Ira, ràbia, impotència, replantejament, resistència, refermament, persistència, intel·ligència, treball i ambició

Valencianistes a la processó cívica del 9 d'octubre de 2008

Ira és el que sents quan els violents t'ataquen, quan te tiren ous, quan van cara tu per agredir-te, quan t'apallissen -a tu o als teus companys-, quan coarten la teua llibertat i t'impedeixen participar d'un dia de festa i celebració col·lectiva. Ràbia i impotència és el que sents quan veus que la policia te tracta com si tu fores l'element conflictiu i deixa actuar impunement els violents, els que posen bombes a les seus dels partits, els que apedreguen manifestants, els que et persegueixen pels carrers de València, els que volen escampar el terror -són terroristes- perquè abandones les teues idees i et reclogues a casa. La mateixa ràbia i impotència que sents quan comproves que els principals partits polítics i els grans mitjans de comunicació fan el mateix: silencien la qüestió o posen a la mateixa alçada uns, demòcrates pacífics, i uns altres, feixistes violents.

Llavors tens un moment, breu o ben llarg, de replantejament. Les idees són importants, formen part de tu mateix, són la teua pròpia identitat, però tampoc has vingut a este món a ser un màrtir, a viure amb por o a morir per la causa. Llavors t'ho replanteges tot: m'allunye d'este món? Abandone? Viuré més tranquil, no em jugaré la integritat física, podré fer una vida normal, jo i els meus... Hi ha qui opta per eixa via: res a dir, està en el seu dret, és ben lògic. Hi ha, però, qui duu el replantejament a l'altre costat: al de la resistència, el refermament i la persistència. Resistirem, estes són les nostres idees i no les abandonarem, ans al contrari, les refermem, perquè són unes idees de alliberament, fraternitat, democràcia i justícia. Hi persistirem.

I la millor manera de persistir és fer-ho amb intel·ligència, treball i ambició. Amb este cas concret, el de les agressions físiques patides la vespra del 9 d'octubre i les coaccions de la mateixa processó cívica, pareix que allò de "ladran luego cabalgamos" pren un caire nou. Portaven lladrant impunement durant 30 anys, però el nostre galop havia quedat reduït a un camp tancat i circular apartat de les majories. Ara, tanmateix, el galop ha botat la tanca, ha entrat en l'hipòdrom de carreres i vol començar a competir davant el gran públic. Ho han vist, s'han adonat i han vingut a fotre'ns el cavall i el joquei. Com a mostra un botó que han destacat els companys de Valencianisme.com en el fil on ho expliquen tot detalladament i hi vessen les seues opinions al respecte; els mateixos anticatalanistes posaven blanc sobre negre eixa por a fer veure públicament el nostre valencianisme:

AL CATALANISMO, TOLERANCIA CERO. No consintamos NUNCA que esta gente se "camufle" más en la sociedad valenciana, que engañe al electorado utilizando simbología valenciana, que la gente pueda asociar su logotipo ni su partidillo con algo que suene a "VALENCIANISMO".
BLOC = CATALANISMO = SUCURSAL DE CiU = PPCC = cuatribarrada

Tenen por que passe el que explicava l'altre dia ací mateix: que la imatge del nacionalisme valencià d'esquerres no es reduïsca a la de "ser els catalanistes". Que per primera vegada i per fi -almenys a la ciutat de València, cabdal per al nostre futur- la imatge pública, el missatge i la pràctica del valencianisme concorde amb el que fem quotidianament els valencianistes: defendre, vetlar, impulsar i potenciar allò valencià. El conflicte, però, no ens beneficia, en absolut; per això hem d'actuar amb intel·ligència, treball i ambició: amb un bon full de ruta que done seguretat -física i mental-, amb unes bases potents que donen fluïdesa als nostres projectes i amb un plantejament capaç de fer créixer exponencialment el nostre moviment, d'arribar a la gent, fer-se sentir, explicar, convéncer i sumar.

La participació en la processó cívica del 9 d'octubre és un bon exponent d'eixe treball intel·ligent, ambiciós i coherent amb els nostres plantejaments, però hem de ser capaços de dur-la a terme sense ires, ràbies ni impotències. Per això convindria que l'any vinent en compte de ser-ne cinquanta en fórem cinc-cents i que en compte d'anar sense estratègia definida se sabera què fer des del primer moment, alhora que serà necessari continuar comptant amb l'inestimable suport de càrrecs polítics i de persones amb experiència dins del grup. També serà ben útil que s'exigisca de nou públicament a la Delegació de Govern que garantisca la nostra participació i que prohibisca les intimidacions, les coaccions, la violència i el terror. Quin Estat de Dret és este?

