Dotze anys després és ben curiós llegir aquest manifest i veure quines coses han millorat i que resta per fer.
MANIFEST DE SOS MONUMENTS SOBRE EL PATRIMONI CULTURAL DE TORTOSA
________________________________________
Com a tercera cel•lebració del programa d'Excursions científiques de SOS Monuments, s'efectuà la visita de Tortosa, el propassat 26 de setembre de 1998. Acollits i guiats pels socis locals de la nostra entitat i dels de la Comissió de Defensa del Patrimoni d'Amics i Amigues de l'Ebre, s'inicià el recorregut pel Castell del Suda, seguint després per la Catedral, el Pont de l'Estat, el Mercat Municipal, la Llotja, el Parc del Temple o de Teodor González i el Pont del Mil•lenari, on es dinà i finalitzà l'excursió a la tarda, amb la visita del Assut de Xerta-Tivenys.
La vista panoràmica sobre Tortosa des de la punta del Diamant del Castell de la Suda, amb el seguit dels tres ponts sobre l'Ebre al centre, és un dels paisatges urbans més qualificats que es poden veure a Catalunya. En primer terme s'ofereix la magnífica perspectiva de la coberta de la Catedral amb tot el desplegament del seu absis de doble girola que solament es trova a les Catedrals de París, Toledo i Granada.
La bella i clàssica perspectiva de l'esmentat absis ha estat canviada recentment amb l'eliminació del teulat que cobria les naus central i laterals per un terrat modern de coberta invertida. Els pendents suaus de les teules rogenques que, amb el seu apiradament culminaven el moviment ascendent i esglaonat de tota la catedral, es veuen ara aplanades i xafades pels terrats blanquinosos de plans horitzontals nous, els quals, com miralls reflectint la llum del sol, desllumbren i desvirtuen el que era una imatge magnífica d'integració de la teulada catedralicia amb la resta de la ciutat, tot harmonitzat pels colors rogencs de les teulades.
Perquè, malgrat que la coberta original de la Catedral fos plana, mai en aprendrem prou a respectar la personalitat i l'autenticitat històrica dels monuments, atès que l'evolució del seu sistema de cubrició, un cop s'esquerdà i començaren les goteres a ésser un problema greu de mantemiment, es solucionà, al segle XVIII, amb la sobreposició d'unes cobertes inclinades de teula àrab com esdevingué a la major part de catedrals catalanes. La recuperació del valor original de la coberta plana ha estat la justificació de la recent intervenció a, consistent en la destrucció de la conformació històrica que l'evolució del monument havia experimentat; evolució que atorgava uns valors propis que enriquien la Catredral i configurava la memòria col•lectiva del poble al que identifica en la seva imatge integral i completa. La inhibició pels colors i la sobrevaloració de les composicions abstractes que l'arquitectura moderna ha sotmès als arquitectes, pesa com una llosa de plom sobre els restauradors, impedint-los respectar la personalitat histórica dels edificis a restaurar, imposant massa lliurement la seva interpretació subjectiva sobre monuments que ja estan perfectament acabats i complets i que no necessiten més que respecte a la seva integritat i imatge.
Postal de la capella de la Cinta.
Inici S. XXAquesta actuació criticable que s'observa de fora estant de la Catedral, en canvi, es converteix en reconeixement a la realitzada en el seu interior, a la Capella de la Cinta. Aquest magnífic exemple del barroc tortosí ha estat restaurat en tot el seu esplendor. Solament, la restauració excessiva de les escultures de guix de la façana d'entrada a la capella i la seva excessiva il•luminació -mal general dels nostres temples-, desentonen d'aquesta actuació, per altre costat, també exemplar en pel que fa a la forma que ha estat publicitada.
És aquest un punt important que volem assenyalar pel seu abast general. Front al secretisme i traïdoria dels fets consumats, com a norma de conducta de moltes administracions, propietaris i tècnics en l'actuació sobre el patrimoni cultural, la Catedral de Tortosa, per necessitats pròpies de recaptació de fons per al finançament de les obres, organitza en el claustre de la Catedral unes sencilles exposicions temporals informatives, dignes d'agraïr. Així, s'informa tant dels trets bàsics del projecte, com de la marxa de les obres amb una riquesa de fotografies impressionant.
Felicitem la iniciativa i en destaquem la seva importància, com per a que es convertís en una norma de conducta pel que suposa de respecte cap al públic i usuaris del patrimoni. Només manca perllongar aquesta participació a la fase del projecte, per tal que les propostes d'intervenció siguin més consensuades i s'evitin subjectivismes, reconstruccions fantasioses idestruccions irrecuperables.
