Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mig Camí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mig Camí. Mostrar tots els missatges
Scouts i Minyons
Fotografia enviada per Manel Castaño Bachiller.
A ella hi podem veure l'acte de promesa dels Scouts i Minyons. Una reunió de nois i noies que es va celebrar a l'esplanada de Mig Camí l'any 1968. Va ser publicada a la premsa de l'època: La Voz del Bajo Ebro.
Més imatges de la festa del Rastre, als 50
Dues imatges més dels actes religiosos de les festes del Rastre als anys 50.
Les dues imatges han estat cedides per Buenaventura Amat, a elles hi podem veure l'altar que es va realitzar aquell any per a la Mare de Déu de la Providència, darrera de dos xiquets vestits de Caco i un moment de la processó.
Les festes del Rastre anys 50
Durant aquest mes d’agost publicarem un seguit
de fotografies que ens mostraran les festes d’un dels barris més populars i populós
de la ciutat antiga: el Rastre.
Això ho podem fer gràcies a l’aportació d’un
seguit de imatges aportades per Buenaventura Amat. Uns retrats familiars que
ens mostren els actes religiosos que es celebraven durant els anys 50 del segle
passat, en honor a la verge de la Providència.
En aquesta entrada hi podem veure una foto
familiar de l’altar que es muntava al barri a la Mare de Déu, titular de Mig Camí.
Un Mig Camí familiar
Explanada de l'ermita de Mig Camí. A la primera imatge podem veure l'esglaó - mirador a la vall de l'Ebre i a la segona la porxada de l'oratori.
Fotografies familiars cedides per Buenaventura Amat, dels anys 50 del segle passat.
Dijous Llarder
El tret de sortida per a les festes de Carnaval,
arreu del país.
Celebrat sempre en lluna nova i una setmana
abans del dimecres de Cendra. A casa nostra el nomenem Llarder, però també se’l
coneix amb el nom de Dijous Gras, Jarder (a Flix), de les Llardufes (a l’Empordà),
Dia de l’ou i el Porc o Dia de la truita, depenent d’allò que predomina en cada
zona i es menja. Festes celebrades a l’aire lliure on no falta la coca de llardons entre altres dolços típics de cada territori. Bàsicament una festa
gastronòmica, amb la finalitat de carregar forces en vista de la Quaresma, ja
pròxima. “Per Dijous Llarder botifarra menjaré”.
A les Terres de l'Ebre és una festa ben arrelada i podem trobar a Tortosa la romeria per pujar a Mig Camí per menjar baldanes, com es veu a la foto dels anys 20 del SXX, a Xerta
i Aldover la Fogasseta, un pa redó farcit de truita de carxofes, alls
tendres i salsitxes. A Flix (Ribera d'Ebre) la truita de carxofes i a Amposta (Montsià) van a “enjardar”,
és a dir menjar entrepà de truita amb salsitxes, amb la companyia d’un dels
postres més característics de les Terres de l’Ebre el “menjar blanc” un dolç de
farina d’arròs i llet.
Mig Camí a la revista Estampa.
L’article va ser
publicat el 27 de maig del 1933, tot just dins de la Segona República.
Com vam comentar a
l’altra entrada la revista va tenir un tarannà dreta i monàrquic. Evidentment
de Tortosa s’hagués pogut destacar altres aspectes de la festivitat de l’1 de
maig dins la República, però dins de la seva editorial, la revista va decidir
fer-ho i tot d’una manera curiosa la pujada de la gent a l’Ermita de Mig Camí,
un dia festiu, sense abandonar l’aspecte més exòtic de la tradició. Fet comú a
totes les edicions de la revista fins l’esclat de la guerra.
“La Virgen de la
Estrellas”, va ser com es va titular el reportatge. A més de les fotos que
il·lustren el reportatge el text que l’acompanya no deixa de ser interessant de
llegir, comença així: “Tortosa, patria de don Ramon Cabrera, solemnizaba
ostentosamente la fiesta roja del Primero de Mayo”, però clar el contrapunt ja
marcat a la primera frase (Cabrera/roja), no deixa de repetir-se, a tot el
text.
Tret del contrapunt
polític, tant difícil d’equilibrar durant aquells anys, el reportatge explica la
romeria, el ball, fa un breu resum històric del lloc, què i com són les
crevetes o estrelles, mesclant tradició, llegendes i encanteris per exemple utilitzats per
buscar marit: “guardábamos cinco crevetas en un nudo del pañuelo y a los tres
días nos salia un novio. Su marido, que la escuchaba, suspiró malancólicamente.
-¡Así me pescaste a mi!
Un article molt
superficial, que no retrata, ni relata en profunditat, la complexitat social, civil, religiosa, econòmica, política, educativa..., de la ciutat d'aquell moment. Que desencadenarà en tensions fortes com arreu de l'Estat, finalitzades amb guerra.
Tot i així no deixa
de despertar simpatia l’escrit el podeu trobar aquí: número 281, del 27 de maig del 1933. De la Revista Estampa.
Les imatges estan
estretes del número 281, de la Revista Estampa, del web Hemeroteca Digital de
la Biblioteca Nacional d’España.
Revista Estampa
Aquesta fotografia dels
exvots de Mig Camí pertany a un reportatge aparegut el 27 de maig del 1933, a
la Revista Estampa, ens situem en plena segona República i llavors cal contextualitzar la publicació i la revista abans d’entrar en
el curiós reportatge que es fa de la ciutat de Tortosa.
