Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mig Camí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mig Camí. Mostrar tots els missatges

Scouts i Minyons


Fotografia enviada per Manel Castaño Bachiller.

A ella hi podem veure l'acte de promesa dels Scouts i Minyons. Una reunió de nois i noies que es va celebrar a l'esplanada de Mig Camí l'any 1968. Va ser publicada a la premsa de l'època: La Voz del Bajo Ebro.

Refrescant-se a Mig Camí


Dues imatges familiars del pou i la font de l'ermita de Mig Camí.
Imatges trobades a la xarxa.

Més imatges de la festa del Rastre, als 50

Dues imatges més dels actes religiosos de les festes del Rastre als anys 50.


Les dues imatges han estat cedides per Buenaventura Amat, a elles hi podem veure l'altar que es va realitzar aquell any per a la Mare de Déu de la Providència, darrera de dos xiquets vestits de Caco i un moment de la processó. 


Les festes del Rastre anys 50

Durant aquest mes d’agost publicarem un seguit de fotografies que ens mostraran les festes d’un dels barris més populars i populós de la ciutat antiga: el Rastre.

Això ho podem fer gràcies a l’aportació d’un seguit de imatges aportades per Buenaventura Amat. Uns retrats familiars que ens mostren els actes religiosos que es celebraven durant els anys 50 del segle passat, en honor a la verge de la Providència.


En aquesta entrada hi podem veure una foto familiar de l’altar que es muntava al barri a la Mare de Déu, titular de Mig Camí. 

Un Mig Camí familiar



Explanada de l'ermita de Mig Camí. A la primera imatge podem veure l'esglaó - mirador a la vall de l'Ebre i a la segona la porxada de l'oratori.
Fotografies familiars cedides per Buenaventura Amat, dels anys 50 del segle passat.

Dijous Llarder

El tret de sortida per a les festes de Carnaval, arreu del país.
Celebrat sempre en lluna nova i una setmana abans del dimecres de Cendra. A casa nostra el nomenem Llarder, però també se’l coneix amb el nom de Dijous Gras, Jarder (a Flix), de les Llardufes (a l’Empordà), Dia de l’ou i el Porc o Dia de la truita, depenent d’allò que predomina en cada zona i es menja. Festes celebrades a l’aire lliure on no falta la coca de llardons entre altres dolços típics de cada territori. Bàsicament una festa gastronòmica, amb la finalitat de carregar forces en vista de la Quaresma, ja pròxima. “Per Dijous Llarder botifarra menjaré”.


A les Terres de l'Ebre és una festa ben arrelada i podem trobar a Tortosa la romeria per pujar a Mig Camí per menjar baldanes, com es veu a la foto dels anys 20 del SXX, a Xerta i  Aldover la Fogasseta, un  pa redó farcit de truita de carxofes, alls tendres i salsitxes. A Flix (Ribera d'Ebre) la truita de carxofes i a Amposta (Montsià) van a “enjardar”, és a dir menjar entrepà de truita amb salsitxes, amb la companyia d’un dels postres més característics de les Terres de l’Ebre el “menjar blanc” un dolç de farina d’arròs i llet.

Mig Camí a la revista Estampa.

L’article va ser publicat el 27 de maig del 1933, tot just dins de la Segona República.

Com vam comentar a l’altra entrada la revista va tenir un tarannà dreta i monàrquic. Evidentment de Tortosa s’hagués pogut destacar altres aspectes de la festivitat de l’1 de maig dins la República, però dins de la seva editorial, la revista va decidir fer-ho i tot d’una manera curiosa la pujada de la gent a l’Ermita de Mig Camí, un dia festiu, sense abandonar l’aspecte més exòtic de la tradició. Fet comú a totes les edicions de la revista fins l’esclat de la guerra.


“La Virgen de la Estrellas”, va ser com es va titular el reportatge. A més de les fotos que il·lustren el reportatge el text que l’acompanya no deixa de ser interessant de llegir, comença així: “Tortosa, patria de don Ramon Cabrera, solemnizaba ostentosamente la fiesta roja del Primero de Mayo”, però clar el contrapunt ja marcat a la primera frase (Cabrera/roja), no deixa de repetir-se, a tot el text.


Tret del contrapunt polític, tant difícil d’equilibrar durant aquells anys, el reportatge explica la romeria, el ball, fa un breu resum històric del lloc, què i com són les crevetes o estrelles, mesclant tradició, llegendes i encanteris per exemple utilitzats per buscar marit: “guardábamos cinco crevetas en un nudo del pañuelo y a los tres días nos salia un novio. Su marido, que la escuchaba, suspiró malancólicamente. -¡Así me pescaste a mi!


Un article molt superficial, que no retrata, ni relata en profunditat, la complexitat social, civil, religiosa, econòmica, política, educativa..., de la ciutat d'aquell moment. Que desencadenarà en tensions fortes com arreu de l'Estat, finalitzades amb guerra.

Tot i així no deixa de despertar simpatia l’escrit el podeu trobar aquí: número 281, del 27 de maig del 1933. De la Revista Estampa.

Les imatges estan estretes del número 281, de la Revista Estampa, del web Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional d’España.

Revista Estampa



Aquesta fotografia dels exvots de Mig Camí pertany a un reportatge aparegut el 27 de maig del 1933, a la Revista Estampa, ens situem en plena segona República i llavors cal contextualitzar la publicació i la revista abans d’entrar en el curiós reportatge que es fa de la ciutat de Tortosa.