La magnífica façana barroca de la Catedral fou apreciada i valorada pel col•lectiu de visitants, tot destacant que, gràcies a la visió propera i dinàmica que es possible observar des de baix i recorrent el traçat delcarrer Creuera que passa als seus peus, resalta més la importància d'aquest barroc monumental inacavat, entre altres raons, per imposicions de rasants militars. La idea, mantes vegades formulada i que l'actual ajuntament vol propiciar, d'enderrocar la semi-illa de cases davanteres pegades al Palau del Bisbe, per tal d'aconseguir una vista de la façana de la Catedral des del riu, repetiria els errors comesos des del segle XIX a moltes ciutats, en aïllar els monuments com si fossin mones de Pàsqua, tot destruint la seva integració urbana, testimoni històric fonamental per a poder compendre els seus valors originals. La visió llunyana i frontal és una concepció renaixentista i barroca que produí bones solucions quan foren aplicades d'inici i amb talent, però mantingudes avui dia, com és el cas del nostre front de la Catedral, responen a visions poc acceptades a finals del segle XX, on les exigencies conservacionistes comencen a valorar-se com les úniques civilitzades.
La restauració del Mercat Municipal fou celebrada, també, com un exemple a seguir. No solament pel tractament de les façanes sinó, sobre tot, pel seu interior. El vastíssim i ben il•luminat espai intern, ha estat realçat per la renovació i tractament unitari de les parades, que a base de lluir materials nobles, equipaments i complements de qualitat, aconsegueixen un conjunt harmònic i modern, admirablement conjuntat per la gentilesa i l'entusiasme dels seus venedors. Per tots aquests factors, Amics i Amigues de l'Ebre distinguí aquesta restauració i modernització amb el distintiu de "Qualitat ebrenca", que una llosa de marbre testimonia en una de les seves entrades.
L'espectacle del estat de degradació que presenta el antic Mercat del Peix situat al costat del Mercat Municipal, escandalitzà als visitants forasters i ens avergonyí als indígenes. En comptes de restaurar-se convenientment, tal com exigeixen els seus valors propis d'edifici racionalista catalogat pel propi Ajuntament com a Bè Cultural d'Interès Local, s'abandona per a que el desmereiximent que provoca la seva deixadesa, serveixi per a justificar el seu enderroc. L'argument de la necessitat de contruir un aparcament soterrat incompatible amb la conservació del Mercat del Peix, ès una falsa excusa, atès que a 200 metres de l'edifici existeix un aparcament públic amb un 40% de les seves places buïdes tot el temps.
El matí es clogué amb la visita al Parc del Temple o de Teodor González de Tortosa, on la magnífica salvaguarda de la Llotja medieval fou celebrada per tots els assistents, exemple a agraïr al arquitecte Joan Abril i Guanyabens i a l'Ajuntament de principis de segle que la traslladaren i tornaren a montar. La bellesa del monument es conjumina perfectament amb la seva funcionalitat que permet un ús continuat del mateix.
En contrast amb la conservació exemplar de la Llotja ,els excursionistes poderen verificar la incultura de l'explotació comercial excessiva dels espais centrals del Parc, com a fira d'exposició, tota plena de cotxes. La fragilitat pròpia dels espais verds requereixen un respecte i una preservació d'usos no compatibles amb l'allau de servituts i esclavatges que requereixen aquest tipus de celebracions .La gran lliçó de modernitat i alçària de mires que els regidors de Tortosa manifestaren quan crearen el
Parc Municipal, contrasta amb la fàcil comoditat actual d'una explotació inadequada que exigeix un tipus d'establiment adient i modern. El desaprofitament d'espais disponibles, com el Parc de Figueres devant de l'Excorxador, encara fa més incomprensible aquesta situació.
Tant les virtuts del pont del Mil•lenari, com de les instal•lacions del Museu de l'Ebre i el seu entorn, foren també celebrades pels visitants, que es traslladaren després de dinar, a l'Assut de Xerta-Tivenys. L'atracció que des de lluny desperta el magnífic panorama del llarg assut atravessant el riu, que amb la seva suau cascada com a font monumental és un regal als ulls, queda violentament interrompuda pels grans talusos i ferides que les excavadores han començat a obrir en la montanya de la ribera dreta del riu, per tal de construir-hi quatre mini-centrals hidroelèctriques, situades solament a 15 metres de l'antic molí de l'assut.
És incomprensible que havent estat declarat Bè Cultural d'Interès Nacional, per part del Govern de la Generalitat -el que vol dir la màxima qualificació que un monument pot rebre i que abarca explícitament tot el seu entorn, fins la carretera de l'Eix de l'Ebre-, puguin començar-se les obres quan encara està sotmesa a judici la resolució de la manca de reconeixement de l'autoritat del Govern de la Generalitat per part de l'empresa. Amics i Amigues de l'Ebre s'ha personat en aquest plet coadjuvant el posicionament de la Generalitat i per tant denuncia i exigeix que es deturen les obres atès que es senten agredits en els seus drets com a ciutadans en procedir-se a unes obres que no compten amb cap estudi d'impacte ambiental i que destrueixen la muntanya de la marge dreta de l'Ebre, montant estratègic fonamental, juntament amb la del Som de la marge
esquerra, de la porta monumental d'entrada al Baix Ebre i, per tant, senyal d'identitat fonamental pels habitants de les Terres de l'Ebre.
SOS Monuments