Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Casa de les Torretes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Casa de les Torretes. Mostrar tots els missatges

Cervantes amb Berenguer


Fotografia del carrer Cervantes amb el carrer Ramon Berenguer IV, a ple eixample de la ciutat. 
A la mateixa podem veure com de canviat se'ns mostra l'espai, amb la casa de les torretes a l'esquerra i com alguns dels edificis de la dreta de la fotografia van ser renovats (actual edifici de la Ibense), molt possiblement després de la Guerra Civil. Veritablement pocs edificis perduren fins ara, alguns d'ells modernistes com: la Casa de les Torretes, la Matheu i la Brunet. Totes les altres edificacions amb el pas del temps han estat renovades com és el cas de la casa que dóna l'entrada al carrer Sant Blai, en aquesta entrada podeu veure el sector molt millor, amb la casa del fotògraf i artista F. Escudé.
Foto: Fotos de Catalunya.

La plaça Alfons XII


La plaça Alfonso cap al principi de la dècada dels anys 30 del SXX.

No és la seva primera configuració però sí la més encertada, on les edificacions van de la mà de les corrents universals com el modernisme i el noucentisme, una plaça burgesa a l’estil de tantes altres ciutats, on està ben integrada amb la trama urbana i la vegetació encara que jove no representa cap obstacle per al pas, ni per transitar-la.


Si fem un repàs a ella hi trobem al 1/ la casa dels Algueró. 2/ la magnífica casa Ballester 1910, amb la imponent tribuna i el remat tant aconseguit, que serà destruït amb una ampliació posterior. 3/ El Centre del Comerç, inaugurat al 1913 damunt dels magatzems d’oli dels Ballester, aquesta associació  va canviar d’ubicació ja que anteriorment es situaven al Palau Miravall del carrer Montcada. 4/ la casa dels Pallarés. 5/ els Quarters, si s’afina la vista es poden veure llocs de guaita del Sitjar. 6/ La casa de les Torretes, o millor dit la cupuleta que rematava la torre. 7/ El monument de Ros de Medrano, inaugurat al 1928 enderrocat durant la Guerra Civil. 8/ El sostre del que va ser el Teatre Principal de la ciutat, posat en marxa al voltant del 1880, va cremar donant lloc al Cinema Coliseum.

Postal editada per L. Roisin. Barcelona.

La Casa dels Pallarés

Ens hem de situar als inicis del segle XX, per entendre la configuració burgesa de l’eixample del Temple a Tortosa i com les diferents famílies benestants es van anar situant en aquest nou barri, abandonant altres llocs de la ciutat; en busca de comoditat, sol, aire, salubritat, fama i prestigi amb els seus casalots modernistes, noucentistes, neos... Actualment i encara que prou desdibuixant es poden observar diferents cases que representen aquest fet d’inicis de segle, com són la Casa Segarra (posteriorment anomenada Matheu pel metge que hi vivia), Casa de les Torretes, la Casa Ballester, la Casa Bau, Grego, Brunet,... són alguns dels exemples.
Però la casa que avui ens ocupa és una que va ser esborrada del mapa a favor d’un bloc d’habitatges esperpèntic de relativa nova creació.


La casa Pallarés es situava a la cantonada entre el carrer Aranda (Pare Cirera, actualment) i el carrer Unió (Teodor González, actualment) i carrer Argentina on es situava l’entrada. Configurant la cantonada nord-est de la Plaça Alfons XII, una casa amb baixos i tres alçades que encaixava amb el cànon de totes les edificades a l’època donant així una escala  molt més humana al barri. Mostrant dues tribunes corregudes al primer i segon pis del xamfrà, i obertures amb balcons a la resta de les façanes, rematant l’edifici amb una cornisa amb xicotets pinacles.
De com important era per a l’època aquelles construccions els diaris de la ciutat (de corrent ideològica coincident amb l’amo) mostren uns breus alabant la construcció a més de fer publicitat encoberta als manobres: “Las obras de estucado del edificio que para la distinguida familia Pallarés se está construyendo en la plaza de Alfonso XII, han sido confiadas al inteligente estucador D. Ramon Serra, particular amigo nuestro”, per mostra un botó surt publicat el dia 4 de març del 1913 al diari El Restaurador, però no és l’únic: el mateix any a El Tiempo, (un Diario Político: era on mostrar l’ideari conservador, cal recordar que ens situem en l’Espanya de la Restauració, acabada de sortir de la Setmana Tràgica, on el pucherazo i els cacics eren l’ordre del dia) surt publicada el 21 de juny de 1913: “Han quedado terminadas las tribunas del suntuoso edificio que ha mandado construir en la Plaza Alfonso nuestro distinguido amigo el rico comerciante en aceites D. Fernando Pallarés, produciendo un efecto estético admirable sobre el elegante y artístico estucado de las fachadas. Con esto quedarán concluidas las obras de decorado exterior, faltando solamente algunos trabajos del interior. El arquitecto Sr. Mas y el estucador D. Ramón Serra han hecho una labor exquisitamente artística, ejecutada con tanto esmero como buen gusto por lo que merecen encarecidos plácemes.” 
Així doncs queda descrita l’obra de la burgesia conservadora que com en tantes altres ciutats configuraren els eixamples a inicis del S. XX, ja que sols ells “rics i acabdalats” eren capaços d’edificar. 

A la foto cedida per Joan Otero, la Casa Pallarés a la cantonada més llunyana, unes dècades abans de ser derruïda.

La Casa de les Torretes

La casa situada a la cantonada entre el Carrer Cervantes i el de Ramon Berenguer IV, va ser promoguda per Máximo Fernández i es va dir Villa Mercedes, la casa d'habitatges va ser dissenyada per l'arquitecte August Font i Carreras de Barcelona, a finals del XIX i principis del S.XX


Aquesta va ser la seva imatge inicial abans de la guerra amb les dues cupuletes dalt de les torres donant una imatge medievalista tant de moda a l'època, i queda clar el per què la gent li va començar a dir la Casa de les Torretes, nom que perdura fins a l'actualitat.

La següent foto és dels anys quaranta, a la postguerra. La casa en qüestió resta completament alterada, tal vegada per els danys soferts als bombardejos, es supremeixen les cúpules, desapareix el jardinet d'accès a la casa i als baixos es pot lleguir un "Todo por la patria", la Guàrdia Civil va intal·lar allà el seu quarter.


Actualment la casa resta més modificada: els temps comercials no permeten jardins i al seu lloc ara hi ha baixos comercials i l'entrada de la casa s'ha traslladat al lateral del carrer Cervantes, se li afegeix un pis més restant importància a les torres i al cos central de la façana es substitueixen les finestres per balcons, perdent la façana vigor i perspectiva.

Fotografies enviades per Joan Ramírez.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...