Va ser el primer pont fix per a trànsit rodat
i vianants de l’Ebre català, en substitució del
pont semifix de Barques.
Després de l’incendi i de la ràpida combustió de
la fusta de l’obsoleta infraestructura anterior, només van tardar en construir
el nou pont tres anys, per aquesta rapidesa i secretisme en la seva
planificació, va ser conegut com “lo pont dels muts”.
És el 1895 quan queda inaugurat i construït per
la Maquinista Marítima i Terrestre, un pont de concessió privada que s’avança al
de finançament públic que ja es plantejava inclòs abans de l’incendi del de
Barques: “En el año 1847 ha concedido el Govierno el permiso para la
construcción de un puente de hierro sobre arcos...”. En ser de naturalesa
privada la passarel·la, cobrava peatge i molts de la burgesia tortosina hi
tenien dret d’explotació, fet que va fer encara més complicat portar endavant
el pont públic. Mentre l’única alternativa al peatge era el pontó situat a la
zona del Mercat.
Tot i la benedicció i suport de l’església. El
pont de la Cinta, també va ser dinamitat l’abril de 1938 (aquí alguns
estudiosos del tema hi diuen el 18, altres 19). El cas és que va ser el segon pont
en ser volat de Tortosa, després del Pont de l’Estat i abans que el del
Ferrocarril.
D’aquell pont sols queda la pilastra central,
fent de peanya a un monument franquista dedicat als “caiguts” a la guerra, però
això és altra història tot i ser el mateix espai.
Postal del Pont de la Cinta i façana fluvial
editada per Fototípia Thomas i fotografia del pont al riu extreta del grup de
facebook Baix Ebre i Montsià Antics.
A la segona foto, a més de la destrucció del
pont, hi podem veure el barri de Sant Jaume, amb la seva cúpula del Convent del Miracle. Llavors el convent venia de ser la presó municipal, i en acabar la guerra els bàrbars de Regiones
Devastadas van decidir enderrocar-lo per a construir-hi les escoles de
Remolins.