Un pati a la façana fluvial

Es tracta del pati del palau Montagut, actual seu de la comunitat de Regants de l’Esquerra. Un palau edificat entre el riu i el carrer Santa Anna, on mostra la seva part més noble. És en aquest carrer on es pot apreciar una de les seves intervencions més destacades en època moderna  per part de l’arquitecte August Font i Carreras: una torre circular per adaptar-se a la fisonomia del carrer on destaca el seu balcó i el sostre ceràmic en tons blancs i blaus amb forma cònica.

Ubicat a tocar de la catedral, envaeix l’espai que en l’edat mitjana ocupava el complex del convent dels Trinitaris (amb el pas del temps el  convent es va traslladar fins al carrer del Coll de Sant Joan, actualment sols resta l’església coneguda com Sant Blai), a més d’envair el conegut portal de Tamarit. Portal secundari del clos murallat de la ciutat però de vital importància, amb accés directe des del riu, va permetre l’entrada de comandes; com les pedres que es van fer servir per a construir la catedral.

A la fotografia extreta del grup de Facebook Baix Ebre i Montsià Antic, es pot apreciar la forma que tenia el pati en el moment que Bonaventura Masdéu el va retratar i com les cases veïnes en aquella zona disposaven d'espais semblants, on sortir a la fresca o estendre la roba.

La fotografia de finals del SXIX ens dóna la visió ja alterada de l’espai ja que, amb l’abocament de terra al riu per guanyar-li espai, el pati i el portal (espai de la dreta per on s’entrava i es sortia al carrer Santa Anna) deixarà de tenir accés directe a l’aigua del riu i quedaran a nivell del nou terreny, necessaris per a poder construir el que seria el futur escorxador de la ciutat.

A l’actualitat tot i els canvis el pati encara es conserva, ha perdut el tarannà privat i la reixa deixa observar tot el seu interior, però així i tot no ha perdut el seu caràcter i està ben inclòs dins les últimes restauracions de l’edifici. Amb el pas del temps i fins als anys de la postguerra del segle passat l’abocament de sorra al riu persisteix, fins bastir el que actualment es coneix com la rambla Felip Pedrell: via que comunica el nord i el sud de la ciutat vella d’una manera més ràpida i còmoda per als vehicles.

El convent del Miracle

Fotografia que il·lustra els aiguats a Catalunya l’any 1907. Publicada a la Il·lustració Catalana, presa des del Castell, ens mostra el desbordament del riu Ebre al seu pas per la ciutat afectant les dues ribes.

La vista a més de mostrar-nos la riuada d’aquell any, ens mostra el Barri de Sant Jaume, amb la seva església, el començament de les obres de l’Escorxador (parcialment inundades) i el sostre del convent dels Carmelites descalços ubicat al carrer Santa Anna.

El convent dels carmelites a Tortosa.

L’ordre es va establir a la ciutat cap al 1590 i se’l va conèixer com el Convent del Miracle, per situar-se en aquesta torre de la muralla, prop del Portal de Tarragona. L’edifici (cases adossades) i el santuari de la Mare de Déu del Miracle, va quedar parcialment enderrocat a causa de la Guerra dels Segadors, però aquestes edificacions es van refer (1683) i no es van abandonar fins 1708. La proximitat del monestir a la muralla va fer que tornés a quedar en ruïna durant la Guerra de Successió, al 1712 l’ordre decideix obrar un nou edifici al centre de la ciutat, a l’encreuament del carrer Santa Anna i Ratlla de Sant Jaume.

Les obres del monestir van començar el 1753 i l’església començarà a bastir-se cap el 1764, quedant consagrada el 1802. Església d’un estil barroc, era d’unes mides modestes, amb una planta de creu llatina i al seu transsepte una cúpula sobre tambor, com a element més destacable. A l’esquerra de la imatge (de la riuada) les dependències conventuals al voltant d’un pati central, (en aquest cas un espai adaptat a les noves funcions de presó de la ciutat), a la mateixa fotografia es pot apreciar com moltes de les obertures i galeries del pati estan  tapades parcialment. La seva façana com es pot veure a la foto presa per Ramon Borrell i Codorniu, a principis del segle XX, mostrava al carrer Santa Anna un fort desnivell, salvat per dues escales corbes que donen accés a un replà on es situen les tres portes de les dependències conventuals. Una façana que incorpora trets barrocs com és la disposició dels elements arquitectònics (finestres i capella central) a diferents nivells, més una estructuració rítmica a tres bandes que dóna dinamisme, reforçat per les línies corbes laterals i com a tancament un frontó amb petit òcul.

Després de la seva exclaustració el 1835 i cremar la seva biblioteca i arxiu segons Miravall, l’edifici propietat de l’estat mai va tornar a tenir un ús religiós, a les dependències del convent es va instal·lar primer un magatzem de sal, com a refugi de mendicants,... Fins que el 1848 es va destinar a presó municipal (ús que té quan es realitzen les fotografies), fins a l’inici del conflicte de la Guerra Civil (1936). Els revolucionaris van procedir a derruir l’edifici, ja que a més de contenir la presó, hi havia la caserna militar.

Amb la victòria del Generalíssim Franco, la instauració d’una nova Gestora Municipal i la Dirección General de Regiones Devastadas, es va decidir que l’edifici (convent i església) havia sofert danys irreparables a causa de la revolució i de la guerra. Per tant era necessària la seva destrucció. Llavors era la tònica general del franquisme, sens dubte molt més barat enderrocar que no pas restaurar o reconstruir, l’edifici veí de l’església de Sant Jaume correrà la mateixa sort.

A la última fotografia realitzada per DGRD el solar restant de l’antic convent i presó, on s’aixecarà un dels edificis més representatius de l’època: el grup escolar de Remolins.