Estampa va ser una
revista il·lustrada que es va editar entre el 1928 i 1938. Un projecte engegat
per l’enginyer madrileny Luis Montiel de Balanzat.
Amb una editorial
dretana i monàrquica, la revista de reportatges amb una reproducció força
excel·lent el que pretenia era fer-la arribar al gran públic, per tant al seu
interior no hi va ver compromisos polítics aferrissats, sinó que tractarà temes
comuns a la població d’aquell moment.
A la revista es
poden trobar diferents etapes, en un primer moment i amb la voluntat d’arribar
al major nombre de lectors, la revista publica reportatges de caràcter exòtic,
pintoresc, quotidià, famosos,...
deixant de banda el caràcter centralista de l’estat, tot i ser editada a
Madrid.
En quant al seu
estil de maquetació la revista en un primer moment no troba un lloc i és editada com a publicació de societat, amb fotografies de saló. Amb una gran
col·laboració de fotògrafs d’arreu de l’estat que enviaven les seves
instantànies, que li donaven un aspecte poc personal a la revista, ja que li mancava una referència estilística
clara. Amb la proclamació
de la Segona República (1931), la revista es manté fidel a la legalitat i
comença adquirir una connotació més social abandonant els conceptes pintorescos
i exòtics de les províncies espanyoles, per a fer reportatges de la realitat i
del moment sociopolític de l’estat.
Altre aspecte a
destacar de la revista és el paper de la dona, dins del món tant canviant de
l’època, tot i no ser una revista femenina ni feminista, si que era tinguda en
compte a l’hora de publicar les notícies i els reportatges, a les diferents
publicacions al llarg del seu transcurs (10 anys) es veu com la dona deixa de
tenir un paper molt passiu a la societat del país, per a ser un agent actiu: al
món bèl·lic, laboral, a la rereguarda, polític,...
Tot i així la
tercera i última etapa de la revista des del punt de vista artístic, és el que
resulta més interessant. Aquest arranca amb el començament de la Guerra Civil,
la revista és confiscada per les Joventuts Socialistes i la lluita centrarà
tota la seva informació tant a nivell gràfic com escrit, a més d’incloure
reportatges de publicitat encoberta de la Unió Soviètica. Passa a formar part
del grup de revistes que il·lustraran el conflicte com van ser: La Vanguardia,
Aire, Moments, Campanya, Exercit del Poble, El Día Gráfico, El Sol, La Voz,
Mundo Obrero o l’ABC en les seves dues versions,...
Estampa es
converteix en una publicació dinàmica on la maquetació en moltes ocasions queda
desbordada, on la fotografia deixa de ser una mera representació per agafar una
potencialitat expressiva de la realitat. Evoluciona i comença a mostrar un
estil més personal, també més cosmopolita i relacionat amb les corrents
d’avantguarda de la resta del continent com són el Dadaisme i els
Constructivisme, mostrant uns fotomuntatges més avançats a la manera de
l’alemany John Heartfield i el valencià Josep Renau. Com a referents més
immediats la revista Estampa, s’emmirallava a les publicacions estrangeres de
L’Illustration, Regards, Ce Soir, Life... on publicaven entre altres fotògrafs
de la talla de Capa, Taro i Chim on la Guerra Civil era un dels temes destacats.
En quant a la participació i col·laboració de fotògrafs amb la revista Estampa
hi trobem diferents autors com Alfonso, Hermanos Mayo, Centelles, Badosa,
Benítez Casaux,... i un gran nombre d’anònims que enviaven els seus reportatges
des del front.
La revista deixa de
publicar-se quant el conflicte bèl·lic comença a ser més cru, els seus últims
números van destinats a la Batalla de Terol, a partir d’aquell moment la Guerra
Civil serà seguida majoritàriament per publicacions estrangeres, un cop acabat
el conflicte la revista no tornarà a obrir-se ja que no obté els permisos
necessaris imposats pel nou règim feixista.
Totes les imatges han estat estretes de la Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional d'España, on es poden consultar tots els números de la revista Estampa.
Mig Camí
Postal d'Àngel Toldrà i Viazo de l'ermita de Mig Camí.
Aquí vos deixem una interessant entrada del bloc: Folklore de los fósiles ibéricos, on parla de les estrelletes de Mig Camí i la seva relació en la societat de la ciutat i el territori.
Postal partida
Postal turística de Tortosa que mostra dues imatges. Una vista de la façana fluvial, on encara es veu en primer pla el Cap de pont, que dòna accés al Pont de la Cinta i que condueix cap a la zona del carrer Canvis, carrer Ciutat i Croera. Dominant la ciutat els quarters al Sitgar. En xicotet una imatge bucòlica de l'Ermita de Mig Camí.
Editada per Fototípia Thomas, inicis SXX.
Ermita de Mig Camí
Anomenada així per estar a mig camí entre Tortosa i el Coll de l'Alba, té l'advocació a la Mare de Déu de la Providència, destruïda a la Guerra del Segadors i posteriorment refeta sent les obres principals al finals del S. XVIII
Segons la tradició esta en un lloc ple d'estrelles del mantell de la Verge i festa és, pujar a fer com fan els xiquets de la foto. Buscar-les.
Postal fotogràfica de Fototipia Thomas.
Inici de S. XX.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)