lugar en la sociedad el Círculo. Su elegante salón árabe lucia mas sus afiligranados arabescos con la belleza y encantos del sin número de lindas mascaritas. No desmereció en nada de los que hemos descrito estos días. Sobre la tirante lona blanca bailó la juventud polkas y rigodones hasta las cuatro de la madrugada que el walz final del programa anunciaba el término de la fiesta. 

Font de la imatge: Ilercavònia.

El Palau Despuig

És una mostra més del gòtic que tenim a la ciutat. Una fotografia del pati d’un dels palaus medievals que han sobreviscut fins als nostres dies.


Situat al carrer de la Rosa, es tracta d’un edifici de tres plantes que ha passat per diferents usos fins als nostres dies, datat entre els segles XIII i XVI. Inicialment formaven un sol cos amb el palau gòtic del costat (Palau Oriol) actualment aquesta annexió s’ha tornat a realitzar a l’ajuntar-los per ampliar l’escola i conservatori de música.


El seu pati consta d’una escalinata exterior amb galeria d’arcs ogivals sobre columnes quatrilobulades  i capitells senzills de decoració vegetal. El seu nom deriva del propietari, els Despuig, i és el lloc on té lloc el cinquè col·loqui del llibre de Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, és la casa de Lúcio, àlter ego de l’escriptor Cristòfol Despuig. 

Bonaventura Masdéu + Bernhard Wachtl


Copia a l'albúmina de finals del segle XIX, realitzada a l'estudi de Bonaventura Masdéu, situat en el Carrer de la Rosa de Tortosa. En el revers del suport (de 12,5x 8,3 cm) s'aprecia el disseny secessionista vienès de Bernhard Wachtl.
Així ens trobem davant d'una imatge amb triple valor: un sentimental, ja que representa un avantpassat, un tècnic, perquè és una mostra dels retrats d'estudi a nivell europeu, i un tercer estètic, ja que inclou al dors el disseny litogràfic d'un artista vienès.

Carrer de la Rosa


Postal fotografia de Ramon Borrell i Codorniu.
Carrer de la Rosa inundat per la riuada del 1907.
A primer terme el Palua Oriol i enfront el Palau Capmany, al fons el Carrer Bisbe Aznar transitat per una barca.

Palau Oriol: El nom li ve de la darrera família noble que l’habità. Va ser propietat, en diferents moments, de les famílies de Marco, de Bellet i d’Oriol.
Està situat al Costat del Palau Despuig, problablement al segle XV els dos palaus formaven part d’un mateix immoble. Hi ha elements en la construcció que indiquen la comunicació entre les dues cases. L’edifici es troba organitzat al voltant d’un pati central, al qual s’hi accedeix a través d’un vestíbul. Es conserva el conjunt d’arcs que obre l’escala al pati, arcs escarsers aguantats per columnes lobulades de capitell llis, i a la base tres escuts treballats en relleu, el de Tortosa, el de Catalunya i el de la Diputació.
La façana presenta tres nivells: el de la planta-entresòl és de carreus de pedra en estat original, conté el portal adovellat, de mig punt, amb dovelles grans del segle XVI, i tres finestres amb els marcs amb motllures. El nivell principal amb carreus més petits, restaurats. El sector de golfes separat per una motllura horitzontal és de mur arrebossat al que s’obre un seguit de finestres d’arc escarser separades per petites motllures. El ràfec és de fusta.
L’any 1969 va ser adquirit per la Diputació de Tarragona, actual propietari.
Font: Conservatori de les Terres de l'Ebre.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...