Ens hem de situar als inicis del segle XX, per
entendre la configuració burgesa de l’eixample del Temple a Tortosa i com les
diferents famílies benestants es van anar situant en aquest nou barri,
abandonant altres llocs de la ciutat; en busca de comoditat, sol, aire,
salubritat, fama i prestigi amb els seus casalots modernistes, noucentistes,
neos... Actualment i encara que prou desdibuixant es poden observar diferents
cases que representen aquest fet d’inicis de segle, com són la Casa Segarra (posteriorment
anomenada Matheu pel metge que hi vivia), Casa de les Torretes, la Casa
Ballester, la Casa Bau, Grego, Brunet,... són alguns dels exemples.
Però la casa que avui ens ocupa és una que va
ser esborrada del mapa a favor d’un bloc d’habitatges esperpèntic de relativa
nova creació.
La casa Pallarés es situava a la cantonada
entre el carrer Aranda (Pare Cirera, actualment) i el carrer Unió (Teodor González,
actualment) i carrer Argentina on es situava l’entrada. Configurant la
cantonada nord-est de la Plaça Alfons XII, una casa amb baixos i tres alçades
que encaixava amb el cànon de totes les edificades a l’època donant així una escala
molt més humana al barri. Mostrant dues
tribunes corregudes al primer i segon pis del xamfrà, i obertures amb balcons a
la resta de les façanes, rematant l’edifici amb una cornisa amb xicotets pinacles.
De com important era per a l’època aquelles
construccions els diaris de la ciutat (de corrent ideològica coincident amb l’amo) mostren uns
breus alabant la construcció a més de fer publicitat encoberta als manobres: “Las obras de estucado del edificio que para la distinguida
familia Pallarés se está construyendo en la plaza de Alfonso XII, han sido
confiadas al inteligente estucador D. Ramon Serra, particular amigo nuestro”, per mostra un botó surt
publicat el dia 4 de març del 1913 al diari El Restaurador, però no és l’únic:
el mateix any a El Tiempo, (un Diario Político: era on mostrar l’ideari
conservador, cal recordar que ens situem en l’Espanya de la Restauració,
acabada de sortir de la Setmana Tràgica, on el pucherazo i els cacics eren l’ordre
del dia) surt publicada el 21 de juny de 1913: “Han quedado terminadas las tribunas del suntuoso edificio que ha mandado
construir en la Plaza Alfonso nuestro distinguido amigo el rico comerciante en
aceites D. Fernando Pallarés, produciendo un efecto estético admirable sobre el
elegante y artístico estucado de las fachadas. Con esto quedarán concluidas las
obras de decorado exterior, faltando solamente algunos trabajos del interior.
El arquitecto Sr. Mas y el estucador D. Ramón Serra han hecho una labor
exquisitamente artística, ejecutada con tanto esmero como buen gusto por lo que
merecen encarecidos plácemes.”
Així doncs queda descrita l’obra
de la burgesia conservadora que com en tantes altres ciutats configuraren els eixamples
a inicis del S. XX, ja que sols ells “rics i acabdalats” eren capaços d’edificar.
A la
foto cedida per Joan Otero, la Casa Pallarés a la cantonada més llunyana, unes
dècades abans de ser derruïda.