Tot plegat, només volia deixar constància del sentiment de molts de nosaltres que hem passat per eixe mateix procés d'ira, ràbia, impotència i replantejament, alhora que volia llançar un missatge de resistència, refermament i persistència per tal de continuar este camí amb intel·ligència, treball i ambició. Ànims per a tots i avant amb el valencianisme.


Addenda. Llocs que parlen dels fets del 9/10/09:
Valencianisme.com: Què ha passat a la processó del matí del 9 d'octubre?
No cap en cap cap!: 9/10/09. Ells no ho saben, però ja hem guanyat
Pepa Chesa: Indignació
Josep Maria Pañella: 9 d'octubre de 2009
Carles Choví: Jo també sóc BLOC
Rafa Cotanda: Jo també vaig estar

Els pastissos d'Ayud

Desconec si, com diu el jutge de l'Audiència Nacional espanyola, formaven una cèl·lula terrorista que volia posar un bon grapat de bombes al metro de Barcelona. La majoria dels mitjans de comunicació, començant per la terrible acusació d'El Periódico, pràcticament els han condemnat sense més instrucció judicial. Vilaweb, en canvi, va fer una anàlisi posant de manifest les flagrants contradiccions de l'acte del jutge i, finalment, Rubalcaba va haver de reconèixer que d'atemptat imminent no es podia parlar, malgrat el caràcter proterrorista del grup. Finalment, puc donar fe que, com apunta Vilaweb, el nitrat de cel·lulosa ("l'explosiu" que diuen el ministre de l'Interior i els mitjans) s'empra per a moltes altres coses relacionades amb tints, laques, pintures... (encara vindran a engarjolar-nos a casa).

Com dic, desconec si la cosa anava de veres (també entenc que si tens un confident que diu això no és per anar amb bromes) o si açò és un altre "comando Dixan", però el que sé del cert és que els pastissos que venien a la pastisseria d'Ayub, el suposat número 2, líder espiritual del grup de 64 anys que en du 37 a Barcelona, eren deliciosos. Hi passe prácticament tots els dies, està a 100 metres del meu treball i A., que va treballar a l'edifici del costat de la pastisseria, me la va fer descobrir. Feien alguns dels millors pastissos àrabs que he provat en la vida. Quina glòria amb un té! I dic "feien" perquè la setmana passada la pastisseria va romandre tancada. Espere que torne a obrir...

El terrorisme a casa nostra

Açò ja està arribant a uns límits insostenibles. Continuarem sense investigacions fermes i sense detencions? Fins a quan? Fins que muiga algú? O ja els va bé (a les institucions municipals i autonòmiques controlades pel PP i a la Delegació de Govern del PSOE) que l'extrema dreta violenta mantinga atemorits les esquerres i el valencianisme?

Notícia d'Europa Press a les 10:36 h.:
Explota un artefacte casolà a la seu d'Esquerra Republicana a València
Uns desconeguts han fet esclatar esta nit un artefacte casolà a la seu d'Esquerra Republicana a València, situada al número 10 del carrer Erudit Orellana, que ha causat diversos desperfectes al pati, a més dels cotxes aparcats als voltants, segons han informat a Europa Press fonts de Delegació de Govern i del partit.
L'artefacte, segons han assenyalat des d'Esquerra Republicana, contenia metralla per a "incrementar els danys". De fet, han indicat que els cotxes situats al costat de la seu han rebut l'impacte de la metralla i presenten desperfectes a la xapa i ha trencat alhora el vidre del pati on se situa la seu.

Este fet, unit que no es rebera un avís previ de l'explosió, fa pensar que es pretenia causar "el màxim dany possible", segons el partit, ja que podria fins i tot haver afectat algun veí que eixira en eixa hora, tot i que afortunadament no s'ha hagut de lamentar ferits.
Alhora, fonts d'Esquerra Republicana han comentat que estaven "molt tranquils" perquè últimament no havien rebut cap amenaça ni agressió, com ara pintades o el trencament de la bústia, com temps enrere. Ara mateix, la Policia Nacional manté acordonada la zona per a investigar els fets.