Estampa va ser una revista il·lustrada que es va editar entre el 1928 i 1938. Un projecte engegat per l’enginyer madrileny Luis Montiel de Balanzat.


Amb una editorial dretana i monàrquica, la revista de reportatges amb una reproducció força excel·lent el que pretenia era fer-la arribar al gran públic, per tant al seu interior no hi va ver compromisos polítics aferrissats, sinó que tractarà temes comuns a la població d’aquell moment.
A la revista es poden trobar diferents etapes, en un primer moment i amb la voluntat d’arribar al major nombre de lectors, la revista publica reportatges de caràcter exòtic, pintoresc, quotidià, famosos,...  deixant de banda el caràcter centralista de l’estat, tot i ser editada a Madrid.


En quant al seu estil de maquetació la revista en un primer moment no troba un lloc i és editada com a publicació de societat, amb fotografies de saló. Amb una gran col·laboració de fotògrafs d’arreu de l’estat que enviaven les seves instantànies, que li donaven un aspecte poc personal a la revista,  ja que li mancava una referència estilística clara. Amb la proclamació de la Segona República (1931), la revista es manté fidel a la legalitat i comença adquirir una connotació més social abandonant els conceptes pintorescos i exòtics de les províncies espanyoles, per a fer reportatges de la realitat i del moment sociopolític de l’estat.


Altre aspecte a destacar de la revista és el paper de la dona, dins del món tant canviant de l’època, tot i no ser una revista femenina ni feminista, si que era tinguda en compte a l’hora de publicar les notícies i els reportatges, a les diferents publicacions al llarg del seu transcurs (10 anys) es veu com la dona deixa de tenir un paper molt passiu a la societat del país, per a ser un agent actiu: al món bèl·lic, laboral, a la rereguarda, polític,...

Tot i així la tercera i última etapa de la revista des del punt de vista artístic, és el que resulta més interessant. Aquest arranca amb el començament de la Guerra Civil, la revista és confiscada per les Joventuts Socialistes i la lluita centrarà tota la seva informació tant a nivell gràfic com escrit, a més d’incloure reportatges de publicitat encoberta de la Unió Soviètica. Passa a formar part del grup de revistes que il·lustraran el conflicte com van ser: La Vanguardia, Aire, Moments, Campanya, Exercit del Poble, El Día Gráfico, El Sol, La Voz, Mundo Obrero o l’ABC en les seves dues versions,...


Estampa es converteix en una publicació dinàmica on la maquetació en moltes ocasions queda desbordada, on la fotografia deixa de ser una mera representació per agafar una potencialitat expressiva de la realitat. Evoluciona i comença a mostrar un estil més personal, també més cosmopolita i relacionat amb les corrents d’avantguarda de la resta del continent com són el Dadaisme i els Constructivisme, mostrant uns fotomuntatges més avançats a la manera de l’alemany John Heartfield i el valencià Josep Renau. Com a referents més immediats la revista Estampa, s’emmirallava a les publicacions estrangeres de L’Illustration, Regards, Ce Soir, Life... on publicaven entre altres fotògrafs de la talla de Capa, Taro i Chim on la Guerra Civil era un dels temes destacats. En quant a la participació i col·laboració de fotògrafs amb la revista Estampa hi trobem diferents autors com Alfonso, Hermanos Mayo, Centelles, Badosa, Benítez Casaux,... i un gran nombre d’anònims que enviaven els seus reportatges des del front.


La revista deixa de publicar-se quant el conflicte bèl·lic comença a ser més cru, els seus últims números van destinats a la Batalla de Terol, a partir d’aquell moment la Guerra Civil serà seguida majoritàriament per publicacions estrangeres, un cop acabat el conflicte la revista no tornarà a obrir-se ja que no obté els permisos necessaris imposats pel nou règim feixista.


Totes les imatges han estat estretes de la Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional d'España, on es poden consultar tots els números de la revista Estampa.

Mig Camí


Postal d'Àngel Toldrà i Viazo de l'ermita de Mig Camí.
Aquí vos deixem una interessant entrada del bloc: Folklore de los fósiles ibéricos, on parla de les estrelletes de Mig Camí i la seva relació en la societat de la ciutat i el territori.


Mare de Déu de la Providència.


Imatge venerada a l'ermita de Mig Camí.
Postal fotografica anys 20, editada per Fototípia Thomas.

Postal partida


Postal turística de Tortosa que mostra dues imatges. Una vista de la façana fluvial, on encara es veu en primer pla el Cap de pont, que dòna accés al Pont de la Cinta i que condueix cap a la zona del carrer Canvis, carrer Ciutat i Croera. Dominant la ciutat els quarters al Sitgar. En xicotet una imatge bucòlica de l'Ermita de Mig Camí.

Editada per Fototípia Thomas, inicis SXX.

Ermita de Mig Camí


Anomenada així per estar a mig camí entre Tortosa i el Coll de l'Alba, té l'advocació a la Mare de Déu de la Providència, destruïda a la Guerra del Segadors i posteriorment refeta sent les obres principals al finals del S. XVIII

Segons la tradició esta en un lloc ple d'estrelles del mantell de la Verge i festa és, pujar a fer com fan els xiquets de la foto. Buscar-les.

Postal fotogràfica de Fototipia Thomas.
Inici de S. XX.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...